Material i Mètodes

Procés de càlcul

Càlculs amb les dades provinents del mostreig de camp

Alçada dels arbres

L’alçada d’un arbre (H), mesurada amb clinòmetre, es calcula segons:

on:

hr és l'alçada de referència en metres i

α, β i γ són els angles mesurats amb el clinòmetre.

Diàmetre de capçada

El diàmetre de capçada d’un arbre (DC) és la mitjana quadràtica de les dues mesures preses al camp.

L’àrea ocupada per la capçada d’un arbre (AC) es calcula, a partir dels dos diàmetres de capçada mesurats, com la mitjana de les dues àrees que determinen aquests diàmetres:

Coeficient de forma

El coeficient de forma d’un arbre (Kf), mesurat amb el relascopi de Bitterlich, es calcula segons:

(1)

O, la fórmula simplificada el valor de la qual s’aproxima al de la fórmula (1):

Diàmetre normal sense escorça

El diàmetre normal sense escorça (dn*) és el diàmetre normal de l’arbre al qual se li ha restat dues vegades el gruix d’escorça (Ec).

Diàmetre normal sense escorça fa cinc anys

El diàmetre normal sense escorça fa cinc anys (dn₅*) és el diàmetre normal sense escorça de l’arbre al qual se li ha restat dues vegades el creixement dels darrers cinc anells de fusta (I₅).

Massa específica foliar

La massa específica foliar (MEF) és una mesura de la relació entre el pes sec d’una mostra de fulles i la superfície que ocupa:

Coeficient de conducció hidràulica

El coeficient de conducció hidràulica (CCH) d’un arbre al qual se li ha extret un testimoni de fusta és la relació entre el radi d’albeca (R_a) i el radi total (R_t) del testimoni de fusta o, el que és el mateix, la diferència entre el radi total i el de duramen (R_d) en relació al radi total.

Àrea basal d’albeca o àrea conductora

L’àrea basal d’albeca d’un arbre (ABA) al qual se li ha extret un testimoni de fusta es pot calcular en funció del radi de duramen (R_t).

Correcció de la superfície d’acord amb el pendent

A les estacions de mostreig de radi fix, cal corregir la superfície d’acord amb el pendent, és a dir, calcular la superfície que li correspon en projecció ortogonal.

Atès que en la majoria de casos, la superfície real de mostreig és circular, la projecció sobre el pla serà sempre una el·lipse, l’eix secundari (a) de la qual variarà segons el pendent (α) de la següent manera:

on:

R és el radi de l’estació de mostreig.

La superfície de l’estació (S) serà:

on:

a és l’eix secundari i b és el principal, és a dir, el radi de la parcel·la.

Edat i creixements anuals mínim, màxim i mitjà

De la sèrie de creixements de cada testimoni de fusta dels arbres tipus de les parcel·les s’obté:

1. El radi del xilema, com la suma del gruix de tots els anells de creixement mesurats.
2. El radi d’albeca, de duramen i el coeficient de conducció hidràulica.
3. L’edat aproximada de cada arbre, que correspon al nombre d’anells mesurats. Aproximada perquè passen alguns anys fins que l’arbre assoleix l’alçada a la qual s’extreu el testimoni de fusta (habitualment a 50 cm de terra) i perquè en l’extracció del testimoni sovint no es passa per la mèdul·la.
4. Els creixements mínim, màxim i mitjà de tota la sèrie d’anells.
5. El creixement corrent, com el valor del creixement dels darrers cinc anys dividit per cinc (anys).

Coeficient de sensibilitat mitjà

El coeficient de sensibilitat es calcula a partir del creixement dels anells d’un testimoni de fusta, segons la fórmula següent:

on:

n és el nombre d’anells de creixement mesurats,

t és l’any t-èssim,

X_t és el gruix de l’anell l’any t-èssim,

X_t-1 és el gruix de l’anell l’any anterior a t-èssim i

X_t+1 és el gruix de l’anell l’any posterior a t-èssim.

Corbes de creixement

Per ajustar la sèrie de cada testimoni de fusta s’utilitza la funció de Richards que s’expressa de la següent manera:

on:

R_t és el radi en el temps t,

t és l’edat en què s’assoleix un determinat creixement i

α, β, κ i ν són paràmetres de la funció que es poden interpretar des d’un punt de vista biològic.