Models de combustible

A Catalunya, els models de combustible més abundants són els del grup dels matollars de càrrega moderada (G3 al gàfic i que correspon als models 5 i 6) amb un 55% de la superfície de bosc. Aquest fet es veu a les dues edicions del mapa. També la proporció de models del grup de les pastures (G2 al gràfic) és molt similar en ambdues edicions (entorn d'un 8-10%). En canvi, la proporció de models del grup de la fullaraca (G1 al gràfic) varia entre edicions (d'un 16% a la primera, a poc més del 5% a la segona). La mateixa variació, però en sentit contrari s'observa en el grup dels matollars d'elevada càrrega (G4 al gràfic), que passa de gairebé un 20% a la primera edició a més del 30% a la segona.

Els models del grup de la fullaraca són majoritaris en boscos dominats per espècies com el castanyer, el faig, l'avet i l'eucaliptus i són força abundants en formacions de bedoll i pi negre. Els models del grup de les pastures no són majoritaris mai, però sí són relativament abundants en formacions dominades pel pi negre, pel bedoll, pel pi roig i per l'avet. Els models del grup dels matollars de càrrega moderada són majoria als boscos de roures, de pi roig i de pi blanc. A la resta de formacions són sempre força abundants (entre un 20% i un 45%). Els models més virulents (els d'elevada càrrega del grup dels matollars) són majoria en boscos de pinastre i força abundants en les formacions més mediterrànies (suredes, pinedes de pi pinyer i de pi blanc, alzinars i plantacions d'eucaliptus).

Models d'inflamabilitat

La comparació entre edicions dels models d'inflamabilitat és força més complexa atès que entre edicions es va canviar el criteri per assignar els models.

En la primera edició, els models de l'1 al 5 (al gràfic: G1, corresponent als models 0 i 1; i G2, corresponent als models 2, 3, 4 i 5) no arribaven a un 10% i per tant més del 90% del territori el formaven els models d'elevada i molt elevada inflamabilitat (al gràfic: G3, que engloba els models 6, 7 i 8; i G4, models 9 i 10). En la segona edició, segons la nova assignació, els models de baixa i moderada inflamabilitat ocupen gairebé un 60% dels boscos.

Les espècies amb major proporció de models d'elevada i molt elevada inflamabilitat són l'alzina surera, el pi pinyer i el pinastre amb un 60% de les formacions on dominen aquestes espècies; seguits de pi negre, pinassa i pi blanc amb un 50%. El faig i el castanyer són les espècies que, quan dominen, presenten una proporció de models d'inflamabilitat baixa per sobre del 80% i pràcticament mai presenten models de molt elevada inflamabilitat. L'alzina, tot i presentar models de baixa i moderada inflamabilitat en més del 70% dels boscos, la seva estructura condiciona l'elevada proporció (més d'un 80%) de models del grup dels matollars.

NOTA: Les dades referents a l'abundància de models segons l'espècie que domina al bosc estan extretes del nombre de parcel·les de l'inventari emprat en cada edició on cada espècie ocupa almenys el 50% de l'àrea basal total. Atenent al procés d'elaboració (extensió de la informació de cada parcel·la per la superfície de cada zona o estrat corresponent), això implica que pot haver diferències importants si considerem les mateixes dades però en superfície.