Publicacions

Com citar aquest article: Marcer, Arnald; Pons, Xavier. "Implementació d'un SIG com a eina de suport a la gestió. L'experiència del projecte Vulcà," Barcelona, Departament de Medi Ambient, Març 2000. Nota: Document intern del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

1. Introducció

Nota:Els punts marcats amb aquest símbol cal considerar-los com a punts imprescindibles per a la implementació d'un SIG amb garanties d'èxit. La resta de punts, tot i ser importants, no prenen el caràcter d'absolutament indispensables
1. Organització general

1. Diagnosi prèvia de la situació actual i anàlisi de les necessitats de l'organització respecte la utilització de SIG. Redactar un avantprojecte

La implementació d'un Sistema d'Informació Geogràfica és normalment un projecte al qual es destinen esforços considerables quant a temps i diners. La realització d'un avantprojecte permet realitzar una diagnosi de la situació actual (cartografia disponible, fluxos de la informació, etc.) i de les necessitats de l'organització on es pretén implantar el SIG. D'aquesta manera serà possible elaborar una estratègia d'implementació adequada a les particularitats de cada situació. Tot i ser un cost afegit a la pròpia implementació del SIG, l'adequada realització d'un avantprojecte representa un estalvi de temps i diners en el còmput total del cost del projecte i, en el cost final sol representar menys d'un 2% del total.

2. Establiment d'un responsable general del projecte SIG en l'organització

Un projecte d'aquest tipus implica un esforç considerable de coordinació entre diferents participants i, per tant, la necessitat de tenir una visió de conjunt del projecte per tal de controlar que els diferents esforços estiguin apropiadament dirigits a la consecució del que està establert en l'avantprojecte. Alhora, l'evolució tecnològica (maquinari i programari, telecomunicacions), la creixent disponibilitat de bases de dades i els eventuals canvis d'organigrama o l'aparició de noves iniciatives externes (però importants per a l'organització que implanta el SIG) plantejaran nous reptes que l'organització ha de saber assumir. Aquests factors, i el manteniment posterior del sistema implantat requeriran, doncs, l'existència d'una persona responsable del mateix. Idealment, aquesta persona hauria de tenir simultàniament uns coneixements sòlids en tecnologia SIG i en l'àrea d'actuació pròpia de l'organització (per exemple, gestió d'àrees protegides). Aquest persona responsable general del projecte, farà alhora les funcions de coordinador dels possibles diferents responsables (vegeu el punt següent) de cadascuna de les subàrees en què es pugui dividir el SIG i que, normalment, coincidiran de forma aproximada amb les seccions, unitats o departaments en què es divideix l'organització.

3. Establiment de responsables per a cadascun dels mòduls o parts en què es divideixi el projecte

És necessari establir clarament les tasques que ha de dur a terme cada persona i quines són les seves responsabilitats en el nou marc que suposa el SIG. Cal incidir en especial en aquest darrer punt per tal que cada part del sistema tingui un responsable que vigili que les dades estiguin correctes, siguin suficients i que les aplicacions funcionin adequadament. Sembla una bona estratègia tenir un responsable per àrea temàtica (p.ex: residus, aigües, aire, etc.) que pugui estar al cas de la informació i els processos integrats en el sistema i de si aquests són els apropiats o no. És aquest responsable el que ha de portar el control i la responsabilitat sobre la informació de l’àrea que li pertoca i del seu bon funcionament. A més, pel fet que aquesta persona en serà usuària directa, la seva figura garantirà la utilitat real del que està incorporat al sistema i estarà en contacte amb altres usuaris directes.

4. Suport financer i institucional a llarg termini

El desenvolupament i implantació d'un sistema d'informació geogràfica en una organització és un procés llarg i complex. Sense l'indispensable suport institucional i financer, un projecte d'aquest tipus fracassarà amb molta facilitat. Cal que la institució promotora del projecte estigui plenament convençuda de la necessitat i utilitat del mateix i sigui conscient del considerable esforç que representa la seva implementació.

5. Establiment d'una comissió de seguiment

Seguint el raonament del punt anterior, es dedueix fàcilment que es necessitarà la constitució d'una comissió de seguiment del projecte per tal d'anar avaluant el desenvolupament del mateix i les possibles noves necessitats sorgides. Aquesta comissió hauria d'estar formada per aquelles persones que, en el marc del projecte disposin de la capacitat suficient d'anàlisi del curs de desenvolupament del mateix i de la capacitat de decisió necessària en temes pressupostaris i d'organització. Sense una comissió intel·ligent i amb capacitat executiva es pot arruïnar del tot el projecte.

6. Ràpid marge de maniobra enfront a noves necessitats que puguin sorgir

La tecnologia SIG canvia molt ràpidament degut a la incorporació de noves funcionalitats i possibilitats. Aquest fet, combinat amb les necessitats derivades de la mateixa i del gradual major volum de dades que apareixen i que es poden tractar, fa que les necessitats quant a maquinari o programari canviïn. És necessari poder donar resposta a aquestes necessitats canviants amb una celeritat que s'adeqüi a les necessitats de l'organització.

7. Motivació personal

Els SIG, per la naturalesa de la informació que tracten i els processos que s’apliquen a aquesta informació, tenen un alt grau de complexitat i poden requerir un esforç considerable d'adopció de nous coneixements i hàbits de treball per part dels nous usuaris. És per això que, idealment, el personal hauria d’estar convençut dels avantatges que la implantació d'un sistema d'aquestes característiques pot aportar i que es fes seu el projecte. Un alt grau de motivació i convenciment són necessaris per a assegurar l'èxit del projecte a llarg termini. Aquest punt pot semblar un punt molt obvi, però no per obvi és menys important de tenir-lo en consideració. Enfocar-ho adequadament pot fer canviar els resultats de mediocres a extraordinaris.

Un punt important per al manteniment de la motivació personal en els usuaris del sistema és poder-los configurar aquest segons els seus coneixements i necessitats. D'entrada es poden distingir dos grans grups d'usuaris. D'una banda existeixen aquells usuaris que necessiten un mínim de funcionalitat del sistema i que alhora no volen aprofundir massa en el mateix. D'altra banda existeixen aquells usuaris que, o bé tenen ja un grau de coneixements elevat i demanen plena funcionalitat, o bé tenen pocs coneixements però molt interès en aprofundir en el sistema. Òbviament, entre ambdós grups d'usuaris n'existeixen d'altres que representen algun grau intermedi. Pensem però, que aquests dos grups sí que són bastant característics i atendre'ls correctament amb la configuració adequada del sistema és molt important per a mantenir el seu grau de motivació personal.

8. Formació adequada i a temps

Una adequada formació del personal en els conceptes SIG, en els nous protocols de fluxos de la informació i en la utilització del programari escollit és indispensable. Aquesta formació hauria d'estar adreçada correctament als diferents tipus d'usuaris i, almenys en primera instància, donar formació ajustada a les necessitats de cada tipus d'usuari. Un altre factor important és el calendari d'aquesta formació. Aquest s'hauria de coordinar amb la implantació del sistema en l'organització. La formació s'hauria de donar quan ja existeix la possibilitat en el lloc de treball de fer servir els coneixements adquirits. Es desaconsella formar si encara no està disponible el sistema per a aplicar els coneixements que s’adquireixin en el curs de formació.

9. Equipament informàtic (maquinari i programari) adequat

La utilització d’un maquinari inadequat que comporti un funcionament incorrecte o insuficient pot comportar una creixent frustració i abandonament en el compliment de les tasques ja que l’usuari es pot trobar amb el problema afegit que en voler realitzar la feina no pugui perquè l’equipament no li respon adequadament. Finalment, això pot conduir a pensar que l’error està en el sistema i que allò no funciona. La implantació d'un SIG per a la gestió exigeix que els protocols se segueixin de forma normalitzada i pot quedar tocat de mort si degut al desencís informàtic apareixen formes de funcionar paral·leles.

10. Establiment d'estàndards de qualitat per a la generació d’informació espacial

L'organització en la qual s'implanta el SIG hauria d'elaborar un document sobre estàndards en informació espacial adequat a les necessitats de la pròpia organització. Aquest document s'hauria d'adjuntar en el plec de condicions de qualsevol encàrrec extern que suposi la generació de nova informació per tal que aquesta compleixi els estàndards de qualitat. Això és important perquè totes les bases que formin el conjunt d'informació del sistema siguin coherents entre elles i d'una qualitat que permeti les operacions a les quals se sotmetran. No assegurar-se uns estàndards de qualitat en els contractes externs suposa de ben segur un important cost afegit en la incorporació de nova informació al sistema.

2. Maquinari

1. Disposar d'un equipament adequadament dimensionat a les necessitats

Des del mateix inici del projecte caldrà dotar l'organització amb un maquinari que pugui fer front a les necessitats que es plantegen en termes de gestió de grans volums d’informació i processos. Aquest punt inclou la necessitat d'una xarxa local (LAN) amb velocitat i prestacions suficients per a gestionar els grans volums d'informació que s'han de tractar. Això, però, normalment no implica l'adquisició de les darreres novetats del mercat informàtic i de comunicacions, sinó que els actuals productes de gamma mitjana del mercat són suficients per a la major part de les tasques.

2. Emmagatzematge d'informació i còpies de seguretat

Inevitablement s'haurà de dotar l'organització dels dispositius necessaris per a poder emmagatzemar grans volums d'informació i realitzar-ne còpies de seguretat de forma periòdica. Els costos afegits derivats de la pèrdua d'informació poden suposar a vegades un cost ordres de magnitud superior al cost d'adquisició d'un sistema d'emmagatzematge per a còpies de seguretat (e.g. gravadora de CD-ROM).

3. Programari

1. Facilitat d'ús

Un programari fàcil d’usar i no sobredimensionat a les necessitats comportarà una probabilitat molt més alta d’acceptació del mateix. És important que el programari sigui fàcil d’usar per tal que afegeixi el mínim grau de complexitat possible a la ja de per si complexa informació i processos d'operació. Avui dia, amb els actuals SIG, no es pot demanar a un usuari no expert que utilitzi un sistema basat en operacions en línia de comanda. És indispensable poder operar el SIG des d'un entorn gràfic de l'estil del sistema operatiu Windows.

2. Adequació a les necessitats específiques

No cal proporcionar a un usuari molta més funcionalitat que la que realment necessita. El programari s'hauria de poder adequar a les necessitats de cada usuari. D’altra banda, la possibilitat d’anar incorporant noves funcionalitats en el programa a mesura que l’usuari va dominant-lo pot ser estimulant i gratificant per al mateix usuari.

3. Una sola interfície sempre que sigui possible

Els usuaris que explotin més possibilitats del sistema es trobaran amb la necessitat d'usar eines diverses com ara dibuix, edició de capes gràfiques, estructuració topològica, importació i exportació de dades, manipulació de taules, etc. És important intentar que la interfície d'aquestes funcionalitats sigui el més coherent possible, i evitar tant com es pugui anar saltant entre aplicacions amb filosofies diferents.

4. Instal·lable en xarxa

Normalment, en una organització són diversos els usuaris que necessiten accedir a informació espacial i utilitzar el sistema d’informació. És per tant convenient que el SIG pugui ser instal·lat en xarxa i accessible des del lloc de treball de la persona que necessita accedir-hi. L'antic escenari en què el SIG està en un ordinador molt més potent que els altres i en un programari i sistema operatiu que el feia d'ús molt difícil per a un usuari que no fos un especialista ha passat a la història. Qualsevol PC actual és tant o més potent que aquell antic ordinador del SIG, i les modernes interfícies gràfiques permeten que molts usuaris puguin interaccionar amb el sistema per consultar, analitzar, actualitzar, compartir informació, etc. D'altra banda, si hi ha necessitats de privacitat de dades o d'accés de només lectura per a algunes d'elles, les eines actuals també permeten configurar el sistema tenint-ho en compte però aprofitant els clars avantatges de treballar en xarxa. Finalment, cal recordar que la xarxa fa possible l'accés a recursos més especialitzats i cars, com grans impressores de color (plòters), i que ajuda a configurar un entorn sense repetició de dades (vegeu 6.2).

5. Suport per a informació ràster i vectorial (amb i sense estructura topològica)

El programari hauria de poder treballar amb dades en format ràster i vectorial (amb i sense estructura topològica) pel que respecta a la importació/exportació de i als formats més àmpliament difosos, visualització, consulta per localització i atributs, i impressió. Quant a utilitats de gestió i anàlisi de dades, el programari hauria de tenir com a mínim les requerides per a les tasques per a les quals ha estat adquirit.

6. Capacitat per a gestionar grans volums de dades

La informació espacial és de per si molt voluminosa respecte a la quantitat en unitats d'informació. El programari ha de permetre treballar còmodament, donades unes capacitats de maquinari raonablement dimensionades, amb les dades. S'han de poder gestionar sense problemes fitxers de mida considerable. Donat aquest volum d'informació és important que el programari permeti treballar amb formats comprimits de dades. En la situació actual i per tal de no quedar informàticament limitat en poc temps, sembla raonable exigir que el programa sigui capaç de: obrir milers de capes simultàniament; importar objectes gràfics complexos, amb milions de vèrtexs per objecte gràfic i milions d'objectes gràfics (punts, línies, polígons) per capa; treballar amb doble precisió en tots els càlculs numèrics, tant referits a la base de dades com als aspectes cartogràfics; i accedir a bases de dades amb milions de registres.

7. Altes prestacions d’impressió

Organitzacions com un parc natural o una administració de gestió del territori en qualsevol dels seus àmbits necessiten poder reproduir en mapes la informació que disposen en la seva base de dades espacial. La impressió és un aspecte important en les tasques que es duen a terme en aquestes organitzacions (redacció d'informes, mapes d'avaluació del territori, mapes de diagnosi per a la presa de decisions, etc.) i, per tant, el programa hauria de disposar de les eines necessàries per a poder imprimir alhora mapes d'alta qualitat i esborranys de treball.

8. Intercanvi àgil de dades amb aplicacions d’ofimàtica

Sovint la redacció de documents o informes requereix incorporar mapes com a figures o il·lustracions. El programa hauria de possibilitar la incorporació d'aquest tipus d'informació d'una manera fàcil i que reflectís amb fidelitat les dades originals.

9. Digitalització, estructuració topològica i lligam amb bases de dades

Qualsevol sistema d'informació que es vulgui utilitzar per a la gestió integral de la informació espacial d'una organització hauria d'oferir les eines necessàries per a la digitalització (permetent basar aquesta en d'altres capes preexistents) l'estructuració topològica i la connexió de les capes gràfiques amb bases de dades nadives del propi sistema i externes. La disponibilitat d'aquestes característiques és imprescindible per tasques tals com són la consulta de bases de dades associades als elements geogràfics d'un mapa o el seguiment de variables territorials (forestals, hidrològiques, administratives, etc.)

10. Lligam directe entre la base de dades espacial i altres bases de dades alfanumèriques en formats diversos presents en l'organització

Tot i que la implantació de sistemes d'informació geogràfica en una organització és un fenomen relativament recent, la utilització de bases de dades relacionals no ho és tant i, sovint, les organitzacions disposen, ja en el moment de l'adopció d'un SIG, d'importants volums de dades en gestors de bases de dades relacionals. És important que el SIG adoptat permeti una connexió clara i transparent amb el gestor de bases de dades per tal de poder aprofitar aquest gran volum d'informació i fer-lo accessible des de les bases de dades espacials del SIG. Això comporta, en l'actualitat, la necessitat que el SIG pugui treballar amb bases de dades via connexions ODBC (per als sistemes en entorn operatiu Windows). Tanmateix, cal també remarcar que, no és del tot imprescindible esperar a tenir a disposició un gran producte de bases de dades (Oracle, DB2, SQL Server, etc.) sinó que amb les actuals aplicacions d'ofimàtica es poden ja començar desenvolupaments importants. Si el disseny, estructura de la base de dades, i procediments d'actualització i manteniment estan establerts i són correctes, cosa la qual implica que les dades estaran també correctament entrades, la migració al gestor de bases de dades corporatiu, quan aquest sigui adquirit, no ha de comportar una gran dificultat.

11. Capacitat de difusió de dades a través d'Internet o en suport CD-ROM i DVD-ROM

El caràcter públic d'una organització com un parc natural o una oficina de gestió ambiental de l'administració fa que aquesta pugui treure un gran benefici de mitjans de difusió de dades com són Internet o CD-ROMs. El programari hauria d'oferir la possibilitat de difondre les dades en aquests mitjans amb un mínim esforç addicional al propi de preparació i manteniment de les dades. La difusió de dades a Internet hauria de ser en un format que permetés un retorn de la informació enriquida o corregida per altres unitats de l'administració o ciutadans en general. En aquest sentit, la difusió basada en simples bolcats de pantalla que es fa en certs àmbits resulta útil a efectes informatius, però és força estèril en termes de retorn a l'administració que publica la informació.

4. Desenvolupament a mida d'aplicacions

1. Sistema obert versus sistema tancat

Si les tasques estan molt clarament delimitades i protocolitzades i no varien al llarg del temps és potser millor un sistema tancat. Si és necessari anar-se adaptant a noves necessitats és millor un sistema obert. Aquest darrer però, requereix d’una formació sòlida en sistemes d’informació geogràfica, bases de dades i ofimàtica en general. Potser la millor opció sigui la d’un sistema mixt el qual tingui interfícies tancades d’utilització però que deixi la porta oberta al funcionament de forma totalment oberta. Per a desenvolupar sistemes tancats moltes vegades no és necessari de fer grans desenvolupaments amb sofisticats programes o llenguatges de programació. Actualment l'ofimàtica proporciona prou eines per a solventar de forma adequada moltes tasques d’automatització de processos i d’entrada de dades. Evidentment, però, aquest punt és molt relatiu i dependrà no només del volum i complexitat de la informació a processar, sinó també de les necessitats de rapidesa de funcionament i control fi dels processos. Per a organitzacions tals com un parc natural possiblement sigui millor l'adopció d'un sistema obert amb només algunes utilitats tancades per a activitats molt específiques, tals com l'entrada de dades. En canvi, per a una oficina d'informació al públic, on la informació que es doni estigui clarament establerta i no canviï, possiblement sigui més adequat un sistema tancat.

2. Adopció de la tecnologia d'Internet per a l'organització interna de la informació

El format HTML aporta molta potencialitat a l'hora d’estructurar la informació i documentar-la, amb l’avantatge que aquest format és llavors accessible des de qualsevol ordinador de la xarxa amb només un navegador d’Internet. Alhora, s’estalvia en temps i esforç en la redacció de documents i l’elaboració de pàgines 'web' ja que per a exportar informació a Internet cal només seleccionar amb cura aquella informació ja disponible a la intranet i que es vol fer pública. Com a màxim necessitarem petits retocs d’estètica i d’exclusió d’enllaços.

5. Organització de les dades

1. Importància en el disseny d'estructuració de les dades i la informació

Cal emfasitzar aquest punt ja que es tracta d'un dels aspectes més importants. Tot i ser molt important el programari escollit (ja que aquest et pot permetre dur a terme o no les tasques que es pretenen aconseguir) mai no estarà prou remarcada la importància del disseny general de tot el sistema. Un bon disseny de les estructures de dades que pretenen modelitzar un determinat àmbit del món real perdurarà en el temps i serà, en principi, independent del programari utilitzat. Aconseguir un disseny adequat del que es vol modelitzar és una de les parts més difícils en la implementació del sistema però, si s'aconsegueix, pot ser exportable a diferents situacions de configuració maquinari-programari. Dit això, però, cal ser conscient que el disseny no sempre pot abstreure's dels recursos materials i humans amb els qual es pretén implementar i, a la pràctica, sempre cal un cert compromís entre el que idealment hauria de ser i el que en realitat pot dur-se a terme en cada moment determinat. No obstant, aquest punt cal tenir-lo sempre present ja que ens ajuda a mantenir el rumb del projecte en la direcció adequada.

2. Evitar qualsevol duplicitat en les dades

Cadascuna de les capes gràfiques ha d'existir una sola vegada. És molt aconsellable no duplicar la informació pels problemes de manteniment i control de versions que comporta la duplicitat. Això és aplicable per extensió a tots els fitxers: taules alfanumèriques, fitxers de text, etc. Només d’aquesta forma assegurarem la correcció de les dades i el seu manteniment i ens evitarem el més que probable error d'esborrar fitxers que eren definitius o donar dades que no són les definitives. Alhora, aquesta política permet minimitzar l'espai de disc necessari per a mantenir les dades, ja que només les tenim un sol cop.

3. Un sol servidor

Com a corol·lari del punt anterior caldria tenir un sol servidor de dades o, en el cas d'un sistema distribuït, que les dades estiguessin repartides entre els servidors però sense que cap d'elles estigui en més d'un servidor alhora.

4. Facilitat d’accés a les dades

Amb els sistemes actuals és pot minimitzar la necessitat de navegació per directoris dels usuaris de tal manera que no els calgui recordar en quin directori està ubicada cada capa d'informació. Si no és el cas, cal establir una estructura de directoris que sigui el més lògica i intuïtiva possible, amb noms de directoris i de fitxers que clarament denotin la informació que contenen. Sovint es presta molta atenció al processament de les dades i el resultat final i s’oblida completament la interacció que li cal a l’usuari per a aconseguir el resultat. Al mateix temps, les dades també es poden organitzar de forma que per accedir a elles no calgui saber el format en el que estan emmagatzemades (vectorial sense topologia, vectorial amb topologia o ràster). Això es pot aconseguir mitjançant formats de fitxers que únicament contenen referències a d’altres fitxers i que no suposen cap replicació de dades. Obrint sempre el mateix format "general" podem accedir llavors a qualsevol tipus de format de fitxer.

5. Protocols d’entrada i actualització de dades establerts

Tot i que normalment es pot arribar des de vies diferents a l'obtenció d’un determinat fitxer o fitxers informàtics amb una determinada estructura d’informació és convenient tenir establert quina d’aquestes vies és la que s’ha de seguir. Per exemple, l'entrada de dades a una base de dades relacional cal fer-la utilitzant els formularis preparats per a tal finalitat, encara que l'usuari tingui coneixements de com entrar directament les dades a les taules, ja que així evitarem possibles errors deguts a un coneixement no prou profund del funcionament de la base de dades. Un altre exemple seria el seguiment de protocols establerts que tinguin en compte el flux d'informació d'una organització. Aquests protocols cal seguir-los sempre, encara que existeixin d'altres vies possibles per a obtenir el resultat final, per tal de mantenir la consistència en el funcionament intern dels processos.

6. Política de cessió de dades establerta

Cal haver definit quina és la política de cessió de dades: gratuïtat, cost, format de cessió, mitjà de cessió, etc.

7. Evitar fer canvis de format per a obtenir informació

En el sentit de facilitar al màxim la feina a l’usuari caldria que les dades estiguessin sempre ja directament amb el format nadiu del sistema utilitzat i no haver de fer processos repetitius d’importació i exportació de dades. Cada format té les seves particularitats de disseny i no sempre és del tot intuïtiu i clar com transformar una determinada informació d'un format a un altre. Quan sigui inevitable la coexistència de formats, es documentarà adequadament el protocol i es faran programes simplificats amb els paràmetres concrets de transformació.

8. Accés a les dades a diferent escala i detall