Material i Mètodes

Mostreig de camp

Característiques topogràfiques la parcel·la de mostreig

En la secció 7 es descriuen les característiques topogràfiques de la parcel·la mostrejada. L’elevació es llegia de l’altímetre si el temps no era molt variable, en cas contrari, s’anotava la de la fitxa de la fotografia aèria o ortofotomapa. El pendent (en graus) es mesurava amb un clinòmetre. Normalment una persona de l’equip es posava a la part baixa de l’estació i una altra, amb l’aparell, a la part alta. La lectura es feia a l’alçada dels ulls de l’altre i amb l’escala de graus. L’orientació, en graus sexagesimals, és llegia directament de la brúixola. L’orientació era sempre la del màxim pendent de l’estació. Si hi havia més d’una orientació, s’anotava la que corresponia al centre de l’estació. Per obtenir el factor de visió de l’horitzó s’utilitzava una brúixola i un clinòmetre. Des del centre de l’estació i començant pel nord, es mesurava cada 45º l’angle entre l’horitzontal i l’horitzó.

Posició del pendent

Es tractava de determinar la situació de l’estació respecte al vessant. S’utilitzaven els codis numèrics de la figura 3 (on es mostra d’una manera gràfica diferents exemples de posició i disposició del pendent).

Disposició del pendent

La disposició del pendent es caracteritzava amb els codis numèrics de la figura 3 (on es mostra d’una manera gràfica diferents exemples de posició i disposició del pendent). En el cas de la disposició del pendent només interessa reflectir quina forma té el pendent dins de l’estació de mostreig.