La gestió del Parc
La gestió forestal
Plantejament
La gestió forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es divideix en tres grans tasques: el seguiment de l'evolució dels boscos del Parc, l'elaboració d'informes preceptius de caràcter forestal i la redacció i avaluació de plans tècnics de gestió i millora forestals (PTGiMF). Per tal d'optimitzar els recursos econòmics i humans del Parc Natural, amb l'assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, s'ha elaborat una estratègia de gestió de la informació forestal que permeti que els esforços dedicats a qualsevol dels tres conceptes abans esmentats redundin també en benefici dels altres dos. És a dir, necessitem disposar d'una informació sobre els boscos que ens permeti abordar totes tres tasques alhora i no haver de disposar d'informació específica per a cadascuna d'elles. Per exemple, la informació que es recull al camp per a un informe preceptiu forestal ens ha de servir per a quan s'avaluï un PTGiMF i viceversa.
Per a una descripció més detallada vegeu l'article corresponent.
Finalitat i objectius
La finalitat d'aquest mòdul és la d'establir un disseny i implementació per a la gestió de dades forestals que permeti abordar el seguiment de la massa forestal del Parc, l'elaboració d'informes preceptius forestals i la redacció o avaluació de PTGiMF, de tal manera que optimitzi els recursos dedicats pel Parc Natural a la gestió forestal del seu territori.
Els objectius a assolir són:
Disseny i implementació
En primer lloc, s'ha dissenyat una fitxa de camp estandarditzada per dur a terme els inventaris forestals (figura 1). Aquesta fitxa serveix per a obtenir la informació d'una forma homogènia i coherent per tal de donar resposta als tres objectius principals abans esmentats.
Per al posicionament de les parcel·les forestals que s'han de mostrejar s'ha optat per una xarxa regular (tipus de mostreig habitual en els PTGiMF i en els informes de tallades) que es pot densificar fins a més d'una parcel·la per hectàrea. Es tracta d'un mostreig de densificació progressiva perquè a mesura que s'obtenen dades se n'avalui la variància i així es determini el punt en el qual no cal continuar mostrejant. D'aquesta forma s'evita recollir més informació que l'estritcament necessària.
Per situar les parcel·les es parteix del mapa de cobertes del sòl de Catalunya i s'elabora una màscara forestal. Aquesta màscara forestal és posteriorment erosionada (figura 2) en les vores de les zones forestals per tal d'evitar al màxim que ens puguin quedar parcel·les situades als límits de les zones forestals del Parc. En definitiva, es tracta d'evitar les distàncies molt properes a les vores.
Les parcel·les se situen automàticament amb l'ajut d'una aplicació específicament desenvolupada per a aquesta tasca (figura 3). L'aplicació les ubica a l'atzar sobre la màscara forestal anant en compte de no repetir les parcel·les ja mesurades i existents a la base de dades de camp.
Un cop realitzat el treball de camp i emplenades les fitxes de camp (figura 1), es procedeix a entrar aquestes dades a la base de dades de camp mitjançant el formulari de manteniment d'aquesta base de dades (figura 4).
S'ha desenvolupat un programa (figura 5) que processa totes les dades de camp i crea una capa estructura de punts amb les dades de camp processades lligades a cada punt, els quals representen les parcel·les forestals. Aquest mateix programa genera una fitxa de camp en format HTML per a cada parcel·la mesurada, de manera que des de la mateixa capa de punts tenim accés a les dades forestals processades i a les dades de camp en format HTML.
El resultat final que n'obtenim és, doncs, una capa de punts estructurats lligada a les dades forestals de cadascuna de les parcel·les inventariades i amb un lligam a la fitxa de camp en format HTML (vegeu figura 6). Tota aquesta informació és per tant accessible i analitzable des de l'entorn SIG i des del programa d'anàlisi de dades forestals MiraBosc.
