Pinus nigra (pinassa)

La pinassa és la quarta espècie més abundant a Catalunya independentment del criteri utilitzat per definir l’abundància. Com les tres espècies precedents, és present a totes les vegueries. L’Àmbit Metropolità és on n’hi ha menys (no arriba als 1,5 milions de peus). Comarcalment, la pinassa només és l’espècie més abundant al Solsonès. Aquesta comarca concentra (o, millor dit, concentrava l’any 1993) un 35 % de totes les pinedes de pinassa (més de 49.500 ha). L’any 1993 hi havia prop de 161 milions de pinasses amb un diàmetre normal d’almenys 5 cm, el 56 % dels quals es concentraven a les Comarques Centrals i un altre 20 % a l’Alt Pirineu i Aran. La comarca amb més pinassa l’any 1993 era el Solsonès (quasi 50 milions de peus), però l’any 1998 un dels incendis forestals més grans de la història de Catalunya va cremar una bona part dels boscos de pinassa d’aquella comarca (fou l’espècie més afectada amb uns 10 milions de peus cremats). Altres comarques amb molta pinassa són: Urgell (més de 20 milions de peus), el Berguedà (més de 23 milions abans del gran incendi de 1994, però només nou després d’aquell foc) i el Bages (més de 18 milions abans del gran incendi de 1994). A Catalunya la pinassa és relativament abundant a 21 comarques.

 

A l’IEFC es va trobar pinassa en un total de 1.261 parcel·les, 872 de les quals (quasi un 70 %) podien considerar-se parcel·les homogènies. A les parcel·les on la pinassa era l’espècie dominant, la densitat mitjana era de 1.157 peus/ha, l’àrea basal mitjana era de 17,0 m2/ha, i l’altura dominant, de 12,3 metres. L’edat mitjana dels 1.180 arbres mostrejats era de quasi 53 anys. La producció mitjana a Catalunya és de 4,1 m3 en volum de fusta amb escorça per hectàrea i any. És una de les espècies forestals més explotades, atès que a Solsona, gairebé al centre de l’àrea de distribució d’aquesta espècie, hi ha una gran indústria transformadora que fabrica aglomerat. Tanmateix, la pinassa té una fusta preuada sobretot com a pal i, d’altra banda, és, de totes les espècies autòctones de pins, la més tolerant a l’ombra. Tot plegat fa que les pinedes de pinassa siguin generalment molt denses (s’han arribat a mesurar 6.114 peus/ha i la mitjana en masses homogènies arriba als 1.157 peus/ha, una xifra per damunt de qualsevol altra conífera, només superada per l’alzina i el castanyer en el conjunt de Catalunya). En molts aspectes presenta unes característiques intermèdies entre el pi blanc i el pi roig (àrea basal, índex d’àrea foliar, recobriment arbori, etc.).

 

La pinassa viu sobre substrats calcaris, usualment entre els 400 i els 1.400 metres (però més freqüentment entre els 500 i els 1.000) sobretot en vessants orientats al nord. En aquesta franja ha de competir essencialment amb l’alzina i el roure cerrioide i en els límits altitudinals ho fa també amb el pi roig, el roure martinenc, el pi blanc i el roure de fulla menuda. És l’espècie dominant a la Catalunya central (el Solsonès, el Bages, el Berguedà, sud de l’Alt Urgell, etc.). Però fora d’aquesta àrea principal de distribució, hi ha també pinassa, entre altres indrets, a la zona oest de l’Alt Empordà, al Pla de l’Estany (fins a cotes altitudinals molt baixes), a la confluència de les comarques del Vallès amb el Bages, a la confluència de les comarques de l’Anoia, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, a les muntanyes de Prades i al massís dels Ports. Als Ports, tot i que la pinassa l’any 1993 només representava una mica més del 4 % del total de peus de l’espècie a Catalunya, en volum amb escorça s’arribava al 8 % del total, atès que aquelles pinasses tenien un diàmetre normal mitjà i un àrea basal per hectàrea més grans que les de qualsevol altra zona.

 

La pinassa competeix amb un nombre elevat d’espècies (és una de les tres espècies de pins que tenen un major nombre de peus barrejats amb peus d’altres espècies, fins a un 30 % del total): sobretot pi roig, pi blanc, pi pinyer, alzines i roures de diverses espècies. Ho fa amb una certa igualtat de condicions amb les espècies de pins, però amb inferioritat de condicions amb les espècies de planifolis. Els roures i les alzines dispersos a l’estrat arbori de les pinedes de pinassa de la Catalunya central, abundants però al sotabosc d’aquelles pinedes, han jugat un paper molt destacat en la regeneració d’aquells boscos després dels grans incendis forestals dels anys 1994 i 1998.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 54.     Distribució de Pinus nigra d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

1.277

0,89

200-400

3.665

1,96

400-600

38.662

17,29

600-800

55.058

25,35

800-1000

26.361

18,84

1000-1200

12.242

12,48

1200-1400

2.826

4,40

1400-1600

536

1,06

1600-1800

0

0

1800-2000

0

0

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

8.842

8,29

10-20

23.787

10,08

20-30

25.240

10,98

30-40

30.511

13,40

40-50

27.408

15,89

50-60

11.790

10,76

60-70

8.220

12,04

70-80

3.641

10,16

³ 80

1.188

4,22

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

24.359

14,20

NE

24.581

15,26

E

13.637

9,59

SE

13.141

9,93

S

11.746

8,02

SO

13.852

9,61

O

16.090

10,67

NO

23.221

13,99

 

Figura 11.   Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Pinus nigra es mou entre els 400 i els 1.200 m d’altitud sobre el nivell del mar i se’l pot veure més esporàdicament per sobre d’aquesta altitud fins als 1.600 m. Les orientacions que prefereix són les que van del nord-oest al nord-est.

 

 

Existències: classes diamètriques

Taula 55.     Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (705) l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (2.080).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

568,83

67.580

6,24

724,1

3,76

437,2

10 - 15

359,89

42.006

14,74

1.684,9

8,98

1.028,6

15 - 20

234,22

27.434

23,80

2.718,9

14,64

1.675,4

20 - 25

124,14

14.709

24,88

2.853,9

15,51

1.782,7

25 - 30

46,41

5.780

15,88

1.922,2

10,02

1.215,0

30 - 35

17,55

2.082

9,07

1.050,6

5,78

670,4

35 - 40

5,63

754

4,36

561,5

2,81

361,6

40 - 45

2,36

303

2,34

298,0

1,55

194,8

45 - 50

1,14

117

1,57

157,2

1,03

102,5

³ 50

0,93

101

2,29

235,7

1,51

154,9

Catalunya

1.361,09

160.864

105,18

12.207,0

65,57

7.623,2

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 56.     Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.361 ± 31

14,6 ± 0,84

22,6 ± 0,37

15,7 ± 0,22

1,5 ± 0,04

71,8 ± 1,13

47,3 ± 2,32

11,0 ± 0,77

705

Àmbit Metropolità

1.059 ± 263

25,7 ± 13,81

23,4 ± 5,21

18,3 ± 2,81

4,7 ± 1,77

79,8 ± 17,26

—

—

6

Comarques Centrals

1.483 ± 43

12,3 ± 0,88

22,2 ± 0,39

14,8 ± 0,18

1,7 ± 0,03

69,6 ± 1,28

41,0 ± 2,40

12,6 ± 1,10

423

Comarques Gironines

1.141 ± 148

19,7 ± 4,84

21,0 ± 2,63

16,3 ± 0,98

1,2 ± 0,25

76,3 ± 6,60

79,5 ± 8,50

11,4 ± 2,82

21

Alt Pirineu i Aran

1.293 ± 69

16,7 ± 2,12

24,0 ± 1,00

16,8 ± 0,62

1,2 ± 0,09

76,3 ± 2,64

52,6 ± 7,19

6,3 ± 1,28

139

Àmbit de Ponent

1.294 ± 106

13,2 ± 2,33

19,9 ± 1,16

14,8 ± 0,52

1,1 ± 0,12

71,5 ± 4,47

53,4 ± 6,54

8,4 ± 1,74

58

Camp de Tarragona

1.078 ± 99

15,8 ± 4,20

18,7 ± 1,28

15,5 ± 0,91

1,9 ± 0,19

60,8 ± 3,84

52,5 ± 14,02

8,3 ± 3,31

24

Terres de l'Ebre

860 ± 72

39,3 ± 4,88

29,0 ± 2,12

21,7 ± 1,24

1,6 ± 0,18

83,4 ± 6,41

67,5 ± 10,39

13,7 ± 3,36

34

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.223 ± 40

18,1 ± 1,18

21,9 ± 0,48

16,0 ± 0,24

1,8 ± 0,07

67,2 ± 1,50

49,9 ± 2,83

7,8 ± 1,43

247

Girona

1.141 ± 148

19,7 ± 4,84

21,0 ± 2,63

16,3 ± 0,98

1,2 ± 0,25

76,3 ± 6,60

79,5 ± 8,50

11,4 ± 2,82

21

Lleida

1.528 ± 47

11,2 ± 1,10

22,7 ± 0,52

14,9 ± 0,30

1,4 ± 0,04

74,0 ± 1,60

40,5 ± 3,45

12,2 ± 1,01

379

Tarragona

962 ± 68

27,0 ± 3,59

24,1 ± 1,35

18,8 ± 0,81

1,7 ± 0,14

72,8 ± 3,95

59,9 ± 8,26

11,1 ± 2,31

58

Biomassa i producció

Taula 57.     Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5, no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

65,7 ± 1,59

40,9 ± 1,09

10,0 ± 0,26

11,5 ± 0,29

3,3 ± 0,08

2,4 ± 0,06

705

53 ± 26

1.203

Àmbit Metropolità

90,8 ± 28,37

44,1 ± 12,85

14,2 ± 4,84

22,8 ± 8,16

9,7 ± 3,57

3,0 ± 0,53

6

34 ± 15

16

Comarques Centrals

64,1 ± 1,54

39,6 ± 1,07

9,6 ± 0,24

11,3 ± 0,25

3,6 ± 0,08

2,7 ± 0,07

423

53 ± 24

723

Comarques Gironines

64,7 ± 10,69

41,1 ± 7,09

10,4 ± 1,18

10,6 ± 2,29

2,5 ± 0,54

2,7 ± 0,48

21

36 ± 15

33

Alt Pirineu i Aran

69,6 ± 4,95

44,3 ± 3,31

11,4 ± 0,87

11,1 ± 0,76

2,7 ± 0,19

2,1 ± 0,14

139

47 ± 20

206

Àmbit de Ponent

55,1 ± 4,64

33,1 ± 2,80

9,4 ± 0,87

9,9 ± 1,07

2,6 ± 0,24

1,7 ± 0,14

58

44 ± 19

112

Camp de Tarragona

53,6 ± 6,93

27,0 ± 3,40

7,4 ± 0,84

15,1 ± 2,87

4,1 ± 0,40

1,7 ± 0,24

24

51 ± 19

50

Terres de l'Ebre

91,4 ± 8,44

64,5 ± 6,52

11,4 ± 1,16

12,3 ± 1,29

3,2 ± 0,34

2,0 ± 0,21

34

97 ± 45

63

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

73,2 ± 2,19

46,2 ± 1,50

10,9 ± 0,36

12,2 ± 0,40

4,0 ± 0,15

3,3 ± 0,10

247

52 ± 23

442

Girona

64,7 ± 10,69

41,1 ± 7,09

10,4 ± 1,18

10,6 ± 2,29

2,5 ± 0,54

2,7 ± 0,48

21

36 ± 15

33

Lleida

59,8 ± 2,27

36,6 ± 1,51

9,6 ± 0,40

10,7 ± 0,37

2,9 ± 0,09

1,9 ± 0,06

379

50 ± 22

615

Tarragona

73,6 ± 5,81

46,9 ± 4,44

9,5 ± 0,75

13,6 ± 1,51

3,6 ± 0,29

1,9 ± 0,16

58

77 ± 42

113

Volum i producció

Taula 58.     Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

105,2 ± 2,57

65,6 ± 1,68

30,1 ± 0,71

57,4 ± 1,24

4,1 ± 0,10

2,6 ± 0,06

1,1 ± 0,03

47,6 ± 1,21

705

Àmbit Metropolità

133,6 ± 41,55

67,1 ± 19,22

42,9 ± 13,92

74,3 ± 10,20

5,0 ± 0,90

2,6 ± 0,45

1,6 ± 0,30

60,6 ± 12,13

6

Comarques Centrals

103,8 ± 2,59

63,3 ± 1,65

30,4 ± 0,74

51,1 ± 1,39

4,6 ± 0,13

2,9 ± 0,08

1,3 ± 0,04

45,1 ± 1,35

423

Comarques Gironines

109,6 ± 17,34

71,8 ± 12,36

29,6 ± 4,23

61,1 ± 5,82

4,8 ± 0,82

3,2 ± 0,58

1,3 ± 0,20

58,1 ± 6,25

21

Alt Pirineu i Aran

112,7 ± 7,80

72,3 ± 5,09

31,4 ± 2,14

65,2 ± 3,05

3,6 ± 0,24

2,4 ± 0,16

1,0 ± 0,07

49,6 ± 2,92

139

Àmbit de Ponent

83,9 ± 7,14

53,0 ± 4,46

23,7 ± 2,07

50,6 ± 4,08

2,7 ± 0,22

1,7 ± 0,14

0,7 ± 0,07

37,4 ± 3,89

58

Camp de Tarragona

73,3 ± 8,40

45,4 ± 5,54

21,0 ± 2,35

56,4 ± 7,86

2,5 ± 0,30

1,6 ± 0,20

0,7 ± 0,08

43,9 ± 7,29

24

Terres de l'Ebre

145,6 ± 14,99

97,3 ± 10,05

38,2 ± 4,08

84,3 ± 4,81

3,4 ± 0,36

2,3 ± 0,24

0,9 ± 0,10

79,1 ± 4,82

34

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

116,3 ± 3,64

73,1 ± 2,26

33,0 ± 1,06

60,3 ± 1,64

5,6 ± 0,19

3,6 ± 0,12

1,6 ± 0,05

52,7 ± 1,65

247

Girona

109,6 ± 17,34

71,8 ± 12,36

29,6 ± 4,23

61,1 ± 5,82

4,8 ± 0,82

3,2 ± 0,58

1,3 ± 0,20

58,1 ± 6,25

21

Lleida

97,2 ± 3,64

59,5 ± 2,37

28,3 ± 1,01

51,3 ± 1,73

3,3 ± 0,11

2,1 ± 0,07

1,0 ± 0,03

38,9 ± 1,63

379

Tarragona

111,6 ± 9,79

72,9 ± 6,67

30,1 ± 2,61

75,7 ± 4,49

3,0 ± 0,24

2,0 ± 0,16

0,8 ± 0,07

65,2 ± 4,47

58

Existències i superfície

Taula 59.     Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

160.864

12.207,0

7.652,7

3944,6

486,6

286,5

147,6

140.627

Àmbit Metropolità

1.458

154,9

99,1

51,2

7,2

4,1

2,1

1.217

Comarques Centrals

96.661

6.685,7

4.138,1

2132,4

301,5

175,6

90,4

78.934

Comarques Gironines

4.377

423,8

250,1

128,9

19,0

10,7

5,5

4.013

Alt Pirineu i Aran

31.087

2.679,6

1.661,1

856,1

90,6

53,4

27,5

28.038

Àmbit de Ponent

14.465

814,4

536,0

276,0

27,6

17,2

8,8

13.845

Camp de Tarragona

6.684

522,4

379,1

195,5

17,3

11,4

5,9

7.095

Terres de l'Ebre

6.131

926,2

589,2

304,4

23,4

14,0

7,2

7.484

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

48.546

4.343,9

2.737,2

1409,4

213,9

125,6

64,7

45.201

Girona

4.377

423,8

250,1

128,9

19,0

10,7

5,5

4.013

Lleida

95.126

5.990,7

3.697,2

1906,4

213,1

124,7

64,2

76.833

Tarragona

12.816

1.448,6

968,2

499,9

40,7

25,5

13,1

14.579

Regeneració

Taula 60.     Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus nigra és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pinassa (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus nigra regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pinassa. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Pinus nigra de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

 

Acer monspessulanum

0

14.775

3.156

2.063

6

9

66,7

 

Acer opalus

0

2.287

611

439

3

7

42,9

 

Ilex aquifolium

0

23.344

6.182

3.386

6

8

75,0

 

Quercus ilex

0

65.429

5.565

630

182

193

94,3

 

Roures

0

45.423

4.444

484

185

198

93,4

 

Juniperus communis

0

7.040

808

833

1

9

11,1

 

Juniperus oxycedrus

0

800

63

65

1

13

7,7

 

Pinus halepensis

0

8.011

856

315

22

46

47,8

 

Pinus nigra

0

41.829

2.302

269

192

263

73,0

 

Pinus pinea

0

34

3

4

1

9

11,1

 

Pinus sylvestris

0

9.031

772

154

46

101

45,5

 

Regeneració de Pinus nigra sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

0

0

0

0

14

0

Roures

0

1.887

377

165

10

17

58,8

Pinus halepensis

0

7.605

324

154

16

50

32,0

Pinus sylvestris

0

6.928

331

132

19

66

28,8

Tarifes de cubicació

Taula 61.     Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

                  

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

5

16

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

3

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

10

26

54

95

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

7

11

13

—

—

—

—

—

—

6-8

M

16

37

72

118

197

—

—

—

—

—

 

D.T.

5

9

14

21

24

—

—

—

—

—

8-10

M

23

52

94

152

236

310

—

—

—

—

 

D.T.

6

12

18

24

30

33

—

—

—

—

10-12

M

31

63

119

191

293

397

553

—

—

—

 

D.T.

7

13

23

30

39

54

42

—

—

—

12-14

M

—

75

143

232

348

481

648

—

—

—

 

D.T.

—

21

27

36

45

69

131

—

—

—

14-16

M

—

82

173

265

420

549

758

—

—

—

 

D.T.

—

24

30

48

51

79

121

—

—

—

16-18

M

—

—

204

322

450

597

887

—

—

—

 

D.T.

—

—

36

46

55

31

59

—

—

—

18-20

M

—

—

—

—

594

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

62

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

11

43

106

196

336

484

723

981

—

1.635

altura

D.T.

7

17

37

63

100

130

186

272

—

677

Taula 62.     Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

0,53

1,03

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,33

0,75

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

0,62

1,59

2,72

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,47

1,16

2,28

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

0,47

1,77

3,01

4,86

5,92

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,34

1,21

1,76

3,09

4,49

—

—

—

—

—

8-10

M

0,54

2,02

4,06

5,60

8,69

7,04

—

—

—

—

 

D.T.

0,43

1,04

2,65

3,74

3,76

1,94

—

—

—

—

10-12

M

—

1,68

5,28

6,76

8,94

10,02

11,34

—

—

—

 

D.T.

—

1,15

3,60

3,73

5,37

3,50

8,20

—

—

—

12-14

M

—

1,66

4,36

8,00

9,64

11,04

—

—

—

—

 

D.T.

—

0,79

2,02

3,87

5,47

4,91

—

—

—

—

14-16

M

—

—

6,32

8,69

15,70

15,33

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

3,22

4,66

6,42

6,66

—

—

—

—

16-18

M

—

—

—

—

14,64

11,33

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

4,77

6,46

—

—

—

—

18-20

M

—

—

—

—

10,88

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

11,22

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

0,56

1,78

4,16

7,04

10,69

11,53

13,65

13,75

—

—

altura

D.T.

0,41

1,13

2,80

4,18

6,29

6,17

9,49

7,35

—

—

 

Taula 63.     Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

3

10

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

2

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

6

15

33

62

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

5

10

9

—

—

—

—

—

—

6-8

M

10

22

43

76

134

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

7

11

17

22

—

—

—

—

—

8-10

M

14

31

59

96

153

207

—

—

—

—

 

D.T.

4

8

15

20

27

35

—

—

—

—

10-12

M

20

39

74

119

190

256

376

—

—

—

 

D.T.

6

10

19

24

35

54

32

—

—

—

12-14

M

—

45

88

146

228

322

457

—

—

—

 

D.T.

—

16

20

31

39

65

131

—

—

—

14-16

M

—

50

109

167

282

383

540

—

—

—

 

D.T.

—

17

24

40

52

83

127

—

—

—

16-18

M

—

—

132

211

294

410

617

—

—

—

 

D.T.

—

—

29

45

55

37

109

—

—

—

18-20

M

—

—

—

—

393

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

76

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

7

26

66

124

221

327

498

676

—

1.163

altura

D.T.

4

11

26

43

73

104

146

189

—

409

Equacions al·lomètriques

Taula 64.            Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

79,5

1,3848

0,6687

0,6328

0,2569

10.938

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

54,8

1,3440

0,9238

0,6958

0,2948

4.045

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

54,8

2,4324

0,7817

0,5423

0,3616

4.045

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

54,8

0,3954

0,7243

0,7151

0,2185

3.806

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

6,0

111,0

0,1453

2,5224

0,9524

0,2970

1.514

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

6,0

111,0

0,1395

2,1285

0,7885

0,5806

1.513

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,0

54,8

0,0504

2,1155

0,6166

0,7895

1.576

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,0

54,8

0,0301

1,7965

0,6002

0,6940

1.576

Indicadors dendromètrics

Taula 65.     Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

5,19

1,72

8,56

0,89

0,95

38,34

 

D.T.

1,60

0,42

3,30

0,70

0,51

17,04

10 - 15

M

7,52

2,35

14,56

1,21

1,23

46,75

 

D.T.

2,03

0,55

4,21

0,83

0,65

19,39

15 - 20

M

9,46

3,05

19,11

1,44

1,51

52,85

 

D.T.

2,41

0,64

4,74

0,87

0,80

22,79

20 - 25

M

11,03

3,83

23,22

1,60

1,62

58,32

 

D.T.

2,76

0,78

5,28

0,95

0,80

23,31

25 - 30

M

12,54

4,39

27,00

1,62

1,73

67,43

 

D.T.

3,09

0,84

6,25

0,87

0,74

30,45

30 - 35

M

13,88

5,31

29,75

1,50

1,88

72,08

 

D.T.

3,45

1,01

7,17

0,89

0,88

35,30

35 - 40

M

14,65

5,58

34,19

1,31

1,70

91,95

 

D.T.

3,68

1,03

8,98

0,80

0,73

37,85

40 - 45

M

15,20

6,20

32,43

1,17

1,64

115,29

 

D.T.

4,30

1,46

8,58

0,93

1,12

52,84

45 - 50

M

15,74

—

—

0,97

—

—

 

D.T.

3,92

—

—

0,49

—

—

³ 50

M

17,19

—

—

1,00

—

—

 

D.T.

5,12

—

—

0,43

—

—

 

Taula 66.     Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específic foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

50,8949

0,1105

0,0048

0,0066

0,0993

0,0186

0,0521

0,62

—

 

D.T.

1,4278

0,0419

0,0016

0,0020

0,0317

0,0056

0,0145

0,08

—

Escorça

M

53,5831

0,3313

0,0068

0,0277

0,5858

0,0180

0,0245

0,33

—

 

D.T.

1,7241

0,1148

0,0029

0,0099

0,2420

0,0097

0,0104

0,08

—

Fulles

M

52,0769

1,0148

0,0746

0,0823

0,4262

0,1297

0,4747

—

22,98

 

D.T.

1,5183

0,1361

0,0147

0,0179

0,1326

0,0320

0,1093

—

3,61

Branques

M

51,8673

0,3766

0,0285

0,0407

0,5109

0,0676

0,2085

—

—

 

D.T.

1,8839

0,0999

0,0078

0,0099

0,1393

0,0195

0,0558

—

—