Introducció

Determinació de les característiques del bosc: l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

Un inventari forestal té com a doble objectiu determinar la superfície de bosc (a l’IEFC, s’obté de l’MCSC) i determinar-ne les existències i l’estat. Un cop formulada una definició de bosc, cal determinar la superfície que ocupa. Tot seguit, cal dissenyar el mostreig de camp: decidir les variables a mesurar, el tipus de mostreig més adient i la intensitat de mostreig (figura 2) o nombre de parcel·les per unitat de superfície, que ha de ser suficient per captar tota la variabilitat del bosc i per obtenir unes estimacions estadísticament fiables.

Figura 2. Distribució de les 10.644 parcel·les mostrejades a l’IEFC. La intensitat de mostreig de l’IEFC és d’una parcel·la per cada cent hectàrees de superfície forestal arbrada, és a dir, una parcel·la per km² de bosc.

L’IEFC va anar més enllà dels inventaris forestals clàssics que quantifiquen els recursos existents en nombre de peus, volum amb escorça i increment del volum amb escorça com a principals variables. El terme ecològic d’aquest inventari implica la mesura de noves variables com ara la biomassa de les quatre fraccions aèries dels arbres (fusta del tronc, escorça del tronc, branques i fulles), la seva producció i la seva concentració i mineralomassa de nutrients, l’edat dels arbres, la quantitat de virosta acumulada al terra, la vida mitjana de les fulles, etc. En els apartats següents s’explica el significat de cadascuna d’aquestes variables i l’interès del seu mostreig.