Models d'inflamabilitat: definició

La inflamabilitat específica és una mesura de la facilitat amb què una determinada espècie pot emetre una flama davant d'un focus calòric constant. El temps d'inflamació (temps d'espera fins a l'aparició de la flama) i el percentatge d'assaigs positius permeten construir una taula de doble entrada freqüència / temps, a partir de la qual és possible assignar a cada espècie un valor indicatiu del seu grau d'inflamabilitat.

La inflamabilitat d'una espècie depèn de factors propis, com ara la seva capacitat per mantenir un determinat grau d'humitat, la quantitat i naturalesa de substàncies volàtils inflamables que conté i la seva relació superfície-volum, però també depèn de condicions externes com ara el clima, les variables meteorològiques actuals i precedents, el tipus de sòl, etc. Un darrer factor a destacar és l'estacionalitat en el grau d'inflamabilitat que presenten algunes espècies i que, sovint, està relacionat amb la seva fenologia. El grau d'inflamabilitat agrupa les espècies en 4 grups:

1. Espècies inflamables tot l'any (eucaliptus, alzina, pi blanc)
2. Espècies altament inflamables durant l'estiu (pi pinyer, gatosa, romaní)
3. Espècies moderadament inflamables (garric, arboç, ginebró)
4. Espècies poc inflamables (olivera, boix, llentiscle)

Definició dels models d'inflamabilitat en la primera edició:

La definició dels models d'inflamabilitat en la primera edició del mapa es basa en el grau d'inflamabilitat de les espècies presents en l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC, 1988-1998) i en el seu percentatge de recobriment. El grau d'inflamabilitat (a l'estiu, atès que la majoria d'incendis es produeixen durant aquesta època de l'any) es va determinar segons dades bibliogràfiques (Valette et al., 1979; Hernando i Elvira, 1989). L'assignació dels models es feia per a cada estació de mostreig en funció de l'estructura i composició específica de l'estrat arbori i arbustiu.

Definició dels models d'inflamabilitat en la segona edició:

La definició dels models d'inflamabilitat en la segona edició del mapa es basa en el grau d'inflamabilitat de les espècies presents en el Tercer Inventario Forestal Nacional a Catalunya (IFN3, 2000-2001) i en el seu percentatge de recobriment. L'assignació dels models es feia atenent els següents criteris:

Es va determinar la fracció de cabuda coberta (FCC) total i la de les espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu-herbaci. Si l'FCC de l'estrat arbustiu-herbaci era com a mínim del 70% o menor però la fullaraca era compacta, el model d'inflamabilitat es determinava a partir de l'FCC de les espècies molt inflamables d'aquest estrat. Si per contra, l'FCC de l'estrat arbustiu-herbaci no arribava al 70% o tot i ser superior la fullaraca era laxa el model d'inflamabilitat es determinava a partir de l'FCC de les espècies molt inflamables de l'estrat arbori.