Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Itineraris pedestres 2


	Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Itineraris pedestres
Sender Joan Maragall - La Fageda d'en Jordà

Descripció de l'itinerari
Temps i quilòmetres
Mapa
Serveis

L'itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se
plenament en la seva peculiar atmosfera.

Sortim de l'aparcament i travessem la carretera; a l'altra banda, trobem les escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc.

Un cop baixades les escales, el sender s'endinsa de seguida a la Fageda i ens duu al peu d'un gran tossol, al qual donem la volta completament, i després tornem a l'aparcament pel mateix camí pel qual hem vingut.

Protecció

La Fageda d'en Jordà és avui una de les 26 reserves naturals que hi ha al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta protecció assegura la seva existència com a bosc i regula els usos que hi són permesos. El fet que la major part d'aquesta fageda sigui propietat de la Diputació de Girona i la seva gestió estigui confiada al Parc Natural en garanteix la preservació efectiva i la millora.
Com a conseqüència, no és permès edificar-hi. És també una zona de repoblació cinegètica i, per tant, no s'hi pot caçar -excepció feta del senglar- i les intervencions forestals que s'hi duguin a terme han d'estar destinades a millorar el bosc, però no a explotar-lo amb criteris únicament comercials.
Les úniques activitats permeses a la Fageda d'en Jordà són les que tenen finalitats científiques o pedagògiques. La circulació de vehicles queda reservada als veïns i a les necessitats de gestió, i els visitants cal que segueixin les instruccions que conté el fullet del Parc Natural.

Geologia

La Fageda d'en Jordà creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat. El relleu és ondulat, ple de turonets de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols.

La colada de lava es va escolar sobre una zona d'aiguamolls, que van evaporar-se en entrar en contacte amb la lava a alta temperatura (1.000º). El vapor d'aigua es va introduir dins la lava i va deformar la crosta, parcialment solidificada, fins a trencar-la. En van resultar els diversos bombaments que podem veure, recoberts de fragments de basalt.

Mai no ha estat possible aprofitar aquestes terres per al conreu; de fet, la colada de lava damunt la qual s'assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta ingratitud ha salvat el bosc i per això avui podem admirar-lo encara.

Vegetació

La fageda és un tipus de bosc caducifoli i, per tant, presenta un aspecte molt diferent segons l'època de l'any. La tardor és especialment atraient per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure; però l'encant del bosc és també considerable a les altres estacions; a l'hivern, la grisor dels troncs, que destaquen sobre un terra cobert de fulles seques, i a l'estiu la penombra frescal creada per les fulles que es disposen paral.lelament al sól i impedeixen que els raigs solars travessin entre les branques.

A més del faig, a l'estrat arbori hi ha alguns roures esparsos als llocs més assolellats. El sotabosc és molt pobre perquè hi arriba poca claror i les plantes no hi viuen. A la primavera, hi floreixen, no obstant, anèmones i ranuncles de gran bellesa. També podem trobar-hi l'el.lèbor verd, el boix i el grèvol.

Borrons, fulls i faja del faig (Fagus sylvatica)