L'estat dels boscos de Catalunya

Roureda de Roure de fulla gran a Camprodón

A Catalunya hi ha presents força espècies forestals arbòries, la major part de les quals es poden considerar autòctones. Del conjunt de gairebé 90 espècies forestals amb port arbori que es van trobar en el decurs de l'IEFC, n'hi ha 13 que són dominants almenys a l'1% dels boscos, és a dir, ocupen almenys 12.000 ha (es considera que una espècie és dominant en una parcel·la o en una massa forestal quan ocupa almenys el 50% de l'àrea basal). Als boscos de Catalunya hi ha 17 espècies que tenen més de 10 milions de peus.

Les característiques estructurals dels boscos de les 17 espècies més abundants a Catalunya són diferents segons el seu grau d'abundància en àrea basal. N'hi ha que, com el pi blanc i el pi negre, tendeixen a formar boscos monoespecífics però la major part de les espècies tenen una important proporció de les seves existències barrejades amb d'altres espècies acompanyants de port arbori.

Però ... Com són en realitat els arbres que formen els boscos de Catalunya?

En general són menuts i joves. L'arbre més alt mesurat a l'IEFC (un avet a la Vall d'Aran) feia 40 metres i dels 102.122 arbres als quals se'ls va mesurar l'alçada, només 1.258 (un 1,2%) passen dels 20 metres i només 39 arbres feien 30 metres o més. L'arbre de diàmetre més gran mesurat va ser un castanyer de la Selva d'1,94 cm de gruix. Dels 312.496 arbres als quals se'ls va mesurar el diàmetre, només 19 feien més d'un metre i 934 (un 0,3%) entre 50 cm i 1 metre. Els arbres de menys de 25 cm de diàmetre representen el 90,5% del total. L'arbre de més edat mesurat a l'IEFC tenia 320 anys (un roure de fulla gran de l'Alt Empordà). Dels 7.604 arbres als quals se'ls va mesurar l'edat, només 15 passaven de 200 anys i 402 (un 8,7%) dels 100. Els arbres de menys de 50 anys suposen un 61,6% del total mesurat.

En definitiva, els boscos de Catalunya estan constituïts majoritàriament per arbres menuts. Tanmateix, arreu del territori hi ha exemplars de dimensions considerables (arbres monumentals).

L'avet constitueix l'excepció més evident a aquesta regla. És un arbre alt, sovint de diàmetre considerable. De mitjana, és el més vell i el que més volum de fusta acumula. A més, és el que té una menor proporció de la seva biomassa acumulada a les branques.

El faig és gairebé tant alt com l'avet, però força més jove. És l'arbre amb una capçada més ampla, tot i que manté la menor proporció de biomassa de fulles i la major proporció de la biomassa de fusta de totes aquestes espècies.

El roure de fulla gran té unes característiques semblants a les del faig, però, de mitjana, és més jove i, probablement també per això, una mica més baix.

El castanyer és, també, un arbre alt i, sobretot, jove. De les 17 espècies més abundants a Catalunya, és el que té el creixement més ràpid.

Generalment, el pinastre, el pi negre i el pi roig són, també, alts, s'acosten als 10 metres de mitjana. Però mentre que el pinastre assoleix aquesta alçada en 23 anys, el rajolet ho fa en 49 anys i el pi negre, en 75. De les 17 espècies més abundants a Catalunya, el pinastre és la conífera amb una major proporció de fulles a la biomassa aèria i un creixement més ràpid. El pi negre, per la seva banda, és la que té una capçada menys desenvolupada, constituïda per branques poc desenvolupades.