Quercus petraea (roure de fulla gran)

A Catalunya hi ha uns 12,5 milions de roures de fulla gran (quatre milions al Ripollès) i unes 9.000 hectàrees de rouredes d’aquesta espècie. El roure de fulla gran es concentra bàsicament a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona, que sumen dues terceres parts d’aquestes rouredes. És especialment abundant a la zona que limita aquestes tres comarques. L’Alt Empordà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran són les altres comarques on aquesta espècie és relativament abundant. És més abundant en vessants orientats al sud. Se’l pot trobar entre uns 200 i fins més amunt dels 1.600 metres. En un rang tan elevat d’altituds entra en competència amb una quantitat considerable d’espècies. Malauradament, es disposa de poques dades per poder treure alguna conclusió sobre la previsible evolució de la distribució d’aquesta espècie. De tota manera, la comparació de l’estructura d’una roureda madura amb l’estructura que presenten la major part d’aquestes rouredes, fa pensar que aquesta espècie més aviat es troba en una certa expansió ja que es pot considerar que la major part de les rouredes de roure de fulla gran que hi ha avui en dia són força denses (957 peus/ha de mitjana entre les parcel·les on l’espècie és dominant i majoritàriament integrades per arbres joves, vora els 46 anys de mitjana pels 102 arbres mostrejats).

 

A l’IEFC es va trobar roures de fulla gran a 262 parcel·les. Però només al 5,3 % d’aquestes parcel·les era l’única espècie arbòria present i només un 17,9 % de les parcel·les podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, parcel·les en què almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al roure de fulla gran). Només al 32,4 % de les parcel·les on era present, el roure de fulla gran era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, només hi havia un 14,7 % d’arbres d’almenys 20 cm de diàmetre normal; l’àrea basal mitjana era de 17,8 m2/ha, i l’altura dominant, de 15,1 m.

 

El roure de fulla gran té una fusta molt preuada. És una fusta densa (taula 181, tot i que no tant com la d’altres roures). La producció mitjana és de 4,2 m3/ha/any en volum de fusta amb escorça (taula 173). Regenera bé sota la seva pròpia ombra i també sota l’ombra del pi roig i l’alzina.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 169.                                 Distribució de Quercus petraea d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

123

0,09

200-400

209

0,11

400-600

625

0,28

600-800

1.620

0,75

800-1000

2.783

1,99

1000-1200

2.462

2,51

1200-1400

985

1,53

1400-1600

239

0,47

1600-1800

117

0,28

1800-2000

0

0

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

0

0

10-20

418

0,18

20-30

645

0,28

30-40

1.301

0,57

40-50

1.421

0,82

50-60

1.411

1,29

60-70

1.720

2,52

70-80

1.810

5,05

³ 80

436

1,55

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

765

0,45

NE

639

0,40

E

1.400

0,98

SE

1.497

1,13

S

1.601

1,09

SO

1.334

0,93

O

755

0,50

NO

1.169

0,70

 

Figura 29:           Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Quercus petraea és més abundant entre els 600 i els 1.200 m d’altitud tot i que se’l pot trobar des d’arran de mar fins al 1.800 m. No mostra cap preferència destacable pel que fa al pendent i l’orientació.

 

 


Existències: classes diamètriques

Taula 170.  Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (56) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (262).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

474,56

5.279

7,14

76,7

5,28

57,0

10 - 15

315,67

3.306

15,19

161,5

11,58

123,9

15 - 20

191,63

1.936

21,37

212,9

16,57

165,6

20 - 25

77,58

827

16,45

177,0

13,06

140,8

25 - 30

44,76

517

15,46

178,0

12,49

142,8

30 - 35

26,98

288

14,93

157,8

12,32

129,1

35 - 40

10,45

119

8,26

89,9

6,80

73,3

40 - 45

8,75

100

9,52

106,2

8,00

88,4

45 - 50

4,52

48

5,96

61,3

4,98

51,4

³ 50

2,34

32

4,13

73,3

3,63

62,9

Catalunya

1.157,20

12.452

118,42

1.294,6

94,70

1.035,1

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 171.  Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.157 ± 98

15,2 ± 3,04

21,7 ± 1,17

17,0 ± 0,79

2,5 ± 0,19

108,2 ± 6,33

62,6 ± 6,55

11,8 ± 2,86

56

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

1.370 ± 317

14,6 ± 8,26

21,7 ± 3,42

15,6 ± 2,35

2,8 ± 0,27

118,5 ± 9,68

6

Comarques Gironines

1.245 ± 132

13,7 ± 4,05

22,2 ± 1,42

16,9 ± 0,99

2,2 ± 0,14

106,1 ± 8,18

69,8 ± 7,07

8,6 ± 1,92

38

Alt Pirineu i Aran

825 ± 115

20,9 ± 5,45

19,9 ± 3,07

17,8 ± 1,54

3,3 ± 0,66

110,5 ± 14,46

11

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.272 ± 288

16,2 ± 7,28

22,1 ± 2,92

16,5 ± 2,14

2,8 ± 0,23

115,6 ± 8,85

7

Girona

1.245 ± 132

13,7 ± 4,05

22,2 ± 1,42

16,9 ± 0,99

2,2 ± 0,14

106,1 ± 8,18

69,8 ± 7,07

8,6 ± 1,92

38

Lleida

825 ± 115

20,9 ± 5,45

19,9 ± 3,07

17,8 ± 1,54

3,3 ± 0,66

110,5 ± 14,46

11

Tarragona

Biomassa i producció

Taula 172.  Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

97,5 ± 7,65

69,7 ± 5,77

11,9 ± 1,00

13,8 ± 1,14

2,1 ± 0,15

3,4 ± 0,29

55

46 ± 32

102

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

92,8 ± 27,93

66,6 ± 21,74

10,0 ± 3,86

13,9 ± 2,26

2,3 ± 0,24

3,4 ± 0,76

6

59 ± 18

13

Comarques Gironines

98,8 ± 9,28

72,4 ± 7,14

12,7 ± 1,25

12,0 ± 0,98

1,8 ± 0,12

3,5 ± 0,38

37

47 ± 38

64

Alt Pirineu i Aran

92,8 ± 17,66

61,5 ± 12,22

9,5 ± 1,63

19,0 ± 3,81

2,9 ± 0,50

3,1 ± 0,53

11

35 ± 12

18

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

98,1 ± 24,20

70,0 ± 18,69

11,5 ± 3,62

14,3 ± 1,95

2,3 ± 0,20

3,7 ± 0,71

7

51 ± 19

20

Girona

98,8 ± 9,28

72,4 ± 7,14

12,7 ± 1,25

12,0 ± 0,98

1,8 ± 0,12

3,5 ± 0,38

37

47 ± 38

64

Lleida

92,8 ± 17,66

61,5 ± 12,22

9,5 ± 1,63

19,0 ± 3,81

2,9 ± 0,50

3,1 ± 0,53

11

35 ± 12

18

Tarragona

 

Volum i producció

Taula 173.  Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 20 cm (%)

n

Catalunya

118,4 ± 9,52

94,7 ± 8,07

20,9 ± 1,47

63,1 ± 4,71

4,2 ± 0,38

3,4 ± 0,32

0,7 ± 0,06

50,9 ± 4,75

56

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

116,3 ± 36,19

91,0 ± 29,42

22,2 ± 6,11

66,8 ± 13,60

4,0 ± 1,03

3,2 ± 0,86

0,7 ± 0,16

58,0 ± 16,28

6

Comarques Gironines

123,7 ± 11,77

98,4 ± 9,98

22,2 ± 1,81

59,5 ± 5,87

4,5 ± 0,52

3,6 ± 0,44

0,8 ± 0,08

47,3 ± 5,81

38

Alt Pirineu i Aran

100,8 ± 20,17

83,4 ± 17,76

15,6 ± 2,66

72,3 ± 9,44

3,4 ± 0,62

2,9 ± 0,52

0,5 ± 0,10

56,4 ± 10,13

11

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

120,8 ± 30,91

94,4 ± 25,10

23,1 ± 5,24

69,7 ± 12,24

4,4 ± 0,93

3,5 ± 0,77

0,8 ± 0,15

62,9 ± 14,65

7

Girona

123,7 ± 11,77

98,4 ± 9,98

22,2 ± 1,81

59,5 ± 5,87

4,5 ± 0,52

3,6 ± 0,44

0,8 ± 0,08

47,3 ± 5,81

38

Lleida

100,8 ± 20,17

83,4 ± 17,76

15,6 ± 2,66

72,3 ± 9,44

3,4 ± 0,62

2,9 ± 0,52

0,5 ± 0,10

56,4 ± 10,13

11

Tarragona

Existències i superfície

Taula 174.  Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

12.452

1.294,6

1.076,8

518,5

45,1

36,4

17,5

9.162

Àmbit Metropolità

218

33,5

29,0

13,9

1,0

0,9

0,4

101

Comarques Centrals

1.454

124,8

98,9

47,6

3,3

2,8

1,3

829

Comarques Gironines

8.326

876,6

711,9

342,7

31,2

24,4

11,7

6.210

Alt Pirineu i Aran

2.395

255,8

233,8

112,6

9,5

8,4

4,0

2.023

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

59

3,9

3,2

1,6

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.660

156,0

126,1

60,7

4,3

3,7

1,8

930

Girona

8.338

878,9

713,6

343,6

31,2

24,4

11,7

6.210

Lleida

2.395

255,8

233,8

112,6

9,5

8,4

4,0

2.023

Tarragona

59

3,9

3,2


Regeneració

Taula 175.  Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Quercus petraea és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració d’alzina (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Quercus petraea regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de roure de fulla gran. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Quercus petraea de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Acer campestre

0

10.071

2.544

1.900

4

5

80,0

Fraxinus excelsior

0

18.841

3.919

3.077

5

6

83,3

Quercus ilex

78

29.550

8.965

4.292

8

8

100

Quercus petraea

0

65.866

6.139

3.702

15

17

88,2

Regeneració de Quercus petraea sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

3.831

1.602

496

6

7

85,7

Pinus sylvestris

0

10.283

2.253

883

11

13

84,6

 

Tarifes de cubicació

Taula 176.  Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

 

D.T.

4-6

M

10

 

D.T.

4

6-8

M

13

32

 

D.T.

4

8

8-10

M

21

47

88

 

D.T.

7

12

21

10-12

M

60

101

177

 

D.T.

15

24

27

12-14

M

73

131

 

D.T.

19

32

14-16

M

180

275

346

 

D.T.

30

24

56

16-18

M

452

 

D.T.

32

Qualsevol

M

14

53

127

216

399

514

776

altura

D.T.

7

23

46

68

95

108

206

 

Taula 177.  Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). És una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

 

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

Qualsevol

M

0,90

2,70

5,69

9,99

11,95

12,38

altura

D.T.

0,53

1,99

2,78

5,35

6,12

4,67

 

Taula 178.  Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

 

D.T.

4-6

M

7

 

D.T.

3

6-8

M

10

24

 

D.T.

3

9

8-10

M

16

33

64

 

D.T.

6

10

17

10-12

M

45

74

140

 

D.T.

11

21

21

12-14

M

56

100

 

D.T.

13

28

14-16

M

143

209

277

 

D.T.

22

25

62

16-18

M

356

 

D.T.

49

Qualsevol

M

11

40

97

172

322

425

623

altura

D.T.

6

19

40

57

90

90

157


Equacions al·lomètriques

Taula 179.  Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

85,5

2,4662

0,5346

0,6251

0,2348

1.007

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

54,4

1,0924

0,8016

0,5980

0,3657

280

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

54,4

1,5228

0,7196

0,5138

0,4022

280

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

54,4

0,5664

0,6938

0,6690

0,2715

279

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

8,1

105,5

0,1695

2,4872

0,9219

0,4592

63

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

8,1

105,5

0,1736

1,9422

0,8802

0,4543

63

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,2

54,4

0,0309

2,3068

0,7558

0,7234

135

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,2

54,4

0,0151

1,8521

0,7285

0,6236

135

Indicadors dendromètrics

Taula 180.  Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

7,00

2,29

5,19

1,00

1,16

31,12

 

D.T.

1,95

0,69

2,19

0,73

0,33

10,04

10 - 15

M

9,71

3,10

8,65

1,31

1,57

40,35

 

D.T.

2,41

0,74

3,30

1,05

0,75

12,70

15 - 20

M

11,69

4,04

11,72

1,69

2,16

38,68

 

D.T.

2,61

1,18

3,55

1,24

0,78

16,21

20 - 25

M

12,74

5,05

12,50

1,99

2,33

43,65

 

D.T.

2,89

1,43

3,91

1,56

0,86

15,34

25 - 30

M

14,14

5,28

14,77

1,66

2,48

53,50

 

D.T.

2,90

1,37

4,85

1,13

1,19

16,77

30 - 35

M

15,07

6,93

14,43

1,64

2,74

50,63

 

D.T.

3,40

1,96

2,85

1,01

1,50

12,69

35 - 40

M

18,74

7,23

18,50

1,62

1,81

113,40

 

D.T.

3,52

1,92

2,56

1,09

0,85

116,37

40 - 45

M

17,49

1,58

 

D.T.

4,50

0,70

45 - 50

M

17,34

1,85

 

D.T.

4,07

1,19

³ 50

M

16,66

1,60

 

D.T.

2,74

0,58

 

Taula 181.  Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

48,4025

0,1385

0,0070

0,0123

0,1808

0,0115

0,1236

0,73

 

D.T.

0,5157

0,0354

0,0022

0,0022

0,0717

0,0050

0,0310

0,06

Escorça

M

46,5045

0,4998

0,0205

0,0388

3,6062

0,0661

0,1393

0,56

 

D.T.

1,4898

0,1107

0,0103

0,0150

0,8522

0,0417

0,0582

0,14

Fulles

M

48,7170

1,9873

0,1831

0,1376

1,3915

0,2013

1,0854

8,39

 

D.T.

1,1389

0,6286

0,0597

0,0326

0,5350

0,0440

0,2098

1,76

Branques

M

48,2230

0,5855

0,0415

0,0405

1,4350

0,0557

0,3088

 

D.T.

0,9967

0,1109

0,0130

0,0071

0,4561

0,0197

0,0652