Roures (excepte Quercus petraea)

Les taules que segueixen fan referència als roures en un sentit molt ampli; inclouen diverses espècies (Quercus humilis, Quercus faginea, Quercus canariensis i Quercus robur) i un nombre molt considerable d’individus amb diferents graus d’hibridació entre espècies properes (Quercus cerrioides, etc.), entre altres coses perquè no es té la certesa que la identificació al camp d’aquestes espècies sempre hagi estat la correcta. Aquest conjunt de roures són presents a més del 26 % de les parcel·les de l’IEFC però només com a espècies dominants en un 5,5 % d’aquelles parcel·les. No obstant això, la major part dels roures que hi ha a Catalunya o són roures martinencs (Q. humilis) o de fulla menuda (Q. faginea) o híbrids, d’aquestes dues espècies (Q.cerrioides). Si ens centrem en aquestes dues espècies i els seus híbrids convé ressaltar que en conjunt són presents a totes les vegueries. De fet, aquests roures són presents gairebé al mateix nombre de parcel·les que el pi blanc. Ara bé, a diferència d’aquest, aquests roures només dominen en una de cada cinc de les parcel·les on són presents.

A Catalunya hi ha gairebé 75.000 hectàrees i prop de 120 milions d’aquest roures (gairebé 100 només entre roures martinencs, de fulla menuda i cerrioides). Ara bé, quasi nou de cada 10 d’aquests arbres tenen menys de 10 cm de diàmetre normal. On més roures hi ha, per aquest ordre, és a les Comarques Centrals (unes 25.000 hectàrees i prop de 44 milions de peus), a l’Alt Pirineu i Aran (unes 22.000 hectàrees) i a les Comarques Gironines (unes 15.500 hectàrees). La comarca amb més roures és Osona, amb més de 20 milions de peus i prop de 14.000 hectàrees de roure martinenc. En canvi, a les Terres de l’Ebre els roures tenen una presència gairebé testimonial. Hi ha roures de prop del mar fins al voltant dels 1.600 m, però són especialment abundants entre els 600 i els 1.200 metres i, considerats en conjunt, no sembla haver-hi grans diferències pel que fa a orientació, segurament pel fet que aquí s’ha barrejat diverses espècies amb requeriments diferents.

Els roures regeneren bé sota vols d’una gran quantitat d’espècies: pinastre, pi pinyer, pinassa, pi roig, pi blanc, alzina surera, alzina i fins i tot faig. Regeneren molt bé sota la seva pròpia ombra i a més rebroten vigorosament després d’un incendi forestal; fins i tot, alguns rebrots d’exemplars que tenien un port arbustiu, només dos anys després del foc, són més alts i més gruixuts que els peus que es van cremar. Tanta capacitat de competir i tanta omnipresència fan pensar que els roures han d’experimentar un avenç molt considerable en els propers anys. Ara bé, algunes de les espècies competidores regeneren també bé sota un vol de roures, per la qual cosa aquestes interaccions competitives poden donar resultats diferents en funció de l’indret i de les característiques de les diferents espècies.

Distribució segons l'orografia

Taula 67. Distribució dels roures d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment, que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

Altitud (m s.n.m.)	Superfície (ha)	% dels boscos
0-200	3.490	2,42
200-400	3.614	1,93
400-600	10.220	4,57
600-800	18.220	8,39
800-1000	17.977	12,85
1000-1200	14.122	14,39
1200-1400	5.466	8,51
1400-1600	1.538	3,04
1600-1800	117	0,28
1800-2000	0	0
2000-2200	0	0
2200-2400	0	0
Pendent (%)	Superfície (ha)	% dels boscos
0-10	3.813	3,58
10-20	7.817	3,31
20-30	8.628	3,75
30-40	13.672	6,01
40-50	15.013	8,70
50-60	11.716	10,69
60-70	6.704	9,82
70-80	4.923	13,74
³ 80	2.479	8,81
Orientació	Superfície (ha)	% dels boscos
N	9.652	5,63
NE	11.193	6,95
E	6.232	4,38
SE	9.473	7,16
S	8.730	5,96
SO	10.863	7,54
O	8.757	5,81
NO	9.864	5,94

Figura 13. Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Els roures van des del nivell del mar fins als 1.600 m amb una lleugera preferència per les altituds mitjanes situades entre els 400 m i els 1.200 m. Mostren una petita tendència a viure en zones de més pendent i sense preferència clara per cap orientació.

Existències: classes diamètriques

Taula 68. Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (326) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (3.195).

	Densitat		Volum amb escorça		Volum de fusta
Classe diamètrica (cm)	Mitjana (peus/ha)	Existències (milers de peus)	Mitjana (m^3/ha)	Existències (milers de m^3)	Mitjana (m^3/ha)	Existències (milers de m^3)
5 - 10	573,30	65.735	6,65	729,2	4,70	520,1
10 - 15	348,66	33.375	14,54	1.313,6	10,56	955,4
15 - 20	147,10	12.676	14,54	1.204,5	10,76	890,5
20 - 25	58,50	4.736	11,08	878,2	8,33	657,2
25 - 30	23,08	1.815	7,75	591,2	5,88	447,4
30 - 35	8,60	713	4,09	341,1	3,12	260,0
35 - 40	3,40	289	2,44	204,5	1,85	155,3
40 - 45	2,00	160	2,30	171,6	1,82	134,2
45 - 50	0,72	59	1,08	81,2	0,84	62,9
³ 50	1,34	112	3,75	303,6	3,01	227,1
Catalunya	1.166,67	119.669	68,22	5.818,9	50,87	4.310,0

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 69. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

	Densitat (peus/ha)	Peus ≥ 20 cm (%)	AB (m²/ha)	DN (cm)	IAF (m²/m²)	RC (%)	Cob (%)	Virosta (t/ha)	n
Catalunya	1.167 ± 45	8,4 ± 1,16	15,6 ± 0,47	14,1 ± 0,30	2,0 ± 0,07	81,2 ± 2,22	61,6 ± 3,39	7,0 ± 1,02	326
Àmbit Metropolità	761 ± 190	20,3 ± 12,56	14,4 ± 3,18	16,1 ± 2,60	—	83,5 ± 14,63	—	—	5
Comarques Centrals	1.062 ± 52	9,1 ± 1,58	14,6 ± 0,62	14,2 ± 0,44	1,7 ± 0,06	76,7 ± 2,62	63,4 ± 4,71	11,4 ± 3,35	116
Comarques Gironines	1.024 ± 66	12,6 ± 2,95	16,8 ± 0,87	15,8 ± 0,69	2,4 ± 0,12	88,3 ± 4,46	62,1 ± 6,16	8,8 ± 1,53	76
Alt Pirineu i Aran	1.332 ± 90	7,0 ± 2,05	16,9 ± 0,89	13,6 ± 0,53	2,2 ± 0,13	82,2 ± 3,87	64,9 ± 6,98	5,0 ± 1,20	106
Àmbit de Ponent	1.201 ± 182	1,5 ± 1,06	9,7 ± 1,18	10,5 ± 0,78	1,4 ± 0,35	62,5 ± 9,44	48,4 ± 7,19	3,8 ± 0,74	19
Camp de Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Terres de l'Ebre	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Demarcacions
Barcelona	1.013 ± 52	10,2 ± 1,78	14,6 ± 0,68	14,6 ± 0,48	1,7 ± 0,07	76,3 ± 2,85	62,7 ± 4,80	10,0 ± 3,56	105
Girona	1.034 ± 63	12,2 ± 2,82	16,9 ± 0,83	15,7 ± 0,66	2,4 ± 0,11	88,5 ± 4,26	64,0 ± 5,64	9,7 ± 1,63	80
Lleida	1.311 ± 77	6,2 ± 1,68	15,6 ± 0,79	13,1 ± 0,47	2,0 ± 0,12	79,3 ± 3,45	61,2 ± 6,04	4,8 ± 1,00	137
Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—

Biomassa i producció

Taula 70. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

	Biomassa (t/ha)					PLAT		Edat	N cores
	Aèria total	Fusta	Escorça	Branques	Fulles	(t/ha/any)	n	(anys)
Catalunya	60,2 ± 2,59	39,3 ± 1,92	9,0 ± 0,39	10,0 ± 0,39	1,8 ± 0,06	1,7 ± 0,07	319	42 ± 20	570
Àmbit Metropolità	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Comarques Centrals	54,5 ± 3,65	35,3 ± 2,76	8,5 ± 0,59	9,3 ± 0,42	1,4 ± 0,05	1,5 ± 0,08	115	45 ± 21	220
Comarques Gironines	72,4 ± 5,71	51,5 ± 4,66	9,7 ± 0,68	9,3 ± 0,72	1,9 ± 0,10	2,4 ± 0,18	73	39 ± 17	125
Alt Pirineu i Aran	63,3 ± 4,76	40,1 ± 3,32	9,8 ± 0,77	11,2 ± 0,81	2,2 ± 0,12	1,6 ± 0,12	105	42 ± 22	113
Àmbit de Ponent	30,1 ± 4,12	15,7 ± 2,29	4,7 ± 0,75	8,5 ± 1,11	1,1 ± 0,29	0,8 ± 0,10	19	41 ± 17	76
Camp de Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Terres de l'Ebre	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Demarcacions
Barcelona	56,5 ± 4,19	37,2 ± 3,15	8,9 ± 0,66	9,0 ± 0,46	1,4 ± 0,06	1,6 ± 0,09	102	44 ± 21	217
Girona	72,1 ± 5,38	51,1 ± 4,39	9,8 ± 0,65	9,4 ± 0,67	1,9 ± 0,10	2,3 ± 0,17	78	40 ± 17	135
Lleida	57,2 ± 4,05	35,4 ± 2,83	8,8 ± 0,66	11,0 ± 0,67	2,0 ± 0,11	1,5 ± 0,10	136	41 ± 19	200
Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—

Volum i producció

Taula 71. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

	Volum (m³/ha)				Producció (m³/ha/any)
	Amb escorça	Fusta	Escorça	VAE ≥ 20 cm (%)	Amb escorça	Fusta	Escorça	PVAE ≥ 20 cm (%)	n
Catalunya	68,2 ± 3,18	50,9 ± 2,50	14,7 ± 0,62	47,6 ± 1,88	2,0 ± 0,09	1,5 ± 0,07	0,4 ± 0,02	34,9 ± 1,77	326
Àmbit Metropolità	84,4 ± 29,52	63,1 ± 22,82	18,1 ± 5,92	68,8 ± 15,54	2,8 ± 0,90	2,1 ± 0,66	0,6 ± 0,21	59,4 ± 16,33	5
Comarques Centrals	61,1 ± 4,56	45,1 ± 3,52	13,5 ± 0,92	49,5 ± 3,01	1,6 ± 0,09	1,2 ± 0,07	0,3 ± 0,02	36,4 ± 2,92	116
Comarques Gironines	87,2 ± 7,82	67,2 ± 6,40	17,3 ± 1,33	57,3 ± 3,84	3,0 ± 0,25	2,4 ± 0,21	0,6 ± 0,04	45,9 ± 3,84	76
Alt Pirineu i Aran	70,4 ± 5,48	51,9 ± 4,23	15,6 ± 1,13	41,4 ± 3,51	1,9 ± 0,13	1,4 ± 0,10	0,4 ± 0,03	24,7 ± 3,10	106
Àmbit de Ponent	27,7 ± 4,14	19,2 ± 2,80	6,9 ± 1,09	11,7 ± 3,32	0,8 ± 0,10	0,6 ± 0,07	0,2 ± 0,03	11,1 ± 3,01	19
Camp de Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Terres de l'Ebre	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Demarcacions
Barcelona	63,9 ± 5,09	47,3 ± 3,94	14,0 ± 1,02	52,4 ± 3,21	1,7 ± 0,11	1,2 ± 0,08	0,4 ± 0,02	39,5 ± 3,16	105
Girona	62,5 ± 4,70	45,8 ± 3,61	14,0 ± 0,97	56,6 ± 3,74	1,7 ± 0,12	1,2 ± 0,09	0,4 ± 0,02	45,9 ± 3,72	137
Lleida	87,2 ± 7,48	67,1 ± 6,12	17,4 ± 1,27	39,2 ± 2,96	3,0 ± 0,24	2,3 ± 0,20	0,6 ± 0,04	23,4 ± 2,59	80
Tarragona	—	—	—	—	—	—	—	—	—

Existències i superfície

Taula 72. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total. De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

	Existències acumulades en milers				Existències incorporades en milers
	Nombre de peus	m³	tones	tones de carboni	m³/any	tones/any	tones de carboni/any	Superfície (ha)
Catalunya	119.669	5.818,9	5.200,2	830,5	188,9	165,4	28,4	74.764
Àmbit Metropolità	6.352	321,9	282,3	61,2	13,9	11,7	2,1	1.312
Comarques Centrals	43.991	1.878,6	1.697,1	374,0	50,7	47,4	15,4	25.400
Comarques Gironines	24.150	1.744,6	1.463,9	20,3	70,4	57,4	0,9	15.623
Alt Pirineu i Aran	30.008	1.456,2	1.328,2	196,9	41,9	36,9	5,0	22.172
Àmbit de Ponent	9.809	263,2	282,7	114,0	8,5	8,9	3,5	8.192
Camp de Tarragona	5.107	142,5	135,2	58,9	3,3	2,8	1,3	1.952
Terres de l'Ebre	252	12,0	10,8	5,2	0,3	0,3	0,1	112
Demarcacions
Barcelona	41.431	1.851,4	1.647,0	160,1	55,9	50,9	5,4	22.608
Girona	25.999	1.861,4	1.571,3	189,9	72,8	59,6	10,1	16.706
Lleida	46.881	1.951,6	1.835,8	417,1	56,7	51,8	11,4	33.386
Tarragona	5.359	154,5	146,0	63,4	3,6	3,1	1,5	2.064

Regeneració

Taula 73. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan els roures són dominants; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de roures (quan són presents al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on els roures regeneren i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de roures. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

Regeneració sota roures de:	Mínim	Màxim	Mitjana	E.E.		n reg.	n total	Reg
Acer campestre	0	3.284	930	349		9	14	64,3
Acer monspessulanum	0	4.040	1.699	595		6	9	66,7
Acer opalus	0	18.406	3.517	2.083		9	13	69,2
Castanea sativa	0	423	85	86		1	5	20,0
Fagus sylvatica	0	4.883	810	826		1	6	16,7
Fraxinus excelsior	0	6.309	1.999	910		7	8	87,5
Populus tremula	0	6.404	2.451	1.134		4	5	80,0
Prunus avium	0	7.150	1.668	982		5	7	71,4
Quercus ilex	0	44.498	6.789	1.109		65	72	90,3
Roures	0	84.117	6.226	1.003		108	118	91,5
Sorbus aria	0	1.812	403	284		4	9	44,4
Ulmus minor	0	1.930	710	351		3	6	50,0
Pinus halepensis	0	0	0	0		0	9	0
Pinus nigra	0	924	144	129		3	7	42,9
Pinus sylvestris	0	1.887	377	165		10	17	58,8
Regeneració de roures sota:	Mínim	Màxim	Mitjana	E.E.	n reg.		n total	Reg
Castanea sativa	0	4.089	1.233	535	5		8	62,5
Fagus sylvatica	0	2.930	950	310	8		13	61,5
Quercus ilex	0	37.601	3.644	588	104		152	68,4
Quercus suber	0	25.763	4.062	1.160	31		34	91,2
Pinus halepensis	0	24.960	3.202	388	153		167	91,6
Pinus nigra	0	45.423	4.444	484	185		198	93,4
Pinus pinaster	409	17.242	5.521	1.566	17		17	100
Pinus pinea	0	24.640	3.743	867	33		36	91,7
Pinus sylvestris	0	85.307	4.871	614	220		232	94,8

Tarifes de cubicació

Taula 74. Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm³). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

		Classe diamètrica (cm)
Altura (m)		5-10	10-15	15-20	20-25	25-30	30-35	35-40	40-45	45-50	³50
2-4	M	5	18	—	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	3	4	—	—	—	—	—	—	—	—
4-6	M	9	26	52	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	4	8	9	—	—	—	—	—	—	—
6-8	M	16	36	68	126	—	—	—	—	—	—
	D.T.	5	10	14	28	—	—	—	—	—	—
8-10	M	23	49	86	142	216	—	—	—	—	—
	D.T.	6	13	17	28	49	—	—	—	—	—
10-12	M	30	60	114	172	265	—	—	—	—	—
	D.T.	5	13	21	29	63	—	—	—	—	—
12-14	M	—	73	136	205	305	395	—	—	—	—
	D.T.	—	9	29	30	94	43	—	—	—	—
14-16	M	—	—	155	246	346	437	—	—	—	—
	D.T.	—	—	33	35	38	88	—	—	—	—
16-18	M	—	—	—	291	—	—	—	—	—	—
	D.T.	—	—	—	35	—	—	—	—	—	—
Qualsevol	M	12	41	97	190	324	456	651	1.253	—	—
altura	D.T.	7	16	35	65	151	153	253	306	—	—

Taula 75. Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm³/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

		Classe diamètrica (cm)
Altura (m)		5-10	10-15	15-20	20-25	25-30	30-35	35-40	40-45	45-50	³50
2-4	M	0,56	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	0,38	—	—	—	—	—	—	—	—	—
4-6	M	0,64	1,16	—	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	0,49	0,86	—	—	—	—	—	—	—	—
6-8	M	0,73	1,47	1,73	3,12	—	—	—	—	—	—
	D.T.	0,52	1,04	0,87	2,46	—	—	—	—	—	—
8-10	M	0,85	1,85	2,65	3,89	2,96	—	—	—	—	—
	D.T.	0,44	1,26	2,00	1,48	1,33	—	—	—	—	—
10-12	M	—	2,67	3,85	4,07	—	—	—	—	—	—
	D.T.	—	1,36	2,34	3,38	—	—	—	—	—	—
12-14	M	—	2,60	3,92	4,94	12,83	—	—	—	—	—
	D.T.	—	1,39	2,42	1,91	10,12	—	—	—	—	—
14-16	M	—	—	4,09	7,01	—	—	—	—	—	—
	D.T.	—	—	1,97	2,63	—	—	—	—	—	—
Qualsevol	M	0,69	1,70	2,77	4,83	7,49	12,60	—	—	—	—
altura	D.T.	0,49	1,21	2,01	2,98	6,52	7,41	—	—	—	—

Taula 76. Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm³). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

		Classe diamètrica (cm)
Altura (m)		5-10	10-15	15-20	20-25	25-30	30-35	35-40	40-45	45-50	³50
2-4	M	4	13	—	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	2	5	—	—	—	—	—	—	—	—
4-6	M	7	18	35	—	—	—	—	—	—	—
	D.T.	3	6	10	—	—	—	—	—	—	—
6-8	M	11	25	48	96	—	—	—	—	—	—
	D.T.	4	8	11	26	—	—	—	—	—	—
8-10	M	16	34	63	105	160	—	—	—	—	—
	D.T.	5	10	14	23	32	—	—	—	—	—
10-12	M	20	42	85	128	204	—	—	—	—	—
	D.T.	4	10	18	26	53	—	—	—	—	—
12-14	M	—	53	103	155	235	322	—	—	—	—
	D.T.	—	9	22	29	66	40	—	—	—	—
14-16	M	—	—	119	182	256	345	—	—	—	—
	D.T.	—	—	30	33	26	79	—	—	—	—
16-18	M	—	—	—	233	—	—	—	—	—	—
	D.T.	—	—	—	27	—	—	—	—	—	—
Qualsevol	M	8	29	72	144	252	362	524	1.062	—	—
altura	D.T.	5	12	29	55	126	127	210	252	—	—

Equacions al·lomètriques

Taula 77. Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·x^b). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r²), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

Variable
Independent	Dependent	Mínim	Màxim	a	b	r^2	EES	n
dn (cm)	Altura (m)	5,0	74,4	1,7148	0,6125	0,6016	0,2439	5.077
dn (cm)	Gruix d'escorça (mm)	5,0	45,2	1,1910	0,8327	0,5800	0,3207	1.364
dn* (cm)	Gruix d'escorça (mm)	5,0	45,2	1,8361	0,7128	0,4611	0,3633	1.364
dn (cm)	Diàmetre de capçada (m)	5,0	45,2	0,5577	0,6801	0,5698	0,2674	1.398
db (mm)	Pes sec de la branca amb fulles (g)	4,5	127,0	0,2140	2,3813	0,9551	0,3322	237
db (mm)	Pes sec de les fulles (g)	4,5	127,0	0,3068	1,7680	0,7768	0,6099	237
dn (cm)	Biomassa de branques amb fulles (kg)	5,0	47,3	0,0784	1,9627	0,6527	0,6462	589
dn (cm)	Biomassa de fulles (kg)	5,0	47,3	0,0503	1,4420	0,5823	0,5512	589

Indicadors dendromètrics

Taula 78. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

Classe		Altura	Diàmetre de capçada	Gruix d'escorça	Creixement (mm/any)		Edat
diamètrica (cm)		(m)	(m)	(mm)	corrent	mitjà	(anys)
5 - 10	M	5,58	2,23	6,15	0,90	1,14	32,77
	D.T.	1,58	0,61	2,48	0,71	0,50	14,50
10 - 15	M	7,75	3,01	9,89	1,09	1,39	38,90
	D.T.	1,99	0,81	3,03	0,81	0,57	14,33
15 - 20	M	9,61	3,83	12,38	1,14	1,59	46,73
	D.T.	2,54	0,93	3,42	0,85	0,63	18,37
20 - 25	M	11,27	4,83	14,86	1,22	1,84	54,07
	D.T.	3,08	1,20	4,23	0,81	0,72	20,26
25 - 30	M	13,12	5,73	16,40	1,28	1,90	63,56
	D.T.	4,08	1,34	5,08	0,84	0,83	31,03
30 - 35	M	14,18	6,21	17,12	1,53	2,39	50,14
	D.T.	4,15	1,24	4,82	0,97	0,88	13,35
35 - 40	M	15,60	6,71	19,00	1,60	1,81	73,00
	D.T.	4,32	1,35	2,16	1,29	0,86	46,43
40 - 45	M	17,65	7,07	16,83	2,12	—	—
	D.T.	5,42	0,99	3,49	1,59	—	—
45 - 50	M	16,45	—	—	1,22	—	—
	D.T.	5,59	—	—	0,88	—	—
³ 50	M	14,86	—	—	1,40	—	—
	D.T.	4,32	—	—	0,98	—	—

Taula 79. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

		Concentració de l'element (g/100 g)							Densitat	MEF
Fracció		Carboni	Nitrogen	Fòsfor	Sofre	Calci	Magnesi	Potassi	(g/cm^3)	(mg/cm^2)
Fusta	M	48,4144	0,1906	0,0127	0,0220	0,3425	0,0277	0,1744	0,78	—
	D.T.	0,9217	0,0877	0,0099	0,0204	0,2765	0,0211	0,0839	0,07	—
Escorça	M	47,0571	0,5332	0,0177	0,0489	4,2808	0,1090	0,1479	0,63	—
	D.T.	3,0489	0,1287	0,0056	0,0209	1,2996	0,0528	0,0583	0,12	—
Fulles	M	48,7371	1,9072	0,1197	0,1327	1,2533	0,2143	0,7925	—	10,23
	D.T.	0,9438	0,7362	0,0740	0,0406	0,4693	0,0628	0,3631	—	3,20
Branques	M	48,1969	0,7229	0,0509	0,0585	1,7085	0,0973	0,3176	—	—
	D.T.	1,5396	0,1711	0,0222	0,0146	0,5445	0,0335	0,1301	—	—