Introducció

Determinació de les característiques del bosc: l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

Variables estructurals

La distribució dels individus per classes diamètriques és una manera molt habitual de mesurar la maduresa de la població, ja que a efectes pràctics reflecteix fenòmens que informen sobre la història recent de la població. L’anàlisi del diagrama de classes diamètriques en cada població aporta informació útil sobretot per a la gestió de la massa forestal: d’una banda, i segons la posició del centre de gravetat de la distribució, de l’estat de maduresa del bosc i de les possibles alteracions (per exemple, extraccions de fusta) sofertes en el passat, i de l’altra, i en el cas de conviure més d’una espècie, de la dinàmica d’una enfront de l’altra. Tanmateix, fóra millor conèixer la distribució per classes d’edat en una massa forestal perquè el diàmetre d’un arbre sovint no és un reflex de la seva edat, però determinar-ne l’edat resulta molt laboriós (com s’explica en l’apartat «Mesura dels anells de creixement» a Material i mètodes de laboratori).

Altres variables igualment importants en l’estudi de l’estructura d’una massa forestal, i per a l’estudi comparat dels diferents tipus de bosc, són l’àrea basal i el nombre de peus (o densitat de peus) total i per espècies. La densitat és una variable que depèn de la mida mitjana dels arbres. L’àrea basal és un indicador de l’ocupació de l’espai, que es determina a partir d’una expressió de la densitat de peus (el nombre de peus per hectàrea) i el diàmetre normal (dn) dels arbres. En efecte, en poblacions madures que no hagin sofert alteracions, s’observa que amb el pas del temps l’àrea basal mitjana i el diàmetre normal mitjà augmenten, mentre que la densitat d’arbres disminueix (es passa de molts arbres petits a pocs de grans). A mesura que un arbre creix, augmenta el seu radi d’influència sobre l’entorn (captació d’aigua i nutrients, exposició dels òrgans fotosintètics a la llum, etc.), de manera que amb el pas del temps els processos de competència entre veïns s’intensifiquen. Això produeix una mortalitat d’arbres coneguda com llei de l’autotala. Aquesta tendència en l’evolució d’un bosc pot quedar emmascarada si ha estat intervingut per dur-hi a terme aprofitaments forestals o ha estat afectat per alguna pertorbació natural. L’extracció de peus, alhora que disminueix la densitat, també fa disminuir l’àrea basal total i, si la tala no afecta de la mateixa manera totes les classes diamètriques, també pot afectar el diàmetre normal mitjà (DN) de la població.