1CREAF. Edifici C, Campus U.A.B., 08193-Bellaterra.
²Departament de Geografia. Campus U.A.B., 08193-Bellaterra.

Es dona una visió dels boscos del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a partir de les dades de 582 inventaris forestals realitzats en el període 1997-99 i també es fa un repàs de la metodologia per a la gestió forestal del Parc basada en la utilització del SIG MiraMon, el programa de gestió de dades forestals MiraBosc i altres programes específicament desenvolupats. Els resultats dels inventaris mostren com el diàmetre basal és un molt bon estimador del diàmetre normal de l’arbre i, per tant, la mesura de les soques pot emprar-se per comprovar si els aprofitaments realitzats s’ajusten als permisos corresponents. També es posa de manifest la poca maduresa estructural de les masses forestals del Parc.

Paraules clau: Inventaris forestals, SIG, MiraMon, MiraBosc, existències, estructura.

Se presenta una visión de los bosques del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa a partir de los datos de 582 inventarios forestales realizados en el período 1997-99. También se hace un repaso de la metodología para la gestión forestal del Parque basada en la utilización del SIG MiraMon, el programa de gestión de datos forestales MiraBosc y otros programas específicamente desarrollados. Los resultados muestran que el diámetro basal es un excelente estimador del diámetro normal del árbol y por tanto la medida de los tocones puede utilizarse para comprobar si las cortas realizadas se ajustan a los permisos correspondientes. Finalmente se pone de manifiesto la poca madurez estructural de las masas forestales del Parque.

Palabras clave: Inventarios forestales, SIG, MiraMon, MiraBosc, existencias, estructura.

This article provides a view of the forests of the "Zona Volcànica de la Garrotxa" Natural Park given by data from 582 forest plots sampled during the three-year period 1997-1999. It also outlines the methodology used for the management of the park's forests, which is based upon the MiraMon GIS, the forest data analysis software MiraBosc and other specifically developed software applications. The results derived from the sampled forest plots show that the basal diameter (DBB) can be used to estimate the diameter at breast height (DBH) with high accuracy. Thus, measuring DBBs can be used to check whether forest cuts have been done according to the specifications given by the corresponding park authorisations. The article also shows the low structural maturity of the park's forest stands.

Key words: forest inventories, GIS, MiraMon, MiraBosc, stocks, structure,

Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) es produeixen una mitjana de 50 sol·licituds de tallades a l’any sobre les quals cal emetre el corresponent informe preceptiu. Així mateix, des de la seva creació, ja s’han elaborat més de 50 Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF). D’altra banda, en un espai eminentment forestal com aquest cal conèixer com evoluciona la seva massa forestal perquè d’ella en depèn bona part de la diversitat biològica. Des de la creació del Parc s’havia donat resposta a aquests objectius de gestió, però de forma separada, de manera que l’enorme esforç emprat en la realització de PTGMF o en l’elaboració d’informes no es podia aprofitar per tal d’avaluar l’estat dels boscos del Parc i viceversa. El cas és què durant els primers anys del Parc hi va haver una certa desproporció entre l’esforç esmerçat en la gestió diària del Parc i l’esmerçat en la planificació.

Conscients d’aquest problema, a partir de l’any 1997 el Parc va començar una nova etapa pel que fa al coneixement del seu propi ecosistema forestal. Per això es va dissenyar un model d’inventari forestal i també un mòdul o conjunt d’eines informàtiques per facilitar aquesta gestió forestal. Aquestes eines informàtiques són: el SIG MiraMon (Pons, 2000), el programa MiraBosc (Vayreda et al., 1996; Ibáñez et al., 1997) i d’altres eines desenvolupades específicament (Marcer et al., 2000).

Aquest mòdul (figura 1) persegueix un doble objectiu, donar resposta a les necessitats de planificació i gestió forestals que té el Parc i fer-ho a partir d’una concepció global d’aquestes diferents necessitats per tal de poder optimitzar els recursos disponibles. En particular, els inventaris realitzats amb aquesta nova òptica haurien de:

1. Permetre conèixer l'estat dels boscos per tal de dur a terme una adequada gestió global dels mateixos i poder fer, al mateix temps, un seguiment de l’eficàcia d’aquesta gestió.
2. Servir d’informació de base per a poder informar preceptivament de les actuacions forestals (tallades, etc.) que es duen a terme dins del Parc.
3. Servir d’informació de base per a elaborar i avaluar Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF).

Per tal d’obtenir la informació d’una forma homogènia i coherent s’ha dissenyat una fitxa de camp estandarditzada per a dur a terme aquests inventaris forestals.

La xarxa de mostreig és regular (el tipus habitual en els PTGMF o per informar les tallades). Per tal de maximitzar els recursos econòmics, s’ha optat per una estratègia de densificació progressiva, mitjançant la qual, a mesura que es va progressant en l’establiment de parcel·les forestals, es va avaluant el nivell de variància en les dades, de manera que quan aquesta s'estabilitza no cal seguir mostrejant. D’aquesta forma s’evita recollir més informació de l'estrictament necessària per a poder caracteritzar els boscos del Parc.

Els punts de mostreig s’escullen mitjançant procediments d'anàlisi SIG, que consisteixen bàsicament en la generació d'una màscara forestal del parc a partir del mapa de vegetació del PNZVG (Campos et al., capítol 5 apartat 5.2), l'erosió d'aquesta màscara per tal que les parcel·les no quedin situades al límit del bosc i la distribució a l'atzar, mitjançant un programari específic, del nombre de parcel·les desitjades en cada campanya d’inventaris en els vèrtexs de la xarxa UTM de 100 metres.

Mitjançant un formulari d'entrada de dades dissenyat en concordança amb la fitxa de camp, les dades s'organitzen en una sèrie de taules relacionades entre sí i que formen la base de dades de camp de l'inventari forestal del Parc. Un altre programa permet calcular les principals variables forestals a partir de la base de dades de camp de l'inventari del Parc. El resultat d'aquests càlculs es desa en una base de dades lligada mitjançant el SIG MiraMon a una capa gràfica de punts. Des del SIG MiraMon, clicant sobre la parcel·la forestal desitjada, es pot accedir tant a la base de dades de camp com a les dades resultat del procés de càlcul aplicat. Des de MiraBosc es poden analitzar les dades processades agrupades en conjunts de parcel·les pertanyents a diferents nivells: Parc, municipi, finca, àrea d’interès, espècie, etc.

A part de les dades d’existències i estructura del bosc, el sistema permet obtenir informació sobre altres variables aprofitant les dades de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC). Més informació sobre el disseny del mostreig i la metodologia els podeu trobar a Marcer et al. (2000) i sobre les variables de l’IEFC en el corresponent volum de Mètodes de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 1992).

Aquests resultats provenen de l’anàlisi de les primeres 582 parcel·les de la xarxa bàsica d’inventaris forestals del Parc. Caldrà, en una fase posterior a aquest treball, valorar si aquests són suficients o no per a caracteritzar els boscos del Parc. Per tant, hem de considerar els resultats que aquí es donen com una primera aproximació.

L’alzina es sens dubte l’espècie dominant al Parc (Figura 2 i taula 1). Li segueixen en importància el faig i el roure martinenc. A la figura 2 es pot veure la distribució de les principals espècies forestals al Parc. Aquesta imatge s’ha obtingut reclassificant el mapa de vegetació del Parc, de manera que les rouredes inclouen diverses espècies de roures, sobretot roure martinenc i pénol, els alzinars s’han agrupat en una sola categoria, etc.

S’observen discrepàncies entre aquest mapa de vegetació (figura 2) i les dades dels inventaris forestals (taula 1), la qual cosa aconsella agafar aquestes dades de superfícies dels principals tipus de bosc com una primera aproximació que caldrà anar matisant. En particular, la superfície de boscos on alguna espècie de roure domina pel que fa a l’àrea basal (17%) és sensiblement inferior a la que reflecteix el mapa de vegetació (26%). De tota manera, d’ambdues fonts es desprèn que al voltant del 83% dels boscos del Parc són alzinars, rouredes o fagedes. Essent la superfície de fagedes similar entre fonts, les discrepàncies es troben en zones on hi ha una barreja, probablement bastant homogènia, de roures i alzines, que en bona part dels casos haurà estat considerada com una roureda des del punt de vista botànic.

Segons es desprèn de la informació dels 582 inventaris forestals analitzats (taula 1) el faig seria la segona espècie en importància pel que fa a l’extensió territorial, nombre de peus i volum amb escorça dins del Parc. Alzina, faig i roure martinenc assoleixen uns valors d’àrea basal mitjana molt similars, si bé a partir d’un nombre mitjà de peus per hectàrea molt diferent. El volum de fusta per hectàrea que s’arriba a acumular en fagedes i rouredes és notable i molt superior al que assoleixen els alzinars.

Taula 1. Principals espècies arbòries presents al Parc. La columna 3 mostra el nombre d’estacions on s’ha trobat cadascuna de les espècies d’un total de 582 inventaris. La columna 8 mostra el nombre d’estacions dominants i la 13 el nombre d’estacions homogènies per cadascuna de les espècies. AB és l’àrea basal (m²/ha), DBH el diàmetre normal (cm) i VAE el volum amb escorça (m³/ha).

Aquests 582 inventaris de la xarxa bàsica del Parc representen una densitat mitjana de mostreig d’una estació cada 14 hectàrees arbrades. A partir d’aquesta proporció i amb les dades de la taula 1 podem determinar que al Parc hi ha uns set milions i mig de peus d’alzina, un milió i mig de peus de faig i una quantitat semblant de roures. Si ens fixem però en els volums amb escorça d’aquestes espècies en estacions dominants, les proporcions canvien de manera notable: uns 250.000 m³ d’alzina, prop de 200.000 de faig i més de 150.000 de roure. Aquesta diferència entre les existències en nombre de peus i en volum es deuen a que fagedes i rouredes són estructuralment molt diferents als alzinars, amb altures dominants molt superiors i una distribució de classes diamètriques ben diferent (figura 3).

En comparació a la comarca de la Garrotxa, la densitat mitjana dels alzinars del Parc és considerablement menor (taula 2). Com l’àrea basal és la mateixa, les alzines del Parc són, de mitjana, més grans que les del conjunt de la comarca i del País. Ben diferent és el cas de les fagedes, que tenint un diàmetre normal mitjà similar arreu, al PNZVG tenen una àrea basal i un volum de fusta menors.

Taula 2. Comparació dels alzinars i fagedes del Parc amb d’altres àmbits territorials a partir de les dades l’IEFC (Gracia et al., 2000). AB és l’àrea basal (m²/ha); DBH, el diàmetre normal (cm); VAE, el volum amb escorça (m³/ha); IAF, l’índex d’àrea foliar; %Rec, el percentatge de recobriment arbori i %espècie, el percentatge d’estacions on l’espècie es dominant respecte a l’àrea basal. Es tracta sempre de les dades mitjanes de totes les parcel·les on l’espècie considerada domina pel que fa a l’àrea basal.

Finalment, una de les qüestions que hom pretenia resoldre amb aquests inventaris forestals era la relació entre el diàmetre normal i el diàmetre basal de les espècies arbòries dominants per tal de poder comprovar que els aprofitaments efectuats s’ajustin al que havia s’autoritza per tal d’anar assolint els objectius de gestió forestal del Parc. Com es pot observar a la figura 4, sempre s’ha trobat una molt elevada correlació entre ambdues variables.

En aquests moments, el mòdul forestal del Parc disposa de la informació forestal de camp abans esmentada, dels resultats del processament d’aquestes dades i d’altres inventaris fets per informar de sol·licituds d’aprofitaments molt recents. Aquesta informació ha estat organitzada per tal de ser consultada i analitzada des d’un sistema d’informació geogràfica i des d’un programari específic de gestió de dades forestals i pretén ajudar a donar resposta als objectius establerts, tant pel que fa a la gestió del dia a dia com pel que fa a la planificació a més llarg termini i a la avaluació de la gestió duta a terme.

Aquesta primera anàlisi de les dades posa de manifest que el diàmetre basal és un molt bon estimador del diàmetre normal per qualsevol de les espècies considerades i, per tant, aquest és un paràmetre que no cal seguir mostrejant. Les relacions de la figura 4 poden emprar-se per comprovar si les explotacions forestals s’ajusten als permisos. Això és important de conèixer a l’hora de fer una avaluació de la gestió forestal duta a terme al Parc.

El següent objectiu és l’anàlisi d’aquestes dades, per tal de determinar si cal continuar fent inventaris forestals o si aquest conjunt ja és suficient per les necessitats de gestió del Parc.

Sembla fins a cert punt paradoxal el resultat de la comparació respecte al conjunt de la comarca i fins i tot del País de les fagedes del Parc, amb una àrea basal mitjana menor. Aquest és un aspecte de la gestió que caldrà no oblidar, no fos cas que en algun moment s’hagués produït una sobreexplotació d’aquest recurs.

Els alzinars, tot i essent poc madurs des del punt de vista estructural, són més madurs que la mitjana dels de la comarca i del País. Tot i això, en vista de la distribució de classes diamètriques (figura 3) potser cal insistir en les recomanacions de Ribas (1993) en el sentit de que fora convenient realitzar aclarides per sota, tallant sobretot arbres de menys de 15 cm i seleccionant els rebrots.

Generalitat de Catalunya. 1992. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Mètodes. Servei de Comunicació i Informació, Barcelona. 104 pp.

Gracia, C., Burriel, J.A., Ibàñez, J.J., Mata, T. & Vayreda, J. 2000. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Regió Forestal V. ISBN 84-931323-1-4, 90 pp + mapa.

Ibáñez, J.J., Vayreda, J., Pons, X., Burriel, J.A., Tello, E., Calvet, S., Mata, T., Gracia, C.A. 1997. El sistema de información de los bosques de Cataluña: metodología, novedades y aplicaciones. IRATI 97. I Congreso forestal hispano luso, II Congreso forestal Español. Tomo IV. Gobierno de Navarra.

Marcer, A., Ibàñez, J.J., Vayreda, J. & Pons, X. 1999. Aplicació dels SIG en la gestió forestal d'àrees protegides. A I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del Parc. Eds: Llimona, F., Espelta, J.M., Guix, J.L., Mateos, E., Rodriguez-Tejeiro, J.D. Patronat del Parc de Collserola.

Pons, X. 2000. MiraMon. Sistema d'Informació Geogràfica i Software de Teledetecció. Versió 3. Manual de l'usuari.

Ribas, N. 1993. Estudi per a la caracterització silvícola dels alzinars de la zona volcànica de la Garrotxa. Document intern del Parc.

Vayreda J., Ibañez, J.J, Gracia C.A. & Pons X. 1996. L’inventari Ecològic i Forestal de Catalunya com a eina de gestió i consulta. Silvicultura. 14:6-9.