Índex:

Gràfic de visites


Gràfic de visites del nevegador durant els dies de la presentació a la premsa.

El Periódico

La UAB crea el primer atles digital del clima peninsular

La base de dades, d'una precisió única a Europa, es pot consultar per internet
Imatge en PDF

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van presentar ahir el primer atles digital de la Península Ibèrica, una eina de consulta gratuïta a través d'internet (http://opengis.uab.es/wms/iberia/index.htm) que permet conèixer amb precisió els paràmetres de pluja, temperatura i radiació solar de qualsevol punt de Portugal i Espanya --tret de les illes--, fins i tot en el cas que en aquest punt no hi hagi ni hi hagi hagut mai una estació meteorològica. La base de dades, que no té comparació en tot Europa, ofereix cinc tipus de mapa amb 13 variants (els 12 mesos i la mitjana anual), però un dels atractius és justament que l'atles ha estat concebut per acceptar sense problemes noves incorporacions.

La base climàtica substitueix el pacient dibuix a mà del geògraf pel càlcul informàtic. El millor per entendre-ho és l'exemple que ofereix el professor Xavier Pons, un dels coordinadors: suposem que volem saber la temperatura d'una aldea d'alta muntanya situada a mig camí entre tres pobles equipats amb estació meteorològica. Per calcular-la, és clar que no n'hi haurà prou amb la mitjana dels tres observatoris, sinó que s'hi haurà d'incorporar el paràmetre d'altitud, entre d'altres. Tot això ho tenia en compte el geògraf quan dibuixava un mapa, però ara ho fa l'ordinador d'una manera precisa i objectiva a partir d'una base topogràfica. "Analitza fins i tot l'orientació de les muntanyes", afegeix el professor.

OBJECTIVITAT

L'atles s'ha elaborat amb la informació recopilada per les més de 2.000 estacions de l'Institut Nacional de Meteorologia (INM) i unes 50 del seu equivalent portuguès, una diferència substancial que provoca que la definició sigui millor en el cas espanyol. S'han considerat vàlides les estacions que tinguessin sèries completes d'almenys 15 anys entre el 1950 i el 1999.

Com més estacions hi ha, com és el cas de Catalunya o Navarra, més precisió es pot obtenir, i com més complexa és l'orografia del terreny, més dificultats per afinar el càlcul, insisteixen a explicar els autors. En qualsevol cas, Miquel Ninyerola, un altre dels autors, explica que el marge d'error d'un punt escollit a l'atzar és escàs.

A més de ser una eina de consulta, l'atles digital també "serà útil per a especialistes" en planificació urbanística, extinció d'incendis i gestió forestal, entre altres àmbits, explica el professor Joan M. Roure. El programa de lectura Miramon permet incorporar una base topogràfica amb els municipis.

Notícia publicada a la pàgina 39 de l'edició de 18/11/2005 de El Periódico

Versió PDF


TV3

Investigadors de la UAB desenvolupen el primer "Atles climàtic digital de la península Ibèrica"

Vídeo a 320x240
Vídeo a 184x138

Bellaterra

Un equip d'investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat el primer "Atlas climàtic digital de la península Ibèrica". L'atles utilitza eines digitals per portar a terme tot el procés cartogràfic: des de l'obtenció de dades, la seva depuració i l'elaboració dels mapes fins a la difusió per internet. S'han obtingut mapes de gran qualitat i precisió gràcies a la combinació de tècniques de cartografia, modelització matemàtica i anàlisi estadística.

L'atles està disponible gratuïtament per internet a través d'un servidor de cartografia que permet dos nivells d'interacció: un nivell senzill per a usuaris no especialitzats que permet consultar i imprimir la informació i un segon nivell més complex per a usuaris avançats que permet la descàrrega de dades originals per incorporar la informació als Sistemes d'Informació Geogràfica i portar a terme anàlisis més complexes.

A diferència del que passa amb altres servidors de cartografia, el format de les dades segueix un patró estàndard que permet als usuaris creuar la informació de l'atles amb altres dades mediambientals i geogràfiques amb l'objectiu de millorar la comprensió, interpretació i gestió del mitjà.

Els mapes de l'atles es basen en la mitjana de sèries de llarga durada (entre 15 i 50 anys) de les estacions meteorològiques. Donen, per tant, una perspectiva diferent de la que ofereixen les previsions a curt termini dels mapes meteorològics. Pel professor de la UAB Joan Roure, la realització de l'atles respon al fet que "ens vam adonar de l'absència de cartografia climàtica generada mitjançant mètodes objectius per a l'àmbit de la península Ibèrica, ja que la cartografia climàtica que existia fins ara era d'origen analògic i es basava, principalment, en la interpretació subjectiva per part dels experts". Notícia emesa al telenotícies migdia del 18/11/2005 a TV3