La gestió del Parc
El control de la qualitat i quantitat de les aigües
Plantejament
El Parc Natural de la Garrotxa duu a terme un programa de seguiment del sistema hidrogeològic de la zona des de l'any 1994. Aquest programa, en els seus aspectes tècnics dirigit des de la Unitat de Geodinàmica Externa i d'Hidrogeologia del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, compta també amb la col·laboració del Laboratori Polivalent de la Garrotxa i l'Agència Catalana de l'Aigua. Per a la realització d'aquest estudi de seguiment es van escollir en el seu moment un conjunt de punts de control (pous i fonts) ubicats sobre el que és l'aqüífer al·luvial-volcànic. Aquest estudi se cenyeix només al seguiment d'aquest aqüífer, el més interessant a la zona, i, per tant, no té en compte l'aqüífer en materials eocènics.
En total, es controlen una vuitantena de punts dels quals es prenen mostres d'aigua i mesures del nivell piezomètric en diferents campanyes de mostreig. Els primers anys es duien a terme quatre campanyes anuals, i actualment se'n fan dues. Les mesures dels nivells piezomètrics i la presa de les mostres d'aigua són realitzades pel propi Parc, mentre que les analítiques, les duen a terme diferents laboratoris, entre ells la Universitat Autònoma de Barcelona i el Laboratori Polivalent de la Garrotxa.
El problema de gestió plantejat a Vulcà era desenvolupar un mòdul específic per dur a terme el seguiment de la base de dades referent a la piezometria i la hidroquímica de la zona. Mitjançant aquest mòdul s'havia de poder fer un manteniment de la base de dades, poder accedir a la informació de construcció i propietat de cada punt i a les mesures realitzades en cadascun d'ells. El mòdul també havia de permetre realitzar gràfiques de variació dels diferents paràmetres mesurats en cada pou i mapes de variabilitat espacial de cada paràmetre en cada campanya. Així mateix, s'havien de poder realitzar petits informes per a cada pou de manera automàtica.
Finalitat i objectius
La finalitat d'aquest mòdul és la d'integrar dintre del SIG el programa de seguiment del sistema hidrogeològic de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de tal manera que permeti als gestors del Parc Natural organitzar, consultar i analitzar les dades que se'n deriven.
Els objectius a assolir són:
Disseny i implementació
En la figura 1 podem veure els punts que formen la xarxa de punts de control. Per a cadascun d'aquests punts hi ha una fitxa amb la seva descripció (profunditat, construcció, propietari, etc.) i una sèrie de mesures associades (nivells piezomètrics i paràmetres d'hidroquímica [nitrats, nitrits, conductivitat elèctrica i amoni]).
Les zones en verd corresponen als materials eocènics, l'aqüífer dels quals queda fora de l'àmbit d'estudi. És per això que tots els punts es troben situats en zones no verdes, és a dir en les zones de l'aqüífer al·luvial-volcànic.
La part alfanumèrica del mòdul, la base de dades amb les descripcions dels punts i les mesures realitzades (vegeu figura 2) queden lligades a la part gràfica per mitjà d'un codi inequívoc que identifica cada punt. En aquest cas, existeix una relació 1 a molts entre els objectes gràfics i els registres de la base de dades. En haver realitzat diverses campanyes de mostreig en cada punt de control, cadascun d'aquests queda lligat amb diversos registres de la base de dades.
Per al manteniment de la base de dades del mòdul d'aigües, entrada i edició de les dades, s'ha creat una aplicació, uns formularis específics (vegeu figura 3). Un cop realitzades les campanyes de mostreig, les dades són entrades pel propi Parc Natural amb l'ajut d'aquest formulari. Un cop entrades les dades, aquestes queden ja lligades a la part gràfica del mòdul, és a dir, a la capa de punts estructurats que representen els pous i les fonts escollits per al control del sistema hidrogeològic.
En les figures 4 i 5 podem veure dos dels productes del mòdul. D'una banda, per interpolació dels valors d'una campanya determinada corresponents a un dels paràmetres mesurats, es fan mapes de variació espacial del paràmetre per a cada campanya. Aquests mapes permeten tenir una visió de conjunt de l'estat del sistema hidrogeològic per a un determinat paràmetre i una determinada campanya. La interpolació es pot fer directament a partir dels valors emmagatzemats a la base de dades i només cal indicar-li al programa quin camp (paràmetre) ha d'interpolar i entre quines dates. Per realitzar aquesta interpolació es disposa d'un interpolador de punts desenvolupat per a tal fi i disponible amb MiraMon. El resultat són mapes, en format ràster, de variació espacial que llavors es poden reclassificar amb la calculadora/reclassificadora de capes per obtenir les categories finals que es volen. D'altra banda, és possible realitzar gràfiques d'evolució temporal de qualsevol paràmetre per a qualsevol punt, tal com es mostra a la figura 5.
 |
 |