Volums

Volum amb escorça

El volum amb escorça (VAE) d’un arbre és el volum del tronc des de la base fins a l’àpex. Es calcula segons la fórmula geomètrica següent:

on:
dn és el diàmetre normal de l’arbre,
H és l’alçada de l’arbre i
Kf és el coeficient de forma de l’arbre.

El coeficient de forma (Kf) és la relació entre el volum d'un cilindre d'alçada i radi iguals als de l'arbre i el volum d'un con d'iguals mides.

Volum de fusta

El volum de fusta (del tronc) d’un arbre (VM) és el volum sense l’escorça des de la base fins l’àpex d’aquest tronc. Es calcula segons la fórmula geomètrica següent:

on:
dn* és el diàmetre normal sense escorça de l’arbre,
H és l’alçada de l’arbre i
Kf és el coeficient de forma de l’arbre.

Volum d’escorça aparent

El volum d’escorça aparent (VEA) és el volum d’escorça (del tronc) d’un arbre considerant els espais buits entre plaques d’escorça que es produeixen com a conseqüència del creixement en diàmetre del tronc. Es calcula com la diferència entre el volum amb escorça i el volum de fusta.

VEA = VAE - VM   (dm3)

Volum d’escorça

El volum d’escorça (VE) és el que no té en compte els espais buits que hi ha entre plaques d’escorça com a conseqüència del clivellament produït pel creixement en amplada del tronc. Cada any el càmbium produeix un nou anell d’escorça que desplaça cap enfora el de l’any anterior. L’àrea que ocupa aquest nou anell és igual a l’àrea que ocupa l’anell interior de fusta del mateix gruix que el de l’escorça que s’ha produït. Seguint aquest mateix raonament, l’àrea o corona ocupada per tota l’escorça és igual a l’àrea ocupada per la corona de fusta més exterior de la mateixa amplada que el gruix de l’escorça. Per tant, el volum d’escorça és la diferència entre el volum de fusta i el volum de fusta sense el gruix d’escorça.

Volum del tronc

El volum del tronc (VT) d’un arbre és la suma del volum de fusta i el volum d’escorça:

VT = VM + VE   (dm3)

Volum de suro

Per al càlcul del volum del suro (VS), és necessari tenir la informació de quines sureres estan en explotació actualment a la parcel·la de mostreig. A més, cal saber quina és l’alçada de la lleva, quin és el diàmetre del tronc sense el suro a la meitat de l’alçada de la lleva i quin és el gruix de suro al final del torn (Es) a aquesta mateixa alçada.

Si no es disposa d’alguna d’aquestes informacions es recorre a dades mitjanes per classe diamètrica de l’alçada de la lleva i del gruix mitjà del suro al final del torn a la comarca. Finalment la fórmula per al càlcul s’expressa:

VS = 2 · π · (dll/2) · Hll · Es/2   (dm3)
on:
dll és el diàmetre del tronc sense suro a la meitat de l’alçada de la lleva,
Hll és l’alçada de la lleva i
Es/2 és el gruix del suro a la meitat del torn.

El volum de suro real és el que correspon a la meitat del torn. És per això que a la fórmula el gruix de l’escorça (gruix de suro) es divideix per dos.

Biomasses

Biomassa de fusta, biomassa d’escorça i biomassa del tronc

Les biomasses de fusta (BM) i d’escorça (BE) s’obtenen multiplicant els valors del volum per les densitats de fusta i d’escorça respectivament. Sempre que sigui possible, el valor de densitat que s’aplica és el de la mostra recollida a la parcel·la. El mètode per obtenir la densitat de fusta i d'escorça està descrit en l’apartat «Densitats de fusta i escorça».

BM = VM · δM   (kg)
BE = VE · δE   (kg)
on:
δM és la densitat de fusta i
δE és la densitat d'escorça.

La suma d’aquestes dues fraccions és la biomassa del tronc (BT) de l’arbre.

BT = BM + BE   (kg)

Biomassa de branques i fulles

Dels arbres tipus de les espècies representatives de cada parcel·la, s’ha mesurat el nombre de branques per classes de diàmetre (vegeu el mostreig de camp, apartat «Arbres tipus»). D’altra banda, amb les mostres de branques s’ajusten, amb una relació al·lomètrica, el diàmetre de la branca amb el pes sec de la branca. El valor de pes sec s’obté multiplicant el pes fresc per la relació entre el pes sec (assecat a l’estufa a 75 ºC durant 24 hores) i el pes fresc de la mostra, si es desconeix aquesta relació s’assumeix que és 0,5.

Amb els coeficients de regressió d’aquesta relació al·lomètrica, s’estima el pes d’una branca tipus de cada classe de diàmetre, és a dir, el pes d’una branca de diàmetre igual a 1 cm (corresponent a les branques de la classe de 0 a 2 cm), 3 cm (per la classe de 2 a 4 cm), etc. La suma del nombre de branques de cada classe de diàmetre multiplicat pel pes unitari de la branca corresponent a la classe, és la biomassa de branques d’un arbre (BB).

on:
n és el nombre de branques mostrejades (habitualment 6 o 8),
BBi és el pes sec d’una branca tipus de la classe i-èssima de diàmetre, i
NBi és el nombre de branques de la classe i-èssima de diàmetre.

El mateix raonament es fa per al càlcul de la biomassa de fulles (BF) a partir de la relació entre el diàmetre de la branca i el pes sec de les fulles.

on:
n és el nombre de branques mostrejades (habitualment 6 o 8),
BFi és el pes sec de fulles d’una branca tipus de la classe i-èssima de diàmetre, i
NBi és el nombre de branques de la classe i-èssima de diàmetre.

Un cop calculada la biomassa de branques i de fulles de cada arbre tipus de la parcel·la de mostreig, s’obté una nova relació de tipus al·lomètric entre el diàmetre normal de l’arbre i la biomassa de branques de l’arbre o de fulles, de la forma següent:

BB = a · dnb   (kg)
BF = a' · dnb'   (kg)

A partir d’aquestes relacions, locals o globals, i del diàmetre normal de cada arbre, s’estimen les biomasses de branques i fulles de tots els arbres de la parcel·la de mostreig.

Biomassa aèria total

La biomassa aèria total (BAT) de cada arbre és la suma de totes les fraccions: fusta, escorça i branques (les branques ja inclouen les fulles).

BAT = BM + BE + BB   (kg)

Biomassa de suro

La biomassa de suro (BS) es calcula multiplicant el volum de suro per la seva densitat (δS). El valor de densitat és, sempre que sigui possible, el de la mostra obtinguda a la parcel·la de mostreig. En cas que no sigui possible, s’utilitza la mitjana de la comarca.

BS = VS + δS   (kg)

Produccions

Producció en volum de fusta i producció en volum d’escorça

A partir del diàmetre normal sense escorça fa cinc anys (dn5*) de cada arbre (vegeu el procediment de càlcul en l’apartat «Càlculs amb les dades provinents del mostreig de camp»), s’estima el gruix d’escorça que li corresponia fa cinc anys (Ec5) amb la relació al·lomètrica que relaciona el diàmetre normal sense escorça i el gruix d’escorça.

El diàmetre normal fa cinc anys (dn5) és:

dn5 = dn5* + 2 · Ec5   (cm)

A partir del diàmetre normal fa cinc anys, s’estima l’alçada fa cinc anys amb la relació dn-H.

El coeficient de forma de cada arbre fa cinc anys és el valor mitjà de l’espècie corresponent a la classe diamètrica a què pertany el dn5.

Les fórmules per al càlcul del volum amb escorça, volum de fusta i volum d’escorça de fa cinc anys són les mateixes que les dels apartats inicials d'aquest document. Coneixent el volum fa cinc anys (V5), la producció neta (P) de qualsevol de les fraccions esmentades és la diferència respecte al volum actual de la fracció dividida entre cinc (anys).

Producció de fusta i producció d’escorça

Per al càlcul de la biomassa de fusta i de la biomassa d’escorça de cada arbre fa cinc anys, només cal multiplicar els volums de fusta i d’escorça de fa cinc anys per la densitat de fusta i d’escorça respectivament. Coneixent la biomassa fa cinc anys (B5), la producció neta és la diferència respecte a la biomassa actual de la fracció dividida entre cinc (anys).

on:
P és la producció de la fracció corresponent.

Producció de branques i producció de fulles

Coneixent el diàmetre normal fa cinc anys (dn5) de cada arbre, s’obté la biomassa de branques de fa cinc anys amb l’equació al·lomètrica que relaciona el dn amb la biomassa de branques. La producció neta és la diferència de la biomassa actual respecte a la biomassa de fa cinc anys dividida entre cinc (anys).

on:
P és la producció de la fracció corresponent, en aquest cas, les branques.

El procediment per obtenir la biomassa de fulles d’un arbre és similar, però s’utilitza l’al·lometria que relaciona el dn amb la biomassa de fulles.

Producció de suro

La producció de suro en volum és el volum a la meitat del torn (vegeu el càlcul en l'apartat «Volum de suro» en aquest document) dividit per la meitat del nombre d’anys que dura el torn, habitualment 14 anys. Per tant, la producció és el volum de suro dividit entre 7. Si el valor resultant es multiplica per la densitat del suro, s’obté la producció de suro expressada en quilograms.