Pol·linitzadors i Flors del Garraf

Guia de camp interactiva

Flors

Insectes

Informació

Aquesta guia

Aquesta guia pretén aproximar el món de les flors, els insectes pol·linitzadors i les seves interaccions als visitants del Parc. No es tracta d’una guia exhaustiva, sinó d’una introducció que inclou fotografies de 20 espècies de plantes i 40 espècies de pol·linitzadors característics de la zona i que esperem anar completant en el futur. La guia va adreçada a tot tipus de visitants i per tant s’ha intentat, en la mesura del possible, utilitzar un llenguatge planer i evitar els termes científics. Tot i així, s’ha inclòs un glossari amb els termes més especialitzats. La guia cobreix el període de març a juny, que és el període de l’any amb més flors i més pol·linitzadors al Parc.

Per a cada espècie de planta es dona el nom comú, el nom científic, la família i una descripció. També s’inclou una eina de cerca basada en el color per ajudar a identificar-la. A més, s’indica el període de floració de cada espècie, la producció de pol·len i nèctar i els seu principals pol·linitzadors. Per últim es descriuen alguns trets biològics o curiositats relacionades amb cada espècie.

Per a cada espècie d’insecte es dona el nom científic, la família, l’ordre i una descripció. Una eina de cerca permet identificar les espècies en funció de la forma, la mida i el color. Per a cada espècie es descriu el període d’activitat i les flors que visita. Per últim, s’aporten dades sobre el cicle de vida i els hàbits alimentaris i alguns trets comportamentals rellevants.

Tota aquesta informació s’ha obtingut a partir de diversos estudis científics realitzats pel CREAF i destinats a analitzar la distribució espacial de les comunitats d’insectes pol·linitzadors i l’estructura de les xarxes d’interaccions planta-pol·linitzador.

La pol·linització

La pol·linització és el procés pel qual el pol·len d’una flor es transporta fins a l’estigma de la mateixa flor (autopol·linització) o d’una altra flor (pol·linització encreuada). Es tracta d’un pas previ i fonamental per a la formació de fruits i llavors. En algunes plantes aquest transport el fa el vent, però en moltes altres el fan els insectes.

Els principals insectes pol·linitzadors són les abelles (l’abella de la mel, els borinots i moltes altres espècies), però també són importants alguns escarabats, vespes, mosques i papallones, entre altres. Les plantes pol·linitzades per insectes acostumen a fer flors vistoses i sovint produeixen nèctar, que és una secreció molt rica en sucres i molt atractiva per alguns insectes. A més de nèctar, alguns insectes també s’alimenten de pol·len, que és molt ric en proteïnes. Al passar d’una flor a l’altra, aquests insectes transporten, de manera accidental, pol·len des de les anteres d’una flor als estigmes d’una altra, actuant així com a pol·linitzadors.

La xarxa d'interaccions

Al Parc Natural del Garraf hi ha més de 60 espècies de plantes pol·linitzades per insectes i més de 350 espècies d’insectes que visiten les seves flors. Però no totes les espècies d’insectes visiten totes les plantes. Hi ha espècies d’insectes molt generalistes, que visiten moltes espècies de plantes, i d’altres molt especialistes, que només en visiten una o unes poques. De la mateixa manera, algunes plantes (generalistes) atrauen molts insectes diferents i altres (especialistes) n'atrauen molt pocs. Podem representar les interaccions que s’estableixen entre plantes i pol·linitzadors mitjançant línies que connectin cada espècie de planta amb els seus pol·linitzadors. D’aquesta manera s’obté una xarxa d’interaccions.

Aquestes xarxes poden arribar a ser molt complexes. Un estudi realitzat al Garraf ha trobat més de 1600 interaccions entre 23 espècies de planta i 305 espècies de pol·linitzador. Les xarxes planta-pol·linitzador són un exemple de xarxa mutualista, ja que, en principi, els dos socis de la interacció reben un benefici en forma de pol·linització (pera a la planta) i aliment (per a l’insecte).

Crèdits

Aquesta guia ha estat finançada per la Fundació Catalunya-La Pedrera. Els estudis a partir dels quals s’ha obtingut la informació han estat finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación (projectes CGL2005-00491, CGL2009-12646 i CSD2008-0040) i, en part per la Diputació de Barcelona. Agraïm la col·laboració del personal del Parc Natural del Garraf, i l’ajuda de moltes persones que han participat en els mostreigs (X. Arnan, H. Barril, C. Dalmau, A. Escolà, A. Martín, D. Navarro, S. Osorio, C. Primante, M. A. Requesens, O. Riera, A. Rodrigo, A. Torné Dídac.