Pinus pinaster (pinastre)

El pinastre és l’onzena espècie pel que fa a nombre d’hectàrees (unes 14.000) i la catorzena espècie pel que fa a nombre de peus (uns 12,5 milions). És una espècie característica de les Comarques Gironines, on es concentren al voltant de tres quartes parts de les existències d’aquesta espècie a Catalunya, i especialment de la comarca de la Selva, que concentra més del 41 % del total de pinastres. El pinastre comparteix la seva àrea de distribució essencialment amb l’alzina surera i el pi pinyer, però a diferència d’aquelles és més abundant en vessants orientats al nord. També es troben en aquesta àrea alzines i roures martinencs; aquestes dues espècies, i també

l’alzina surera, regeneren millor sota el pinastre que ell mateix.

 

A l’IEFC es va trobar pinastre en un total de 302 parcel·les (el 2,84 % del total de parcel·les mostrejades). Entre les 17 espècies més abundants a Catalunya només el castanyer té una àrea de distribució més reduïda. El 20,5 % d’aquestes masses forestals de pinastre podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal total corresponia al pinastre). D’altra banda, al 40,4 % de les parcel·les on era present, el pinastre era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 697 peus/ha; l’àrea basal mitjana, de 15,6 m2/ha, i l’altura dominant, d’12,8 m. L’edat mitjana dels 164 arbres mostrejats era de 23 anys, la més baixa, amb diferència, entre les coníferes autòctones.

 

A Catalunya el pinastre es planta per obtenir fusta (aquestes plantacions forestals acumulaven pràcticament la meitat de les existències), atès que ofereix una producció elevada, de l’ordre dels 9,3 m3/ha/any de mitjana en volum de fusta amb escorça a les Comarques Gironines. Habitualment té un marc de plantació ben definit, les plantacions són denses i es fan tallades arreu; el torn és curt. Per tant no es estrany que la mitjana d’edat dels arbres mostrejats a l’IEFC es mogués entre els 19,6 anys dels arbres d’entre 5 i 10 cm de diàmetre normal i els 27,2 anys dels arbres entre 35 i 40 cm de diàmetre normal. La fusta del pinastre s’aprofita bàsicament per a la fabricació de palets.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 132.  Distribució de Pinus pinaster d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

6.916

4,80

200-400

4.206

2,25

400-600

1.220

0,55

600-800

675

0,31

800-1000

807

0,58

1000-1200

216

0,22

1200-1400

0

0

1400-1600

0

0

1600-1800

0

0

1800-2000

0

0

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

1.714

1,61

10-20

2.398

1,02

20-30

4.012

1,75

30-40

3.259

1,43

40-50

1.776

1,03

50-60

657

0,60

60-70

0

0

70-80

224

0,62

³ 80

0

0

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

2.342

1,37

NE

2.252

1,40

E

2.013

1,42

SE

998

0,75

S

735

0,50

SO

1.915

1,33

O

1.689

1,12

NO

2.096

1,26

 

Figura 23:           Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Pinus pinaster prefereix altituds per sota dels 400 m malgrat que se’l pot trobar per sobre dels 1.000 m. Mostra una lleugera tendència per les orientacions entre nord i nord-est.

 

 


Existències: classes diamètriques

Taula 133.  Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (34) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (302).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

270,99

3.630

3,36

40,0

1,78

21,0

10 - 15

317,22

3.319

13,01

129,5

7,31

71,6

15 - 20

306,95

2.642

29,59

253,4

17,46

147,7

20 - 25

182,36

1.744

35,24

338,9

21,51

205,3

25 - 30

66,61

806

22,19

260,6

13,94

161,4

30 - 35

20,96

282

12,40

149,0

8,03

93,8

35 - 40

11,65

96

10,51

78,1

6,84

50,8

40 - 45

3,95

60

4,25

63,2

2,79

41,4

45 - 50

0,09

21

0,13

26,7

0,09

17,9

³ 50

0,00

9

0,00

14,3

0,00

9,2

Catalunya

1.181,02

12.611

130,68

1.353,8

79,74

820,1

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 134.  Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.181 ± 108

24,2 ± 4,97

27,0 ± 2,02

18,5 ± 1,12

1,3 ± 0,12

67,7 ± 4,95

54,1 ± 10,03

16,6 ± 1,89

34

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

1.158 ± 128

23,2 ± 5,78

25,7 ± 1,82

18,4 ± 1,39

1,2 ± 0,10

64,5 ± 4,37

53,3 ± 11,46

17,7 ± 1,81

25

Alt Pirineu i Aran

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

1.158 ± 128

23,2 ± 5,78

25,7 ± 1,82

18,4 ± 1,39

1,2 ± 0,10

64,5 ± 4,37

53,3 ± 11,46

17,7 ± 1,81

25

Lleida

Tarragona


Biomassa i producció

Taula 135.  Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

71,2 ± 7,40

42,0 ± 4,93

11,3 ± 1,07

12,5 ± 1,25

5,4 ± 0,51

4,4 ± 0,43

34

23 ± 10

164

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

69,6 ± 7,37

41,5 ± 4,89

11,2 ± 1,11

12,1 ± 1,21

4,8 ± 0,40

4,7 ± 0,47

25

23 ± 11

137

Alt Pirineu i Aran

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

69,6 ± 7,37

41,5 ± 4,89

11,2 ± 1,11

12,1 ± 1,21

4,8 ± 0,40

4,7 ± 0,47

25

23 ± 11

137

Lleida

Tarragona

 

Volum i producció

Taula 136.  Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 20 cm (%)

n

Catalunya

130,7 ± 13,47

79,7 ± 9,33

37,9 ± 3,54

64,8 ± 5,63

8,6 ± 0,85

5,5 ± 0,58

2,4 ± 0,23

57,9 ± 5,74

34

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

129,6 ± 13,39

77,4 ± 8,68

38,5 ± 3,78

65,3 ± 6,68

9,3 ± 0,90

5,8 ± 0,60

2,7 ± 0,25

57,1 ± 6,62

25

Alt Pirineu i Aran

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

129,6 ± 13,39

77,4 ± 8,68

38,5 ± 3,78

65,3 ± 6,68

9,3 ± 0,90

5,8 ± 0,60

2,7 ± 0,25

57,1 ± 6,62

25

Lleida

Tarragona

Existències i superfície

Taula 137.  Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

12.611

1.353,8

736,7

380,0

90,2

46,1

23,8

14.040

Àmbit Metropolità

1.571

273,8

159,8

82,2

14,2

7,5

3,8

1.319

Comarques Centrals

100

13,6

7,5

3,9

0,7

0,3

0,2

205

Comarques Gironines

9.804

987,9

524,0

270,6

71,7

36,2

18,7

11.254

Alt Pirineu i Aran

494

39,8

20,7

10,7

1,5

0,7

0,4

710

Àmbit de Ponent

118

11,9

7,7

4,0

0,7

0,4

0,2

105

Camp de Tarragona

524

26,7

16,9

8,7

1,5

0,9

0,5

446

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.679

289,7

168,6

86,7

15,0

7,9

4,1

1.525

Girona

9.796

985,6

522,8

270,0

71,6

36,1

18,7

11.254

Lleida

612

51,8

28,4

14,7

2,2

1,2

0,6

815

Tarragona

524

26,7

16,9

8,7

1,5

0,9

0,5

446


Regeneració

Taula 138.  Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus pinaster és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pinastre (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus pinaster regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pinastre. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Pinus pinaster de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

31.554

5.301

1.414

22

23

95,7

Roures

409

17.242

5.521

1.566

17

17

100

Quercus suber

0

37.368

4.159

2.499

11

17

64,7

Pinus pinaster

0

2.863

305

133

9

31

29,0

Piunus pinea

0

409

42

44

1

9

11,1

Regeneració de Pinus pinaster sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus suber

0

8.179

907

527

9

17

52,9

Pinus halepensis

0

472

94

98

1

5

20,0

Pinus pinea

0

1.222

216

232

1

6

16,7

Tarifes de cubicació

Taula 139.  Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

5

 

D.T.

1

4-6

M

10

24

 

D.T.

4

6

6-8

M

15

34

67

 

D.T.

5

10

17

8-10

M

23

46

87

147

 

D.T.

6

14

23

29

10-12

M

61

107

187

261

 

D.T.

14

16

37

39

12-14

M

143

230

344

 

D.T.

30

44

45

14-16

M

184

270

390

 

D.T.

25

37

41

16-18

M

312

588

 

D.T.

45

85

Qualsevol

M

12

40

108

217

351

625

971

1.173

altura

D.T.

6

17

41

64

93

168

161

173

 

Taula 140.  Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

 

D.T.

4-6

M

1,34

3,74

 

D.T.

0,88

2,18

6-8

M

1,16

3,40

8,91

 

D.T.

0,89

2,13

6,11

8-10

M

2,76

7,79

6,57

 

D.T.

1,36

3,92

2,95

10-12

M

2,51

8,56

14,64

15,36

 

D.T.

1,30

4,21

10,42

6,96

12-14

M

7,02

16,77

 

D.T.

5,22

8,64

14-16

M

8,15

28,54

 

D.T.

4,09

11,32

Qualsevol

M

1,21

2,88

7,79

12,14

22,65

28,59

50,47

altura

D.T.

0,84

1,79

4,62

8,45

10,37

15,12

34,74

 

Taula 141.  Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

3

 

D.T.

1

4-6

M

6

13

 

D.T.

3

4

6-8

M

8

18

35

 

D.T.

3

7

10

8-10

M

11

25

44

76

 

D.T.

5

10

16

19

10-12

M

32

61

108

158

 

D.T.

11

15

29

41

12-14

M

86

150

217

 

D.T.

27

47

45

14-16

M

106

161

252

 

D.T.

20

29

52

16-18

M

210

402

 

D.T.

43

119

Qualsevol

M

6

21

61

133

228

403

608

810

altura

D.T.

4

11

28

53

88

139

140

113

Equacions al·lomètriques

Taula 142.  Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

59,6

1,4308

0,6648

0,6257

0,2532

1.057

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

41,0

2,3168

0,7778

0,6073

0,3125

460

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

41,0

4,6835

0,5951

0,4316

0,3760

460

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

41,0

0,3748

0,7071

0,7222

0,2214

466

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

4,5

117,5

0,5592

2,1726

0,8975

0,3805

284

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

4,5

117,5

0,5698

1,8321

0,7261

0,5818

276

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,7

41,0

0,0439

2,1689

0,6818

0,7159

176

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,7

41,0

0,0323

1,8711

0,6822

0,6170

176

Indicadors dendromètrics

Taula 143.  Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

5,53

1,63

10,69

1,77

1,97

19,59

 

D.T.

1,74

0,40

4,04

1,40

1,13

9,91

10 - 15

M

7,56

2,13

16,99

2,21

2,49

21,55

 

D.T.

2,09

0,44

3,94

1,50

1,13

11,29

15 - 20

M

9,69

2,64

22,68

2,60

3,19

22,45

 

D.T.

2,34

0,65

5,42

1,51

1,42

11,47

20 - 25

M

11,36

3,25

25,91

2,49

3,38

23,90

 

D.T.

2,69

0,68

6,50

1,59

1,37

7,24

25 - 30

M

12,43

4,12

27,62

3,63

4,09

26,56

 

D.T.

2,84

0,92

8,48

1,65

1,45

11,36

30 - 35

M

14,74

4,72

33,35

3,19

4,25

26,33

 

D.T.

3,32

0,91

11,96

1,59

1,23

5,63

35 - 40

M

15,62

5,35

37,20

3,53

5,07

27,17

 

D.T.

3,36

1,05

8,89

2,81

1,64

7,76

40 - 45

M

18,18

5,57

34,20

3,42

 

D.T.

4,84

0,42

4,71

1,82

45 - 50

M

17,27

 

D.T.

3,67

³ 50

M

 

D.T.

 

Taula 144.  Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

51,1061

0,0894

0,0098

0,0152

0,1190

0,0377

0,0839

0,52

 

D.T.

1,6885

0,0523

0,0141

0,0158

0,0433

0,0119

0,0409

0,08

Escorça

M

53,4076

0,1650

0,0074

0,0268

0,2384

0,0252

0,0319

0,31

 

D.T.

2,8453

0,0588

0,0063

0,0188

0,0814

0,0154

0,0211

0,06

Fulles

M

50,7529

1,0163

0,0728

0,1030

0,5007

0,2135

0,4455

41,00

 

D.T.

0,8837

0,2232

0,0382

0,0189

0,1891

0,0695

0,1369

3,24

Branques

M

51,6173

0,4678

0,0379

0,0513

0,6161

0,1101

0,2380

 

D.T.

0,7929

0,1275

0,0140

0,0154

0,3331

0,0288

0,0706