L’alzina surera és la cinquena espècie forestal pel que fa al
nombre d’hectàrees (quasi 63.000 hectàrees) i la setena pel que fa a nombre de
peus (més de 39 milions). Ara bé, més de quatre cinquenes parts de les
existències d’aquesta espècie es concentren a les Comarques Gironines, on
representa prop del 45 % de la superfície arbrada al Baix Empordà i al voltant
d’un 25 % a la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà i, tanmateix, és molt poc
freqüent al Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès. Fora de les Comarques Gironines només és relativament
abundant al Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental. Té també una
presència testimonial en algunes altres comarques. A Catalunya hi ha uns 39
milions d’alzines sureres: 11 a la comarca de la Selva i gairebé 10 al Baix Empordà;
entre l’Alt Empordà i el Gironès en sumen uns altres 11 i gairebé tota la resta
es troba entre el Maresme (a prop de quatre) i el Vallès Oriental (poc més de
tres).
A l’IEFC es va trobar aquesta espècie en un total de
1.037 parcel·les, a 184 de les quals era l’única espècie arbòria present i 340
podien considerar-se parcel·les homogènies per aquesta espècie. En un total de
557 parcel·les era l’espècie dominant pel que fa a l’àrea basal. A aquestes parcel·les,
la densitat mitjana era de 473 peus/ha; l’àrea basal mitjana, de 13,3 m2/ha, i l’altura
dominant, de 9,2 metres (les suredes són boscos relativament baixos i
esclarissats).
L’alzina surera a Catalunya tradicionalment s’ha
gestionat de cara a l’obtenció del seu producte més preuat, el suro. Per això,
tot i que pot arribar a formar boscos densos i tancats amb més de 1.500
peus/ha, el més habitual es trobar-la formant masses molt més obertes. De fet,
el 80 % de les suredes tenen un recobriment arbori inferior al 50% i només una
altra espècie, el pi pinyer, té una densitat mitjana inferior en nombre de peus
per hectàrea. D’altra banda, l’alzina surera acostuma a tenir una capçada
clara, amb poques fulles, sobretot si la comparem amb l’alzina. De fet, té menys
superfície de fulles per unitat de superfície de sòl que qualsevol altra
espècie forestal. Tot plegat fa que a les sureres arribi al terra una gran
quantitat de llum i es desenvolupi un potent estrat arbustiu (amb un
recobriment del 71 % de mitjana) d’espècies que assoleixen un gran
desenvolupament vertical (fins a 3 i 4 metres).
El suro s’extreu a Catalunya entre cada 12 i 14 anys dels
individus que han assolit un diàmetre normal d’almenys 20 cm. L’escorça de la
surera que encara no s’ha pelat mai s’anomena pelagrí. Actualment, el 29,2 % de
les alzines sureres de les suredes de Catalunya tenen un diàmetre normal igual
o superior als 20 cm i són susceptibles d’aprofitament. Aquesta proporció puja
fins al 39 % a l’Alt Empordà i al 34 % a la Selva i baixa fins per sota del 22
% al Maresme, on la proporció de suredes sense explotació és major. De mitjana
la producció de suro, a les parcel·les on l’espècie és dominant, és al voltant
de 80 kg/ha/any (en pes sec). En suredes especialment productives pot
arribar-se a produccions entre els 100 i els 300 kg/ha/any però només en un 10
% de les parcel·les dominants mostrejades s’assolien aquestes produccions. L’alzina
surera, quan no ha estat pelada recentment, generalment sobreviu als incendis
forestals, gràcies a l’aïllament tèrmic que li proporciona el suro. Després de
l’incendi, l’arbre rebrota de tija, amb la qual cosa el paisatge es recupera
amb una gran rapidesa.
A Catalunya es pot trobar l’alzina surera des d’arran del
mar fins al voltant dels 800 m, si bé és molt més abundant en orientacions des
de l’est fins al sudoest i per sota dels 400 m d’altitud. És una espècie
termòfila que requereix un substrat silícic, la qual cosa limita la seva àrea
de distribució. Tot i que és freqüent trobar-la formant masses dominants, molt
sovint propiciades per millorar l’obtenció del suro, sovint es barreja amb
espècies com l’alzina, els roures, el pi pinyer i el pinastre. Cal dir, però,
que la surera regenera raonablement bé sota totes aquestes espècies amb les quals
es barreja i que aquestes espècies tampoc regeneren malament sota la surera. A
part de la regeneració a partir de glans, també pot rebrotar a partir de les
arrels més superficials. De tota manera, l’actual àrea de distribució de les
suredes possiblement estigui més condicionada per la rendibilitat de l’obtenció
del suro que per la capacitat competitiva de l’espècie. En condicions naturals
probablement la sureda perdria terreny, sobretot a favor de l’alzina i del
roure martinenc.
Taula
80. Distribució de Quercus suber d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre
d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest
motiu la suma de les superfícies en cada interval per a totes les espècies pot donar un valor
diferent al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu
les taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment, que aquest MDT (resolució de
|
Altitud (m s.n.m.) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
0-200 |
21.534 |
14,94 |
|
200-400 |
31.826 |
16,99 |
|
400-600 |
8.241 |
3,69 |
|
600-800 |
1.212 |
0,56 |
|
800-1000 |
123 |
0,09 |
|
1000-1200 |
0 |
0 |
|
1200-1400 |
0 |
0 |
|
1400-1600 |
0 |
0 |
|
1600-1800 |
0 |
0 |
|
1800-2000 |
0 |
0 |
|
2000-2200 |
0 |
0 |
|
2200-2400 |
0 |
0 |
|
Pendent (%) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
0-10 |
4.014 |
3,77 |
|
10-20 |
8.312 |
3,52 |
|
20-30 |
11.735 |
5,11 |
|
30-40 |
15.589 |
6,85 |
|
40-50 |
12.504 |
7,25 |
|
50-60 |
6.130 |
5,59 |
|
60-70 |
3.110 |
4,56 |
|
70-80 |
1.107 |
3,09 |
|
³ 80 |
436 |
1,55 |
|
Orientació |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
|
N |
5.749 |
3,35 |
|
NE |
5.925 |
3,68 |
|
E |
8.748 |
6,15 |
|
SE |
10.585 |
8,00 |
|
S |
11.791 |
8,06 |
|
SO |
8.474 |
5,88 |
|
O |
6.015 |
3,99 |
|
NO |
5.650 |
3,41 |
Figura
15. Percentatge d’estacions on
l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total
d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Quercus suber prefereix
altituds per sota dels
Taula 81. Superfície ocupada per les sureres en explotació a Catalunya. Per a cada àmbit es dóna la superfície, en hectàrees, ocupada per les suredes en explotació (Pelats), el total de superfície ocupada per les suredes i el percentatge que representen les suredes en explotació respecte el total; tant en el cas de presència de Quercus suber, com en el cas de dominància.
|
|
Presència |
Dominància |
||||
|
|
Pelats |
Total |
% Explotació |
Pelats |
Total |
% Explotació |
|
Catalunya |
42.045 |
116.118 |
36,21 |
33.675 |
62.937 |
53,51 |
|
Àmbit Metropolità |
4.050 |
20.491 |
19,76 |
2.735 |
6.190 |
44,18 |
|
Comarques Centrals |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Gironines |
37.995 |
95.626 |
39,73 |
30.940 |
56.747 |
54,52 |
|
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
5.033 |
22.459 |
22,41 |
3.596 |
7.051 |
51,00 |
|
Girona |
37.012 |
93.659 |
39,52 |
30.079 |
55.886 |
53,82 |
|
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 82. Comparació de la distribució de les existències per classes diamètriques. D’una banda es donen els valors de les suredes on no hi ha explotació de suro (columnes 2 i 3). La mitjana es dóna per a les estacions on l’espècie és dominant (259) i les existències per a totes les estacions on és present l’espècie i no s’explota (660). Per a les suredes en explotació es donen els valors mitjans i les existències per a totes les estacions on es fa la lleva (380) d’una banda dels pelegrins i de l’altra dels suros del que es fa la lleva. Les dues darreres columnes són la suma dels pelegrins amb els pelats.
|
|
Sureres no
explotades |
Suredes en
explotació |
||||||
|
|
|
Pelegrins |
Suros pelats |
Densitat |
||||
|
Classe |
Mitjana |
Existències |
Mitjana |
Existències |
Mitjana |
Existències |
Mitjana |
Existències |
|
diamètrica (cm) |
(peus/ha) |
(milers de
peus) |
(m3/ha) |
(milers de m3) |
(m3/ha) |
(milers de m3) |
(m3/ha) |
(milers de m3) |
|
5-10 |
118,87 |
5.868,4 |
61,38 |
2.629,9 |
0,00 |
0,0 |
61,38 |
2.629,9 |
|
10-15 |
154,85 |
7.315,7 |
94,10 |
4.031,5 |
13,64 |
584,6 |
107,74 |
4.616,0 |
|
15-20 |
118,99 |
4.888,3 |
64,31 |
2.755,2 |
32,47 |
1.390,9 |
96,77 |
4.146,1 |
|
20-25 |
57,05 |
2.397,1 |
21,19 |
907,7 |
48,20 |
2.065,0 |
69,39 |
2.972,7 |
|
25-30 |
21,63 |
922,1 |
4,59 |
196,5 |
33,98 |
1.455,6 |
38,56 |
1.652,1 |
|
30-35 |
9,36 |
427,7 |
1,21 |
51,7 |
22,93 |
982,4 |
24,14 |
1.034,0 |
|
35-40 |
4,35 |
171,1 |
0,09 |
3,9 |
12,15 |
520,5 |
12,24 |
524,4 |
|
40-45 |
1,50 |
77,8 |
0,00 |
0,0 |
5,27 |
225,7 |
5,27 |
225,7 |
|
45-50 |
1,07 |
38,7 |
0,00 |
0,0 |
2,53 |
108,3 |
2,53 |
108,3 |
|
³ 50 |
0,72 |
29,3 |
0,00 |
0,0 |
2,19 |
93,8 |
2,19 |
93,8 |
|
Catalunya |
488,38 |
22.136,3 |
246,86 |
10.576,35 |
173,35 |
7.426,8 |
420,21 |
18.003,1 |
Taula
83. Distribució de les existències per classes diamètriques. Es donen els valors mitjans i les existències per a totes les estacions
(380) on hi ha explotació de suro independentment del seu grau de presència a
l'estació.
|
|
Densitat Suro
explotat |
Biomassa de Suro |
Producció de Suro |
|||
|
Classe |
Mitjana |
Existències |
Mitjana |
Existències |
Mitjana |
Existències |
|
diamètrica (cm) |
(peus/ha) |
(milers de
peus) |
(kg/ha) |
(tones) |
(kg/ha/any) |
(tones/any) |
|
5-10 |
0,00 |
0,0 |
0,00 |
0,0 |
0,00 |
0,0 |
|
10-15 |
13,64 |
584,6 |
11,44 |
490,2 |
1,63 |
70,0 |
|
15-20 |
32,47 |
1.390,9 |
46,92 |
2.010,0 |
6,70 |
287,1 |
|
20-25 |
48,20 |
2.065,0 |
129,41 |
5.544,2 |
18,49 |
792,0 |
|
25-30 |
33,98 |
1.455,6 |
124,06 |
5.315,0 |
17,72 |
759,3 |
|
30-35 |
22,93 |
982,4 |
113,17 |
4.848,4 |
16,17 |
692,6 |
|
35-40 |
12,15 |
520,5 |
74,71 |
3.200,9 |
10,67 |
457,3 |
|
40-45 |
5,27 |
225,7 |
38,49 |
1.649,2 |
5,50 |
235,6 |
|
45-50 |
2,53 |
108,3 |
22,36 |
958,0 |
3,19 |
136,9 |
|
³ 50 |
2,19 |
93,8 |
26,47 |
1.133,9 |
3,78 |
162,0 |
|
Catalunya |
173,35 |
7.426,8 |
587,02 |
25.149,7 |
83,86 |
3.592,8 |
Taula
84. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per
a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les
estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal. Si el nombre
d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Peus ≥
|
|
Densitat (peus/ha) |
Peus ≥ |
AB (m²/ha) |
DN (cm) |
IAF (m²/m²) |
RC (%) |
Cob (%) |
Virosta (t/ha) |
n |
|
Catalunya |
510 ± 21 |
29,1 ± 1,51 |
14,3 ± 0,46 |
20,6 ± 0,33 |
0,5 ± 0,02 |
34,4 ± 1,18 |
75,4 ± 2,46 |
14,0 ± 0,80 |
421 |
|
Àmbit Metropolità |
771 ± 93 |
23,1 ± 4,81 |
18,3 ± 1,40 |
19,2 ± 1,31 |
1,3 ± 0,10 |
57,0 ± 4,32 |
— |
— |
33 |
|
Comarques Centrals |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Gironines |
490 ± 21 |
29,8 ± 1,58 |
14,0 ± 0,49 |
20,7 ± 0,33 |
0,5 ± 0,02 |
32,7 ± 1,20 |
74,5 ± 2,55 |
14,2 ± 0,81 |
388 |
|
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
702 ± 83 |
24,8 ± 4,71 |
17,4 ± 1,29 |
19,9 ± 1,27 |
1,2 ± 0,10 |
53,7 ± 3,99 |
93,0 ± 2,02 |
10,1 ± 3,66 |
38 |
|
Girona |
492 ± 21 |
29,6 ± 1,59 |
14,0 ± 0,49 |
20,6 ± 0,34 |
0,5 ± 0,02 |
32,7 ± 1,21 |
74,4 ± 2,58 |
— |
383 |
|
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 85.
Estructura, biomassa i producció de suro. Per a les suredes en explotació (380), d'una banda
es donen els valors dels suros que es pelen i per a aquestes mateixes estacions
es donen els valors dels pelegrins.
|
|
Suros |
Pelegrins |
||||||
|
|
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
|
Densitat total (peus/ha) |
4 |
1.238 |
174 |
10 |
0 |
1842 |
247 |
18 |
|
Area basal (m2/ha) |
0,3 |
48,6 |
9,8 |
0,46 |
0,0 |
29,8 |
4,1 |
0,27 |
|
DBH mitjà (cm) |
13,7 |
61,5 |
29,3 |
0,40 |
0,0 |
31,8 |
13,6 |
0,27 |
|
Biomassa suro (kg/ha) |
15,3 |
2.897,1 |
587,1 |
27,13 |
0,0 |
1.889,2 |
256,0 |
17,00 |
|
Producció de suro
(kg/ha/any) |
2,2 |
413,9 |
83,9 |
3,88 |
0,0 |
269,9 |
36,6 |
2,43 |
Taula 86. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors.
|
|
Biomassa (t/ha) |
PLAT |
|
||||
|
|
Aèria total |
Fusta |
Escorça |
Branques |
Fulles |
(t/ha/any) |
n |
|
Catalunya |
29,3 ± 1,25 |
21,8 ± 1,00 |
3,2 ± 0,14 |
3,7 ± 0,13 |
0,6 ± 0,02 |
0,7 ± 0,05 |
421 |
|
Àmbit Metropolità |
44,2 ± 3,75 |
30,7 ± 2,85 |
5,8 ± 0,49 |
6,6 ± 0,48 |
1,2 ± 0,12 |
1,3 ± 0,16 |
33 |
|
Comarques Centrals |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Gironines |
28,2 ± 1,31 |
21,2 ± 1,05 |
3,0 ± 0,14 |
3,4 ± 0,13 |
0,5 ± 0,02 |
0,6 ± 0,04 |
388 |
|
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
42,1 ± 3,36 |
29,6 ± 2,53 |
5,4 ± 0,44 |
6,1 ± 0,45 |
1,1 ± 0,11 |
1,3 ± 0,16 |
38 |
|
Girona |
28,1 ± 1,32 |
21,1 ± 1,06 |
3,0 ± 0,14 |
3,4 ± 0,13 |
0,5 ± 0,02 |
0,6 ± 0,04 |
383 |
|
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula
87. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea
basal. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors.
VAE ≥
|
|
Volum (m³/ha) |
|
Producció (m³/ha/any) |
|
|
||||
|
|
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
VAE ≥ |
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
PVAE ≥ |
n |
|
Catalunya |
45,7 ± 1,87 |
26,5 ± 1,20 |
13,6 ± 0,53 |
72,7 ± 1,57 |
1,1 ± 0,07 |
0,7 ± 0,04 |
0,3 ± 0,02 |
57,3 ± 2,50 |
421 |
|
Àmbit Metropolità |
63,0 ± 5,68 |
36,4 ± 3,50 |
19,3 ± 1,66 |
68,0 ± 5,11 |
1,8 ± 0,24 |
1,1 ± 0,15 |
0,5 ± 0,07 |
46,2 ± 6,07 |
33 |
|
Comarques Centrals |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Gironines |
44,4 ± 1,97 |
25,7 ± 1,27 |
13,1 ± 0,55 |
73,2 ± 1,64 |
1,0 ± 0,07 |
0,6 ± 0,04 |
0,3 ± 0,02 |
61,6 ± 2,66 |
388 |
|
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
60,3 ± 5,07 |
35,3 ± 3,12 |
18,2 ± 1,49 |
69,4 ± 4,98 |
1,8 ± 0,24 |
1,1 ± 0,15 |
0,5 ± 0,07 |
46,2 ± 6,07 |
38 |
|
Girona |
44,4 ± 1,99 |
25,7 ± 1,28 |
13,2 ± 0,56 |
73,1 ± 1,65 |
1,0 ± 0,07 |
0,6 ± 0,04 |
0,3 ± 0,02 |
61,6 ± 2,66 |
383 |
|
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula
88. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és
present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en
nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri
total. De la mateixa manera es donen
les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a
producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa
aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha
determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.
|
|
Existències acumulades en milers |
Existències incorporades en milers |
|
|||||
|
|
Nombre de peus |
m³ |
tones |
tones de carboni |
m³/any |
tones/any |
tones de carboni/any |
Superfície (ha) |
|
Catalunya |
39.159 |
3.306,4 |
2.132,6 |
1.044,4 |
21,6 |
14,2 |
6,9 |
62.937 |
|
Àmbit Metropolità |
7.107 |
595,9 |
415,3 |
204,5 |
9,7 |
6,7 |
3,3 |
6.190 |
|
Comarques Centrals |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Comarques Gironines |
32.052 |
2.710,5 |
1.717,3 |
840,0 |
11,9 |
7,4 |
3,6 |
56.747 |
|
Alt Pirineu i Aran |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Àmbit de Ponent |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Camp de Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Terres de l'Ebre |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
7.453 |
645,1 |
448,9 |
220,9 |
9,7 |
6,7 |
3,3 |
7.051 |
|
Girona |
31.705 |
2.661,3 |
1.683,7 |
823,6 |
11,9 |
7,4 |
3,6 |
55.886 |
|
Lleida |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
Tarragona |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 89. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Quercus suber és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració d’alzina surera (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Quercus suber regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració d’alzina surera. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.
|
Regeneració sota Quercus suber de: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|
|||||||
|
Arbutus unedo |
0 |
3.710 |
184 |
140 |
2 |
37 |
5,4 |
|
|||||||
|
Castanea sativa |
0 |
4.626 |
2.074 |
792 |
5 |
7 |
71,4 |
|
|||||||
|
Quercus ilex |
0 |
78.430 |
5.107 |
1.202 |
54 |
75 |
72,0 |
|
|||||||
|
Roures |
0 |
25.763 |
4.062 |
1.160 |
31 |
34 |
91,2 |
|
|||||||
|
Quercus suber |
0 |
43.121 |
8.079 |
1.000 |
96 |
110 |
87,3 |
|
|||||||
|
Pinus pinaster |
0 |
8.179 |
907 |
527 |
9 |
17 |
52,9 |
|
|||||||
|
Pinus pinea |
0 |
965 |
155 |
61 |
7 |
26 |
26,9 |
|
|||||||
|
Regeneració de Quercus suber sota: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
||||||||
|
Quercus ilex |
0 |
45.174 |
4.157 |
2.757 |
6 |
19 |
31,6 |
||||||||
|
Pinus halepensis |
0 |
11.067 |
3.664 |
1.930 |
4 |
7 |
57,1 |
||||||||
|
Pinus pinaster |
0 |
37.368 |
4.159 |
2.499 |
11 |
17 |
64,7 |
||||||||
|
Pinus pinea |
0 |
18.884 |
2.039 |
782 |
13 |
27 |
48,1 |
||||||||
Taula 90.
Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de
variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a
i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou
els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a
terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de
l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és
el diàmetre a la base de la branca.
|
Variable |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Independent |
Dependent |
Mínim |
Màxim |
a |
b |
r2 |
EES |
n |
|
dn (cm) |
Altura (m) |
5,0 |
91,7 |
1,2207 |
0,5631 |
0,5377 |
0,2477 |
4.113 |
|
dn (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,2 |
73,6 |
4,9341 |
0,5544 |
0,3465 |
0,3645 |
1.680 |
|
dn* (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,2 |
73,6 |
11,1969 |
0,3142 |
0,1592 |
0,4134 |
1.680 |
|
dn (cm) |
Diàmetre de capçada (m) |
5,2 |
62,7 |
0,2331 |
0,8753 |
0,7089 |
0,2576 |
1.505 |
|
db (mm) |
Pes sec de la branca amb fulles (g) |
5,3 |
173,5 |
0,3459 |
2,1492 |
0,8829 |
0,4541 |
842 |
|
db (mm) |
Pes sec de les fulles (g) |
5,3 |
173,5 |
0,4350 |
1,6221 |
0,6434 |
0,7007 |
841 |
|
dn (cm) |
Biomassa de branques amb fulles (kg) |
5,2 |
62,7 |
0,0531 |
1,8321 |
0,5878 |
0,6984 |
363 |
|
dn (cm) |
Biomassa de fulles (kg) |
5,2 |
62,7 |
0,0339 |
1,3558 |
0,5081 |
0,6072 |
363 |
Taula 91. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
Classe |
|
Altura |
Diàmetre de capçada |
Gruix d'escorça |
Creixement (mm/any) |
Edat |
|
|
diamètrica
(cm) |
(m) |
(m) |
(mm) |
corrent |
mitjà |
(anys) |
|
|
5 - 10 |
M |
3,92 |
1,58 |
14,31 |
0,82 |
— |
— |
|
|
D.T. |
0,90 |
0,47 |
5,27 |
0,41 |
— |
— |
|
10 - 15 |
M |
5,06 |
2,03 |
20,47 |
1,29 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,29 |
0,58 |
6,53 |
0,78 |
— |
— |
|
15 - 20 |
M |
6,04 |
2,74 |
25,73 |
1,08 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,60 |
0,66 |
7,46 |
0,59 |
— |
— |
|
20 - 25 |
M |
7,01 |
3,50 |
30,20 |
1,20 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,84 |
0,88 |
9,18 |
0,53 |
— |
— |
|
25 - 30 |
M |
7,86 |
4,21 |
33,55 |
1,12 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,89 |
0,98 |
10,34 |
0,56 |
— |
— |
|
30 - 35 |
M |
8,83 |
5,07 |
32,15 |
1,12 |
— |
— |
|
|
D.T. |
2,29 |
1,19 |
13,81 |
0,51 |
— |
— |
|
35 - 40 |
M |
9,27 |
5,77 |
32,06 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
2,40 |
1,10 |
12,93 |
— |
— |
— |
|
40 - 45 |
M |
10,10 |
6,78 |
41,25 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
2,33 |
1,35 |
7,92 |
— |
— |
— |
|
45 - 50 |
M |
11,48 |
8,25 |
— |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
2,85 |
1,69 |
— |
— |
— |
— |
|
³ 50 |
M |
12,17 |
7,44 |
38,20 |
— |
— |
— |
|
|
D.T. |
3,08 |
0,92 |
10,80 |
— |
— |
— |
Taula 92. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
|
|
Concentració de l'element (g/100 g) |
Densitat |
MEF |
||||||
|
Fracció |
|
Carboni |
Nitrogen |
Fòsfor |
Sofre |
Calci |
Magnesi |
Potassi |
(g/cm3) |
(mg/cm2) |
|
Fusta |
M |
47,1574 |
0,2766 |
0,0491 |
0,0337 |
0,5212 |
0,0567 |
0,2265 |
0,83 |
— |
|
|
D.T. |
1,6612 |
0,0963 |
0,0445 |
0,0309 |
0,2896 |
0,0303 |
0,0710 |
0,12 |
— |
|
Escorça |
M |
60,2185 |
0,5424 |
0,0223 |
0,0406 |
0,4047 |
0,0197 |
0,1335 |
0,24 |
— |
|
|
D.T. |
3,5220 |
0,1327 |
0,0110 |
0,0383 |
0,6495 |
0,0307 |
0,1989 |
0,06 |
— |
|
Fulles |
M |
50,2292 |
1,6035 |
0,1210 |
0,1155 |
0,8084 |
0,1585 |
0,5692 |
— |
12,65 |
|
|
D.T. |
1,6931 |
0,1998 |
0,0447 |
0,0165 |
0,2791 |
0,0600 |
0,1435 |
— |
0,69 |
|
Branques |
M |
49,1957 |
0,7209 |
0,0795 |
0,0495 |
1,2126 |
0,1073 |
0,3547 |
— |
— |
|
|
D.T. |
1,0545 |
0,2107 |
0,0308 |
0,0117 |
0,4283 |
0,0425 |
0,0964 |
— |
— |