La gestió del Parc

La gestió de la Fauna

Plantejament

Un dels aspectes de la gestió de la fauna al Parc Natural és el programa de seguiment de la fauna vertebrada a la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest programa, dut a terme amb l'assessorament de l'empresa Minuartia, S.L., es desglossa en diferents subprogrames de seguiment per a diferents grups de vertebrats o espècies en concret (amfibis, ocells, conill, etc.). L'aportació de Vulcà és la d'oferir un entorn basat en el SIG i bases de dades relacionals per gestionar i interrogar tota la informació que es genera amb aquests programes de seguiment. A partir d'una base de dades de fauna (figures 1 i 2) es poden generar diferents mapes de distribució d'espècies, distribució del nombre de citacions, activitat d'individus (cabirols), etc.

Pel que fa als invertebrats, corresponents al mòdul de gestió de la fauna, també existeix el catàleg d'invertebrats realitzat per Jordi Nebot i al qual teniu accés des de la pàgina de la cartografia digital corresponent.

Finalitat i objectius

La finalitat d'aquest mòdul és la de posar a disposició del personal del Parc Natural una base de dades gràfica i alfanumèrica per a la gestió de tota la informació referent a la fauna i generada pels diferents estudis de seguiment que el Parc Natural duu a terme.

Els objectius a assolir són:

Disseny i implementació

En la figura 1 podem veure les taules i relacions corresponents a la part de la base de dades corresponent als programes de seguiment d'ocells i perdiu. A part d'aquests dos programes, la base de dades conté també les taules i relacions per a les dades generals de citacions de vertebrats, observacions de cabirols, transsectes de conill, transsectes de mamífers, pesques elèctriques i amfibis.

Secció de la base de dades corresponent als transectes d'aus i les observacions de perdiu

Aquesta base de dades s'alimenta amb dades provinents del treball de camp realitzat pels diferents equips estudiosos de cada grup. Les dades s'entren amb diferents formularis de dades per a cadascun dels estudis de seguiment. A la figura 2 podeu veure el menú principal i el formulari per a mantenir la part de la base de dades corresponent als ocells.

Formularis per a les dades de perdiu i aus

A partir d'aquesta base de dades podem generar mapes de qualsevol tipus per interrogació de la base de dades, ja que aquesta conté la coordenada UTM per a cada observació o citació. En el cas de citacions al llarg d'un transsecte, la base de dades conté la situació exacta de la citació en el transsecte.

Com a exemples de mapes que es poden generar a partir de la base de dades podem veure les figures 3, 4 i 5. La figura 3 ens mostra les observacions de cabirols dutes a terme per radiotracking en el programa de reintroducció del cabirol a la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Mapa d'observacions de cabirol per 'radiotracking'

La figura 4 representa un mapa que ens indica el nombre d'espècies citades per quadrat UTM d'1 km de costat que compleixin la condició d'haver estat citades en zona de fageda i per observació directa. Tot i que aquí no es mostra la llegenda, les quadrícules amb un color lila més fosc indiquen major nombre de citacions, i les d'un color lila més clar menor nombre de citacions. Els polígons (vectorials) amb els seus límits en negre es corresponen a les fagedes indicades en el mapa de vegetació del parc. Les discrepàncies entre el mapa de vegetació i alguns quadrats UTM que semblen no estar situats en zona de fageda es poden deure a efectes d'escala. És a dir, la persona que va fer la citació segurament es trobava en un clap molt petit de fageda que no reflecteix el mapa de vegetació, i que en ser el quadrat d'1 km de costat ens agafa una zona molt més àmplia al punt concret de l'observació.

La figura 5 ens mostra l'àrea de distribució de la reineta, Hyla meridionalis, a la Zona Volcànica de la Garrotxa. Cal tenir en compte que aquesta àrea de distribució es basa en citacions referides a quadrícules UTM d'1 km de costat, i tenint en compte el conjunt de dades de què es disposava en el moment de realitzar el mapa. No hem d'interpretar aquest resultat com l'àrea real de distribució de la reineta al Parc Natural, sinó com una aproximació basada en el grau de coneixements que es tenen en un moment determinat.

Nombre d'espècies citades en zona de fageda i per observació directa Zona de distribució de la reineta