Betula pendula (bedoll)

A Catalunya hi ha uns 11,5 milions de bedolls i unes 6.300 hectàrees de bedollars, unes 5.100 a l’Alt Pirineu i Aran, unes 1.000 a les Comarques Gironines (quasi totes al Ripollès) i la resta a les Comarques Centrals. El bedoll és especialment abundant al Pallars Sobirà (8,3 milions de peus), on n’hi ha més del 70 % i també és relativament abundant al Ripollès (un altre milió de peus), la Vall d’Aran i l’Alt Urgell.

 

A l’IEFC es va trobar bedoll en un total de 303 parcel·les. Tanmateix, només era l’espècie dominant pel que fa a àrea basal en el 18,2 % d’aquelles parcel·les. En aquestes parcel·les on és l’espècie dominant, la mitjana de l’àrea basal és de 10,7 m2/ha; la mitjana de l’altura dominant, de 12,1 metres, i el nombre mitjà de peus per hectàrea és de 890. L’edat mitjana dels 62 bedolls mostrejats és de 39 anys. La densitat mitjana de la fusta de bedoll és de 0,60 g/cm3. Té un índex d’àrea foliar molt baix, 0,90 m2 de fulles per cada m2 de sòl. La massa específica foliar és també molt baixa, 7,14 mg/cm2. El bedoll és especialment abundant entre els 1.200 i els 1.800 m, tot i que n’hi ha entre els 1.000 i els 2.000 m. És més abundant en vessants orientats al nordest i al nordoest, habitualment en terrenys de fort pendent.

 

Distribució segons l'orografia

Taula 182.                   Distribució de Betula pendula d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest motiu la suma de les superfícies en cada interval per  a totes les espècies pot donar un valor diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment,  que aquest MDT (resolució de 45 m) no reflecteix prou fidelment la microtopografia. A la tercera columna es dóna el percentatge de la superfície arbrada ocupada per l’espècie per als diferents intervals de cada variable topogràfica.

 

Altitud

(m s.n.m.)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-200

0

0

200-400

123

0,07

400-600

0

0

600-800

0

0

800-1000

117

0,08

1000-1200

643

0,66

1200-1400

1.473

2,29

1400-1600

1.960

3,87

1600-1800

1.646

3,92

1800-2000

361

1,29

2000-2200

0

0

2200-2400

0

0

Pendent

(%)

Superfície (ha)

                   % dels boscos

0-10

123

0,12

10-20

221

0,09

20-30

0

0

30-40

996

0,44

40-50

1.264

0,73

50-60

1.508

1,38

60-70

930

1,36

70-80

691

1,93

³ 80

591

2,10

Orientació

Superfície (ha)

                   % dels boscos

N

696

0,41

NE

2.199

1,36

E

352

0,25

SE

0

0

S

444

0,30

SO

462

0,32

O

550

0,37

NO

1.620

0,98

 

Figura 31:           Percentatge d’estacions on l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Betula pendula es troba preferentment entre els 1.000 i els 2.000 m d’altitud sobre el nivell del mar i en orientacions entre nord-oest i nord-est.

 

 


Existències: classes diamètriques

Taula 183.  Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (25) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (303).

 

 

Densitat

Volum amb escorça

Volum de fusta

Classe

diamètrica (cm)

Mitjana (peus/ha)

Existències (milers de peus)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

Mitjana (m3/ha)

Existències (milers de m3)

5 - 10

572,04

6.838

6,85

80,1

5,82

68,6

10 - 15

296,37

2.954

12,90

124,6

11,00

106,6

15 - 20

145,69

1.070

13,60

105,1

11,65

90,2

20 - 25

51,32

456

9,29

82,8

7,94

70,9

25 - 30

21,88

146

6,97

43,9

6,09

38,1

30 - 35

7,46

93

3,35

45,6

2,98

39,3

35 - 40

1,87

15

1,37

10,9

1,26

9,7

40 - 45

1,51

4

1,38

4,0

1,27

3,7

45 - 50

0,00

4

0,00

5,0

0,00

4,2

³ 50

0,00

12

0,00

32,2

0,00

28,2

Catalunya

1.098,21

11.593

55,71

534,1

48,02

459,4

Estructura de l’estrat arbori, arbustiu i virosta

Taula 184.  Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus 20 cm (%) és el percentatge de peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Densitat

(peus/ha)

Peus 20 cm (%)

AB

(m²/ha)

DN

(cm)

IAF

(m²/m²)

RC

(%)

Cob

(%)

Virosta

(t/ha)

n

Catalunya

1.098 ± 122

7,7 ± 4,34

13,5 ± 1,01

13,7 ± 0,91

0,9 ± 0,06

74,0 ± 6,57

62,7 ± 11,95

25

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Alt Pirineu i Aran

1.201 ± 121

5,0 ± 2,41

13,2 ± 1,11

12,4 ± 0,82

0,9 ± 0,06

66,8 ± 5,40

62,7 ± 11,95

21

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

Lleida

1.201 ± 121

5,0 ± 2,41

13,2 ± 1,11

12,4 ± 0,82

0,9 ± 0,06

66,8 ± 5,40

62,7 ± 11,95

21

Tarragona

Biomassa i producció

Taula 185.  Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Les dues darreres columnes corresponen a la mitjana i la desviació típica de l’edat dels arbres calculada a partir d’una mostra de testimonis de fusta (N cores) de l’espècie. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.

 

 

Biomassa (t/ha)

PLAT

 

Edat

N cores

 

Aèria total

Fusta

Escorça

Branques

Fulles

(t/ha/any)

n

(anys)

 

Catalunya

39,6 ± 4,01

29,3 ± 3,35

4,4 ± 0,40

5,2 ± 0,45

0,7 ± 0,04

1,6 ± 0,16

25

39 ± 17

62

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Alt Pirineu i Aran

37,2 ± 4,33

26,9 ± 3,58

4,3 ± 0,44

5,4 ± 0,48

0,7 ± 0,04

1,6 ± 0,17

21

40 ± 17

55

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

Lleida

37,2 ± 4,33

26,9 ± 3,58

4,3 ± 0,44

5,4 ± 0,48

0,7 ± 0,04

1,6 ± 0,17

21

40 ± 17

55

Tarragona

 

Volum i producció

Taula 186.  Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE 20 cm (%) és el percentatge del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal. PVAE 20 cm (%) és el percentatge de la producció del volum amb escorça dels peus d’almenys 20 cm de diàmetre normal.

 

 

Volum (m³/ha)

 

Producció (m³/ha/any)

 

 

 

Amb escorça

Fusta

Escorça

VAE

 20 cm (%)

Amb escorça

Fusta

Escorça

PVAE

 20 cm (%)

n

Catalunya

55,7 ± 6,16

48,0 ± 5,54

7,1 ± 0,66

40,1 ± 6,87

2,2 ± 0,24

1,9 ± 0,21

0,3 ± 0,03

27,1 ± 6,42

25

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Alt Pirineu i Aran

51,2 ± 6,51

44,1 ± 5,93

6,5 ± 0,66

30,3 ± 6,48

2,3 ± 0,27

2,0 ± 0,24

0,3 ± 0,03

19,4 ± 4,63

21

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

Girona

Lleida

51,2 ± 6,51

44,1 ± 5,93

6,5 ± 0,66

30,3 ± 6,48

2,3 ± 0,27

2,0 ± 0,24

0,3 ± 0,03

19,4 ± 4,63

21

Tarragona

Existències i superfície

Taula 187.  Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri total.   De la mateixa manera es donen les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.

 

 

Existències acumulades en milers

Existències incorporades en milers

 

 

Nombre de peus

tones

tones de carboni

m³/any

tones/any

tones de carboni/any

Superfície

(ha)

Catalunya

11.593

534,1

372,3

180,6

20,5

14,2

6,9

6.323

Àmbit Metropolità

Comarques Centrals

174

22,0

14,5

7,1

0,4

0,4

0,2

207

Comarques Gironines

1.192

93,8

60,9

29,7

3,2

2,0

1,0

960

Alt Pirineu i Aran

10.227

418,4

296,9

143,9

16,8

11,7

5,7

5.156

Àmbit de Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Demarcacions

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona

174

22,0

14,5

7,1

0,4

0,4

0,2

207

Girona

1.196

94,0

61,0

29,7

3,2

2,0

1,0

960

Lleida

10.222

418,2

296,7

143,8

16,8

11,7

5,7

5.156

Tarragona


Regeneració

Taula 188.  Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Betula pendula és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració de bedoll (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Betula pendula regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració de bedoll. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.

 

Regeneració sota Betula pendula de:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Betula pendula

0

18.692

5.310

2.326

8

10

80,0

Regeneració de Betula pendula sota:

Mínim

Màxim

Mitjana

E.E.

n reg.

n total

Reg

Abies alba

0

2.899

444

381

4

8

50,0

Pinus sylvestris

0

9.278

1.475

452

20

31

64,5

Pinus uncinata

0

2.207

383

245

5

10

50,0

 

Tarifes de cubicació

Taula 189.  Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

 

D.T.

4-6

M

9

27

 

D.T.

4

7

6-8

M

14

31

 

D.T.

5

10

8-10

M

19

44

83

 

D.T.

5

12

21

10-12

M

58

101

 

D.T.

16

27

Qualsevol

M

12

44

103

177

altura

D.T.

6

20

37

51

 

Taula 190.  Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). És una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

 

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

Qualsevol

M

0,76

1,94

4,57

5,20

altura

D.T.

0,65

1,29

3,57

1,55

 

Taula 191.  Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.

 

 

 

Classe diamètrica (cm)

Altura (m)

5-10

10-15

15-20

20-25

25-30

30-35

35-40

40-45

45-50

³50

2-4

M

 

D.T.

4-6

M

7

24

 

D.T.

4

6

6-8

M

12

26

 

D.T.

4

9

8-10

M

16

37

69

 

D.T.

4

11

18

10-12

M

49

89

 

D.T.

15

28

Qualsevol

M

10

37

89

153

altura

D.T.

5

17

33

44


Equacions al·lomètriques

Taula 192.  Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és el diàmetre a la base de la branca.

 

Variable

 

 

 

 

 

 

 

Independent

Dependent

Mínim

Màxim

a

b

r2

EES

n

dn (cm)

Altura (m)

5,0

53,8

2,0603

0,5773

0,6042

0,2183

825

dn (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

42,2

0,3940

1,0001

0,5296

0,4253

248

dn* (cm)

Gruix d'escorça (mm)

5,0

42,2

0,5087

0,9289

0,4606

0,4555

248

dn (cm)

Diàmetre de capçada (m)

5,0

42,2

0,5490

0,6711

0,5685

0,2669

261

db (mm)

Pes sec de la branca amb fulles (g)

9,0

188,7

0,2366

2,3424

0,9639

0,3083

58

db (mm)

Pes sec de les fulles (g)

9,0

188,7

0,1858

1,7688

0,8591

0,4873

58

dn (cm)

Biomassa de branques amb fulles (kg)

5,1

42,2

0,0918

1,7111

0,6240

0,6024

145

dn (cm)

Biomassa de fulles (kg)

5,1

42,2

0,0275

1,3384

0,6144

0,4809

145

 

Indicadors dendromètrics

Taula 193.  Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.

 

Classe

 

Altura

Diàmetre de capçada

Gruix d'escorça

Creixement (mm/any)

Edat

diamètrica (cm)

(m)

(m)

(mm)

corrent

mitjà

(anys)

5 - 10

M

6,41

2,08

2,91

0,93

1,42

31,85

 

D.T.

1,52

0,63

1,41

0,86

0,91

15,66

10 - 15

M

8,88

2,83

5,24

1,45

1,69

41,05

 

D.T.

2,09

0,73

1,96

1,08

0,76

19,32

15 - 20

M

11,13

3,75

6,10

2,02

1,97

42,63

 

D.T.

2,59

1,12

1,66

2,06

0,98

12,45

20 - 25

M

11,82

5,08

7,75

1,61

2,39

41,67

 

D.T.

2,59

1,18

2,38

1,59

0,92

9,50

25 - 30

M

12,55

4,53

1,40

 

D.T.

2,66

1,03

0,67

30 - 35

M

14,47

 

D.T.

3,80

35 - 40

M

 

D.T.

40 - 45

M

 

D.T.

45 - 50

M

 

D.T.

³ 50

M

 

D.T.