Webs relacionades
Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya

L'any 1994 van coincidir dos factors que van influir en el que finalment constituiria el SIBosC.

Determinació de la superfície de bosc amb fotografies aèries

Es va decidir millorar el procés de determinació de la superfície de bosc que s'havia de mostrejar en l'IEFC ja que, fins llavors, es feia sobre fotografies aèries i ortofotomapes 1:5.000 en paper. Aquesta decisió va donar lloc a l'inici del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país (boscos, conreus, zones urbanitzades, etc.).

La quantitat d'incendis d'aquell any i les seves dimensions van determinar l'Administració a prendre mesures per, en endavant, reduir-ne el nombre i magnitud. Una de les mesures va ser l'elaboració dels Mapes de Models d'Inflamabilitat (MMI) que indiquen el risc d'inici d'un incendi i dels Mapes de Models de Combustible (MMC) relacionats amb el comportament del foc.

Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya - MCSC

Distribució del bosc a Catalunya

Catalunya és un territori d'uns gairebé 32.000 km² de superfície dels quals, un 61% és superfície forestal (formada per un 38% de boscos, un 16% de matollars, un 4% de prats i un 2,2% de roques, tarteres i altres improductius naturals). La resta són conreus (34,5%), zones urbanitzades (4%) i aigües continentals (0,5%).

El detall de l'MCSC permet oferir una anàlisi força detallada de la distribució de les masses forestals per diferents àmbits geogràfics (municipis, comarques, vegueries, demarcacions, regions forestals, espais d'interès natural, etc.).

A la web de l'MCSC es detalla el procés d'elaboració i es poden descarregar els vectors i imatges de la primera edició (1993) i de la segona (2000-2003). També es poden descarregar els fitxers de la segona edició per àmbit territorial (municipi, comarca o vegueria).

Mapa de Models de Combustible

Model 4 del grup dels matollars (càrrega elevada)

Els models de combustible donen un visió de la quantitat de material viu i mort present al bosc i del possible comportament del foc en cas de produir-se un incendi forestal. Es divideixen en quatre grups segons per on avançaria el foc (pastures, fullaraca, matollar i restes vegetals). Dins del grup del matollar hi ha una subdivisió en models de càrrega moderada i models d'elevada càrrega.

Els models 1, 2 i 3 (grup de les pastures) es troben sobretot a la Vall d'Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès. La gran majoria dels boscos a Catalunya tenen models de combustible del grup dels matollars (models 4, 5, 6 i 7). Els models 5 i 6 (càrrega moderada) predominen allà on domina l'alzina i el pi blanc, mentre que els models de càrrega elevada (models 4 i 7) predominen a les formacions d'alzina surera i pi pinyer. Els models 8, 9 i 10 (grup de la virosta) es concentren fonamentalment allà on dominen planifolis com al massís del Montseny, Muntanyes de Prades i zones del Pirineu i Prepirineu amb abundància de faig, bedoll, etc.

A la web dels Mapes de models es detalla el procés d'elaboració i es poden descarregar les diverses edicions.

Mapa de Models d'Inflamabilitat

Distribució dels models d'inflamabilitat en les dues edicions

Els models d'inflamabilitat donen una idea del risc d'ignició de la vegetació d'una zona determinada. Es defineixen a partir de dades bibliogràfiques de la inflamabilitat específica de les espècies arbòries i arbustives més abundants i el seu recobriment al bosc.

A la primera edició pràcticament un 90% de la superfície de bosc era d'inflamabilitat elevada o molt elevada, a la segona la proporció baixa fins a un 43% i són els models d'inflamabilitat baixa o moderada els més abundants. Això es deu al canvi a l'hora d'establir els criteris per definir els models entre una edició i una altra.

A la web dels Mapes de models es detalla el procés d'elaboració i es poden descarregar les diverses edicions.

© CREAF 1997-