Pinus halepensis (pi blanc)

La pineda de pi blanc és el tipus de bosc amb un major nombre d’hectàrees a Catalunya (239.092, taula 20). El pi blanc es troba a totes les vegueries, tot i que la seva presència a l’Alt Pirineu i Aran és gairebé testimonial. És l’espècie més abundant a 19 comarques, on domina almenys al 40 % dels boscos, i arriba a representar entre el 90 % i el 100 % dels boscos del Garraf, el Tarragonès, el Baix Penedès, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, el Segrià i l’Alt Penedès. Les comarques amb més bosc de pi blanc són, però, el Bages (prop de 26.000 hectàrees), la Terra Alta (més de 20.000 hectàrees) i l’Anoia (més de 18.000 hectàrees).

 

A l’IEFC es va trobar pi blanc a un total de 2.713 parcel·les. Al 37,3 % d’aquestes era l’única espècie arbòria present i gairebé el 62 %, una proporció més gran que en cap altra espècie, podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al pi blanc). A tres de cada quatre parcel·les on es trobava, el pi blanc era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 717 peus/ha, l’àrea basal mitjana era de 13,3 m2/ha i l’altura dominant, d’11,3 m. L’edat mitjana dels 1.895 arbres mostrejats era de quasi 42 anys. L’any 1993, a Catalunya hi havia més de 181 milions de pins blancs amb un diàmetre normal d’almenys 5 cm, quasi dues terceres parts dels quals eren a l’Àmbit Metropolità, les Terres de l’Ebre i Comarques Centrals, i l’altra tercera part es repartia entre el Camp de

Tarragona, les Comarques Gironines i l’Àmbit de Ponent. El pi blanc té una producció molt variable en funció de l’àmbit territorial (més que la resta d’espècies abundants), que va des dels 5,6 m3/ha/any de mitjana en volum de fusta amb escorça a l’Àmbit Metropolità fins als 1,5 m3/ha/any a l’Àmbit de Ponent.

 

A Catalunya es pot trobar pi blanc des d’arran del mar fins a prop dels 1.000 m. Si bé és molt més abundant entre els 200 i els 600 m (on representa més del 35 % dels boscos), atès que per sota dels 200 metres una gran part del terreny està ocupada per conreus i sòls urbans. Entre els 400 i els 800 metres, segons les zones, comença a cedir protagonisme en el paisatge a altres espècies. De les espècies arbòries que hi ha a Catalunya, el pi blanc és de les que aguanta millor la sequera, la qual cosa fa que, en alguns indrets, la pineda de pi blanc sigui l’únic tipus de bosc possible. A les zones més seques (Àmbit de Ponent, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) és més abundant en orientacions entre nord i oest; en canvi, a les Comarques Centrals i a l’Àmbit Metropolità és més abundant en vessants orientats entre el sud i l’oest.

 

El pi blanc s’expandeix amb facilitat per les superfícies desarbrades i avui en dia encara està conquerint terrenys de conreu abandonats. Regenera bé sota la seva pròpia ombra però és incapaç de créixer sota l’ombra de la major part d’espècies arbòries que poden entrar en competència amb ell (taula 21) i que, en general, es desenvolupen perfectament sota l’ombra del pi blanc. Però el lloc privilegiat que encara ocupa en el panorama forestal de Catalunya està relacionat sobretot amb els canvis d’usos del sòl dels darrers cent anys.

 

En cas d’incendi forestal, el pi blanc acostuma a regenerar amb facilitat, i en pocs anys (uns 20-25) pot haver-hi un nou bosc de pi blanc, fins i tot molt més dens que l’originari. Hi ha, però, alguns casos en què la recuperació de la pineda de pi blanc es veu dificultada després del foc. Es tracta d’aquells indrets on el període entre incendis és tan curt que no permet la recuperació del bosc i, per tant, la presència de llavors. Algunes zones del Perelló, Vandellòs o el cap de Creus, amb fins més de cinc incendis forestals en els darrers 30 anys, en són un bon exemple.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 15.     Distribució de Pinus halepensis d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

41.321

28,68

200-400

75.696

40,42

400-600

78.405

35,07

600-800

41.145

18,94

800-1.000

2.525

1,80

1.000-1.200

0

0

1.200-1.400

0

0

1.400-1.600

0

0

1.600-1.800

0

0

1.800-2.000

0

0

2.000-2.200

0

0

2.200-2.400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

19.284

18,09

10-20

46.743

19,81

20-30

44.066

19,17

30-40

53.164

23,36

40-50

40.543

23,50

50-60

22.342

20,38

60-70

8.615

12,62

70-80

3.150

8,79

³ 80

1.186

4,21

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

30.207

17,61

NE

27.268

16,92

E

19.085

13,42

SE

29.056

21,96

S

32.915

22,49

SO

34.547

23,96

O

28.708

19,05

NO

37.306

22,48

 

Figura 5. Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Pinus halepensis és present des del nivell del mar fins als 800 m i, esporàdicament, pot arribar fins als 1.000 m. Pel que fa al pendent i a l’orientació no mostra cap preferència destacable.

 

Existències: classes diamètriques

Taula 16.     Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (1.107) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (2.713).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

350,42

67.494

4,23

782,2

3,04

562,4

10 - 15

255,39

47.403

10,50

1.891,7

7,28

1.310,2

15 - 20

179,66

33.046

16,80

3.005,2

11,31

2.022,7

20 - 25

105,19

19.521

18,37

3.321,8

12,11

2.191,0

25 - 30

46,62

8.900

13,82

2.573,6

8,95

1.666,4

30 - 35

17,33

3.363

7,92

1.497,7

5,07

958,7

35 - 40

5,66

1.192

3,71

753,1

2,36

478,4

40 - 45

1,82

385

1,65

345,7

1,03

216,7

45 - 50

0,63

160

0,73

186,2

0,45

114,9

³ 50

0,20

68

0,32

120,1

0,21

75,8

Catalunya

962,97

181.549

78,04

14.477,3

51,80

9.597,2

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 17.     Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Els valors es donen per a les estacions de cada àmbit (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

963 ± 18

18,4 ± 0,71

18,0 ± 0,23

16,4 ± 0,18

1,0 ± 0,01

66,5 ± 0,85

68,6 ± 1,56

10,1 ± 0,57

1.107

Àmbit Metropolità

905 ± 28

27,2 ± 1,22

21,6 ± 0,37

18,7 ± 0,25

1,1 ± 0,02

68,5 ± 1,17

69,6 ± 2,35

11,1 ± 1,36

334

Comarques Centrals

922 ± 28

17,1 ± 1,28

16,3 ± 0,35

15,8 ± 0,27

0,8 ± 0,02

61,3 ± 1,17

61,0 ± 2,84

6,5 ± 0,61

264

Comarques Gironines

1.123 ± 68

13,1 ± 2,12

17,0 ± 0,62

15,1 ± 0,46

0,8 ± 0,03

74,2 ± 2,80

81,5 ± 2,52

11,9 ± 1,02

113

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

802 ± 60

14,3 ± 3,08

13,8 ± 0,76

15,8 ± 0,83

1,0 ± 0,07

64,0 ± 3,88

57,0 ± 7,34

8,5 ± 2,08

81

Camp de Tarragona

991 ± 42

18,5 ± 1,63

18,5 ± 0,66

16,0 ± 0,40

0,9 ± 0,03

70,0 ± 2,25

69,1 ± 4,27

9,4 ± 1,58

171

Terres de l'Ebre

1.108 ± 58

11,9 ± 2,18

16,9 ± 0,77

15,1 ± 0,56

1,1 ± 0,04

62,7 ± 2,16

73,8 ± 3,46

14,8 ± 1,56

141

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

905 ± 19

23,1 ± 0,92

19,3 ± 0,28

17,5 ± 0,19

1,0 ± 0,02

65,4 ± 0,86

66,9 ± 1,78

8,5 ± 0,77

584

Girona

1.123 ± 68

13,1 ± 2,12

17,0 ± 0,62

15,1 ± 0,46

0,8 ± 0,03

74,2 ± 2,80

81,5 ± 2,52

11,9 ± 1,02

113

Lleida

851 ± 58

13,7 ± 2,81

14,2 ± 0,69

15,7 ± 0,76

1,0 ± 0,06

63,3 ± 3,50

53,6 ± 7,49

9,1 ± 1,72

98

Tarragona

1.040 ± 34

15,5 ± 1,34

17,8 ± 0,52

15,6 ± 0,35

1,0 ± 0,02

67,0 ± 1,66

71,4 ± 2,75

11,8 ± 1,12

312

Biomassa i producció

Taula 18.     Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

54,4 ± 0,92

31,4 ± 0,60

8,9 ± 0,18

11,9 ± 0,22

2,2 ± 0,03

2,3 ± 0,05

1.107

42 ± 19

1.939

Àmbit Metropolità

76,8 ± 1,80

47,4 ± 1,21

14,4 ± 0,38

12,7 ± 0,28

2,3 ± 0,05

3,5 ± 0,10

334

43 ± 18

611

Comarques Centrals

47,9 ± 1,49

28,3 ± 1,02

7,9 ± 0,27

9,6 ± 0,22

2,0 ± 0,04

2,3 ± 0,07

264

44 ± 19

443

Comarques Gironines

48,6 ± 2,00

27,1 ± 1,23

7,2 ± 0,36

12,3 ± 0,47

2,0 ± 0,07

2,7 ± 0,11

113

29 ± 12

235

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

38,8 ± 2,71

19,4 ± 1,47

5,0 ± 0,37

11,9 ± 1,12

2,4 ± 0,16

1,1 ± 0,09

81

36 ± 17

116

Camp de Tarragona

48,7 ± 2,13

27,1 ± 1,35

7,3 ± 0,37

12,3 ± 0,45

2,0 ± 0,07

1,8 ± 0,08

171

43 ± 19

241

Terres de l'Ebre

43,9 ± 2,76

22,2 ± 1,51

5,4 ± 0,37

13,7 ± 0,91

2,7 ± 0,08

1,3 ± 0,09

141

48 ± 22

288

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

64,5 ± 1,37

39,4 ± 0,92

11,7 ± 0,28

11,3 ± 0,20

2,2 ± 0,03

3,0 ± 0,07

584

43 ± 18

1.028

Girona

48,6 ± 2,00

27,1 ± 1,23

7,2 ± 0,36

12,3 ± 0,47

2,0 ± 0,07

2,7 ± 0,11

113

29 ± 12

235

Lleida

39,3 ± 2,50

20,1 ± 1,39

5,2 ± 0,35

11,7 ± 0,99

2,3 ± 0,14

1,2 ± 0,09

98

37 ± 17

147

Tarragona

46,7 ± 1,73

25,0 ± 1,04

6,5 ± 0,28

12,8 ± 0,47

2,3 ± 0,06

1,6 ± 0,06

312

46 ± 21

529

Volum i producció

Taula 19.     Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

78,0 ± 1,45

51,8 ± 0,95

20,7 ± 0,40

59,6 ± 0,96

3,6 ± 0,07

2,4 ± 0,05

1,0 ± 0,02

53,3 ± 0,92

1.107

Àmbit Metropolità

118,2 ± 2,92

77,3 ± 1,91

32,1 ± 0,81

67,8 ± 1,30

5,6 ± 0,17

3,6 ± 0,11

1,6 ± 0,05

64,2 ± 1,33

334

Comarques Centrals

67,7 ± 2,29

44,6 ± 1,52

18,2 ± 0,63

57,1 ± 1,72

3,5 ± 0,12

2,3 ± 0,08

1,0 ± 0,03

48,0 ± 1,70

264

Comarques Gironines

71,0 ± 3,23

47,9 ± 2,11

18,5 ± 0,89

50,0 ± 2,87

4,2 ± 0,18

2,8 ± 0,12

1,1 ± 0,05

42,5 ± 2,78

113

Alt Pirineu i Aran

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Àmbit de Ponent

46,9 ± 3,30

31,9 ± 2,22

12,0 ± 0,89

50,5 ± 4,73

1,5 ± 0,12

1,0 ± 0,09

0,4 ± 0,03

39,8 ± 4,32

81

Camp de Tarragona

67,7 ± 3,38

45,1 ± 2,23

17,9 ± 0,93

56,5 ± 2,34

2,8 ± 0,13

1,8 ± 0,08

0,7 ± 0,04

48,7 ± 2,23

171

Terres de l'Ebre

56,3 ± 3,62

38,9 ± 2,49

14,1 ± 0,93

49,3 ± 3,12

1,9 ± 0,13

1,3 ± 0,09

0,5 ± 0,04

38,7 ± 2,86

141

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

96,9 ± 2,22

63,5 ± 1,45

26,2 ± 0,62

64,7 ± 1,09

4,8 ± 0,12

3,1 ± 0,08

1,3 ± 0,03

59,2 ± 1,11

584

Girona

71,0 ± 3,23

47,9 ± 2,11

18,5 ± 0,89

50,0 ± 2,87

4,2 ± 0,18

2,8 ± 0,12

1,1 ± 0,05

42,5 ± 2,78

113

Lleida

48,9 ± 3,10

32,8 ± 2,09

12,8 ± 0,84

50,9 ± 4,24

1,7 ± 0,12

1,1 ± 0,08

0,4 ± 0,03

38,9 ± 3,89

98

Tarragona

62,9 ± 2,55

42,5 ± 1,70

16,3 ± 0,69

53,8 ± 1,97

2,4 ± 0,10

1,6 ± 0,07

0,6 ± 0,03

45,4 ± 1,84

312

Existències i superfície

Taula 20.     Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

181.549

14.477,3

10.130,5

5116,8

690,0

447,3

225,5

239.092

Àmbit Metropolità

40.857

5.435,7

3.525,4

1780,7

263,1

162,4

81,9

51.309

Comarques Centrals

39.683

2.821,0

2.009,3

1015,4

152,8

101,8

51,4

50.560

Comarques Gironines

21.596

1.592,1

1.083,4

546,9

94,2

60,2

30,3

24.779

Alt Pirineu i Aran

547

27,7

15,2

7,7

1,4

0,7

0,3

471

Àmbit de Ponent

15.977

867,4

709,7

358,6

30,6

22,4

11,3

26.506

Camp de Tarragona

31.516

2.143,1

1.547,0

779,8

92,2

61,4

30,9

38.960

Terres de l'Ebre

31.372

1.590,2

1.240,4

627,8

55,8

38,4

19,4

46.507

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

78.006

8.124,5

5.437,3

2746,7

409,6

260,0

131,1

99.064

Girona

21.627

1.593,3

1.084,4

547,4

94,2

60,2

30,3

24.779

Lleida

19.027

1.026,2

821,4

415,1

38,3

27,3

13,8

29.782

Tarragona

62.888

3.733,4

2.787,4

1407,6

148,0

99,8

50,3

85.467

Regeneració

Taula 21.     Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Pinus halepensis és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de pi blanc (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Pinus halepensis regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de pi blanc. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

                                                                                                                                                                                                  

Regeneració sota Pinus halepensis de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Acer monspessulanum

0

20.007

5.366

5.326

4

5

80,0

Arbutus unedo

0

1.203

57

50

2

22

9,1

Olea europaea

0

4.039

974

212

28

31

90,3

Quercus ilex

0

96.883

6.977

672

254

269

94,4

Roures

0

24.960

3.202

388

153

167

91,6

Quercus suber

0

11.067

3.664

1.930

4

7

57,1

Juniperus oxycedrus

0

0

0

0

0

8

0

Pinus halepensis

0

22.216

1.600

140

323

431

74,9

Pinus nigra

0

7.605

324

154

16

50

32,0

Pinus pinaster

0

472

94

98

1

5

20,0

Pinus pinea

0

412

15

10

3

42

7,1

Pinus sylvestris

0

1.304

289

132

5

14

35,7

Regeneració de Pinus halepensis sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Quercus ilex

0

467

26

18

3

33

9,1

Roures

0

924

144

129

3

7

42,9

Pinus nigra

0

8.011

856

315

22

46

47,8

Pinus pinea

0

2.000

171

105

6

23

26,1

Tarifes de cubicació

Taula 22.     Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

6

17

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

4

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

10

26

51

85

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

7

10

16

—

—

—

—

—

—

6-8

M

15

37

70

114

174

219

—

—

—

—

 

D.T.

6

10

15

21

29

32

—

—

—

—

8-10

M

19

48

92

146

214

296

413

—

—

—

 

D.T.

7

12

18

27

40

52

43

—

—

—

10-12

M

28

61

111

183

268

362

495

607

—

—

 

D.T.

8

17

21

34

47

63

92

104

—

—

12-14

M

28

71

134

217

332

441

594

746

—

—

 

D.T.

11

17

30

41

58

81

84

122

—

—

14-16

M

—

95

155

259

403

525

678

—

—

—

 

D.T.

—

21

29

47

87

47

94

—

—

—

16-18

M

—

98

154

298

419

576

—

—

—

—

 

D.T.

—

15

32

67

82

97

—

—

—

—

18-20

M

—

—

—

343

444

737

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

42

101

87

—

—

—

—

Qualsevol

M

12

41

90

167

280

422

600

833

1.024

1.243

altura

D.T.

7

18

32

62

97

152

182

312

309

426

Taula 23.     Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

0,47

1,36

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,28

0,86

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

0,68

1,34

1,98

3,16

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,50

0,96

1,44

2,57

—

—

—

—

—

—

6-8

M

0,79

2,05

3,02

4,36

5,79

7,52

—

—

—

—

 

D.T.

0,64

1,45

1,81

3,61

4,07

5,18

—

—

—

—

8-10

M

0,82

2,59

4,29

6,00

7,09

6,95

5,28

—

—

—

 

D.T.

0,56

1,67

2,84

3,59

4,98

4,98

3,39

—

—

—

10-12

M

1,25

2,38

5,05

7,34

9,79

11,03

8,00

16,45

—

—

 

D.T.

1,07

1,47

2,88

4,13

5,70

7,52

3,67

14,31

—

—

12-14

M

—

2,39

6,10

9,31

12,61

15,37

13,36

—

—

—

 

D.T.

—

1,92

3,34

5,06

6,32

7,91

5,07

—

—

—

14-16

M

—

3,31

6,70

9,18

15,28

22,10

22,48

—

—

—

 

D.T.

—

1,43

5,65

5,96

8,30

14,14

15,04

—

—

—

16-18

M

—

—

—

10,99

19,91

22,76

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

4,24

15,33

8,20

—

—

—

—

18-20

M

—

—

—

18,08

17,67

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

6,62

10,21

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

0,74

2,08

4,13

6,86

10,33

14,60

15,42

18,50

20,86

—

altura

D.T.

0,59

1,49

2,82

4,80

7,47

10,83

12,79

11,48

16,02

—

 

Taula 24.     Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

4

11

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

2

4

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

7

17

33

55

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

5

8

15

—

—

—

—

—

—

6-8

M

10

24

46

75

119

154

—

—

—

—

 

D.T.

4

7

11

17

25

26

—

—

—

—

8-10

M

14

32

60

95

140

204

300

—

—

—

 

D.T.

5

9

14

22

32

46

41

—

—

—

10-12

M

20

42

72

121

176

244

332

414

—

—

 

D.T.

6

12

17

28

39

52

77

102

—

—

12-14

M

22

48

90

142

222

292

435

550

—

—

 

D.T.

9

15

24

30

47

60

50

153

—

—

14-16

M

—

62

106

178

266

341

458

—

—

—

 

D.T.

—

16

30

41

60

41

90

—

—

—

16-18

M

—

69

97

202

283

406

—

—

—

—

 

D.T.

—

12

19

48

59

81

—

—

—

—

18-20

M

—

—

—

229

300

516

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

28

67

72

—

—

—

—

Qualsevol

M

9

27

59

110

186

285

420

584

702

981

altura

D.T.

5

13

23

44

69

107

129

230

161

372

Equacions al·lomètriques

Taula 25.     Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

64,3

2,1908

0,5000

0,4430

0,2847

17.943

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

60,5

0,5536

1,1849

0,7070

0,3806

6.625

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

60,5

0,9568

1,0725

0,5610

0,4660

6.625

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

51,3

0,4612

0,7026

0,6926

0,2328

6.066

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

3,1

158,5

0,2689

2,4114

0,9397

0,3470

2.583

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

3,1

158,5

0,1921

2,0348

0,7712

0,6281

2.570

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,0

51,3

0,1179

1,8945

0,6088

0,7391

2.206

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,0

51,3

0,0501

1,5990

0,5829

0,6583

2.206

Indicadors dendromètrics

Taula 26.     Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

5,97

1,92

5,89

1,15

1,23

32,26

 

D.T.

1,89

0,53

2,99

0,98

0,65

15,01

10 - 15

M

7,71

2,61

11,84

1,44

1,48

38,79

 

D.T.

2,37

0,64

4,29

1,04

0,72

16,79

15 - 20

M

9,01

3,37

16,73

1,68

1,82

41,84

 

D.T.

2,57

0,76

5,17

1,09

0,92

16,88

20 - 25

M

10,31

4,05

21,13

1,93

2,10

45,15

 

D.T.

2,93

0,82

6,20

1,18

0,97

19,26

25 - 30

M

11,42

4,86

25,19

2,15

2,29

49,29

 

D.T.

3,25

0,95

7,13

1,29

1,08

21,07

30 - 35

M

12,68

5,50

28,80

2,11

2,46

53,46

 

D.T.

3,53

1,12

7,46

1,31

1,12

21,82

35 - 40

M

13,50

6,19

31,43

2,09

2,42

59,40

 

D.T.

3,41

1,10

8,37

1,25

0,78

18,73

40 - 45

M

14,72

6,79

36,50

2,45

2,75

61,69

 

D.T.

4,46

1,12

8,98

1,58

1,29

22,38

45 - 50

M

15,77

—

—

2,45

—

—

 

D.T.

4,63

—

—

1,16

—

—

³ 50

M

16,77

—

—

3,31

—

—

 

D.T.

4,85

—

—

1,93

—

—

 

Taula 27.     Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

49,8704

0,1188

0,0047

0,0105

0,1830

0,0231

0,0620

0,42

—

 

D.T.

1,4449

0,0575

0,0028

0,0088

0,0382

0,0066

0,0176

0,08

—

Escorça

M

52,2991

0,2863

0,0071

0,0275

1,1171

0,0407

0,0376

0,61

—

 

D.T.

1,3696

0,0772

0,0047

0,0100

0,6185

0,0189

0,0428

0,07

—

Fulles

M

52,9563

1,2192

0,0747

0,1300

0,8315

0,2305

0,3583

—

23,03

 

D.T.

2,0651

0,2027

0,0205

0,0268

0,2547

0,0749

0,0890

—

3,02

Branques

M

50,4042

0,4415

0,0323

0,0494

1,0692

0,1055

0,2811

—

—

 

D.T.

1,5092

0,1364

0,0169

0,0144

0,3393

0,0324

0,0887

—

—