A Catalunya hi ha uns
12,5 milions de roures de fulla gran (quatre milions al Ripollès) i unes 9.000
hectàrees de rouredes d’aquesta espècie. El roure de fulla gran es concentra
bàsicament a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona, que sumen dues
terceres parts d’aquestes rouredes. És especialment abundant a la zona que
limita aquestes tres comarques. L’Alt Empordà, el Pallars Sobirà i la Vall
d’Aran són les altres comarques on aquesta espècie és relativament abundant. És
més abundant en vessants orientats al sud. Se’l pot trobar entre uns 200 i fins
més amunt dels 1.600 metres. En un rang tan elevat d’altituds entra en
competència amb una quantitat considerable d’espècies. Malauradament, es
disposa de poques dades per poder treure alguna conclusió sobre la previsible
evolució de la distribució d’aquesta espècie. De tota manera, la comparació de
l’estructura d’una roureda madura amb l’estructura que presenten la major part
d’aquestes rouredes, fa pensar que aquesta espècie més aviat es troba en una
certa expansió ja que es pot considerar que la major part de les rouredes de
roure de fulla gran que hi ha avui en dia són força denses (957 peus/ha de
mitjana entre les parcel·les on l’espècie és dominant i majoritàriament
integrades per arbres joves, vora els 46 anys de mitjana pels 102 arbres
mostrejats).
A l’IEFC es va trobar
roures de fulla gran a 262 parcel·les. Però només al 5,3 % d’aquestes
parcel·les era l’única espècie arbòria present i només un 17,9 % de les
parcel·les podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, parcel·les en
què almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al roure de fulla
gran). Només al 32,4 % de les parcel·les on era present, el roure de fulla gran
era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, només
hi havia un 14,7 % d’arbres d’almenys 20 cm de diàmetre normal; l’àrea basal
mitjana era de 17,8 m2/ha, i l’altura dominant, de 15,1 m.
El roure de fulla gran
té una fusta molt preuada. És una fusta densa (taula 181, tot i que no tant com
la d’altres roures). La producció mitjana és de 4,2 m3/ha/any en volum de
fusta amb escorça (taula 173). Regenera bé sota la seva pròpia ombra i també
sota l’ombra del pi roig i l’alzina.
Taula 169.
Distribució de Quercus petraea
d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna)
es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és
dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada
interval per a totes les espècies pot
donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del
Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda,
principalment, que aquest MDT (resolució
de
Altitud (m s.n.m.) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-200 |
123 |
0,09 |
200-400 |
209 |
0,11 |
400-600 |
625 |
0,28 |
600-800 |
1.620 |
0,75 |
800-1000 |
2.783 |
1,99 |
1000-1200 |
2.462 |
2,51 |
1200-1400 |
985 |
1,53 |
1400-1600 |
239 |
0,47 |
1600-1800 |
117 |
0,28 |
1800-2000 |
0 |
0 |
2000-2200 |
0 |
0 |
2200-2400 |
0 |
0 |
Pendent (%) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-10 |
0 |
0 |
10-20 |
418 |
0,18 |
20-30 |
645 |
0,28 |
30-40 |
1.301 |
0,57 |
40-50 |
1.421 |
0,82 |
50-60 |
1.411 |
1,29 |
60-70 |
1.720 |
2,52 |
70-80 |
1.810 |
5,05 |
³ 80 |
436 |
1,55 |
Orientació |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
N |
765 |
0,45 |
NE |
639 |
0,40 |
E |
1.400 |
0,98 |
SE |
1.497 |
1,13 |
S |
1.601 |
1,09 |
SO |
1.334 |
0,93 |
O |
755 |
0,50 |
NO |
1.169 |
0,70 |
Figura
29:
Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant
d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha
calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya:
10.644. Quercus petraea és més abundant entre els 600 i els
Taula 170. Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (56) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (262).
|
Densitat |
Volum amb escorça |
Volum de fusta |
|||
Classe diamètrica (cm) |
Mitjana (peus/ha) |
Existències (milers de peus) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
5
- 10 |
474,56 |
5.279 |
7,14 |
76,7 |
5,28 |
57,0 |
10
- 15 |
315,67 |
3.306 |
15,19 |
161,5 |
11,58 |
123,9 |
15
- 20 |
191,63 |
1.936 |
21,37 |
212,9 |
16,57 |
165,6 |
20
- 25 |
77,58 |
827 |
16,45 |
177,0 |
13,06 |
140,8 |
25
- 30 |
44,76 |
517 |
15,46 |
178,0 |
12,49 |
142,8 |
30
- 35 |
26,98 |
288 |
14,93 |
157,8 |
12,32 |
129,1 |
35
- 40 |
10,45 |
119 |
8,26 |
89,9 |
6,80 |
73,3 |
40
- 45 |
8,75 |
100 |
9,52 |
106,2 |
8,00 |
88,4 |
45
- 50 |
4,52 |
48 |
5,96 |
61,3 |
4,98 |
51,4 |
³ 50 |
2,34 |
32 |
4,13 |
73,3 |
3,63 |
62,9 |
Catalunya |
1.157,20 |
12.452 |
118,42 |
1.294,6 |
94,70 |
1.035,1 |
Taula 171. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per
a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les
estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un
recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de
5, no es donen els valors. Peus ≥
|
Densitat (peus/ha) |
Peus ≥ |
AB (m²/ha) |
DN (cm) |
IAF (m²/m²) |
RC (%) |
Cob (%) |
Virosta (t/ha) |
n |
Catalunya |
1.157 ± 98 |
15,2 ± 3,04 |
21,7 ± 1,17 |
17,0 ± 0,79 |
2,5 ± 0,19 |
108,2 ± 6,33 |
62,6 ± 6,55 |
11,8 ± 2,86 |
56 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
1.370 ± 317 |
14,6 ± 8,26 |
21,7 ± 3,42 |
15,6 ± 2,35 |
2,8 ± 0,27 |
118,5 ± 9,68 |
— |
— |
6 |
Comarques Gironines |
1.245 ± 132 |
13,7 ± 4,05 |
22,2 ± 1,42 |
16,9 ± 0,99 |
2,2 ± 0,14 |
106,1 ± 8,18 |
69,8 ± 7,07 |
8,6 ± 1,92 |
38 |
Alt Pirineu i Aran |
825 ± 115 |
20,9 ± 5,45 |
19,9 ± 3,07 |
17,8 ± 1,54 |
3,3 ± 0,66 |
110,5 ± 14,46 |
— |
— |
11 |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
1.272 ± 288 |
16,2 ± 7,28 |
22,1 ± 2,92 |
16,5 ± 2,14 |
2,8 ± 0,23 |
115,6 ± 8,85 |
— |
— |
7 |
Girona |
1.245 ± 132 |
13,7 ± 4,05 |
22,2 ± 1,42 |
16,9 ± 0,99 |
2,2 ± 0,14 |
106,1 ± 8,18 |
69,8 ± 7,07 |
8,6 ± 1,92 |
38 |
Lleida |
825 ± 115 |
20,9 ± 5,45 |
19,9 ± 3,07 |
17,8 ± 1,54 |
3,3 ± 0,66 |
110,5 ± 14,46 |
— |
— |
11 |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 172. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.
|
Biomassa (t/ha) |
PLAT |
|
Edat |
N cores |
||||
|
Aèria total |
Fusta |
Escorça |
Branques |
Fulles |
(t/ha/any) |
n |
(anys) |
|
Catalunya |
97,5 ± 7,65 |
69,7 ± 5,77 |
11,9 ± 1,00 |
13,8 ± 1,14 |
2,1 ± 0,15 |
3,4 ± 0,29 |
55 |
46 ± 32 |
102 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
92,8 ± 27,93 |
66,6 ± 21,74 |
10,0 ± 3,86 |
13,9 ± 2,26 |
2,3 ± 0,24 |
3,4 ± 0,76 |
6 |
59 ± 18 |
13 |
Comarques Gironines |
98,8 ± 9,28 |
72,4 ± 7,14 |
12,7 ± 1,25 |
12,0 ± 0,98 |
1,8 ± 0,12 |
3,5 ± 0,38 |
37 |
47 ± 38 |
64 |
Alt Pirineu i Aran |
92,8 ± 17,66 |
61,5 ± 12,22 |
9,5 ± 1,63 |
19,0 ± 3,81 |
2,9 ± 0,50 |
3,1 ± 0,53 |
11 |
35 ± 12 |
18 |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
98,1 ± 24,20 |
70,0 ± 18,69 |
11,5 ± 3,62 |
14,3 ± 1,95 |
2,3 ± 0,20 |
3,7 ± 0,71 |
7 |
51 ± 19 |
20 |
Girona |
98,8 ± 9,28 |
72,4 ± 7,14 |
12,7 ± 1,25 |
12,0 ± 0,98 |
1,8 ± 0,12 |
3,5 ± 0,38 |
37 |
47 ± 38 |
64 |
Lleida |
92,8 ± 17,66 |
61,5 ± 12,22 |
9,5 ± 1,63 |
19,0 ± 3,81 |
2,9 ± 0,50 |
3,1 ± 0,53 |
11 |
35 ± 12 |
18 |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 173. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea
basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre
d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥
|
Volum (m³/ha) |
|
Producció (m³/ha/any) |
|
|
||||
|
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
VAE ≥ |
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
PVAE ≥ |
n |
Catalunya |
118,4 ± 9,52 |
94,7 ± 8,07 |
20,9 ± 1,47 |
63,1 ± 4,71 |
4,2 ± 0,38 |
3,4 ± 0,32 |
0,7 ± 0,06 |
50,9 ± 4,75 |
56 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
116,3 ± 36,19 |
91,0 ± 29,42 |
22,2 ± 6,11 |
66,8 ± 13,60 |
4,0 ± 1,03 |
3,2 ± 0,86 |
0,7 ± 0,16 |
58,0 ± 16,28 |
6 |
Comarques Gironines |
123,7 ± 11,77 |
98,4 ± 9,98 |
22,2 ± 1,81 |
59,5 ± 5,87 |
4,5 ± 0,52 |
3,6 ± 0,44 |
0,8 ± 0,08 |
47,3 ± 5,81 |
38 |
Alt Pirineu i Aran |
100,8 ± 20,17 |
83,4 ± 17,76 |
15,6 ± 2,66 |
72,3 ± 9,44 |
3,4 ± 0,62 |
2,9 ± 0,52 |
0,5 ± 0,10 |
56,4 ± 10,13 |
11 |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
120,8 ± 30,91 |
94,4 ± 25,10 |
23,1 ± 5,24 |
69,7 ± 12,24 |
4,4 ± 0,93 |
3,5 ± 0,77 |
0,8 ± 0,15 |
62,9 ± 14,65 |
7 |
Girona |
123,7 ± 11,77 |
98,4 ± 9,98 |
22,2 ± 1,81 |
59,5 ± 5,87 |
4,5 ± 0,52 |
3,6 ± 0,44 |
0,8 ± 0,08 |
47,3 ± 5,81 |
38 |
Lleida |
100,8 ± 20,17 |
83,4 ± 17,76 |
15,6 ± 2,66 |
72,3 ± 9,44 |
3,4 ± 0,62 |
2,9 ± 0,52 |
0,5 ± 0,10 |
56,4 ± 10,13 |
11 |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 174. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és
present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en
nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri
total. De la mateixa manera es donen
les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a
producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa
aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha
determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.
|
Existències acumulades en milers |
Existències incorporades en milers |
|
|||||
|
Nombre de peus |
m³ |
tones |
tones de carboni |
m³/any |
tones/any |
tones de carboni/any |
Superfície (ha) |
Catalunya |
12.452 |
1.294,6 |
1.076,8 |
518,5 |
45,1 |
36,4 |
17,5 |
9.162 |
Àmbit Metropolità |
218 |
33,5 |
29,0 |
13,9 |
1,0 |
0,9 |
0,4 |
101 |
Comarques Centrals |
1.454 |
124,8 |
98,9 |
47,6 |
3,3 |
2,8 |
1,3 |
829 |
Comarques Gironines |
8.326 |
876,6 |
711,9 |
342,7 |
31,2 |
24,4 |
11,7 |
6.210 |
Alt Pirineu i Aran |
2.395 |
255,8 |
233,8 |
112,6 |
9,5 |
8,4 |
4,0 |
2.023 |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
59 |
3,9 |
3,2 |
1,6 |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
1.660 |
156,0 |
126,1 |
60,7 |
4,3 |
3,7 |
1,8 |
930 |
Girona |
8.338 |
878,9 |
713,6 |
343,6 |
31,2 |
24,4 |
11,7 |
6.210 |
Lleida |
2.395 |
255,8 |
233,8 |
112,6 |
9,5 |
8,4 |
4,0 |
2.023 |
Tarragona |
59 |
3,9 |
3,2 |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 175. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Quercus petraea és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració d’alzina (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Quercus petraea regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de roure de fulla gran. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.
Regeneració sota Quercus petraea de: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|||
Acer campestre |
0 |
10.071 |
2.544 |
1.900 |
4 |
5 |
80,0 |
|||
Fraxinus excelsior |
0 |
18.841 |
3.919 |
3.077 |
5 |
6 |
83,3 |
|||
Quercus ilex |
78 |
29.550 |
8.965 |
4.292 |
8 |
8 |
100 |
|||
Quercus petraea |
0 |
65.866 |
6.139 |
3.702 |
15 |
17 |
88,2 |
|||
Regeneració de Quercus petraea sota: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|||
Quercus ilex |
0 |
3.831 |
1.602 |
496 |
6 |
7 |
85,7 |
|||
Pinus sylvestris |
0 |
10.283 |
2.253 |
883 |
11 |
13 |
84,6 |
|||
Taula 176. Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
10 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
4 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
13 |
32 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
4 |
8 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
21 |
47 |
88 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
7 |
12 |
21 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
— |
60 |
101 |
177 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
15 |
24 |
27 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
73 |
131 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
19 |
32 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
— |
180 |
275 |
346 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
30 |
24 |
56 |
— |
— |
— |
— |
— |
16-18 |
M |
— |
— |
— |
— |
452 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
32 |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
14 |
53 |
127 |
216 |
399 |
514 |
776 |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
7 |
23 |
46 |
68 |
95 |
108 |
206 |
— |
— |
— |
Taula 177. Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). És una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
|
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
Qualsevol |
M |
0,90 |
2,70 |
5,69 |
9,99 |
11,95 |
12,38 |
— |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
0,53 |
1,99 |
2,78 |
5,35 |
6,12 |
4,67 |
— |
— |
— |
— |
Taula 178. Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
7 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
3 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
10 |
24 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
3 |
9 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
16 |
33 |
64 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6 |
10 |
17 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
— |
45 |
74 |
140 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
11 |
21 |
21 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
56 |
100 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
13 |
28 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
— |
143 |
209 |
277 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
22 |
25 |
62 |
— |
— |
— |
— |
— |
16-18 |
M |
— |
— |
— |
— |
356 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
49 |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
11 |
40 |
97 |
172 |
322 |
425 |
623 |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
6 |
19 |
40 |
57 |
90 |
90 |
157 |
— |
— |
— |
Taula
179. Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables,
independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b
de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim
i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el
coeficient de determinació (r2),
l’error estàndard del valor estimat (EES)
i la mida de la mostra (n). dn és
el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre
sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.
Variable |
|
|
|
|
|
|
|
|
Independent |
Dependent |
Mínim |
Màxim |
a |
b |
r2 |
EES |
n |
dn (cm) |
Altura (m) |
5,0 |
85,5 |
2,4662 |
0,5346 |
0,6251 |
0,2348 |
1.007 |
dn (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
54,4 |
1,0924 |
0,8016 |
0,5980 |
0,3657 |
280 |
dn* (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
54,4 |
1,5228 |
0,7196 |
0,5138 |
0,4022 |
280 |
dn (cm) |
Diàmetre de capçada (m) |
5,0 |
54,4 |
0,5664 |
0,6938 |
0,6690 |
0,2715 |
279 |
db (mm) |
Pes sec de la branca amb fulles (g) |
8,1 |
105,5 |
0,1695 |
2,4872 |
0,9219 |
0,4592 |
63 |
db (mm) |
Pes sec de les fulles (g) |
8,1 |
105,5 |
0,1736 |
1,9422 |
0,8802 |
0,4543 |
63 |
dn (cm) |
Biomassa de branques amb fulles (kg) |
5,2 |
54,4 |
0,0309 |
2,3068 |
0,7558 |
0,7234 |
135 |
dn (cm) |
Biomassa de fulles (kg) |
5,2 |
54,4 |
0,0151 |
1,8521 |
0,7285 |
0,6236 |
135 |
Taula 180. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
Classe |
|
Altura |
Diàmetre de capçada |
Gruix d'escorça |
Creixement (mm/any) |
Edat |
|
diamètrica
(cm) |
(m) |
(m) |
(mm) |
corrent |
mitjà |
(anys) |
|
5 - 10 |
M |
7,00 |
2,29 |
5,19 |
1,00 |
1,16 |
31,12 |
|
D.T. |
1,95 |
0,69 |
2,19 |
0,73 |
0,33 |
10,04 |
10 - 15 |
M |
9,71 |
3,10 |
8,65 |
1,31 |
1,57 |
40,35 |
|
D.T. |
2,41 |
0,74 |
3,30 |
1,05 |
0,75 |
12,70 |
15 - 20 |
M |
11,69 |
4,04 |
11,72 |
1,69 |
2,16 |
38,68 |
|
D.T. |
2,61 |
1,18 |
3,55 |
1,24 |
0,78 |
16,21 |
20 - 25 |
M |
12,74 |
5,05 |
12,50 |
1,99 |
2,33 |
43,65 |
|
D.T. |
2,89 |
1,43 |
3,91 |
1,56 |
0,86 |
15,34 |
25 - 30 |
M |
14,14 |
5,28 |
14,77 |
1,66 |
2,48 |
53,50 |
|
D.T. |
2,90 |
1,37 |
4,85 |
1,13 |
1,19 |
16,77 |
30 - 35 |
M |
15,07 |
6,93 |
14,43 |
1,64 |
2,74 |
50,63 |
|
D.T. |
3,40 |
1,96 |
2,85 |
1,01 |
1,50 |
12,69 |
35 - 40 |
M |
18,74 |
7,23 |
18,50 |
1,62 |
1,81 |
113,40 |
|
D.T. |
3,52 |
1,92 |
2,56 |
1,09 |
0,85 |
116,37 |
40 - 45 |
M |
17,49 |
— |
— |
1,58 |
— |
— |
|
D.T. |
4,50 |
— |
— |
0,70 |
— |
— |
45 - 50 |
M |
17,34 |
— |
— |
1,85 |
— |
— |
|
D.T. |
4,07 |
— |
— |
1,19 |
— |
— |
³ 50 |
M |
16,66 |
— |
— |
1,60 |
— |
— |
|
D.T. |
2,74 |
— |
— |
0,58 |
— |
— |
Taula 181. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
|
Concentració de l'element (g/100 g) |
Densitat |
MEF |
||||||
Fracció |
|
Carboni |
Nitrogen |
Fòsfor |
Sofre |
Calci |
Magnesi |
Potassi |
(g/cm3) |
(mg/cm2) |
Fusta |
M |
48,4025 |
0,1385 |
0,0070 |
0,0123 |
0,1808 |
0,0115 |
0,1236 |
0,73 |
— |
|
D.T. |
0,5157 |
0,0354 |
0,0022 |
0,0022 |
0,0717 |
0,0050 |
0,0310 |
0,06 |
— |
Escorça |
M |
46,5045 |
0,4998 |
0,0205 |
0,0388 |
3,6062 |
0,0661 |
0,1393 |
0,56 |
— |
|
D.T. |
1,4898 |
0,1107 |
0,0103 |
0,0150 |
0,8522 |
0,0417 |
0,0582 |
0,14 |
— |
Fulles |
M |
48,7170 |
1,9873 |
0,1831 |
0,1376 |
1,3915 |
0,2013 |
1,0854 |
— |
8,39 |
|
D.T. |
1,1389 |
0,6286 |
0,0597 |
0,0326 |
0,5350 |
0,0440 |
0,2098 |
— |
1,76 |
Branques |
M |
48,2230 |
0,5855 |
0,0415 |
0,0405 |
1,4350 |
0,0557 |
0,3088 |
— |
— |
|
D.T. |
0,9967 |
0,1109 |
0,0130 |
0,0071 |
0,4561 |
0,0197 |
0,0652 |
— |
— |