El castanyer és l’onzena espècie
pel que fa a existències en nombre de peus (uns 20,6 milions). Tanmateix, de
totes les espècies relativament abundants a Catalunya és la que té una àrea de
distribució més reduïda (només és present a unes 28.500 hectàrees i dominant a
12.200), concentrada sobretot a la comarca de la Selva (8.800 hectàrees i 13,5
milions de peus), a l’oest de la comarca i Osona (quasi 2 milions més de peus),
a la zona límit amb la Selva. Es troba però a totes les Comarques Gironines i
també a Osona, al Vallès Oriental, al Maresme i a les muntanyes de Prades.
A l’IEFC es va trobar
castanyer en un total de 246 parcel·les. Al 19,5 % d’aquestes parcel·les el
castanyer era l’única espècie arbòria present i una tercera part de les
parcel·les podien considerar-se parcel·les homogènies (és a dir, parcel·les en
què almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc corresponia al castanyer). Només
al 42,3 % de les parcel·les on era present, el castanyer era l’espècie dominant
pel que fa a àrea basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de
1.339 peus per hectàrea; l’àrea basal mitjana, de 17,6 m2/ha, i l’altura
dominant, de 12,3 m. L’edat mitjana dels 71 arbres mostrejats era de 16 anys,
la més baixa entre les espècies relativament abundants a Catalunya. Les
castanyedes comparteixen amb les avetoses els índexs d’àrea foliar més elevats
entre els boscos de Catalunya; com a conseqüència, són boscos sense gaire
sotabosc.
Les castanyedes es
troben bàsicament en vessants de fort pendent orientats al nord, entre els 600
i els 1.000 m d’altitud, tot i que n’hi ha des de vora el nivell del mar fins
per damunt dels 1.000 metres. És una de les espècies que hi ha a Catalunya amb
una producció de fusta més notable (7,1 m3/ha/any de mitjana de producció en volum
amb escorça). Les castanyedes es tallen arreu cap als 20 anys, quan els arbres
assoleixen la mida de perxes (perxades de castanyer). Després de la tallada, el
castanyer rebrota de soca. Tanmateix, en els darrers anys, hi ha una tendència
a substituir el castanyer per d’altres espècies atès que, tot i que la fusta de
castanyer és de molt bona qualitat, les castanyedes han experimentat una pèrdua
de rendibilitat com a conseqüència de dues plagues: el xancre i la tinta.
Taula 157.
Distribució de Castanea sativa
d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona
columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie
és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en
cada interval per a totes les espècies
pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital
del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda,
principalment, que aquest MDT (resolució
de
Altitud (m s.n.m.) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-200 |
574 |
0,40 |
200-400 |
1.370 |
0,73 |
400-600 |
2.730 |
1,22 |
600-800 |
3.803 |
1,75 |
800-1000 |
3.552 |
2,54 |
1000-1200 |
209 |
0,21 |
1200-1400 |
0 |
0 |
1400-1600 |
0 |
0 |
1600-1800 |
0 |
0 |
1800-2000 |
0 |
0 |
2000-2200 |
0 |
0 |
2200-2400 |
0 |
0 |
Pendent (%) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-10 |
0 |
0 |
10-20 |
492 |
0,21 |
20-30 |
1.499 |
0,65 |
30-40 |
1.333 |
0,59 |
40-50 |
2.550 |
1,48 |
50-60 |
2.439 |
2,23 |
60-70 |
2.137 |
3,13 |
70-80 |
1.542 |
4,30 |
³ 80 |
246 |
0,87 |
Orientació |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
N |
4.292 |
2,50 |
NE |
2.154 |
1,34 |
E |
922 |
0,65 |
SE |
228 |
0,17 |
S |
597 |
0,41 |
SO |
1.050 |
0,73 |
O |
718 |
0,48 |
NO |
2.275 |
1,37 |
Figura
27:
Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant
d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha
calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya:
10.644. Castanea sativa es troba preferentment per sota dels
Taula 158. Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (78) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (246).
|
Densitat |
Volum amb escorça |
Volum de fusta |
|||
Classe diamètrica (cm) |
Mitjana (peus/ha) |
Existències (milers de peus) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
5
- 10 |
619,60 |
9.513 |
9,44 |
138,7 |
8,09 |
118,6 |
10
- 15 |
621,66 |
7.740 |
33,00 |
404,7 |
28,70 |
351,2 |
15
- 20 |
207,78 |
2.654 |
23,97 |
306,1 |
21,05 |
267,4 |
20
- 25 |
24,82 |
443 |
6,09 |
102,7 |
5,40 |
90,0 |
25
- 30 |
5,20 |
106 |
1,82 |
37,6 |
1,62 |
32,9 |
30
- 35 |
1,13 |
53 |
0,69 |
30,5 |
0,62 |
26,2 |
35
- 40 |
0,37 |
8 |
0,30 |
6,3 |
0,27 |
5,5 |
40
- 45 |
0,41 |
8 |
0,29 |
8,6 |
0,24 |
7,6 |
45
- 50 |
0,51 |
9 |
0,71 |
15,0 |
0,64 |
12,8 |
³ 50 |
2,62 |
40 |
9,75 |
326,2 |
8,81 |
302,2 |
Catalunya |
1.515,17 |
20.578 |
87,72 |
1.376,3 |
76,90 |
1.214,3 |
Taula 159. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per
a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les
estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un
recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de
5, no es donen els valors. Peus ≥
|
Densitat (peus/ha) |
Peus ≥ |
AB (m²/ha) |
DN (cm) |
IAF (m²/m²) |
RC (%) |
Cob (%) |
Virosta (t/ha) |
n |
Catalunya |
1.515 ± 83 |
2,4 ± 1,58 |
17,5 ± 1,13 |
12,7 ± 0,70 |
4,1 ± 0,27 |
114,3 ± 6,33 |
48,5 ± 7,93 |
9,8 ± 1,64 |
76 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
1.761 ± 426 |
2,4 ± 0,99 |
26,2 ± 4,34 |
14,2 ± 0,85 |
6,0 ± 1,07 |
87,3 ± 29,39 |
— |
— |
5 |
Comarques Gironines |
1.532 ± 85 |
2,1 ± 1,34 |
16,4 ± 1,08 |
11,8 ± 0,47 |
4,1 ± 0,28 |
113,5 ± 6,18 |
45,0 ± 8,98 |
10,4 ± 2,01 |
67 |
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
975 ± 303 |
4,1 ± 12,90 |
14,5 ± 1,91 |
17,4 ± 4,82 |
2,1 ± 0,61 |
139,7 ± 47,94 |
— |
— |
5 |
Girona |
1.568 ± 83 |
2,1 ± 1,28 |
17,2 ± 1,08 |
11,9 ± 0,45 |
4,2 ± 0,28 |
113,7 ± 6,15 |
45,6 ± 8,53 |
10,4 ± 1,81 |
70 |
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 160. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.
|
Biomassa (t/ha) |
PLAT |
|
Edat |
N cores |
||||
|
Aèria total |
Fusta |
Escorça |
Branques |
Fulles |
(t/ha/any) |
n |
(anys) |
|
Catalunya |
64,1 ± 5,91 |
46,2 ± 4,66 |
5,4 ± 0,48 |
10,2 ± 0,80 |
2,3 ± 0,15 |
5,2 ± 0,34 |
76 |
16 ± 6 |
71 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
114,4 ± 20,26 |
86,1 ± 15,85 |
9,9 ± 2,16 |
15,0 ± 2,28 |
3,3 ± 0,59 |
6,4 ± 1,40 |
5 |
21 ± 4 |
7 |
Comarques Gironines |
57,5 ± 4,67 |
40,9 ± 3,50 |
4,7 ± 0,37 |
9,5 ± 0,81 |
2,3 ± 0,16 |
5,2 ± 0,36 |
67 |
16 ± 6 |
59 |
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
46,9 ± 5,19 |
31,3 ± 3,00 |
5,3 ± 1,01 |
9,2 ± 1,72 |
1,2 ± 0,34 |
2,9 ± 0,60 |
5 |
13 ± 3 |
5 |
Girona |
61,6 ± 4,81 |
44,2 ± 3,64 |
5,1 ± 0,39 |
10,0 ± 0,79 |
2,4 ± 0,15 |
5,3 ± 0,35 |
70 |
16 ± 6 |
66 |
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 161. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea
basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre
d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥
|
Volum (m³/ha) |
|
Producció (m³/ha/any) |
|
|
||||
|
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
VAE ≥ |
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
PVAE ≥ |
n |
Catalunya |
87,7 ± 8,66 |
76,9 ± 7,79 |
10,1 ± 0,85 |
22,7 ± 3,16 |
7,2 ± 0,49 |
6,3 ± 0,44 |
0,8 ± 0,05 |
9,5 ± 2,31 |
76 |
Àmbit Metropolità |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Comarques Centrals |
167,9 ± 30,43 |
149,2 ± 27,10 |
17,6 ± 3,37 |
25,5 ± 16,80 |
8,8 ± 2,48 |
7,8 ± 2,23 |
0,9 ± 0,24 |
4,8 ± 1,94 |
5 |
Comarques Gironines |
77,1 ± 6,30 |
67,4 ± 5,63 |
9,0 ± 0,66 |
13,9 ± 2,58 |
7,2 ± 0,50 |
6,4 ± 0,46 |
0,8 ± 0,05 |
9,7 ± 2,33 |
67 |
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
64,7 ± 8,45 |
55,1 ± 6,72 |
8,8 ± 1,61 |
33,5 ± 19,15 |
4,0 ± 0,89 |
3,5 ± 0,79 |
0,5 ± 0,10 |
8,9 ± 16,25 |
5 |
Girona |
83,5 ± 6,66 |
73,2 ± 5,96 |
9,7 ± 0,69 |
15,6 ± 2,69 |
7,4 ± 0,50 |
6,5 ± 0,45 |
0,8 ± 0,05 |
9,6 ± 2,24 |
70 |
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 162. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és
present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en
nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri
total. De la mateixa manera es donen
les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a
producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa
aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha
determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.
|
Existències acumulades en milers |
Existències incorporades en milers |
|
|||||
|
Nombre de peus |
m³ |
tones |
tones de carboni |
m³/any |
tones/any |
tones de carboni/any |
Superfície (ha) |
Catalunya |
20.578 |
1.376,3 |
998,1 |
482,5 |
86,3 |
62,3 |
30,6 |
12.237 |
Àmbit Metropolità |
1.165 |
65,8 |
46,3 |
22,4 |
3,4 |
2,4 |
1,1 |
405 |
Comarques Centrals |
1.950 |
381,6 |
266,8 |
128,9 |
6,5 |
4,6 |
2,7 |
1.242 |
Comarques Gironines |
17.378 |
865,4 |
643,4 |
311,1 |
76,4 |
55,3 |
26,7 |
10.450 |
Alt Pirineu i Aran |
9 |
2,6 |
1,8 |
0,9 |
— |
— |
— |
— |
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Camp de Tarragona |
77 |
61,0 |
39,9 |
19,3 |
— |
— |
— |
141 |
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
2.132 |
121,4 |
86,3 |
41,7 |
6,5 |
4,5 |
2,2 |
1.149 |
Girona |
18.352 |
1.189,5 |
868,8 |
420,0 |
79,8 |
57,7 |
28,4 |
10.948 |
Lleida |
17 |
4,5 |
3,1 |
1,5 |
— |
— |
— |
— |
Tarragona |
77 |
61,0 |
39,9 |
19,3 |
— |
— |
— |
141 |
Taula 163. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Castanea sativa és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de castanyer (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Castanea sativa regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de castanyer. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.
Regeneració sota Castanea sativa a de: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|||
Castanea sativa |
0 |
34.182 |
9.429 |
2.409 |
20 |
22 |
90,9 |
|||
Corylus avellana |
0 |
11.568 |
4.535 |
2.196 |
5 |
7 |
71,4 |
|||
Quercus ilex |
449 |
24.221 |
7.185 |
3.031 |
10 |
10 |
100 |
|||
Roures |
0 |
4.089 |
1.233 |
535 |
5 |
8 |
62,5 |
|||
Regeneració de Castanea sativa sota: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|||
Quercus ilex |
0 |
3.553 |
1.092 |
482 |
5 |
12 |
41,7 |
|||
Roures |
0 |
423 |
85 |
86 |
1 |
5 |
20,0 |
|||
Quercus suber |
0 |
4.626 |
2.074 |
792 |
5 |
7 |
71,4 |
|||
Taula 164. Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
10 |
24 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
1 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
15 |
36 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6 |
8 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
21 |
43 |
80 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
7 |
8 |
15 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
30 |
58 |
112 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
8 |
13 |
21 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
75 |
124 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
12 |
19 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
91 |
141 |
225 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
16 |
22 |
17 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
18 |
59 |
125 |
226 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
9 |
22 |
29 |
36 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 165. Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). És una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
|
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
Qualsevol |
M |
1,92 |
5,26 |
8,93 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
1,01 |
2,03 |
4,44 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 166. Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
9 |
19 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
4 |
1 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
12 |
31 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
7 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
18 |
37 |
69 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6 |
7 |
14 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
26 |
50 |
97 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
7 |
11 |
19 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
67 |
109 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
11 |
20 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
79 |
125 |
195 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
15 |
21 |
19 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
15 |
51 |
110 |
195 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
8 |
20 |
27 |
36 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula
167. Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables,
independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b
de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim
i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el
coeficient de determinació (r2),
l’error estàndard del valor estimat (EES)
i la mida de la mostra (n). dn és
el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre
sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.
Variable |
|
|
|
|
|
|
|
|
Independent |
Dependent |
Mínim |
Màxim |
a |
b |
r2 |
EES |
n |
dn (cm) |
Altura (m) |
5,0 |
193,0 |
2,9743 |
0,4901 |
0,4647 |
0,2404 |
876 |
dn (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
27,2 |
0,5307 |
0,8449 |
0,4053 |
0,3600 |
368 |
dn* (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
27,2 |
0,7010 |
0,7562 |
0,3353 |
0,3806 |
368 |
dn (cm) |
Diàmetre de capçada (m) |
5,0 |
27,2 |
1,2056 |
0,3984 |
0,1843 |
0,2931 |
378 |
db (mm) |
Pes sec de la branca amb fulles (g) |
7,5 |
88,0 |
0,3957 |
2,3066 |
0,9282 |
0,3130 |
144 |
db (mm) |
Pes sec de les fulles (g) |
7,5 |
88,0 |
0,3467 |
1,8561 |
0,7598 |
0,5093 |
144 |
dn (cm) |
Biomassa de branques amb fulles (kg) |
5,1 |
27,2 |
0,0805 |
1,9870 |
0,4983 |
0,7745 |
86 |
dn (cm) |
Biomassa de fulles (kg) |
5,1 |
27,2 |
0,0324 |
1,6688 |
0,4944 |
0,6555 |
86 |
Taula 168. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
Classe |
|
Altura |
Diàmetre de capçada |
Gruix d'escorça |
Creixement (mm/any) |
Edat |
|
diamètrica
(cm) |
(m) |
(m) |
(mm) |
corrent |
mitjà |
(anys) |
|
5 - 10 |
M |
7,59 |
2,77 |
3,03 |
2,26 |
3,01 |
13,68 |
|
D.T. |
1,92 |
0,86 |
1,24 |
1,66 |
1,78 |
6,23 |
10 - 15 |
M |
10,52 |
3,24 |
4,42 |
2,47 |
3,70 |
16,75 |
|
D.T. |
2,57 |
0,85 |
1,45 |
1,30 |
1,22 |
6,03 |
15 - 20 |
M |
12,75 |
3,64 |
5,54 |
2,40 |
4,09 |
18,00 |
|
D.T. |
2,87 |
1,11 |
1,79 |
1,41 |
1,18 |
4,59 |
20 - 25 |
M |
12,77 |
4,27 |
7,57 |
2,94 |
— |
— |
|
D.T. |
3,23 |
1,62 |
1,90 |
1,60 |
— |
— |
25 - 30 |
M |
13,44 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
1,68 |
— |
— |
— |
— |
— |
30 - 35 |
M |
15,96 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
2,29 |
— |
— |
— |
— |
— |
35 - 40 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
40 - 45 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
45 - 50 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
³ 50 |
M |
16,70 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6,54 |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 169. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
|
Concentració de l'element (g/100 g) |
Densitat |
MEF |
||||||
Fracció |
|
Carboni |
Nitrogen |
Fòsfor |
Sofre |
Calci |
Magnesi |
Potassi |
(g/cm3) |
(mg/cm2) |
Fusta |
M |
48,4228 |
0,1288 |
0,0111 |
0,0109 |
0,0699 |
0,0570 |
0,0658 |
0,59 |
— |
|
D.T. |
2,4602 |
0,0538 |
0,0074 |
0,0145 |
0,0485 |
0,0334 |
0,0274 |
0,09 |
— |
Escorça |
M |
47,6224 |
0,5134 |
0,0304 |
0,0398 |
2,2790 |
0,1542 |
0,1756 |
0,56 |
— |
|
D.T. |
1,0195 |
0,1086 |
0,0072 |
0,0257 |
0,7224 |
0,0387 |
0,0567 |
0,13 |
— |
Fulles |
M |
48,8542 |
2,1947 |
0,1877 |
0,1387 |
0,7853 |
0,3630 |
0,9751 |
— |
— |
|
D.T. |
1,0075 |
0,6158 |
0,0945 |
0,0314 |
0,2006 |
0,0619 |
0,2586 |
— |
— |
Branques |
M |
48,2694 |
0,6360 |
0,0667 |
0,0398 |
1,2012 |
0,1434 |
0,4361 |
— |
— |
|
D.T. |
0,6165 |
0,2052 |
0,0406 |
0,0127 |
0,5178 |
0,0429 |
0,2689 |
— |
— |