Anar a la plana del Mapa de Cobertes

Què és el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya?

El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) és una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país (boscos, conreus, zones urbanitzades, etc.) El MCSC es realitza al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); la primera edició va ser finançada pel Departament de Medi Ambient, i la segona, actualment en curs, també ho és pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El MCSC forma part del 'SIG a Internet' del Departament de Medi Ambient i Habitatge i és, per tant, de lliure utilització.

El MCSC es presenta en format digital. Les diferents superfícies es delimiten per fotointerpretació i digitalització sobre pantalla d'ordinador, mitjançant el SIG MiraMon.

Per què serveix el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya?

El MCSC, degut al seu elevat detall, és de gran interès per al coneixement del territori, però també per a la valoració de l'ocupació del sòl en cada lloc, tant des del punt de vista ecològic com econòmic. Amb el MCSC es pot obtenir la superfície forestal o de conreus a nivell comarcal, municipal, de parc natural, etc, i extreure'n els mapes corresponents, planificar el disseny de mostrejos de camp (com el de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya), connectors entre espais naturals, estudis per als planejaments urbanístic i territorial, infrastructures (distribució de xarxa elèctrica, traçat de vies de comunicació, etc.), plans de regadiu, avaluacions d'impacte ambiental, etc.

La segona edició del MCSC: per què?

En els últims decennis, els canvis en les cobertes i els usos del sòl s'han accelerat. Aquests canvis produeixen impactes en el medi ambient i el paisatge.

Tota gestió o planificació territorial que pretengui evitar o solucionar aquests problemes necessita obligatòriament la cartografia, la foto fixa, però també l'evolució dels usos i les cobertes del sòl, i dels canvis en l'estructura del paisatge.

El MCSC és una cartografia de les cobertes bàsiques del sòl. Actualment es procedeix a l'actualització de la primera edició. Gràcies a les dues edicions del MCSC serà possible saber, entre altres moltes coses, si la superfície forestal augmenta o disminueix, o si la pressió urbanitzadora afecta a territoris no aptes per a aquests usos.

Quines són les característiques del Mapa de Cobertes?

El MCSC és un producte digital que comprèn els principals tipus de cobertes del sòl, amb una llegenda jeràrquica de 2 nivells i 1 subnivell per la primera edició del MCSC, i de 3 nivells i 1 subnivell per la segona edició (Taula 1):

• El nivell 3 correspon a 61 categories, i és exclusiu de la segona edició del MCSC. Una part d'aquestes categories són subdivisions de las categories de la llegenda original de la primera edició. Si bé presenta més categories, correspon en essència al nivell 3 de la llegenda del mapa de cobertes CORINE (European Environment Agency) encara que amb una resolució 50 vegades superior.

• El nivell 2 correspon a 24 categories a la segona edició, pràcticamente les mateixes que la primera edició que era de 21 categories. Aquest és el nivell de més detall amb què es poden comparar les dues edicions del mapa.

• El nivell 1 presenta 4 categories, agrupacions de las categories del nivell 2, i corresponen als principals tipus de cobertes. Aquest nivell presenta un subnivell de més detall temàtic, que a les bases de dades del MCSC s'anomena 1F, de 9 categories, 6 de les quals són subdivisions de la categoria de terrenys forestals del nivell 1; aquest subnivell permet la comparació de superfícies amb els valors de cobertes tal i com queden continguts als volums de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya.
  

Les categories de la llegenda al seu nivell 3, de màxim detall, venen definides de la següent manera:

• Boscos densos (no de ribera): Fisiognomia de bosc, amb una cabuda coberta o recobriment arbori superior o igual al 20%. També s'inclou l'arbrat arrenglerat en zones rurals. Queden excloses les fileres d'arbres plantades a la vora de les vies de comunicació.

• Plantacions de coníferes no autòctones: Plantacions de coníferes no autòctones amb el marc de plantació ben definit, independentment de l'estat de desenvolupament de l'arbre.

• Plantacions d'eucaliptus: Plantacions d'eucaliptus (Eucaliptus spp.) amb el marc de plantació ben definit, independentment de l'estat de desenvolupament de l'arbre.

• Boscos tallats arreu: Boscos recentment tallats arreu situats en àrees forestals. Es consideren recentment tallats arreu si la tallada és posterior a la data d'obtenció de les imatges base de la primera edició del MCSC (1993); en cas contrari, es determina la coberta present a la imatge.

• Boscos de ribera: Boscos d'espècies ripícoles a la riba dels cursos d'aigua, sense marc de plantació.

• Reforestacions recents: Àrees recentment reforestades o aforestades, on els arbres tenen una mida que permet reconèixer per fotointerpretació el marc de plantació i/o l'aterrassament del terreny i, per tant, el seu origen. La reforestació o aforestació es considera recent si és posterior a la data d'obtenció de les imatges base de la primera edició del MCSC (1993); en cas contrari, es determina la coberta present a la imatge. No s'inclouen les plantacions de coníferes no autòctones i d'eucaliptus.

• Plantacions de pollancres: Plantacions de pollancres (Populus spp.) amb el marc de plantació ben definit, independentment de l'estat de desenvolupament de l'arbre.

• Plantacions de plàtans: Plantacions de plàtans d'ombra (Platanus spp.) amb el marc de plantació ben definit, independentment de l'estat de desenvolupament de l'arbre.

• Boscos clars (no de ribera): Boscos amb una cabuda coberta o recobriment arbori entre el 5% i el 20%, habitualment sobre matollars.

• Boscos en franges de protecció: Boscos amb una cabuda coberta o recobriment arbori entre el 5% i el 20%, habitualment sobre matollars, producte de la reducció del nombre de peus per tal de reduir el risc de propagació d'incendis forestals. En general, situats al costat d'urbanitzacions i vies de comunicació en àrees forestals.

• Matollars: Formació amb recobriment arbustiu o arbori de port arbustiu superior o igual al 20%, sempre que el recobriment arbori sigui inferior al 5%.

• Vegetació d'aiguamolls litorals: Formació on el recobriment d'espècies d'aiguamolls és igual o superior al 20%, situada a la zona litoral.

• Vegetació d'aiguamolls continentals: Formació on el recobriment d'espècies d'aiguamolls és igual o superior al 20%, situada a l'interior de Catalunya.

• Molleres d'alta muntanya: Formació on el recobriment d'espècies de molleres és igual o superior al 20%, situada a l'alta muntanya.

• Prats i herbassars: Àrees amb un recobriment herbaci superior o igual al 20%, sempre que el recobriment arbori sigui inferior al 5% i el recobriment arbustiu inferior al 20%. No s'inclouen els aiguamolls ni les molleres herbàcies.
  

• Boscos cremats: Correspon a boscos delimitats a la primera edició del MCSC (imatges de 1993) que posteriorment s'han cremat, detectant-se al material de base de la fotointerpretació per la manca d'arbres vius i el color negre de la zona (imatges del període 2000-2003).
  

• Roquissars: Àrees constituïdes per roques i, per extensió, qualsevol zona en què apareix una unitat litològica particular.
  

• Tarteres: Extensió de terreny situada al flanc d'una muntanya, coberta de pedres de qualsevol dimensió despreses del cim.
  

• Lleres naturals: Terrenys desproveïts de vegetació als llits de rius.
  

• Vores d'embassaments: Terrenys desproveïts de vegetació a les vores d'embassaments i llacs represats.
  

• Sòls nus forestals: Terrenys forestals desproveïts de vegetació com a resultat d'una erosió o pertorbació de qualsevol tipus. No s'hi inclouen les zones de boscos tallats arreu, les lleres naturals, les vores d'embassaments, ni les àrees denudades per construcció o mineria.
  

• Pistes forestals i camins: Vies de comunicació situades en àrees forestals, habitualment no asfaltades.
  

• Platges: Porció de costa constituïda per sorrals.
  

• Glaceres i congestes: Àrees cobertes de masses de glaç o de neus que se suposen més o menys permanents.
  

• Llacunes litorals: Extensió natural d’aigua que ocupa una depressió del terreny, situada a la zona litoral.
  

• Llacs i llacunes continentals: Extensió natural d’aigua que ocupa una depressió del terreny, situada a l'interior de Catalunya.
  

• Rius: Corrent natural d’aigua que drena una conca. Es fotointerpreta la làmina d'aigua visible a la imatge.
  

• Embassaments: Llacs artificials provocats en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac habitualment per mitjà d’una resclosa.
  

• Arrossars: Camps plantats d’arròs.
  

• Altres conreus herbacis: Qualsevol camp plantat amb espècies herbàcies, tret dels arrossars.
  

• Vinyes: Camps plantats de ceps.
  

• Altres conreus llenyosos: Qualsevol camp plantat amb espècies llenyoses, tret de les vinyes.
  

• Hivernacles: Construccions amb coberta on hom conrea plantes. Queden inclosos tant els hivernacles de grans dimensions, com els conreus fets sota plàstic a prop de terra.
  

• Conreus en transformació: Conreus recentment desproveïts de l'espècie agrícola anteriorment plantada on encara no es reconeix cap altre tipus de conreu.
  

• Piscifactories i conreus aqüícoles: Instal·lacions adaptades al cultiu d’organismes aqüícoles.
  

• Conreus abandonats – prats: Conreus inactius amb presència d'espècies herbàcies no agrícoles. El període d'inactivitat ha de ser superior als tres anys. Si l'abandonament ja era evident a les imatges base de la primera edició del MCSC (1993), el conreu es considera definitivament abandonat, i es cataloga com a prat.
  

• Conreus abandonats – matollars: Conreus inactius amb presència d'espècies arbustives no agrícoles. El període d'inactivitat ha de ser superior als tres anys. Si l'abandonament ja era evident a les imatges base de la primera edició del MCSC (1993), el conreu es considera definitivament abandonat, i es cataloga com a matoll.
  

• Conreus abandonats – boscos: Conreus inactius amb presència d'espècies arbòries no agrícoles. El període d'inactivitat ha de ser superior als tres anys. Si l'abandonament ja era evident a les imatges base de la primera edició del MCSC (1993), el conreu es considera definitivament abandonat, i es cataloga com a bosc o bosc clar.
  

• Canals artificials: Obres destinades a conduir masses d’aigua provinents de rius, embassaments, etc., situades a zones agràries.
  

• Basses agrícoles: Construccions a l’aire lliure, d’obra o excavades, que s’omplen d’aigua, situades a zones agràries.
  

• Urbà residencial compacte: Habitatges en contacte entre ells, independentment de la seva estructura (cases aparellades, blocs de pisos aïllats o no, etc.) També s'inclouen els pàrquings a l'aire lliure situats dins aquestes àrees.
  

• Urbà residencial lax: Habitatges de baixa altura sense contacte entre ells, habitualment amb hort o jardí. Típicament correspon a les urbanitzacions, i als petits nuclis aïllats de cases sense estructura de viari urbà. També s'inclouen els pàrquings a l'aire lliure situats dins aquestes àrees.
  

• Zones industrials i comercials: Indústries, centres comercials i de servei i espais annexos (pàrquings, etc.), habitualment fora dels cascos urbans.
  

• Cementiris: Llocs on hom enterra els morts.
  

• Zones verdes urbanes: Parcs, jardins i parterres de les àrees urbanes.
  

• Granges: Edificis destinats a la cria d’aviram o de bestiar.
  

• Preses: La part d'obra d'un embassament.
  

• Basses urbanes: Construccions a l’aire lliure, d’obra o excavades, que s’omplen d’aigua, situades a zones industrials i urbanes.
  

• Aeroports: Instal·lacions destinades al trànsit aeri. Inclou només les pistes d'aterratge.
  

• Autopistes i autovies: Carreteres de quatre o més carrils, típicament amb sentits de circulació separats per una mitjana central. També s'inclouen les estructures artificials annexes, tret dels edificis d'obra.
  

• Carreteres: Vies de comunicació que permeten la circulació simultània i en dos sentits d’automòbils per dues o més vies de circulació.
  

• Vies de ferrocarril: Vies de comunicació que permeten la circulació de trens. No s'inclouen les estacions i construccions annexes.
  

• Zones portuàries: Dics artificials en una costa o a la riba d’un riu pels vaixells. S'inclouen els espigons endinsats dins l'aigua.
  

• Zones verdes viàries: Vegetació d'aspecte enjardinat situada al voltant de les vies de comunicació, sobretot a rotondes, bucles viaris i talussos, fora dels cascos urbans.
  

• Càmpings: Terrenys dotats d’instal·lacions per al servei dels acampadors.
  

• Camps de golf: Extensions destinades a la pràctica del golf. Només s'inclou la gespa i els bunkers de sorra.
  

• Altres zones esportives i lúdiques: Qualsevol instal·lació esportiva o de lleure, tret dels camps de golf i els càmpings (camps de futbol, piscines,...)
  

• Zones d'extracció minera: Qualsevol tipus d'extracció de mineral o roca a cel obert, tret de les salines.
  

• Salines: Indrets en el quals hom obté sal comuna.
  

• Abocadors: Indrets destinats de manera indefinida en el temps a abocar-hi escombraries, runa, etc.
  

• Sòls nus urbans: Terrenys desproveïts de vegetació com a resultat d'una pertorbació artificial, situats en zones urbanes. No s'hi inclouen les zones d'extracció minera, les salines o els abocadors.
  

La delimitació de les àrees es fa a partir de fotointerpretació i digitalització en pantalla d'ordinador, la qual cosa permet utilitzar altres elements de cartografia digital com a suport directe al procés. El material de base de la fotointerpretació de la primera edició són les ortofotos 1:25 000 (resolució 2.5 m) en color natural de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), vol de 1993 en format digital; la segona edició té com a imatges base les ortofotos 1:5000 (resolució 0.5 m) en color natural de l'ICC. vol del període 2000-2003 en format digital. Cada full complet representa aproximadament uns 125 km². L'escala de treball està al voltant d'1:3000, per la primera edició del MCSC i al voltant de 1:1500 per la segona, i la superfície mínima de digitalització és de 500 m². Els elements lineals (carreteres, rius, vegetació de marges,...) es digitalitzen sempre que mesurin més de 10 m d'ample i més de 50 m de llarg; a la segona edició, les vies de comunicació es digitalitzen sempre que mesurin més de 8 m d'ample i més de 62.5 m de llarg. Per a realitzar aquesta tasca s'utilitza el SIG MiraMon.

La base cartogràfica obtinguda mitjançant aquest procés (línies delimitadores i etiquetes identificadores de les cobertes, figura 1), està dividida en fulls seguint el tall cartogràfic 1:25000.

Figura 1. Fotointerpretació sobre l'ortofoto. Secció del full 333-2-2, Santa Coloma de Farners.

Posteriorment, és transformada a un format de vectors estructurats topològicament (polígons) (figura 2), amb la qual cosa:

Figura 2. Resultat de la fotointerpretació. Secció del full 333-2-2, Santa Coloma de Farners.

Aquest mapa també es converteix a format ràster (imatge on la representació de l'espai es fa per divisió d'aquest en una malla de quadrats, anomenats cel·les o píxels), amb una resolució planimètrica de 2 m per píxel. Malgrat el seu elevat detall, la imatge ràster es transforma a una versió comprimida obtenint fitxers de mida més petita i consulta més àgil. Les imatges ràster també permeten consultes interactives per atribut i localització i càlcul de la superfície d'una o diverses cobertes, a més de ser un format molt manejable en anàlisi de Sistemes d'Informació Geogràfica.

Entre les operacions que es poden realitzar sobre la base del MCSC esmentem la reclassificació temàtica per a obtenir categories més generals, càlcul de distància entre objectes geogràfics, classificació creuada entre capes o cross-classification, etc. Els elements seleccionats en una de les consultes sobre qualsevol d'aquests formats digitals es pot exportar cap a un altre fitxer, obtenint una nova base de dades geogràfica.

El MCSC s'utilitza en diversos organismes de l'administració pública, no només en el seu format original, sinó com a base d'alta precisió planimètrica sobre la qual es realitzen altres aplicacions o estudis (mapes de models de combustible i d'inflamabilitat, mapes de vegetació, etc.)

Quines principals millores presenta la segona edició del MCSC?

L'actualització del MCSC a les imatges del període 2000-2003 presenta un conjunt de novetats que fan més completa, precisa i fiable l'edició en curs del MCSC:

• Més detall i més resolució planimètrica: Gràcies a les ortofotos 1:5000, amb 0.5 m de píxel (Figura 3).
  

Figura 3. Esquerra, ortoimatge 1:25 000. Dreta, detall de la imatge de l'esquerra a una ortoimatge 1:5000.

• Ampliació de la llegenda: La llegenda es converteix en jeràrquica, amb 3 nivells i un subnivell. El nivell 3 diferencia moltes més categories que la llegenda de la primera edició del Mapa. Tot i així, es manté la comparabilitat dels mapes a nivell 2 de la llegenda. Per més detalls, vegeu la secció Quines són les característiques del Mapa de Cobertes?.
  

• Noves bases de dades associades: El format vectorial té associades una sèrie de bases amb informació estadística bàsica i altra referent a l'estructura del paisatge. Les bases d'estadística contenen les cobertes i la suma de superfícies segons els tres nivells i el subnivell de la llegenda del MCSC, referides al full 1:25.000 marc de la fotointerpretació, o a l'àmbit geogràfic si el mapa es refereix a una zona determinada de Catalunya. També presenten camps que serveixen com a taula o paleta de colors i que permeten visualitzar el full segons la paleta definida per a cada nivell de la llegenda; a més, les categories representades a la llegenda només seran les realment presents al full, i no la de la sèrie cartogràfica. Per altra banda, altres bases de dades contenen informació, referida en aquest cas a l'estructura del paisatge, mitjançant índexs descriptors de la mateixa. Amb això es pretén descriure de manera succinta l'estructura del paisatge tant a nivell de cobertes com a nivell global, i tenint com a marc el full, o l'àmbit geogràfic.
  

• Vectors d'arcs associats a tesaurus: El format vectorial d'arcs, a partir del qual es representen els polígons del MCSC, té associat un tesaurus que defineix el tipus de límit de cadascun dels arcs (límit de les cobertes, de Catalunya amb Aragó i País Valencià, línia de costa, etc.) a més d'una paleta que assigna un color en funció de la classe de límit. Es poden obtenir a partir de la descompressió del mapa en format MMZ en què es distribueix la informació del Mapa de Cobertes.
  

• Metadades de la base cartogràfica: Les metadades són la informació sobre la base cartogràfica i, en el cas del MCSC, fan referència a la data d'obtenció de la ortoimatge base, al sistema de referència espacial o a la informació temàtica, entre d'altres. El Mapa de Cobertes, al realitzar-se mitjançant el SIG-MiraMon, segueix el seu model de metadades. Aquest model està desenvolupat a partir dels estàndards existents (ISO 19115, CSDGN de FGDC, etc.), i és consistent amb ells de forma que és possible realitzar una exportació de les metadades seguint qualsevol estàndard. Les metadades les podeu consultar a partir del Gestor de metadades del mateix SIG-MiraMon o del seu visor.
  

Interpretació de la llegenda de les diferents edicions

Superfícies de cobertes a Catalunya

Els volums de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya van acompanyats de la superfície de cobertes del sòl segons la primera edició del MCSC per cadascuna de les regions forestals en què es divideix el territori català, a nivell municipal, comarcal i d'Espais d'Interès Natural, així com la distribució de cobertes del sòl en funció de l'altitud, el pendent, i l'orientació.

Enllaços a altra cartografia combinable

Els fulls del Mapa de Cobertes poden combinar-se amb altra informació geogràfica digital per completar la seva anàlisi. A continuació es presenten una sèrie d'enllaços a altres fonts de cartografia:

Formats del Mapa de Cobertes

Els fulls del Mapa de Cobertes només se serveixen en suport digital. Els formats disponibles són:

Si esteu interessats en els fulls d'un àmbit geogràfic gran no ofert al web del MCSC (demarcació, parc natural,...) poseu-vos en contacte amb: contacte@creaf.uab.cat

	Descarregar les bases del MCSC:
	Primera edició del MCSC (imatges base de 1993):			Tercera edició del MCSC (imatges base de 2005-2007):
	Vectors (polígons)			Vectors (polígons)
	Ràsters (imatges)			Ràsters (imatges)
				Per límits administratius (polígons)
	Segona edició del MCSC (imatges base 2000-2003):			Per límits administratius (ràsters)
	Vectors (polígons)
	Ràsters (imatges)
	Per límits administratius (polígons)
	Per límits administratius (ràsters)			Anar a la plana del SIBosC