Pinus sylvestris (pi roig)

La pineda de pi roig és el segon tipus de bosc amb un major nombre d’hectàrees a Catalunya (219.754, taula 33). El pi roig és present a totes les vegueries. Tanmateix, a l’Àmbit de Ponent és molt poc abundant i quasi tot es troba a la Noguera. El pi roig és l’espècie més abundant a sis comarques: el Berguedà, l’Alt Urgell, el Ripollès, l’Alta Ribagorça, el Montsià i el Pallars Sobirà. A les cinc primeres acumula fins al voltant del 40% del total de peus, mentre que al Pallars Sobirà es queda amb el 31,4 % dels peus. Les comarques amb més boscos de pi roig són l’Alt Urgell (més de 39.000 hectàrees i més de 39 milions de peus) i el Berguedà (més de 42.000 hectàrees i quase 41 milions de peus l’any 1993, encara que l’incendi de 1994 en va cremar uns 2,5 milions). Segueixen a distància el Ripollès (amb quasi 26 milions de peus), el Pallars Sobirà (prop de 22 milions)

i el Solsonès (més de 18 milions). En definitiva, l’any 1993 hi havia prop de 224 milions de rojalets amb un diàmetre normal d’almenys 5 cm, prop del 90 % dels quals es concentraven a l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals i la comarca del Ripollès.

 

A l’IEFC es va trobar pi roig en un total de 3.219 parcel·les. Però només al 19 % d’aquestes parcel·les era l’única espècie arbòria present, mentre que el 48,3 % podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al pi roig). Al 62,3 % de les parcel·les on era present, el pi roig era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes, la densitat mitjana era de 903 peus/ha, l’àrea basal mitjana era de 21,6 m2/ha i l’altura dominant, de 13,1 m. L’edat mitjana dels 1.930 arbres mostrejats era de quasi 49 anys.

 

El pi roig té una fusta relativament preuada entre les coníferes i una producció mitjana en volum amb escorça entre 4,8 m3/ha/any (a les Comarques Gironines) i 2,5 m3/ha/any (al Camp de Tarragona). A Catalunya és l’espècie que més fusta aporta, en termes absoluts. És una espècie que tendeix a formar masses dominants; de fet, és la tercera espècie, després del pi blanc i del pi negre, amb una major proporció de peus inclosos dins les masses homogènies de la pròpia espècie (més d’un 74 % del total de peus). La quarta part de peus de pi roig, els que estan fora de les masses dominants d’aquesta espècie, està barrejada amb una gran quantitat d’espècies.

 

El pi roig és molt més abundant en vessants orientats al nord. És l’espècie que viu en un gradient altitudinal més gran. És abundant des dels 800 m fins als 1.600 m (taula 28), però ocupa alguns terrenys des de la cota 200 i puja ocasionalment fins per damunt dels 2.100 m. Però, en bona part d’aquesta franja on ara és dominant, hi poden viure moltes altres espècies forestals, com ara l’avet, el faig, el roure de fulla gran, el roure martinenc, l’alzina, etc. A més, totes aquestes espècies tenen avantatges competitius respecte al pi roig, una espècie pionera i, en aquest sentit, de característiques semblants a les del pi blanc. Per tant, en els propers anys l’àrea de distribució del pi roig, amb el permís de la política forestal i del canvi climàtic, es reduirà a favor de totes aquelles espècies i fins i tot d’algunes altres. La distribució actual del pi roig té un límit molt marcat muntanya amunt, entre els 1.600 i els 1.900 m, on generalment domina el pi negre i en alguns llocs l’avet. I també té un límit clar, determinat per la disminució de la quantitat de precipitació anual muntanya avall, on és substituït sobretot per la pinassa, però també per d’altres espècies al terç est de Catalunya. Aquest patró es reprodueix, a una escala local, en aquelles serralades prou altes com ara el massís dels Ports o les muntanyes de Prades.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 28.     Distribució de Pinus sylvestris d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

390

0,27

200-400

2.529

1,35

400-600

7.768

3,47

600-800

33.368

15,36

800-1000

38.433

27,46

1000-1200

39.663

40,43

1200-1400

36.978

57,56

1400-1600

37.139

73,40

1600-1800

20.479

48,73

1800-2000

2.776

9,91

2000-2200

232

1,56

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

5.176

4,86

10-20

21.831

9,25

20-30

28.899

12,57

30-40

42.430

18,64

40-50

50.253

29,13

50-60

33.673

30,72

60-70

20.801

30,46

70-80

10.698

29,85

³ 80

5.993

21,30

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

36.660

21,37

NE

37.316

23,16

E

19.252

13,53

SE

22.667

17,13

S

17.370

11,87

SO

21.786

15,11

O

24.069

15,97

NO

40.633

24,49

 

Figura 7. Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Tot i que es pot trobar Pinus sylvestris per sota del 600 m sobre el nivell del mar, es mou preferentment entre els 600 i els 1.800 m. És més abundant en orientacions entre nord-oest i nord-est.

 

Existències: classes diamètriques

Taula 29.     Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (1.430) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (3.219).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

315,11

70.402

4,12

877,9

2,92

622,1

10 - 15

252,90

54.153

11,68

2.421,3

8,30

1.717,9

15 - 20

210,94

43.117

22,32

4.471,0

15,90

3.181,3

20 - 25

149,13

29.351

29,51

5.733,5

21,07

4.091,4

25 - 30

76,44

15.019

24,97

4.840,7

17,91

3.470,9

30 - 35

34,21

6.778

16,60

3.270,2

11,93

2.350,4

35 - 40

13,38

2.746

9,13

1.861,1

6,62

1.345,3

40 - 45

6,32

1.254

6,15

1.211,1

4,48

878,8

45 - 50

2,76

537

3,54

690,9

2,60

505,6

³ 50

2,05

409

4,39

885,0

3,29

662,0

Catalunya

1.063,24

223.769

132,41

26.262,7

95,01

18.825,7

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 30.     Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Els valors es donen per a les estacions de cada àmbit (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.063 ± 17

26,7 ± 0,69

25,9 ± 0,35

18,6 ± 0,17

1,4 ± 0,02

81,8 ± 0,91

50,9 ± 1,77

8,2 ± 0,48

1.430

Àmbit Metropolità

1.052 ± 139

17,4 ± 3,81

18,7 ± 1,43

16,2 ± 0,77

1,2 ± 0,09

85,0 ± 7,18

68,9 ± 4,93

14,4 ± 4,08

28

Comarques Centrals

1.052 ± 24

22,5 ± 1,03

21,8 ± 0,38

17,1 ± 0,20

1,2 ± 0,02

73,4 ± 1,12

50,4 ± 2,46

10,1 ± 0,95

526

Comarques Gironines

1.061 ± 42

24,8 ± 1,65

24,2 ± 0,69

18,4 ± 0,36

1,5 ± 0,04

81,9 ± 2,14

56,8 ± 4,03

7,8 ± 0,98

258

Alt Pirineu i Aran

1.097 ± 28

31,2 ± 1,10

31,1 ± 0,61

20,0 ± 0,29

1,5 ± 0,03

88,7 ± 1,50

46,9 ± 2,96

6,9 ± 0,77

557

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

883 ± 101

20,6 ± 6,32

17,9 ± 1,78

17,0 ± 1,42

1,6 ± 0,19

70,3 ± 6,72

54,7 ± 6,45

—

20

Terres de l'Ebre

829 ± 85

36,4 ± 4,72

24,3 ± 1,75

20,2 ± 1,22

1,0 ± 0,12

87,8 ± 6,13

60,8 ± 12,88

6,8 ± 1,08

40

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.030 ± 24

23,4 ± 1,09

21,9 ± 0,42

17,2 ± 0,21

1,2 ± 0,02

74,6 ± 1,25

54,5 ± 2,48

10,2 ± 1,15

459

Girona

1.056 ± 39

24,8 ± 1,56

24,2 ± 0,66

18,4 ± 0,34

1,5 ± 0,04

82,2 ± 2,04

54,6 ± 3,90

7,5 ± 0,95

278

Lleida

1.111 ± 27

29,2 ± 1,05

29,8 ± 0,57

19,6 ± 0,27

1,5 ± 0,03

86,4 ± 1,41

46,0 ± 2,77

7,9 ± 0,72

633

Tarragona

850 ± 68

30,0 ± 3,80

21,8 ± 1,28

18,9 ± 0,93

1,3 ± 0,12

80,9 ± 4,56

59,0 ± 9,45

7,1 ± 0,94

60

Biomassa i producció

Taula 31.     Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

78,8 ± 1,33

52,2 ± 0,97

9,2 ± 0,17

14,5 ± 0,21

3,0 ± 0,04

2,5 ± 0,04

1.426

49 ± 27

2.006

Àmbit Metropolità

61,7 ± 5,45

37,8 ± 3,55

7,8 ± 0,75

13,5 ± 1,08

2,6 ± 0,20

2,8 ± 0,27

28

46 ± 18

43

Comarques Centrals

67,8 ± 1,58

45,1 ± 1,19

7,5 ± 0,19

12,3 ± 0,23

2,8 ± 0,05

2,5 ± 0,06

525

49 ± 24

798

Comarques Gironines

77,2 ± 2,97

51,7 ± 2,21

8,4 ± 0,34

14,1 ± 0,42

3,0 ± 0,08

2,7 ± 0,09

258

44 ± 22

304

Alt Pirineu i Aran

91,4 ± 2,43

60,3 ± 1,77

11,3 ± 0,31

16,6 ± 0,38

3,2 ± 0,06

2,5 ± 0,06

557

49 ± 30

751

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

53,6 ± 7,46

27,7 ± 3,96

5,8 ± 1,04

16,4 ± 2,36

3,7 ± 0,43

1,7 ± 0,39

17

59 ± 31

31

Terres de l'Ebre

71,5 ± 7,91

50,2 ± 5,90

7,9 ± 0,90

11,4 ± 0,96

2,0 ± 0,24

1,6 ± 0,21

40

74 ± 34

73

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

69,4 ± 1,74

46,9 ± 1,30

7,9 ± 0,21

12,0 ± 0,23

2,7 ± 0,05

2,6 ± 0,06

458

48 ± 23

651

Girona

77,2 ± 2,86

51,2 ± 2,10

8,4 ± 0,33

14,5 ± 0,44

3,0 ± 0,08

2,8 ± 0,09

278

43 ± 22

329

Lleida

87,1 ± 2,24

57,1 ± 1,63

10,6 ± 0,29

16,2 ± 0,34

3,2 ± 0,06

2,4 ± 0,05

633

50 ± 29

922

Tarragona

64,5 ± 5,67

41,4 ± 4,11

7,1 ± 0,68

13,3 ± 1,21

2,7 ± 0,28

1,6 ± 0,19

57

70 ± 33

104

Volum i producció

Taula 32.     Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

132,4 ± 2,37

71,2 ± 0,79

31,1 ± 0,54

59,4 ± 0,80

4,4 ± 0,07

3,2 ± 0,05

1,0 ± 0,02

59,4 ± 0,80

1.430

Àmbit Metropolità

98,7 ± 8,88

54,8 ± 5,31

25,1 ± 2,28

47,8 ± 5,24

4,6 ± 0,45

3,2 ± 0,31

1,2 ± 0,12

47,8 ± 5,24

28

Comarques Centrals

110,8 ± 2,80

64,1 ± 1,23

26,5 ± 0,66

55,3 ± 1,27

4,3 ± 0,11

3,1 ± 0,08

1,0 ± 0,02

55,3 ± 1,27

526

Comarques Gironines

128,9 ± 5,21

68,5 ± 1,80

29,9 ± 1,21

58,6 ± 1,86

4,8 ± 0,17

3,5 ± 0,12

1,1 ± 0,04

58,6 ± 1,86

258

Alt Pirineu i Aran

158,0 ± 4,31

76,6 ± 1,15

37,0 ± 0,97

63,1 ± 1,18

4,5 ± 0,10

3,3 ± 0,08

1,0 ± 0,02

63,1 ± 1,18

557

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

70,3 ± 11,27

60,3 ± 7,06

16,8 ± 2,77

60,3 ± 7,06

2,5 ± 0,69

1,8 ± 0,50

0,6 ± 0,16

51,8 ± 7,67

20

Terres de l'Ebre

117,4 ± 12,79

81,4 ± 5,41

24,4 ± 2,63

81,4 ± 5,41

2,7 ± 0,35

2,0 ± 0,27

0,6 ± 0,07

74,1 ± 5,21

40

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

115,5 ± 3,08

64,3 ± 1,30

27,4 ± 0,73

64,3 ± 1,30

4,5 ± 0,12

3,3 ± 0,08

1,1 ± 0,03

55,6 ± 1,34

459

Girona

128,1 ± 4,97

68,6 ± 1,73

29,7 ± 1,15

68,6 ± 1,73

4,8 ± 0,16

3,5 ± 0,12

1,1 ± 0,04

58,4 ± 1,79

278

Lleida

148,9 ± 4,01

75,3 ± 1,14

35,2 ± 0,90

75,3 ± 1,14

4,3 ± 0,10

3,1 ± 0,07

1,0 ± 0,02

62,0 ± 1,15

633

Tarragona

99,0 ± 9,22

75,5 ± 4,30

21,4 ± 1,95

75,5 ± 4,30

2,6 ± 0,32

2,0 ± 0,24

0,6 ± 0,07

66,5 ± 4,31

60

Existències i superfície

Taula 33.     Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

223.769

26.262,7

15.789,7

8.100,6

892,8

513,5

263,4

219.754

Àmbit Metropolità

4.334

399,3

250,9

129,2

18,8

11,5

5,9

4.649

Comarques Centrals

84.263

8.268,3

5.104,4

2.618,4

320,6

190,7

97,8

82.611

Comarques Gironines

36.951

4.441,3

2.682,0

1.376,1

169,7

96,3

49,4

36.367

Alt Pirineu i Aran

86.363

11.989,0

6.968,3

3.575,7

350,8

194,1

99,6

83.532

Àmbit de Ponent

1.183

50,1

33,9

17,4

2,3

1,6

0,8

630

Camp de Tarragona

5.816

437,2

338,2

172,6

14,3

9,9

5,0

6.415

Terres de l'Ebre

4.860

677,6

411,9

211,2

16,1

9,4

4,8

5.550

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

67.905

7.266,9

4.393,0

2.254,0

286,9

168,2

86,3

69.725

Girona

39.578

4.787,5

2.908,1

1.492,1

183,9

105,4

54,1

39.221

Lleida

105.611

13.093,5

7.738,4

3.970,7

391,5

220,6

113,2

98.843

Tarragona

10.676

1.114,8

750,1

383,8

30,4

19,3

9,8

11.965

Regeneració

Taula 34.     Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus sylvestris és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pi roig (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus sylvestris regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pi roig. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Pinus sylvestris de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Acer campestre

0

4.005

553

426

4

9

44,4

Acer monspessulanum

0

2.403

472

236

5

10

50,0

Acer opalus

0

9.399

953

213

48

58

82,8

Betula pendula

0

9.278

1.475

452

20

31

64,5

Corylus avellana

0

9.413

2.889

1.057

7

9

77,8

Fagus sylvatica

0

3.313

835

152

30

34

88,2

Fraxinus angustifolia

166

9.365

2.750

1.698

5

5

100

Fraxinus excelsior

0

10.161

2.587

830

16

18

88,9

Ilex aquifolium

0

13.734

2.235

1.134

15

18

83,3

Populus nigra

0

2.142

727

336

5

7

71,4

Prunus avium

0

1.848

781

252

7

10

70,0

Quercus ilex

0

62.986

6.468

803

152

157

96,8

Quercus petraea

0

10.283

2.253

883

11

13

84,6

Roures

0

85.307

4.871

614

220

232

94,8

Sorbus aria

0

5.337

1.114

277

28

32

87,5

Sorbus aucuparia

0

5.307

1.063

695

7

8

87,5

Abies alba

0

2.081

662

233

11

12

91,7

Juniperus communis

0

0

0

0

0

19

0

Pinus nigra

0

6.928

331

132

19

66

28,8

Pinus sylvestris

0

26.922

1.587

166

282

400

70,5

Pinus uncinata

0

3.329

178

90

11

42

26,2

Regeneració de Pinus sylvestris sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

10.266

469

305

9

34

26,5

Roures

0

915

188

67

10

25

40,0

Abies alba

0

414

82

89

1

5

20,0

Pinus halepensis

0

1.304

289

132

5

14

35,7

Pinus nigra

0

9.031

772

154

46

101

45,5

Pinus uncinata

0

26.922

1.587

166

11

400

70,5

Tarifes de cubicació

Taula 35.     Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

                                                                                                                                                

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

5

17

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

4

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

10

27

55

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

7

10

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

16

37

72

117

176

—

—

—

—

—

 

D.T.

5

10

15

19

25

—

—

—

—

—

8-10

M

22

50

92

152

224

316

381

—

—

—

 

D.T.

7

12

18

27

36

56

39

—

—

—

10-12

M

27

66

119

192

274

370

487

718

860

—

 

D.T.

6

15

23

34

43

47

84

67

55

—

12-14

M

—

77

143

229

340

475

584

790

976

—

 

D.T.

—

18

27

38

58

67

64

109

89

—

14-16

M

—

98

163

267

402

535

699

908

—

2.050

 

D.T.

—

20

28

45

58

76

85

154

—

1.085

16-18

M

—

—

208

314

461

652

858

1.051

—

1.865

 

D.T.

—

—

31

51

68

102

149

122

—

385

18-20

M

—

—

—

336

470

646

919

1.203

—

—

 

D.T.

—

—

—

56

92

44

94

129

—

—

20-22

M

—

—

—

—

535

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

82

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

13

46

105

196

315

476

656

968

1.127

1.842

altura

D.T.

7

19

36

61

95

139

207

256

315

685

 

Taula 36.     Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). ). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

0,78

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,40

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

0,74

1,96

3,04

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,57

1,22

2,16

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

0,73

2,11

3,42

4,69

9,23

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,59

1,59

2,68

3,25

6,63

—

—

—

—

—

8-10

M

0,66

2,11

4,13

5,15

6,52

7,87

3,98

—

—

—

 

D.T.

0,47

1,40

2,66

3,20

4,46

4,98

2,42

—

—

—

10-12

M

0,60

2,16

4,21

6,78

8,19

10,51

10,58

8,14

—

—

 

D.T.

0,54

1,23

2,27

3,68

4,88

7,61

5,09

4,71

—

—

12-14

M

—

2,02

4,18

7,01

10,25

9,89

13,20

15,71

—

—

 

D.T.

—

1,15

2,35

4,30

6,46

5,22

13,03

8,00

—

—

14-16

M

—

0,80

4,24

8,35

9,96

12,51

16,17

19,75

—

—

 

D.T.

—

0,28

2,66

5,00

5,11

6,91

11,75

11,63

—

—

16-18

M

—

—

—

7,33

9,27

15,35

14,19

14,03

—

24,33

 

D.T.

—

—

—

3,18

4,03

13,38

5,13

7,68

—

19,58

18-20

M

—

—

—

—

—

—

11,98

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

3,45

—

—

—

Qualsevol

M

0,72

2,08

4,01

6,39

8,72

11,17

12,41

17,13

12,85

20,95

altura

D.T.

0,55

1,41

2,54

3,96

5,37

8,37

9,14

11,07

10,18

14,32

 

Taula 37.     Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

4

12

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

3

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

7

18

37

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

6

9

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

11

26

49

81

124

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

8

12

17

27

—

—

—

—

—

8-10

M

16

35

64

107

158

227

262

—

—

—

 

D.T.

5

10

14

22

32

47

26

—

—

—

10-12

M

19

46

83

136

195

271

370

538

591

—

 

D.T.

5

13

19

29

38

39

77

89

23

—

12-14

M

—

54

103

164

248

346

422

595

770

—

 

D.T.

—

14

23

34

52

55

58

83

96

—

14-16

M

—

69

113

190

295

394

531

684

—

1.685

 

D.T.

—

19

24

40

51

71

94

137

—

975

16-18

M

—

—

148

229

334

485

662

781

—

1.412

 

D.T.

—

—

23

44

62

93

144

126

—

284

18-20

M

—

—

—

239

337

483

680

954

—

—

 

D.T.

—

—

—

43

71

48

119

121

—

—

20-22

M

—

—

—

—

389

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

74

—

—

—

—

—

Qualsevol

   M

9

32

73

139

227

350

487

738

856

1.462

altura

D.T.

5

14

27

48

75

112

166

221

272

601

Equacions al·lomètriques

Taula 38.     Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

98,4

1,9285

0,5667

0,5766

0,2593

20.648

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

87,5

0,8868

0,9693

0,6978

0,3292

6.151

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

87,5

1,3567

0,8779

0,5927

0,3822

6.151

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

87,5

0,4963

0,6693

0,6461

0,2558

6.130

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

3,5

150,0

0,2311

2,4137

0,9428

0,3351

1.971

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

3,5

150,0

0,2607

1,9161

0,7812

0,5716

1.971

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,0

87,5

0,0827

1,9763

0,6555

0,7228

2.473

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,0

87,5

0,0484

1,5969

0,6184

0,6329

2.473

Indicadors dendromètrics

Taula 39.     Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(m)

5 - 10

M

5,85

1,89

6,10

1,06

1,20

35,09

 

D.T.

1,86

0,52

2,60

0,91

0,71

18,87

10 - 15

M

8,23

2,66

10,68

1,39

1,63

38,91

 

D.T.

2,28

0,71

3,39

1,04

0,87

19,42

15 - 20

M

9,90

3,35

14,57

1,62

1,90

46,49

 

D.T.

2,49

0,86

4,06

1,09

1,01

23,26

20 - 25

M

11,25

4,00

18,02

1,68

2,07

52,36

 

D.T.

2,65

0,95

4,78

1,05

1,06

23,76

25 - 30

M

12,36

4,55

20,96

1,67

2,22

57,50

 

D.T.

2,88

1,11

5,34

1,03

1,02

24,71

30 - 35

M

13,32

5,00

23,49

1,59

2,43

62,34

 

D.T.

3,04

1,15

5,94

1,05

1,15

26,47

35 - 40

M

14,22

5,42

26,12

1,42

2,37

71,57

 

D.T.

3,37

1,30

7,43

0,87

0,95

32,12

40 - 45

M

15,02

5,68

27,48

1,35

2,41

76,50

 

D.T.

3,41

1,54

7,53

0,82

1,16

24,49

45 - 50

M

15,20

6,38

30,61

1,07

1,95

109,00

 

D.T.

3,22

2,00

7,87

0,60

1,04

50,20

³ 50

M

16,12

7,37

33,05

1,31

2,19

121,80

 

D.T.

3,63

1,67

10,46

0,80

1,17

55,39

 

Taula 40.     Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

50,8564

0,0929

0,0045

0,0066

0,0879

0,0160

0,0499

0,55

—

 

D.T.

1,4855

0,0382

0,0022

0,0037

0,0408

0,0063

0,0167

0,07

—

Escorça

M

53,9260

0,2865

0,0078

0,0303

0,7467

0,0145

0,0302

0,29

—

 

D.T.

1,8390

0,1127

0,0044

0,0147

0,3334

0,0089

0,0247

0,07

—

Fulles

M

51,2653

1,2332

0,0959

0,0983

0,5722

0,1318

0,5674

—

21,74

 

D.T.

3,5704

0,1987

0,0223

0,0215

0,1737

0,0357

0,1547

—

3,98

Branques

M

51,2130

0,4334

0,0379

0,0473

0,5361

0,0657

0,2862

—

—

 

D.T.

2,0781

0,1203

0,0114

0,0156

0,1728

0,0169

0,0764

—

—