La pineda de pi negre és el bosc més característic del
Pirineu i el segon tipus de bosc més abundant en aquella serralada. El pi negre
és la sisena espècie arbòria forestal pel que fa a nombre d’hectàrees (unes
54.500) i la cinquena pel que fa a nombre de peus (més de 61 milions). A Catalunya
només hi ha pi negre al Pirineu i Prepirineu. A partir dels 1.900 metres només
l’avet i el pi roig competeixen amb ell, i només en determinats indrets. El pi negre arriba a viure per damunt dels
2.400 metres tot i que a partir d’aquesta cota només sol haver-hi peus més o
menys aïllats. Per sota d’aquest límit altitudinal del bosc està recuperant
terreny, en detriment dels prats i pastures, com a conseqüència directa de la
disminució de l’activitat ramadera.
A Catalunya, el pi negre només és
abundant a nou comarques, les sis de l’Alt Pirineu i Aran (en total 43.000
hectàrees i 48 milions de peus), el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. És l’espècie
més abundant a la comarca de la Cerdanya (10.832 hectàrees i quasi 12,5 milions
de peus) però la comarca de Catalunya amb més pi negre és el Pallars Sobirà
(15.825 hectàrees i 16 milions de peus).
A l’IEFC es va trobar pi negre en un total de 788
parcel·les. Al 35,4 % d’aquestes era l’única espècie arbòria present i prop del
51 % podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea
basal del bosc corresponia al pi negre). Al 62 % de les parcel·les on era present,
el pi negre era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. A aquestes
parcel·les, la densitat mitjana era de 1.004 peus/ha; l’àrea basal mitjana, de
28,1 m2/ha, i l’altura dominant, de 13,4 m. L’edat mitjana dels 541 arbres
mostrejats era de 75 anys. La producció mitjana en volum de fusta amb escorça
és de 4,3 m3/ha/any (taula 97) i la fusta és de bona qualitat.
El pi negre tendeix a formar masses
dominants. De fet és, després del pi blanc, l’espècie amb una major proporció
de peus inclosos dins les masses homogènies de la pròpia espècie, quasi un 78 %
del total de peus. El restant 22 % de peus de pi negre acostuma a estar
barrejat amb peus de pi roig (i amb menor proporció d’avet i faig) amb
proporcions decreixents muntanya avall (entre els 1.900 i els 1.500 m). Regenera bé sota la seva pròpia ombra i es troba en
condicions de relativa igualtat quan es barreja amb el pi roig; en canvi, quan
es barreja amb l’avet, aquest regenera millor.
Es pot trobar pi negre a partir dels 1.200 m d’altura
(1.400 a les Comarques Centrals) i és el tipus de bosc dominant entre els 1.800
i els 2.400 m i des dels 1.600 al Ripollès i a la Cerdanya. A la resta de
comarques de l’Alt Pirineu i Aran és molt menys abundant entre els 1.600 i els
1.800 m, atès que en aquest interval hi ha la major part de les avetoses i
molta més proporció de bosc de pi roig. És molt més abundant en orientacions nord, però potser això és degut que,
en aquestes mateixes cotes, a d’altres
orientacions hi ha la major part de les pastures.
Taula
93. Distribució de Pinus uncinata d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions
de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma
de les superfícies en cada interval per
a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest
interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4.
Aquesta discrepància és deguda, principalment,
que aquest MDT (resolució de
|
Altitud (m s.n.m.) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
0-200 |
0 |
0 |
|
200-400 |
0 |
0 |
|
400-600 |
0 |
0 |
|
600-800 |
0 |
0 |
|
800-1000 |
0 |
0 |
|
1000-1200 |
448 |
0,46 |
|
1200-1400 |
809 |
1,26 |
|
1400-1600 |
3.206 |
6,34 |
|
1600-1800 |
15.560 |
37,03 |
|
1800-2000 |
19.617 |
70,02 |
|
2000-2200 |
12.013 |
80,99 |
|
2200-2400 |
2.961 |
69,41 |
|
Pendent (%) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
0-10 |
684 |
0,64 |
|
10-20 |
3.801 |
1,61 |
|
20-30 |
5.922 |
2,58 |
|
30-40 |
8.305 |
3,65 |
|
40-50 |
11.380 |
6,60 |
|
50-60 |
10.470 |
9,55 |
|
60-70 |
6.638 |
9,72 |
|
70-80 |
4.545 |
12,68 |
|
³ 80 |
2.868 |
10,19 |
|
Orientació |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
N |
10.556 |
6,15 |
|
NE |
10.334 |
6,41 |
|
E |
5.192 |
3,65 |
|
SE |
3.549 |
2,68 |
|
S |
3.771 |
2,58 |
|
SO |
4.207 |
2,92 |
|
O |
5.391 |
3,58 |
|
NO |
11.612 |
7,00 |
Figura
17. Percentatge d’estacions on
l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total
d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Pinus uncinata és l’espècie
que viu a més altitud de Catalunya per sobre dels
Taula 94. Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (261) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (788).
|
|
Densitat |
Volum amb escorça |
Volum de fusta |
|||
|
Classe diamètrica (cm) |
Mitjana (peus/ha) |
Existències (milers de peus) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
|
5
- 10 |
342,25 |
17.654 |
4,01 |
198,1 |
3,08 |
153,3 |
|
10
- 15 |
316,09 |
14.794 |
12,93 |
585,9 |
10,28 |
467,5 |
|
15
- 20 |
248,53 |
11.042 |
24,81 |
1.072,8 |
20,13 |
872,6 |
|
20
- 25 |
182,30 |
7.802 |
35,82 |
1.493,8 |
29,52 |
1.232,8 |
|
25
- 30 |
110,61 |
4.782 |
37,82 |
1.574,4 |
31,45 |
1.309,8 |
|
30
- 35 |
64,07 |
2.775 |
31,86 |
1.360,3 |
26,62 |
1.139,6 |
|
35
- 40 |
32,00 |
1.335 |
22,13 |
914,9 |
18,58 |
769,4 |
|
40
- 45 |
11,22 |
505 |
10,86 |
480,6 |
9,18 |
406,6 |
|
45
- 50 |
4,08 |
192 |
4,74 |
216,2 |
4,03 |
182,9 |
|
³ 50 |
5,15 |
236 |
12,94 |
529,4 |
11,07 |
453,0 |
|
Catalunya |
1.316,32 |
61.118 |
197,91 |
8.426,3 |
163,94 |
6.987,3 |
Taula
95. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a
cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les
estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un
recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de
5, no es donen els valors. Peus ≥
|
|
Densitat (peus/ha) |
Peus ≥ |
AB (m²/ha) |
DN (cm) |
IAF (m²/m²) |
RC (%) |
Cob (%) |
Virosta (t/ha) |
n |
|
Catalunya |
1.316 ± 51 |
31,1 ± 1,56 |
37,5 ± 0,86 |
20,4 ± 0,38 |
2,0 ± 0,09 |
65,9 ± 1,52 |
35,2 ± 3,75 |
8,6 ± 0,93 |
261 |
|
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Centrals |
1.507 ± 196 |
23,7 ± 6,68 |
34,5 ± 4,02 |
17,5 ± 1,26 |
2,7 ± 0,34 |
59,4 ± 6,07 |
5,5 ± 3,26 |
— |
12 |
|
Comarques Gironines |
1.150 ± 98 |
30,5 ± 4,65 |
30,7 ± 1,72 |
19,6 ± 0,95 |
1,0 ± 0,05 |
67,5 ± 3,37 |
58,6 ± 13,70 |
— |
35 |
|
Alt Pirineu i Aran |
1.331 ± 59 |
31,6 ± 1,69 |
38,6 ± 0,93 |
20,7 ± 0,42 |
2,1 ± 0,11 |
66,0 ± 1,73 |
35,0 ± 3,92 |
7,9 ± 0,87 |
214 |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
1.354 ± 160 |
26,8 ± 10,12 |
33,1 ± 5,86 |
17,6 ± 2,16 |
2,1 ± 0,28 |
49,4 ± 2,79 |
— |
— |
6 |
|
Girona |
1.243 ± 74 |
29,5 ± 3,09 |
32,7 ± 1,23 |
19,6 ± 0,69 |
1,3 ± 0,05 |
67,1 ± 2,39 |
40,0 ± 8,12 |
8,2 ± 1,35 |
69 |
|
Lleida |
1.340 ± 65 |
31,7 ± 1,81 |
39,2 ± 1,02 |
20,8 ± 0,45 |
2,2 ± 0,12 |
66,0 ± 1,91 |
35,2 ± 4,39 |
8,8 ± 1,16 |
186 |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 96. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.
|
|
Biomassa (t/ha) |
PLAT |
|
Edat |
N cores |
||||
|
|
Aèria total |
Fusta |
Escorça |
Branques |
Fulles |
(t/ha/any) |
n |
(anys) |
|
|
Catalunya |
117,0 ± 3,60 |
85,4 ± 2,87 |
12,8 ± 0,43 |
13,4 ± 0,41 |
5,4 ± 0,28 |
2,4 ± 0,08 |
261 |
75 ± 40 |
541 |
|
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Centrals |
103,2 ± 16,00 |
74,4 ± 13,15 |
6,3 ± 1,23 |
15,4 ± 2,62 |
7,1 ± 0,89 |
2,1 ± 0,19 |
12 |
55 ± 23 |
62 |
|
Comarques Gironines |
83,9 ± 6,32 |
62,4 ± 5,30 |
8,1 ± 0,62 |
10,3 ± 0,52 |
3,1 ± 0,15 |
2,0 ± 0,13 |
35 |
77 ± 41 |
56 |
|
Alt Pirineu i Aran |
122,7 ± 3,97 |
89,4 ± 3,18 |
13,9 ± 0,46 |
13,8 ± 0,46 |
5,6 ± 0,32 |
2,5 ± 0,09 |
214 |
77 ± 41 |
423 |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
96,7 ± 25,63 |
78,2 ± 22,70 |
3,7 ± 0,93 |
9,4 ± 1,66 |
5,5 ± 0,64 |
2,1 ± 0,26 |
6 |
52 ± 21 |
35 |
|
Girona |
95,7 ± 4,90 |
72,1 ± 4,09 |
10,3 ± 0,56 |
9,6 ± 0,35 |
3,6 ± 0,14 |
2,0 ± 0,10 |
69 |
76 ± 38 |
107 |
|
Lleida |
124,8 ± 4,36 |
90,1 ± 3,51 |
13,9 ± 0,51 |
14,8 ± 0,50 |
6,0 ± 0,37 |
2,6 ± 0,09 |
186 |
77 ± 41 |
399 |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula
97. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal
i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre
d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥
|
|
Volum (m³/ha) |
|
Producció (m³/ha/any) |
|
|
||||
|
|
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
VAE ≥ |
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
PVAE ≥ |
n |
|
Catalunya |
197,9 ± 6,44 |
163,9 ± 5,43 |
30,7 ± 0,96 |
78,9 ± 1,74 |
4,3 ± 0,14 |
3,6 ± 0,11 |
0,7 ± 0,02 |
62,54 |
261 |
|
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Centrals |
154,8 ± 26,96 |
130,3 ± 23,53 |
22,3 ± 3,38 |
67,8 ± 9,17 |
3,4 ± 0,32 |
2,9 ± 0,28 |
0,5 ± 0,04 |
51,31 |
12 |
|
Comarques Gironines |
147,6 ± 11,95 |
122,7 ± 10,28 |
22,5 ± 1,59 |
78,4 ± 5,08 |
3,7 ± 0,28 |
3,1 ± 0,23 |
0,5 ± 0,04 |
60,37 |
35 |
|
Alt Pirineu i Aran |
207,7 ± 7,12 |
171,9 ± 6,00 |
32,3 ± 1,06 |
79,4 ± 1,84 |
4,5 ± 0,15 |
3,7 ± 0,13 |
0,7 ± 0,03 |
63,25 |
214 |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
163,4 ± 46,78 |
139,6 ± 41,29 |
21,8 ± 5,48 |
76,3 ± 12,96 |
3,7 ± 0,47 |
3,2 ± 0,44 |
0,5 ± 0,06 |
56,25 |
6 |
|
Girona |
166,2 ± 8,61 |
138,3 ± 7,35 |
25,3 ± 1,19 |
75,2 ± 3,35 |
3,7 ± 0,19 |
3,1 ± 0,16 |
0,5 ± 0,03 |
59,10 |
69 |
|
Lleida |
209,7 ± 7,92 |
173,4 ± 6,68 |
32,8 ± 1,18 |
80,0 ± 2,01 |
4,6 ± 0,17 |
3,8 ± 0,14 |
0,7 ± 0,03 |
63,63 |
186 |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula
98. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és
present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en
nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri
total. De la mateixa manera es donen
les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a
producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa
aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha
determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.
|
|
Existències acumulades en milers |
Existències incorporades en milers |
|
|||||
|
|
Nombre de peus |
m³ |
tones |
tones de carboni |
m³/any |
tones/any |
tones de carboni/any |
Superfície (ha) |
|
Catalunya |
61.118 |
8.426,3 |
4.993,6 |
2.569,2 |
201,4 |
112,4 |
57,8 |
54.613 |
|
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Centrals |
6.502 |
699,3 |
435,4 |
224,2 |
17,4 |
10,0 |
5,1 |
5.388 |
|
Comarques Gironines |
6.701 |
722,3 |
411,3 |
211,1 |
20,6 |
11,1 |
5,7 |
6.276 |
|
Alt Pirineu i Aran |
47.915 |
7.004,8 |
4.146,9 |
2.133,9 |
163,4 |
91,4 |
47,0 |
42.950 |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
3.932 |
424,9 |
251,9 |
129,7 |
10,6 |
5,9 |
3,0 |
3.163 |
|
Girona |
13.170 |
1.560,2 |
892,8 |
458,7 |
39,8 |
21,6 |
11,1 |
11.692 |
|
Lleida |
44.016 |
6.441,2 |
3.848,9 |
1.980,9 |
151,1 |
84,9 |
43,7 |
39.758 |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 99. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus uncinata és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pi negre (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus uncinata regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pi negre. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.
|
Regeneració sota Pinus uncinata de: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
||
|
Betula pendula |
0 |
2.207 |
383 |
245 |
5 |
10 |
50,0 |
||
|
Sorbus aucuparia |
0 |
8.256 |
1.290 |
712 |
12 |
14 |
85,7 |
||
|
Abies aba |
0 |
13.576 |
1.401 |
777 |
16 |
19 |
84,2 |
||
|
Pinus sylvestris |
0 |
3.531 |
365 |
156 |
11 |
29 |
37,9 |
||
|
Pinus uncinata |
0 |
19.208 |
1.526 |
246 |
94 |
110 |
85,5 |
||
|
Regeneració de Pinus uncinata sota: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
||
|
Abies aba |
0 |
2.457 |
582 |
336 |
4 |
8 |
50,0 |
||
|
Pinus sylvestris |
0 |
3.329 |
178 |
90 |
11 |
42 |
26,2 |
||
Taula 100. Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
|
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
|
2-4 |
M |
6 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
2 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
4-6 |
M |
11 |
26 |
50 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
4 |
7 |
11 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
6-8 |
M |
16 |
37 |
74 |
126 |
202 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
5 |
9 |
14 |
24 |
35 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
8-10 |
M |
23 |
53 |
97 |
158 |
229 |
311 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
5 |
11 |
19 |
29 |
45 |
66 |
— |
— |
— |
— |
|
10-12 |
M |
— |
63 |
119 |
195 |
296 |
392 |
520 |
688 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
17 |
24 |
31 |
53 |
56 |
79 |
101 |
— |
— |
|
12-14 |
M |
— |
84 |
145 |
235 |
346 |
494 |
590 |
791 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
15 |
26 |
39 |
57 |
86 |
84 |
121 |
— |
— |
|
14-16 |
M |
— |
— |
191 |
285 |
399 |
586 |
752 |
915 |
— |
1.804 |
|
|
D.T. |
— |
— |
15 |
52 |
55 |
105 |
81 |
127 |
— |
459 |
|
16-18 |
M |
— |
— |
— |
340 |
509 |
586 |
821 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
40 |
65 |
78 |
96 |
— |
— |
— |
|
18-20 |
M |
— |
— |
— |
— |
550 |
694 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
106 |
177 |
— |
— |
— |
— |
|
Qualsevol |
M |
11 |
42 |
102 |
205 |
348 |
498 |
705 |
794 |
1.021 |
1.603 |
|
altura |
D.T. |
6 |
18 |
37 |
68 |
111 |
149 |
155 |
235 |
380 |
474 |
Taula 101. Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
|
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
|
2-4 |
M |
0,74 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
0,46 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
4-6 |
M |
0,74 |
2,31 |
3,30 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
0,67 |
1,18 |
2,93 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
6-8 |
M |
0,32 |
1,55 |
2,75 |
5,14 |
6,32 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
0,24 |
1,16 |
1,53 |
2,94 |
4,36 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
8-10 |
M |
0,43 |
1,34 |
2,69 |
4,51 |
6,67 |
8,08 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
0,25 |
1,01 |
1,43 |
3,05 |
2,72 |
4,87 |
— |
— |
— |
— |
|
10-12 |
M |
— |
1,01 |
2,53 |
5,75 |
5,73 |
4,92 |
6,89 |
6,96 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
0,42 |
1,21 |
4,14 |
5,07 |
3,31 |
5,46 |
2,30 |
— |
— |
|
12-14 |
M |
— |
— |
5,05 |
4,60 |
6,91 |
6,08 |
7,09 |
16,08 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
2,53 |
2,59 |
5,63 |
3,63 |
3,96 |
12,78 |
— |
— |
|
14-16 |
M |
— |
— |
— |
5,21 |
7,55 |
9,68 |
10,17 |
11,06 |
— |
15,79 |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
4,40 |
3,60 |
5,81 |
6,79 |
9,63 |
— |
11,13 |
|
16-18 |
M |
— |
— |
— |
4,79 |
7,33 |
5,29 |
11,15 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
2,87 |
4,60 |
3,34 |
5,27 |
— |
— |
— |
|
18-20 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
8,14 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
5,71 |
— |
— |
— |
— |
|
Qualsevol |
M |
0,61 |
1,69 |
2,94 |
4,88 |
6,77 |
7,04 |
9,29 |
10,51 |
10,60 |
15,70 |
|
altura |
D.T. |
0,56 |
1,35 |
1,88 |
3,34 |
4,67 |
4,81 |
5,77 |
8,68 |
7,26 |
11,07 |
Taula 102. Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
|
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
|
2-4 |
M |
4 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
2 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
4-6 |
M |
9 |
20 |
40 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
4 |
6 |
8 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
6-8 |
M |
12 |
30 |
60 |
105 |
170 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
4 |
8 |
12 |
22 |
28 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
8-10 |
M |
18 |
42 |
78 |
131 |
191 |
258 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
4 |
10 |
16 |
28 |
44 |
63 |
— |
— |
— |
— |
|
10-12 |
M |
— |
50 |
98 |
162 |
246 |
327 |
445 |
599 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
14 |
20 |
30 |
50 |
46 |
91 |
87 |
— |
— |
|
12-14 |
M |
— |
69 |
119 |
195 |
292 |
409 |
512 |
682 |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
12 |
23 |
37 |
54 |
78 |
59 |
108 |
— |
— |
|
14-16 |
M |
— |
— |
158 |
240 |
338 |
503 |
641 |
807 |
— |
1.624 |
|
|
D.T. |
— |
— |
16 |
45 |
50 |
101 |
80 |
115 |
— |
406 |
|
16-18 |
M |
— |
— |
— |
283 |
435 |
507 |
701 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
37 |
60 |
73 |
97 |
— |
— |
— |
|
18-20 |
M |
— |
— |
— |
— |
471 |
597 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
93 |
145 |
— |
— |
— |
— |
|
Qualsevol |
M |
9 |
34 |
83 |
170 |
294 |
422 |
604 |
689 |
889 |
1.427 |
|
altura |
D.T. |
5 |
15 |
31 |
59 |
99 |
133 |
137 |
209 |
347 |
415 |
Taula 103.
Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de
variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a
i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou
els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a
terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de
l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és
el diàmetre a la base de la branca.
|
Variable |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Independent |
Dependent |
Mínim |
Màxim |
a |
b |
r2 |
EES |
n |
|
dn (cm) |
Altura (m) |
5,0 |
101,4 |
1,3817 |
0,6543 |
0,6721 |
0,2652 |
5.630 |
|
dn (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
74,5 |
1,2186 |
0,6802 |
0,5312 |
0,3520 |
1.686 |
|
dn* (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
74,5 |
1,5628 |
0,6187 |
0,4729 |
0,3732 |
1.686 |
|
dn (cm) |
Diàmetre de capçada (m) |
5,0 |
74,5 |
0,4187 |
0,6357 |
0,6341 |
0,2672 |
1.747 |
|
db (mm) |
Pes sec de la branca amb fulles (g) |
7,0 |
125,7 |
0,2027 |
2,4089 |
0,9401 |
0,3484 |
601 |
|
db (mm) |
Pes sec de les fulles (g) |
7,0 |
125,7 |
0,3851 |
1,8678 |
0,8208 |
0,5026 |
585 |
|
dn (cm) |
Biomassa de branques amb fulles (kg) |
5,3 |
74,5 |
0,0908 |
1,8175 |
0,6535 |
0,6861 |
764 |
|
dn (cm) |
Biomassa de fulles (kg) |
5,3 |
74,5 |
0,0899 |
1,4055 |
0,6145 |
0,5770 |
764 |
Taula 104. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
Classe |
|
Altura |
Diàmetre de capçada |
Gruix d'escorça |
Creixement(mm/any) |
Edat |
|
|
diamètrica
(cm) |
(m) |
(m) |
(mm) |
corrent |
mitjà |
(anys) |
|
|
5 - 10 |
M |
4,81 |
1,53 |
4,61 |
1,29 |
1,03 |
46,32 |
|
|
D.T. |
1,52 |
0,43 |
1,79 |
1,13 |
0,67 |
24,13 |
|
10 - 15 |
M |
7,28 |
2,07 |
6,85 |
1,49 |
1,44 |
54,85 |
|
|
D.T. |
2,08 |
0,56 |
1,93 |
1,19 |
1,02 |
28,21 |
|
15 - 20 |
M |
9,36 |
2,50 |
8,62 |
1,36 |
1,50 |
64,99 |
|
|
D.T. |
2,42 |
0,71 |
2,44 |
1,02 |
0,81 |
32,45 |
|
20 - 25 |
M |
10,89 |
3,01 |
10,02 |
1,29 |
1,57 |
75,63 |
|
|
D.T. |
2,68 |
0,74 |
2,93 |
0,91 |
0,64 |
32,27 |
|
25 - 30 |
M |
12,25 |
3,42 |
11,45 |
1,21 |
1,67 |
87,32 |
|
|
D.T. |
2,95 |
0,87 |
4,26 |
0,81 |
0,79 |
37,46 |
|
30 - 35 |
M |
13,36 |
3,83 |
13,32 |
1,11 |
1,62 |
100,79 |
|
|
D.T. |
2,99 |
0,87 |
4,65 |
0,77 |
0,74 |
38,25 |
|
35 - 40 |
M |
13,90 |
4,22 |
13,83 |
1,13 |
1,64 |
103,74 |
|
|
D.T. |
3,09 |
0,91 |
4,54 |
0,81 |
0,67 |
41,60 |
|
40 - 45 |
M |
13,85 |
4,36 |
14,20 |
0,95 |
1,37 |
125,39 |
|
|
D.T. |
3,31 |
0,88 |
5,11 |
0,70 |
0,56 |
41,76 |
|
45 - 50 |
M |
13,89 |
5,07 |
15,69 |
1,01 |
1,84 |
103,63 |
|
|
D.T. |
4,00 |
1,21 |
5,40 |
0,71 |
0,51 |
51,26 |
|
³ 50 |
M |
14,00 |
5,74 |
16,25 |
1,02 |
1,80 |
125,00 |
|
|
D.T. |
3,51 |
1,36 |
7,07 |
0,75 |
0,72 |
50,09 |
Taula 105. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
|
|
Concentració de l'element (g/100 g) |
Densitat |
MEF |
||||||
|
Fracció |
|
Carboni |
Nitrogen |
Fòsfor |
Sofre |
Calci |
Magnesi |
Potassi |
(g/cm3) |
(mg/cm2) |
|
Fusta |
M |
50,9217 |
0,0766 |
0,0033 |
0,0056 |
0,0822 |
0,0139 |
0,0414 |
0,52 |
— |
|
|
D.T. |
1,5714 |
0,0233 |
0,0013 |
0,0013 |
0,0278 |
0,0047 |
0,0151 |
0,07 |
— |
|
Escorça |
M |
53,5957 |
0,2277 |
0,0084 |
0,0227 |
0,4809 |
0,0165 |
0,0422 |
0,42 |
— |
|
|
D.T. |
1,0235 |
0,0662 |
0,0104 |
0,0129 |
0,2470 |
0,0146 |
0,0634 |
0,07 |
— |
|
Fulles |
M |
51,8777 |
1,0649 |
0,0882 |
0,0821 |
0,4732 |
0,1027 |
0,4455 |
— |
26,68 |
|
|
D.T. |
1,6255 |
0,1398 |
0,0182 |
0,0120 |
0,1521 |
0,0216 |
0,0843 |
— |
5,28 |
|
Branques |
M |
52,5859 |
0,3746 |
0,0331 |
0,0450 |
0,4637 |
0,0641 |
0,1846 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,3818 |
0,0918 |
0,0144 |
0,0119 |
0,1160 |
0,0173 |
0,0767 |
— |
— |