La gestió del Parc

Legislació i territori

Plantejament

La conservació d'una àrea protegida es basa en darrer terme en la legislació establerta per a tal fi i que regula el territori. En el cas del nostre país, això implica des de legislació sectorial (forestal, d'aigües, etc.) fins a les normes corresponents al planejament urbanístic (plans generals d'ordenació urbana, normes subsidiàries, plans especials, etc.). En el cas del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on es registra una intensa activitat humana, conèixer en cada punt del territori per quines regulacions està governat és de cabdal importància a l'hora de dur a terme la gestió del Parc Natural. Tenint en compte el nombre de lleis, decrets, normes, etc. que cal tenir en compte, i conèixer com s'apliquen sobre cada punt i zona del territori, és obvi que disposar d'un sistema que ofereixi un accés directe a aquestes regulacions des dels mapes del SIG pot ser de gran ajut per al personal del Parc que ha de prendre les decisions basades en aquestes regulacions. Per tant, el que intenta resoldre aquest mòdul és precisament això: donar accés a partir dels mapes de Vulcà a la legislació que regula cada punt o zona del Parc Natural.

Finalitat i objectius

La finalitat d'aquest mòdul és digitalitzar, estructurar i organitzar tota la informació cartogràfica referent a les regulacions del Parc i possibilitar l'accés a l'articulat dels textos legals directament des d'un entorn SIG.

Els objectius a assolir són:

• Interpretar sobre la cartografia de referència les capes bàsiques de límits administratius del Parc i digitalitzar-los en aquells casos en què no es disposi d'informació digital.
• Estructurar topològicament tota aquesta informació i lligar els elements de les capes gràfiques a l'articulat dels textos legals, de manera que des de l'entorn SIG es puguin consultar quines regulacions afecten qualsevol punt del territori.

Disseny i implementació

Com a exemple d'implementació d'aquest mòdul s'explica a continuació el cas particular del planejament urbanístic per al municipi d'Olot.

En primer lloc, i si no es disposa de la informació en format digital, cal digitalitzar els límits del planejament, en aquest cas els límits de la qualificació del sòl no urbanitzable corresponents al Pla general d'ordenació urbana d'Olot. Per fer això, comptem amb la cartografia bàsica de referència corresponent a la sèrie topogràfica 1:5000 de l'ICC i amb les ortofotografies 1:25000 color i 1:5000 B/N també de l'ICC.

Per a dur a terme aquesta digitalització (figura 1), cal seguir certs criteris de qualitat per tal d'assegurar la coherència espacial entre diferents capes d'informació que tenen elements gràfics comuns. Això s'aconsegueix digitalitzant de nou només aquells trams de límits que no segueixen cap recorregut espacial existent en cap de les bases gràfiques disponibles i, copiant en canvi, aquells trams de límits que es corresponen espacialment amb elements d'altres capes (per exemple, un tram de riu de la base topogràfica 1:5000). Així mateix, en copiar aquests elements preexistents en d'altres capes se'ls assigna un atribut que ens permet conèixer l'origen d'aquell tram de límit. És a dir, creem com un registre històric de trams de límit mitjançant el qual podem saber, a posteriori, l'origen de cada línia que forma una determinada base de planejament (figura 1).

En aquells casos en què la cartografia disponible no ha estat suficient, s'han ortocorregit fotogrames del vol 1:10000 a color del Parc Natural corresponent al juliol de 1993. A partir d'aquests fotogrames s'han obtingut ortofotografies color de 0,5 m de resolució espacial, les quals ofereixen un excel·lent grau de detall. En les figures 2 i 3 podem apreciar la diferència de detall entre les ortofotografies 1:25000 color (2,5 m de resolució espacial) envers les ortofotografies generades a partir del vol de l'any 1993 (0,5 m de resolució).

Un cop es disposa dels límits del planejament digitalitzats i estructurats correctament, es crea un nou camp a la base de dades en el qual s'especifica per a cada registre, és a dir, per a cada element gràfic, l'adreça HTML on és(són) l'(els)article(s) que regula(en) l'objecte gràfic en qüestió. En la Figura 4 podem veure com una consulta per localització sobre un punt del territori ens porta a l'articulat que regula la zona. L'objecte gràfic consultat 'coneix' per mitjà d'un camp de la base de dades quin és l'article al qual apunta. El SIG ens enllaça directament amb aquest article amb l'assistència d'un navegador convencional d'Internet.