Fagus sylvatica (faig)

El faig és relativament rar a Catalunya ja que n’és present a poques comarques. Tanmateix, aquesta és la vuitena espècie més abundant (més de 36 milions de peus) i la segona espècie caducifòlia més abundant després del roure martinenc. Les fagedes estan molt concentrades al Ripollès (quasi 10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d’Aran i el Berguedà. Però també hi ha fagedes a l’Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot petites clapes al Solsonès i al massís dels Ports.

 

A l’IEFC es va trobar faig en un total de 567 parcel·les. Però només al 15,5 % d’aquestes parcel·les hi era l’única espècie arbòria present i això que les fagedes tendeixen a ser boscos força monoespecífics i només el 34,4 % podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, parcel·les en què almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al faig). Només al 47 % de les parcel·les on hi era present, el faig era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 971 peus per hectàrea; l’àrea basal mitjana, de 23,1 m2/ha, i l’altura dominant, de 17,7 m. L’edat mitjana dels 274 arbres mostrejats era de 59 anys.

 

El faig mostra una marcada preferència per les orientacions nord i és especialment abundant entre els 800 i els 1.600 m. És una de les espècies que hi ha a Catalunya amb una fusta més preuada i amb una producció més notable (5,4 m3/ha/any de volum de fusta amb escorça). Probablement per aquests motius en el passat ha estat sobreexplotat i com a conseqüència la seva àrea de distribució va anar minvant. Actualment es troba en expansió, especialment en detriment del pi roig. Mentre el faig regenera sense problemes sota un bosc dominat pel pi roig, aquest ho fa amb dificultat en un bosc dominat pel faig. El faig regenera perfectament sota la seva pròpia ombra i també regenera relativament bé a les avetoses i a les rouredes. Tanmateix, els avets, els roures i fins i tot les alzines també regeneren més o menys bé a les fagedes. Tot plegat fa que, mentre en les interaccions

entre pi roig i faig l’avantatge és pràcticament sempre pel faig, amb les interaccions amb aquestes altres espècies es pugui donar un ampli ventall de resultats, en funció de les particularitats ambientals de cada indret.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 119.  Distribució de Fagus sylvatica d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

0

0

200-400

0

0

400-600

209

0,09

600-800

2.406

1,11

800-1000

6.500

4,64

1000-1200

10.261

10,46

1200-1400

5.559

8,65

1400-1600

2.395

4,73

1600-1800

1.276

3,04

1800-2000

122

0,43

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

123

0,12

10-20

513

0,22

20-30

1.711

0,74

30-40

1.803

0,79

40-50

5.392

3,13

50-60

5.637

5,14

60-70

6.150

9,01

70-80

4.482

12,51

³ 80

2.914

10,36

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

7.061

4,12

NE

7.199

4,47

E

1.873

1,32

SE

1.858

1,40

S

1.294

0,88

SO

1.701

1,18

O

2.044

1,36

NO

5.695

3,43

 

Figura 21:           Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Fagus sylvatica viu preferentment entre els 600 i els 1.800 m, en terrenys de fort pendent i orientats entre nord-oest i nord-est.

 

 

Existències: classes diamètriques

Taula 120.  Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (224) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (567).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

412,15

16.218

6,44

247,8

5,91

227,7

10 - 15

230,43

7.871

13,37

444,8

12,37

412,0

15 - 20

157,00

5.025

21,28

664,3

19,79

618,3

20 - 25

103,30

3.087

26,46

777,0

24,71

725,8

25 - 30

58,76

1.751

23,53

690,3

22,01

645,9

30 - 35

33,18

1.023

21,16

635,4

19,86

596,6

35 - 40

15,96

528

13,69

441,4

12,88

415,6

40 - 45

9,10

265

11,25

322,7

10,61

304,1

45 - 50

4,14

152

6,05

217,2

5,73

205,3

³ 50

7,39

227

25,92

748,6

24,61

710,3

Catalunya

1.031,34

36.144

169,16

5.189,4

158,47

4.861,7

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 121.  Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥ 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus ≥ 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.031 ± 42

22,5 ± 1,50

24,9 ± 0,85

19,3 ± 0,59

3,3 ± 0,12

150,5 ± 5,05

49,1 ± 4,43

15,5 ± 1,71

224

Àmbit Metropolità

1.068 ± 137

26,7 ± 3,96

26,9 ± 3,26

18,3 ± 1,09

6,1 ± 0,71

236,4 ± 27,01

—

—

16

Comarques Centrals

1.123 ± 90

21,0 ± 2,82

25,2 ± 1,18

18,6 ± 0,80

3,4 ± 0,19

176,6 ± 9,84

49,9 ± 5,39

16,1 ± 1,92

61

Comarques Gironines

1.046 ± 57

21,3 ± 1,88

21,7 ± 0,84

17,6 ± 0,50

2,8 ± 0,15

148,8 ± 6,12

54,4 ± 6,38

15,5 ± 2,66

116

Alt Pirineu i Aran

814 ± 97

28,4 ± 5,10

34,0 ± 3,39

26,5 ± 2,66

3,2 ± 0,16

75,6 ± 3,86

—

—

31

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

1.175 ± 93

21,4 ± 2,37

25,9 ± 1,38

17,9 ± 0,69

4,2 ± 0,30

198,5 ± 12,00

47,4 ± 6,52

18,2 ± 2,86

57

Girona

1.030 ± 52

21,8 ± 1,83

22,1 ± 0,77

18,0 ± 0,49

2,9 ± 0,13

150,6 ± 5,67

53,9 ± 5,97

15,2 ± 2,42

136

Lleida

814 ± 97

28,4 ± 5,10

34,0 ± 3,39

26,5 ± 2,66

3,2 ± 0,16

75,6 ± 3,86

—

—

31

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Biomassa i producció

Taula 122.  Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

132,5 ± 5,78

108,1 ± 5,23

6,4 ± 0,29

16,5 ± 0,45

1,5 ± 0,04

4,2 ± 0,15

224

59 ± 31

274

Àmbit Metropolità

113,8 ± 15,39

90,3 ± 12,80

4,0 ± 0,53

17,6 ± 2,11

1,9 ± 0,22

3,7 ± 0,58

16

38 ± 8

13

Comarques Centrals

137,4 ± 8,58

110,5 ± 7,19

8,1 ± 0,55

17,2 ± 0,89

1,7 ± 0,08

4,7 ± 0,32

61

68 ± 30

77

Comarques Gironines

111,1 ± 5,22

87,3 ± 4,38

5,4 ± 0,35

16,9 ± 0,64

1,4 ± 0,06

4,1 ± 0,20

116

56 ± 30

162

Alt Pirineu i Aran

203,0 ± 24,14

180,1 ± 22,35

8,0 ± 0,94

13,5 ± 0,97

1,5 ± 0,07

4,0 ± 0,33

31

71 ± 36

22

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

133,3 ± 8,86

106,8 ± 7,39

7,2 ± 0,58

17,5 ± 1,00

1,8 ± 0,09

4,3 ± 0,31

57

64 ± 31

77

Girona

113,9 ± 4,96

89,8 ± 4,17

5,7 ± 0,33

16,9 ± 0,58

1,4 ± 0,05

4,2 ± 0,20

136

56 ± 29

175

Lleida

203,0 ± 24,14

180,1 ± 22,35

8,0 ± 0,94

13,5 ± 0,97

1,5 ± 0,07

4,0 ± 0,33

31

71 ± 36

22

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Volum i producció

Taula 123.  Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE ≥ 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 ≥ 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 ≥ 20 cm (%)

n

Catalunya

169,2 ± 8,02

158,5 ± 7,61

10,3 ± 0,43

75,7 ± 1,85

5,4 ± 0,19

5,1 ± 0,18

0,3 ± 0,01

68,3 ± 1,93

224

Àmbit Metropolità

149,0 ± 20,58

140,2 ± 19,41

8,5 ± 1,14

75,0 ± 6,02

5,1 ± 0,82

4,8 ± 0,77

0,3 ± 0,04

73,0 ± 6,09

16

Comarques Centrals

175,7 ± 11,85

162,9 ± 10,99

12,4 ± 0,84

70,8 ± 3,52

5,8 ± 0,38

5,4 ± 0,35

0,4 ± 0,03

69,1 ± 3,92

61

Comarques Gironines

137,3 ± 6,89

128,2 ± 6,42

8,8 ± 0,50

69,5 ± 2,38

5,2 ± 0,28

4,9 ± 0,26

0,3 ± 0,02

64,3 ± 2,52

116

Alt Pirineu i Aran

271,6 ± 34,04

258,8 ± 32,55

12,5 ± 1,47

91,6 ± 4,01

5,3 ± 0,44

5,1 ± 0,42

0,2 ± 0,02

78,0 ± 4,62

31

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

171,1 ± 11,97

159,1 ± 11,12

11,5 ± 0,84

68,6 ± 3,49

5,5 ± 0,41

5,2 ± 0,39

0,4 ± 0,03

64,7 ± 3,56

57

Girona

141,7 ± 6,66

132,1 ± 6,20

9,3 ± 0,48

71,3 ± 2,20

5,3 ± 0,25

5,0 ± 0,24

0,3 ± 0,02

67,3 ± 2,43

136

Lleida

271,6 ± 34,04

258,8 ± 32,55

12,5 ± 1,47

91,6 ± 4,01

5,3 ± 0,44

5,1 ± 0,42

0,2 ± 0,02

78,0 ± 4,62

31

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

—

Existències i superfície

Taula 124.  Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

m³

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

36.144

5.189,4

4.090,4

1.985,9

169,4

132,8

64,5

28.726

Àmbit Metropolità

1.864

247,9

189,6

91,9

8,4

6,2

3,0

1.718

Comarques Centrals

9.161

1.303,9

1.022,7

497,0

42,5

34,7

16,8

7.013

Comarques Gironines

19.490

2.253,2

1.833,8

890,2

88,6

69,5

33,7

15.322

Alt Pirineu i Aran

5.630

1.384,4

1.044,3

506,9

29,8

22,5

10,9

4.673

Àmbit de Ponent

—

—

—

—

—

—

—

—

Camp de Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

Terres de l'Ebre

—

—

—

—

—

—

—

—

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

8.649

1.156,3

904,7

438,2

37,4

29,3

14,2

6.558

Girona

21.840

2.646,4

2.139,5

1.039,9

102,2

81,0

39,4

17.494

Lleida

5.655

1.386,8

1.046,2

507,8

29,8

22,5

10,9

4.673

Tarragona

—

—

—

—

—

—

—

—

Regeneració

Taula 125.  Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Fagus sylvatica és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de faig (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Fagus sylvatica regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de faig. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Fagus sylvatica de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Acer campestre

0

441

61

41

3

11

27,3

Acer opalus

0

14.815

1.569

923

8

17

47,1

Fagus sylvatica

0

14.024

3.171

453

51

52

98,1

Fraxinus excelsior

0

10.151

1.756

994

11

13

84,6

Quercus ilex

77

3.733

1.421

593

7

7

100

Roures

0

2.930

950

310

8

13

61,5

Sorbus aria

0

8.530

1.451

1.188

3

7

42,9

Pinus sylvestris

0

6.285

582

571

2

11

18,2

Regeneració de Fagus sylvatica sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Roures

0

4.883

810

826

1

6

16,7

Abies alba

0

6.342

1.246

805

7

11

63,6

Pinus sylvestris

0

3.313

835

152

30

34

88,2

Tarifes de cubicació

Taula 126.  Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

                                    

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

8

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

—

—

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

13

37

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

5

12

—

—

—

—

—

—

—

—

8-10

M

19

46

85

141

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

7

11

14

31

—

—

—

—

—

—

10-12

M

28

62

104

174

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

7

17

20

36

—

—

—

—

—

—

12-14

M

32

73

136

226

326

—

—

—

—

—

 

D.T.

7

16

21

45

56

—

—

—

—

—

14-16

M

—

88

166

248

386

523

—

—

—

—

 

D.T.

—

18

30

56

74

67

—

—

—

—

16-18

M

—

96

181

287

388

620

803

—

—

—

 

D.T.

—

30

24

41

50

94

83

—

—

—

18-20

M

—

113

—

357

451

665

—

—

—

—

 

D.T.

—

18

—

70

77

126

—

—

—

—

20-22

M

—

—

—

—

474

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

49

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

18

65

140

254

397

615

902

1.122

1.012

2.103

altura

D.T.

10

26

44

79

102

169

174

328

503

903

Taula 127.  Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

1,04

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,83

—

—

—

—

—

—

—

—

—

8-10

M

0,95

2,04

2,51

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,86

1,58

2,07

—

—

—

—

—

—

—

10-12

M

1,14

2,43

4,11

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

0,95

1,83

3,48

—

—

—

—

—

—

—

12-14

M

—

1,61

5,60

10,32

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

0,91

3,00

5,34

—

—

—

—

—

—

14-16

M

—

—

4,85

9,55

17,65

24,20

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

2,51

4,97

11,03

21,75

—

—

—

—

16-18

M

—

—

—

8,00

10,70

22,87

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

4,71

6,56

9,07

—

—

—

—

18-20

M

—

—

—

—

19,16

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

7,51

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

0,98

2,33

4,45

8,94

14,60

23,77

31,36

—

—

46,66

altura

D.T.

0,80

1,76

2,76

5,63

9,19

15,59

14,23

—

—

43,59

 

Taula 128.  Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

4-6

M

7

—

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

3

—

—

—

—

—

—

—

—

—

6-8

M

12

34

—

—

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

4

11

—

—

—

—

—

—

—

—

8-10

M

17

42

79

126

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

6

11

12

27

—

—

—

—

—

—

10-12

M

26

57

95

160

—

—

—

—

—

—

 

D.T.

7

15

18

33

—

—

—

—

—

—

12-14

M

29

67

127

211

303

—

—

—

—

—

 

D.T.

7

15

21

44

54

—

—

—

—

—

14-16

M

—

82

154

232

364

494

—

—

—

—

 

D.T.

—

17

30

53

68

64

—

—

—

—

16-18

M

—

86

164

269

362

584

761

—

—

—

 

D.T.

—

28

19

39

47

94

91

—

—

—

18-20

M

—

102

—

337

421

618

—

—

—

—

 

D.T.

—

17

—

67

75

107

—

—

—

—

20-22

M

—

—

—

—

442

—

—

—

—

—

 

D.T.

—

—

—

—

44

—

—

—

—

—

Qualsevol

M

16

60

129

237

371

576

853

1.069

940

1.961

altura

D.T.

9

24

41

76

96

156

165

313

490

874

Equacions al·lomètriques

Taula 129.  Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

150,0

3,2268

0,4809

0,5671

0,2544

3.077

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

80,2

0,4462

0,7153

0,4419

0,4382

807

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

80,2

0,5066

0,6810

0,4111

0,4501

807

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

80,2

0,9755

0,5683

0,5057

0,3128

879

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

4,5

125,0

0,1536

2,5616

0,9667

0,3109

196

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

4,5

125,0

0,1675

1,8976

0,8473

0,5270

196

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,5

80,2

0,0816

1,9889

0,6846

0,7264

307

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,5

80,2

0,0274

1,5319

0,6542

0,5994

307

Indicadors dendromètrics

Taula 130.  Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

8,14

3,16

1,92

0,99

1,10

43,95

 

D.T.

2,35

1,09

0,86

0,84

0,78

20,76

10 - 15

M

11,08

4,00

2,62

1,37

1,22

52,47

 

D.T.

2,86

1,23

1,07

1,02

0,68

24,67

15 - 20

M

13,12

4,52

3,48

1,56

1,49

56,49

 

D.T.

3,07

1,22

1,44

1,01

0,55

24,82

20 - 25

M

14,74

5,63

3,98

1,88

1,78

63,48

 

D.T.

3,38

1,32

1,60

1,32

0,71

25,02

25 - 30

M

15,94

6,30

4,54

2,17

1,97

67,41

 

D.T.

3,45

1,81

1,97

1,36

1,00

44,35

30 - 35

M

17,00

7,43

5,18

2,40

2,59

66,29

 

D.T.

4,29

1,88

2,00

1,47

1,74

22,95

35 - 40

M

17,19

8,05

5,38

2,41

2,70

82,75

 

D.T.

4,53

2,03

1,45

1,47

1,63

31,65

40 - 45

M

18,22

7,56

5,00

2,01

—

—

 

D.T.

5,70

1,74

1,41

1,28

—

—

45 - 50

M

17,77

10,15

10,00

1,84

—

—

 

D.T.

5,82

2,61

4,77

1,04

—

—

³ 50

M

19,08

12,46

11,25

2,03

2,60

100,63

 

D.T.

5,08

3,20

5,34

1,44

1,85

44,06

 

Taula 131.  Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

 

 

Concentració de l'element (g/100 g)

Densitat

MEF

Fracció

 

Carboni

Nitrogen

Fòsfor

Sofre

Calci

Magnesi

Potassi

(g/cm3)

(mg/cm2)

Fusta

M

48,5985

0,1337

0,0098

0,0124

0,1529

0,0292

0,1212

0,69

—

 

D.T.

1,4058

0,0481

0,0064

0,0050

0,0732

0,0184

0,0399

0,06

—

Escorça

M

46,6194

0,5309

0,0255

0,0309

3,2084

0,0331

0,2013

0,61

—

 

D.T.

1,6331

0,1137

0,0085

0,0076

0,7281

0,0110

0,0607

0,14

—

Fulles

M

48,8093

2,3887

0,1480

0,1530

1,2660

0,1916

0,9735

—

5,46

 

D.T.

1,7859

0,5715

0,0655

0,0315

0,5976

0,0480

0,2309

—

1,67

Branques

M

48,8446

0,4789

0,0371

0,0361

1,0354

0,0444

0,2303

—

—

 

D.T.

1,4310

0,1305

0,0213

0,0095

0,2880

0,0130

0,0510

—

—