¹CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra.
²Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra.
³Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Departament de Medi Ambient.
Generalitat de Catalunya. Casal dels Volcans. Av. Sta. Coloma, s/n. 17800 Olot.

Vulcà és l'entorn informàtic d'ajut a la gestió i planificació del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d'un Sistema d'Informació Geogràfica basat en el programari MiraMon. El projecte ha suposat una experiència pionera a Catalunya en la implantació d'aquests tipus de sistemes en àrees de dimensions reduïdes i integrades en el funcionament d'una organització (en aquest cas, l'equip gestor del Parc). Vulcà representa un conjunt de dades, eines informàtiques i procediments per a gestionar els més de 2Gb d'informació del Parc natural. Es tracta d'un sistema descentralitzat, basat en la xarxa d'ordinadors del Parc, obert i que utilitza la tecnologia d'Internet per a donar accés a les dades i la informació. Vulcà integra totes les temàtiques ambientals del Parc (geologia, sòls, aigües, boscos, vegetació, flora, fauna, caça, ús públic i aspectes legals) per aplicar-les en la planificació i gestió en l'àmbit de la millora rural, el patrimoni natural i l'ús públic a una escala de detall de 1:5000.

Vulcano és el entorno informático de ayuda a la gestión y planificación del Parque natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa. Se trata de un Sistema de Información Geográfica basado en el programa MiraMon. El proyecto ha supuesto una experiencia pionera en Cataluña en la implantación de este tipo de sistemas en áreas de dimensiones reducidas e integrado en el funcionamiento de una organización (en este caso, el equipo gestor del Parque). Vulcano representa un conjunto de datos, herramientas informáticas y procedimientos para gestionar los más de 2 Gb de información del Parque natural. Se trata de un sistema descentralizado, basado en la red de ordenadores del Parque, abierto y que utiliza la tecnología de Internet para dar acceso a los datos y la información. Vulcano integra todas las temáticas ambientales del Parque (geología, suelos, aguas, bosques, vegetación, flora, fauna, caza, uso público y aspectos legales) para aplicarlos en la planificación y gestión del ámbito de la mejora rural, el patrimonio natural y el uso público a una escala de detalle de 1:5000.

Vulcanus is the information technology system aimed at helping the management and planning of "Zona Volcànica de la Garrotxa" Natural Park (equivalent to category V of IUCN). It is a Geographical Information System based on the MiraMon software package. The project represents a pioneer experience, in the context of Catalonia (Spain), in the implementation of these type of systems to small areas and integrated in the workflow of an organization (the Natural Park, in this case). Vulcanus is formed by a set of data, computer tools and procedures to handle more than 2 Gb of information on the Natural Park. It is an open and decentralized system based on the park's Local Area Network of computers which also uses Internet technology to provide an easy access to data and information. Vulcanus integrates all environmental management issues of the Park (geology, soil, water, forests, vegetation, flora, fauna, hunting, public use and legal aspects) to apply them to the management and planning of rural improvement, natural heritage and public use at a 1:5000 scale.

El marc del conveni Vulcà

Vulcà és l'entorn informàtic d'ajut a la gestió i planificació del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (departament de medi ambient, 2000). Es tracta d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), basat en el programari MiraMon (pons, 2000; creaf, 2000), que estableix el marc de gestió de les dades i informació del Parc generats pels estudis que aquest duu a terme i per la pròpia gestió del mateix. El projecte Vulcà ha estat desenvolupat gràcies a la iniciativa del Departament de Medi Ambient (DMA) de la Generalitat de Catalunya i en el marc d'un conveni a tres bandes entre el mateix Departament, l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). El projecte ha suposat una experiència pionera a Catalunya en la implantació d'aquests tipus de sistemes en àrees de dimensions reduïdes i integrades en el funcionament d'una organització, en aquest cas l'equip gestor del Parc (posteriorment, s'han endegat iniciatives similars als parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac). Vulcà s'inicià amb un estudi previ el 1994 i començà a implementar-se definitivament el 1995.

Vulcà s'ha d'entendre com a un conjunt d'eines informàtiques de propòsit general però adaptades a les particularitats de la gestió del Parc, juntament amb les dades i informació referents al conjunt d'àmbits de gestió del Parc i amb els protocols establerts per al correcte tractament d'aquestes dades i informació. Aquest conjunt d'eines, dades i procediments obre un ventall de possibilitats de consulta, anàlisi i elaboració d'informació sense precedents en la història del Parc ni la de pràcticament qualsevol àrea protegida a Catalunya. El que això representa, no només per al Parc sinó també per a tots els estudiosos de la zona, a compte propi o per encàrrec del propi Parc, és una oportunitat fins ara no present, d'aprofundir en l'estudi de la zona i de fer aflorar interrelacions entre conjunts de dades que havien restat fins ara poc visibles i poc o gens lligades. L'excel·lent conjunt de bases de dades espacials i alfanumèriques i eines informàtiques així ho fan possible.

Existeixen múltiples alternatives a l'hora de dissenyar la implantació d'un SIG en una organització i aquestes sempre dependran de les pròpies característiques de la organització i dels objectius pretesos. En el cas del Parc i Vulcà s'ha optat per un disseny obert i basat en la xarxa d'ordinadors del Parc (Local Area Network, LAN), el qual permet l'accés al programari i les dades des de qualsevol dels ordinadors del Parc (per tant, des del lloc de treball de cadascú) i la possibilitat d'abordar, en principi, qualsevol problema que es pugui plantejar en el maneig de la informació ja que les eines informàtiques a disposició són de caràcter general i obertes (Marcer&Pons, 1998; Marcer et. al., 1998). No es tracta d'aplicacions tancades que permetin fer unes tasques molt determinades mitjançant simples clics del ratolí. Aquest disseny però, implica que és necessari un grau més alt de coneixements per part del personal i, en aquest sentit, és on entra l'èmfasi en la formació del personal en conceptes SIG i el seu entrenament en la utilització de les eines informàtiques.

Aquest disseny obert es reflecteix també en l'organització de la informació i les dades. Ambdues es distribueixen en un conjunt de mòduls que pretenen donar resposta als diferents àmbits de gestió del Parc. Cadascun dels mòduls porta associats els seus procediments o protocols de tractament i utilització de la informació, però en cap cas no duplica informació, ja que es pot compartir entre diferents mòduls la informació necessària (Marcer&Pons, 1998; Marcer et. al., 1998).

Cal fer esment també a la utilització de la tecnologia d'Internet a Vulcà com a eina per a fer accessibles a l'equip gestor qualssevol bases de dades, document o procediment de Vulcà. Així mateix, les pròpies eines informàtiques, el programari MiraMon, permeten també la publicació de dades a Internet de forma directa i senzilla des de les pròpies dades estructurades de Vulcà. Aquest darrer punt ens ajuda a ressaltar la importància de restar oberts a les noves possibilitats que els avenços tecnològics ens ofereixen. Vulcà s'inicià el 1994, quan es començava a entreveure la importància que Internet tindria, però ha estat durant l'execució del projecte que l'exportació de Vulcà a Internet s'ha fet possible. Aquest punt no havia estat contemplat en el document inicial d'implementació del projecte i ens indica la necessitat de tenir marge de maniobra per adaptar-nos a noves possibilitats i no restar restringits per un document inicial que, tot i imprescindible, ha de servir només per a indicar les línies a seguir i l'estratègia a dur a terme, però ha de deixar llibertat per al redireccionament del projecte.

La implementació de Vulcà al Parc ha seguit un procés gradual des de la instal·lació de les primeres bases cartogràfiques de referència i el disseny de l'estructura de directoris fins a la instal·lació completa del programari i dades i l'establiment dels protocols de funcionament. Aquest procés s'ha reflectit també en el gradual entrenament del personal del Parc en la utilització dels Sistemes d'Informació Geogràfica i, en concret, de MiraMon. Les responsabilitats de coordinació i execució han estat repartides de la següent forma: la direcció del projecte ha estat a càrrec del CREAF i el Parc, l'execució ha estat duta a terme pel CREAF i el seguiment s'ha fet a través d'una comissió formada per representants del Departament de Medi Ambient (Subdirecció General d'Estudis, Parc natural i Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic), l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Marcer&Pons, 1998). Aquesta comissió s'ha reunit periòdicament al llarg del projecte (unes 3 vegades l'any) i per a donar el vist-i-plau a les tasques realitzades i decidir i aprovar noves línies de treball per a dur a terme. Una de les claus d'èxit de Vulcà ha estat precisament la capacitat de decisió que tenia aquesta Comissió de Seguiment i el suport ferm que ha donat al projecte.

Seguidament farem un breu repàs al que ha estat la implantació de Vulcà en els diferents àmbits de gestió del Parc i a les possibilitats de futur que obre.

El disseny en mòduls de Vulcà respon a les necessitats diferenciades de gestió que té el Parc, dutes a terme per les àrees de gestió del seu organigrama. Cadascun dels mòduls és responsabilitat de l'àrea de gestió corresponent. A continuació es dóna na sinopsi dels trets principals i distintius de Vulcà per a cadascun d'aquests mòduls.

Dintre d'aquest àmbit de gestió són tres les àrees en què Vulcà ha tingut o té especial incidència. D'una banda, l'actualització del mapa vulcanològic del Parc, el qual ha estat ja elaborat mitjançant la cartografia de base disponible a Vulcà i s'ha informatitzat amb les eines de MiraMon. Aquest mapa, en el seu format digital, consta de tres bases gràfiques: litologia, geomorfologia i geotècnia. Les tres estan associades a les bases de dades alfanumèriques corresponents, sobre les quals s'hi poden fer consultes i extreure'n capes derivades. Així, per exemple, podem saber que l'extensió de basalts en colades a la zona volcànica de la Garrotxa és de 1044.6 ha, o que la longitud de totes les cingleres basàltiques juntes s'estima en 54.8 km.

Al mateix temps que s'ha elaborat el mapa vulcanològic s'ha realitzat també el mapa de sòls del Parc el qual ha estat fet també íntegrament dintre del marc de possibilitats de Vulcà. Vulcà ha permès l'elaboració de cartografia a mida per al treball de camp i la derivació de mapes a partir del mapa de sòls, tals com el mapa de sòls singulars del Parc, el de capacitat agrològica o el de capacitat de drenatge. Les bases digitals gràfiques estan lligades a una base de dades alfanumèrica i a una base de dades documental que caracteritza cada tipus de sòl. Des del mapa digital de sòls podem accedir a qualsevol tipus de dades associades, tals com la seva classificació, els seus paràmetres físico-químics o la descripció detallada de la unitat cartogràfica en la qual està emmarcat. D'altra banda, es preveu també la incorporació com a capa digital l'inventari de punts mostrejats i les seves dades associades.

Pel que respecta a les aigües, mitjançant Vulcà es duu la gestió de totes les dades i mapes que es deriven de l'estudi de seguiment i control mediambiental del sistema hidrogeològic del Parc. S'han establert les capes gràfiques, bases de dades i procediments per a gestionar els més de 80 punts de control i les més de 1300 mostres analitzades fins al moment. A partir d'aquestes dades digitals es pot dur un seguiment acurat de la qualitat i quantitat de les aigües de l'aqüífer al·luvial-volcànic de la zona. Existeixen les eines informàtiques per a entrar dades a la base de dades i mantenir-la, analitzar l'estat de l'aqüífer mitjançant gràfiques de seguiment temporal dels paràmetres principals mesurats i elaborar, per procediments d'interpolació, mapes indicadors de la variació espacial dels paràmetres, com per exemple la concentració de nitrats. També es poden redactar automàticament informes per a pous de mostreig per tal de poder ser lliurats als propietaris. Els diferents mapes de variació espacial dels diferents paràmetres mesurats es poden combinar entre ells per a elaborar mitjançant procediments d'anàlisi SIG mapes indicadors de la variació espacial de la potabilitat de les aigües.

Dues àrees d'especial rellevància en aquest àmbit de gestió són l'inventari forestal del Parc i el mapa de vegetació.

Vulcà ha permès integrar els inventaris forestals realitzats pel Parc i destinats a diferents objectius: inventari forestal general del Parc, elaboració d'informes sobre aprofitaments forestals i avaluació i redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (marcer et. al., 1999). Mitjançant les eines informàtiques posades a disposició dels tècnics, els procediments establerts i l'estandardització de la metodologia de camp s'ha aconseguit sumar esforços en la realització dels tres tipus d'inventaris esmentats per tal que els inventaris fets per un propòsit serveixin per als altres dos i viceversa. D'aquesta forma s'aconsegueix dur un seguiment de l'estat i evolució dels boscos del Parc i elaborar informes i Plans Tècnics en base a les mateixes parcel·les inventariades. El seguiment de l'evolució dels boscos del Parc es nodreix també de les parcel·les fetes per als altres dos propòsits . Això ha permès disposar al Parc d'una base digital d'unes 700 parcel·les (a maig del 2000) la qual es va ampliant a conveniència tenint en compte tècniques de mostreig aleatori i valorant el nivell de variància en les dades per tal de discernir si cal seguir mostrejant o no. Com en els casos anteriors, la disponibilitat d'excel·lent cartografia de base permet elaborar mapes a mida per a realitzar el treball de camp i ubicar el més correctament possible les parcel·les en el camp.

Les dades de l'Inventari Forestal i Ecològic de Catalunya i del "Segundo Inventario Forestal Nacional" estan també integrades dintre de Vulcà i permeten complementar les dades del propi Parc i estendre la informació forestal disponible a tot l'àmbit comarcal.

El mapa de vegetació del Parc ha estat realitzat en la seva totalitat per procediments digitals amb les eines de Vulcà. A una acurada i extensa tasca de fotointerpretació directa en pantalla s'hi ha unit una minuciosa feina de camp amb la utilització de cartografia derivada de la cartografia digital. El mapa de vegetació en format digital consta de tres capes gràfiques d'informació: la capa de polígons de vegetació, la capa de caracterització de les fronteres entre les diferents taques de vegetació i la capa de vegetació de caràcter lineal, tal com marges de camps de conreu o petits reguerols. El mapa digital de vegetació, amb un polígon mínim de 500 m² es complementa amb una base de dades puntual d'inventaris florístics amb més de 150 punts mostrejats. Mitjançant Vulcà es poden elaborar tot tipus d'anàlisi espacials sobre aquestes capes i derivar-ne noves capes segons siguin les necessitats (per exemple, distribució dels alzinars del Parc). D'altra banda, el catàleg de flora del Parc , gràcies al seu disseny i al programari específicament desenvolupat pels seus autors, queda plenament integrat dintre de Vulcà i és, per tant, consultable i analitzable des d'aquest.

Dintre d'aquest mòdul s'inclou tot el seguiment de diferents grups que duu a terme el Parc (conill, perdiu, ropalòcers, etc.), el catàleg de vertebrats i d'altres estudis duts a terme. Vulcà aporta el marc d'organització de totes aquestes dades en un sistema relacional de bases de dades i permet derivar-ne una sèrie de capes gràfiques lligades a les pròpies dades de seguiment. Així mateix, dintre del marc de Vulcà i en col·laboració amb els diferents autors de les dades s'estableixen els estàndards de les mateixes i es desenvolupen les aplicacions específiques, formularis, que permeten entrar les dades dels diferents estudis seguint els estàndards establerts.

La disponibilitat d'eines informàtiques i l'adequada organització de la informació sobre conservació i recursos naturals permet també dur a terme la incorporació en forma digital d'antics documents no pensats originalment per al seu suport digital. Aquest és el cas del catàleg faunístic del Parc, el qual ha estat convertit, amb programari desenvolupat específicament, en una base de dades consultable des del propi SIG.

Aquesta és una àrea d'acció central en la gestió del Parc. Els aspectes legals defineixen el marc normatiu de protecció de la zona volcànica i aquests tenen una plasmació clara i directa sobre el territori. D'altra banda, una de les tasques principals del Parc és l'elaboració d'informes preceptius (vegeu Figura 3) sobre les múltiples activitats que es duen a terme en el seu àmbit. Aquesta feina pot suposar un percentatge considerable del volum de feina total del Parc en un any. Al mateix temps, la redacció d'informes sobre activitats impliquen una anàlisi multisectorial per tal de definir si l'activitat afecta o no i en quin grau la conservació de la zona. És en aquest aspecte multisectorial i integrador que Vulcà pren força donada la seva capacitat d'integració d'informació espacial diversa. El SIG ens permet disposar de capes gràfiques per als diferents àmbits de protecció o de regulació d'activitats i l'accés des de les mateixes capes gràfiques digitals als textos de l'articulat que en defineix la regulació o la protecció. Podem, per exemple, punxar amb el ratolí sobre una reserva natural i tenir accés a la legislació que hi ha al darrera. Aquesta possibilitat s'ha fet extensible al planejament urbanístic dels diferents municipis que integren el Parc.

A partir de l'any 1999, el Parc disposa d'un disseny i implementació per a la gestió informàtica dels informes en el marc de funcionament del Parc, el qual està alhora determinat pel procediment corresponent de la ISO 9002/94, sistema de qualitat aplicat a la gestió del Parc. Vulcà, en aquest cas, s'ha adequat a les indicacions de la ISO 9002/94 i aporta solucions per a la ràpida gestió, consulta i análisi de tota la informació referent als informes del Parc. El mapa d'informes digital del Parc permet tenir accés des del SIG a qualsevol informe elaborat pel Parc, a les seves dades, a l'informe redactat i mapa elaborat i a la història de la pròpia activitat, ús o recurs informat. Així mateix, preguntes tals com quants informes favorables o desfavorables s'han emès entre tal data i tal data per a aquesta zona del Parc i de caràcter forestal són ara possibles. D'altra banda, Vulcà ha suposat en aquest aspecte una reducció molt considerable del temps necessari per a la completa elaboració d'un informe. El disseny i implementació de la gestió dels informes s'ha estès a les notificacions (instàncies) elaborades pel Parc i als propis projectes executats, de tal manera que les consultes i possibilitats de gestió d'informació esmentades pels informes són ara possibles per a les notificacions, projectes i totes les actuacions previstes en el Programa d'Actuació del Parc (Marcer et. al., 2000).

La informació cadastral és també central en la gestió d'una àrea protegida. En efecte, conèixer el tipus de propietat de cada part del territori és de vital importància a l'hora de gestionar-lo. En aquest aspecte, Vulcà ha posat a disposició del Parc la base cadastral del seu territori en format digital. Aquestes bases permeten poder endegar estudis de fragmentació de la propietat i de zones de protecció prioritària i poder així definir amb precisió polítiques i estratègies de conservació, a part de donar un ràpid accés al coneixement de la propietat, aspecte freqüentment requerit en la gestió diària.

Un tipus d'informació molt important per a l'ús públic del Parc és el de la seva vialitat. Quines són les seves vies de comunicació, quins els seus camins, si un camí és públic o privat, etc. L'inventari de camins del Parc ha estat ja previst inicialment com una capa gràfica digital consultable. Així, actualment està disponible una base gràfica de més de 500 km de camins en la qual es pot consultar sobre qualsevol dels seus trams si es tracta d'un tram de titularitat pública o privada o quina categoria funcional té atorgada. No cal fer esment de la importància d'aquesta base de dades en la gestió de l'accés públic a les diferents zones del Parc.

Figura 4.

Vulcà permet també incorporar i consultar les dades corresponents als visitants del Parc, recollides en els seus centres d'informació.

Els anys d'experiència de Vulcà pensem que demostren que realment és possible, donada la tecnologia i nivells de coneixements actuals, implementar un SIG per a la gestió del territori en organitzacions com les àrees protegides. Aquests sistemes poden implementar-se, a més, no com a sistemes centralitzats i sota la tutela d'un departament o secció competents, sinó també com a sistemes oberts i descentralitzats, basats en xarxes LAN i accessibles des de qualsevol lloc de treball de l'organització. Ha quedat demostrat també que la implantació d'un sistema d'aquestes característiques com a eina d'ajut a l'equip gestor i el fet de fer accessibles les dades al públic en general pot ser dut a terme en un sol esforç. No és necessari que ambdós objectius segueixin vies independents i esforços diferenciats.

El Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa disposa actualment d'una extensíssima base de dades digital de més de 2Gb de tamany i de les eines informàtiques necessàries per a extreure'n tota la informació que contingui. Una de les tasques més fructíferes en el futur pròxim serà sens dubte l'anàlisi interrelacionat de les dades dels diferents mòduls abans esmentats. Preguntes del tipus quina és la ubicació òptima per a un determinat equipament, quin és l'impacte ambiental del desdoblament de la carretera N-260, quina és l'evolució dels boscos del Parc i com varia aquesta al llarg del territori en funció de diverses variables ambientals són ara possibles, i el personal del Parc comença a estar en disposició de plantejar-les i endegar el procés per a obtenir les respostes.

L'esforç més important i costós de Vulcà ja està fet: empenta inicial, desenvolupament de la tecnologia, estructuració i organització de les bases de dades, implantació del sistema en l'organigrama i funcionament del Parc i entrenament del personal. És a partir d'aquests moments quan tot el potencial analític i d'interrelació de Vulcà ha d'eclosionar i poder ajudar en l'inici de nous estudis per a conèixer més a fons el patrimoni natural de la zona volcànica.

Vulcà ha avançat en dues línies que permeten la publicació directa de les dades a Internet o mitjançant qualsevol altre suport digital (CD-ROM, DVD, etc.). D'una banda i com a part principal existeix l'eina de certificació i publicació de mapes digitals la qual permet generar de manera molt senzilla i ràpida versions comprimides i certificades dels mapes digitals de Vulcà i fer-los accessibles des de pàgines 'web'. Aquesta possibilitat ha estat ja implementada pel mateix Departament de Medi Ambient mitjançant la seva pàgina 'web' corresponent al Sistema d'Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient, 1999). Aquesta línia es basa en el 'Lector de Mapes de MiraMon', eina pública d'accés als mapes certificats de MiraMon (Pons i Masó, 2000; creaf, 2000). D'altra banda, s'ha dissenyat i implementat un sistema de consulta a través d'Internet de les bases de dades de Vulcà. D'aquesta forma, el Parc disposa actualment de la capacitat de fer públiques una part o la totalitat de les seves dades. Per a publicar les dades que s'adjunten en el CD-ROM s'ha utilitzat també aquesta tecnologia.

Nota per a en Josep Maria Mallarach:

Aquest punt el desenvoluparem quan tinguem una idea més precisa del contingut del fitxer.

Els autors d'aquest article volem expressar el seu agraïment a l'inestimable suport aportat per les tres institucions signants del Conveni de Vulcà. Sense la iniciativa i recolzament del Departament de Medi Ambient, l'excel·lent cartografia digital cedida per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el marc de treball i coneixements del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Vulcà no hauria pogut ser possible. És molt important remarcar que la col·laboració entre administracions i institucions públiques és un fet fonamental per a poder dur a terme iniciatives d'aquest tipus.

També volem agraïr molt especialment a les moltes i diverses persones que directament o indirectament, han participat en l'execució d'aquest projecte i les quals no mencionarem per no córrer el risc d'oblidar ningú. A tots ells, moltes gràcies.

Departament de Medi Ambient, 2000. El Projecte Vulcà.

Departament de Medi Ambient, Institut cartogràfic de Catalunya i Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. 1995. Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, per al desenvolupament del projecte Vulcà (Sistema d'informació geogràfica per a la gestió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa)

Marcer, A., Pons, X. & Vicens, J. 2000. Design and Implementation of a GIS-based report management tool for the "Zona Volcànica de la Garrotxa" (Natural Park, Spain)". Proceedings of the XIX^th ISPRS Congress Amsterdam 2000. En publicació.

Marcer, A., Ibáñez, J., Vayreda, J. & Pons, X. 1999. Aplicació dels SIG en la gestió forestal d'àrees protegides. A I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del Parc. Eds: Llimona, F., Espelta, J.M., Guix, J.L., Mateos, E., Rodríguez-Tejeiro, J.D. Patronat del Parc de Collserola.

Marcer, A., Pons, X., Vicens, J. & Falgarona, J. Noviembre 1998. Proyecto "Vulcà". Desarrollo de un Sistema de Información Geográfica para la gestión del Parque Natural de la "Zona Volcànica de la Garrotxa", Cataluña. Boletín de la Sección del Estado Español de Europarc. nº 8.

Marcer, A. & Pons, X. 1998. Park GIS Implementation. Proceedings of GIS laNET'98 International Conference and Exhibition on Geographic Information. 7-11 Setembre 1998. Lisboa - Portugal.

Pons, X. 1994. Document del Departament de Medi Ambient sobre la Implementació d'aplicacions per al futur desenvolupament d'un sistema d'informació geogràfica al Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Document intern no publicat.

Pons, X. 1998. Manual del SIG MiraMon.

Pons, X. & Masó, J. 2000. MiraMon Map Reader, a new way for distributing and exploring Geographic Information. Proceedings of the XIX^th ISPRS Congress Amsterdam 2000. En publicació.