L’alzinar és el tercer tipus de bosc amb un major nombre
d’hectàrees a Catalunya (184.654). Al 15,15 % dels boscos almenys la meitat de
l’àrea basal total correspon a l’alzina. A més, és l’espècie amb un major
nombre total de peus de més de 5 cm de diàmetre normal (més de 373 milions), encara
que en molts casos es tracta de rebrots d’una mateixa soca. Convé aclarir,
però, que aquí el terme alzina es fa servir en sentit ampli; fa referència tant
a les alzines (senso
estricto) com a les carrasques,
essent aquestes però menys abundants a Catalunya. L’alzina és l’única espècie
amb una presència important a totes les vegueries (tot i que a l’Àmbit de
Ponent quasi tota es concentra a la Noguera). També és present a totes les
comarques, amb l’excepció de la Vall d’Aran. És l’espècie més abundant a 13
comarques: la Garrotxa, Osona, l’Alt Empordà, el Gironès, el Pla de
l’Estany, la Selva, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès
Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Camp, la Conca de Barberà i la Noguera.
Les comarques amb més alzinars són, però, la Garrotxa (amb quasi 25.000
hectàrees i uns 62 milions de peus), la Noguera (amb més de 21.000 hectàrees i 21
milions de peus), el Vallès Oriental (amb més de 17.000 hectàrees i 41 milions
de peus) i l’Alt Empordà (amb 13,500 ha 37,5 milions de peus). A 28 comarques
hi ha més de 900.000 peus d’alzina i a 12 d’aquestes, més de 10 milions. Un 42
% de les alzines es concentren a les comarques ironines; si hi afegim l’Àmbit
Metropolità i les Comarques Centrals, s’arriba gairebé al 75 % del total de
peus.
A l’IEFC es van trobar alzines a 4.071 parcel·les, més
del 38 % del total, una proporció molt superior a qualsevol altra espècie. I,
tanmateix, l’alzina només era l’única espècie arbòria present al 13,8 % d’aquelles
parcel·les. El 27,3 % de les parcel·les d’alzina podien considerar-se
parcel·les homogènies (és a dir, almenys un 80 % de l’àrea basal del bosc
corresponia a l’alzina) però en aquestes parcel·les només es concentren el 57 %
del total de peus, la qual cosa vol dir que a Catalunya hi ha una gran
quantitat d’alzines en boscos d’altres espècies. De fet, només al 40,9 % de les
parcel·les on era present, l’alzina era l’espècie dominant pel que fa a àrea
basal. En aquestes parcel·les, la densitat mitjana era de 1.551 peus/ha; l’àrea
basal mitjana era de 13,2 m2/ha, i l’altura dominant mitjana, de 8,1 metres.
Hi ha alzines des d’arran de mar fins al voltant dels
1.400 metres, però són especialment abundants entre els 400 i els 1.000 metres.
S’observa una preferència pels vessants orientats al sud. Atès que l’alzina, el
pi roig i el pi blanc són les tres espècies més abundants, que l’alzina és l’espècie
present a un major nombre de parcel·les i que quan es barreja amb qualsevol de
les altres dues té un clar avantatge competitiu, es pot pensar que l’alzina
serà, com d’altra banda fou en el passat, l’espècie arbòria forestal més
abundant a Catalunya. Tanmateix, l’avenç de l’alzinar no solament es produeix
en detriment de pinedes de pi blanc i de pi roig; moltes pinedes de pi pinyer tenen
un subvol dens sobretot d’alzines (i roures) i aquestes espècies també són
presents a les pinedes de pinassa i són relativament abundants al seu sotabosc.
L’alzina té una fusta extraordinàriament densa (sovint
més densa que l’aigua i en promig de 0,90 g/cm3, taula 53), molt preuada com a
combustible. Però té una producció baixa (1,9 m3/ha/ any en volum de fusta amb escorça de
mitjana a Catalunya) i difícil de determinar (anells de creixement difícils de
visualitzar). No obstant això, la producció de l’alzina varia molt entre zones,
des dels 2,5 m3/ha/any a l’Àmbit Metropolità fins als 1,1 de l’Àmbit
de Ponent i Alt Pirineu i Aran.
Cap altra espècie a Catalunya forma masses tan denses (s’han
arribat a mesurar 8.529 peus/ha i la mitjana a les masses homogènies d’alzinar
és de 1.729 peus/ha). Aquests alzinars estan lluny de l’estructura típica dels
alzinars madurs, amb arbres molt grans. L’alzinar ha estat tractat
tradicionalment com a bosc menut i aquesta gran quantitat de peus de rebrot n’és
una de les principals conseqüències però no l’única. Així, molts alzinars estan formats per arbres de port
gairebé arbustiu, de
només tres o quatre metres d’alçada.
Taula
41. Distribució de Quercus ilex d'acord amb l’orografia. Les superfícies (segona columna) es calculen a partir del nombre
d'estacions de mostreig on l'espècie és dominant en cada interval. Per aquest
motiu la suma de les superfícies en cada interval per a totes les espècies pot donar un valor diferent
al que per aquest interval dóna el Model Digital del Terreny (MDT). Vegeu les
taules 2, 3 i 4. Aquesta discrepància és deguda, principalment, que aquest MDT (resolució de
Altitud (m s.n.m.) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-200 |
11.803 |
8,19 |
200-400 |
28.356 |
15,14 |
400-600 |
43.357 |
19,39 |
600-800 |
46.890 |
21,59 |
800-1000 |
35.737 |
25,54 |
1000-1200 |
14.898 |
15,18 |
1200-1400 |
3.042 |
4,73 |
1400-1600 |
571 |
1,13 |
1600-1800 |
0 |
0 |
1800-2000 |
0 |
0 |
2000-2200 |
0 |
0 |
2200-2400 |
0 |
0 |
Pendent (%) |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
0-10 |
7.979 |
7,48 |
10-20 |
15.965 |
6,77 |
20-30 |
22.352 |
9,73 |
30-40 |
34.810 |
15,29 |
40-50 |
34.218 |
19,83 |
50-60 |
28.094 |
25,63 |
60-70 |
20.884 |
30,58 |
70-80 |
13.549 |
37,81 |
³ 80 |
6.802 |
24,17 |
Orientació |
Superfície (ha) |
% dels boscos |
N |
21.823 |
12,72 |
NE |
23.075 |
14,32 |
E |
19.222 |
13,51 |
SE |
20.843 |
15,76 |
S |
29.649 |
20,26 |
SO |
28.190 |
19,56 |
O |
21.787 |
14,45 |
NO |
20.064 |
12,09 |
Figura
9. Percentatge d’estacions on
l’espècie és present i on és dominant d'acord amb l’orografia. Cada percentatge s'ha calculat en relació amb el nombre total
d'estacions mostrejades a Catalunya: 10.644. Quercus ilex és present des del nivell del mar fins als
Taula 42. Distribució de les existències per classes diamètriques. Els valors mitjans es donen per a les estacions (985) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un recobriment de capçades d'almenys un 40%. Les existències es donen per a totes les estacions on és present l’espècie (4.071).
|
Densitat |
Volum amb escorça |
Volum de fusta |
|||
Classe diamètrica (cm) |
Mitjana (peus/ha) |
Existències (milers de peus) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
Mitjana (m3/ha) |
Existències (milers de m3) |
5
- 10 |
1.298,90 |
244.459 |
12,81 |
2.393,4 |
10,43 |
1.954,1 |
10
- 15 |
529,12 |
92.146 |
17,01 |
2.983,2 |
13,92 |
2.444,2 |
15
- 20 |
156,48 |
27.275 |
11,52 |
2.035,4 |
9,45 |
1.670,9 |
20
- 25 |
37,38 |
6.834 |
5,24 |
966,0 |
4,31 |
793,4 |
25
- 30 |
9,07 |
1.735 |
2,07 |
403,8 |
1,70 |
331,8 |
30
- 35 |
2,33 |
445 |
0,90 |
168,8 |
0,74 |
139,3 |
35
- 40 |
0,54 |
135 |
0,31 |
75,0 |
0,26 |
61,9 |
40
- 45 |
0,24 |
42 |
0,15 |
28,8 |
0,13 |
23,5 |
45
- 50 |
0,04 |
9 |
0,02 |
6,1 |
0,02 |
4,9 |
³ 50 |
0,18 |
30 |
0,45 |
75,9 |
0,35 |
60,0 |
Catalunya |
2.034,25 |
373.116 |
50,48 |
9.136,3 |
41,31 |
7.484,0 |
Taula
43. Estructura de l'estrat arbori i arbustiu. Per
a cada àmbit i variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les
estacions (n) on l'espècie ocupa almenys un 70% de l'àrea basal i té un
recobriment de capçades d'almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de
5, no es donen els valors. Peus ≥
|
Densitat (peus/ha) |
Peus ≥ |
AB (m²/ha) |
DN (cm) |
IAF (m²/m²) |
RC (%) |
Cob (%) |
Virosta (t/ha) |
n |
Catalunya |
2.034 ± 37 |
2,4 ± 0,28 |
17,4 ± 0,27 |
10,9 ± 0,11 |
2,4 ± 0,05 |
93,8 ± 1,49 |
67,9 ± 2,10 |
11,8 ± 0,72 |
985 |
Àmbit Metropolità |
1.744 ± 66 |
5,0 ± 0,77 |
18,9 ± 0,64 |
12,2 ± 0,20 |
3,5 ± 0,12 |
107,9 ± 3,41 |
66,3 ± 4,34 |
13,1 ± 1,88 |
194 |
Comarques Centrals |
1.940 ± 87 |
3,1 ± 0,73 |
17,6 ± 0,67 |
11,1 ± 0,23 |
2,1 ± 0,08 |
90,1 ± 3,37 |
67,9 ± 3,18 |
13,9 ± 1,67 |
139 |
Comarques Gironines |
2.299 ± 62 |
1,9 ± 0,35 |
18,7 ± 0,42 |
10,6 ± 0,14 |
2,6 ± 0,06 |
97,6 ± 2,33 |
73,9 ± 2,65 |
12,8 ± 1,03 |
426 |
Alt Pirineu i Aran |
1.947 ± 112 |
1,5 ± 1,04 |
14,4 ± 0,95 |
10,4 ± 0,67 |
1,7 ± 0,10 |
71,9 ± 3,30 |
67,0 ± 7,93 |
4,1 ± 0,67 |
87 |
Àmbit de Ponent |
1.555 ± 92 |
2,2 ± 1,02 |
11,7 ± 0,55 |
10,4 ± 0,38 |
0,9 ± 0,08 |
67,6 ± 2,84 |
36,3 ± 6,98 |
4,8 ± 1,58 |
69 |
Camp de Tarragona |
2.067 ± 146 |
1,0 ± 0,92 |
15,1 ± 1,00 |
9,9 ± 0,33 |
1,7 ± 0,13 |
88,8 ± 5,72 |
81,5 ± 10,06 |
12,3 ± 3,26 |
54 |
Terres de l'Ebre |
1.593 ± 288 |
4,3 ± 4,12 |
17,8 ± 1,38 |
13,4 ± 1,25 |
3,6 ± 0,79 |
136,0 ± 21,22 |
— |
— |
16 |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
1.846 ± 56 |
4,2 ± 0,56 |
18,6 ± 0,50 |
11,8 ± 0,15 |
3,0 ± 0,09 |
102,5 ± 2,62 |
68,0 ± 2,81 |
13,4 ± 1,29 |
306 |
Girona |
2.279 ± 60 |
1,9 ± 0,34 |
18,6 ± 0,41 |
10,7 ± 0,13 |
2,6 ± 0,06 |
97,1 ± 2,27 |
73,1 ± 2,62 |
13,0 ± 1,04 |
441 |
Lleida |
1.770 ± 75 |
1,8 ± 0,76 |
13,2 ± 0,58 |
10,4 ± 0,40 |
1,4 ± 0,07 |
70,0 ± 2,16 |
54,5 ± 6,08 |
4,8 ± 0,91 |
168 |
Tarragona |
1.979 ± 140 |
1,5 ± 1,16 |
15,6 ± 0,84 |
10,5 ± 0,36 |
2,1 ± 0,20 |
97,6 ± 6,31 |
69,8 ± 16,34 |
12,4 ± 3,06 |
70 |
Taula 44. Biomassa i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. Si el nombre de cores és menor de 5 no es donen els valors.
|
Biomassa (t/ha) |
PLAT |
|
||||
|
Aèria total |
Fusta |
Escorça |
Branques |
Fulles |
(t/ha/any) |
n |
Catalunya |
63,4 ± 1,17 |
37,4 ± 0,77 |
6,0 ± 0,13 |
16,2 ± 0,30 |
3,8 ± 0,06 |
2,3 ± 0,04 |
891 |
Àmbit Metropolità |
78,2 ± 3,06 |
46,7 ± 2,04 |
7,8 ± 0,34 |
19,0 ± 0,69 |
4,6 ± 0,15 |
2,8 ± 0,11 |
193 |
Comarques Centrals |
59,3 ± 2,71 |
35,1 ± 1,80 |
5,8 ± 0,30 |
14,8 ± 0,58 |
3,7 ± 0,13 |
2,4 ± 0,13 |
103 |
Comarques Gironines |
69,8 ± 1,75 |
42,1 ± 1,13 |
6,0 ± 0,17 |
17,6 ± 0,43 |
4,1 ± 0,09 |
2,4 ± 0,06 |
412 |
Alt Pirineu i Aran |
43,7 ± 3,66 |
23,3 ± 2,55 |
4,4 ± 0,54 |
12,8 ± 0,73 |
3,3 ± 0,20 |
1,2 ± 0,07 |
63 |
Àmbit de Ponent |
37,2 ± 2,22 |
21,9 ± 1,62 |
4,4 ± 0,32 |
9,1 ± 0,83 |
1,8 ± 0,13 |
1,3 ± 0,07 |
69 |
Camp de Tarragona |
48,4 ± 3,83 |
28,0 ± 2,57 |
5,4 ± 0,53 |
12,3 ± 0,97 |
2,7 ± 0,18 |
2,1 ± 0,24 |
40 |
Terres de l'Ebre |
67,7 ± 9,86 |
31,5 ± 2,85 |
5,2 ± 0,43 |
25,4 ± 6,96 |
5,5 ± 0,99 |
2,2 ± 0,46 |
11 |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
71,8 ± 2,31 |
42,9 ± 1,53 |
7,2 ± 0,25 |
17,4 ± 0,52 |
4,3 ± 0,11 |
2,7 ± 0,09 |
281 |
Girona |
69,4 ± 1,71 |
41,8 ± 1,10 |
6,0 ± 0,16 |
17,5 ± 0,42 |
4,1 ± 0,09 |
2,4 ± 0,06 |
427 |
Lleida |
41,3 ± 2,20 |
22,7 ± 1,52 |
4,3 ± 0,31 |
11,6 ± 0,56 |
2,7 ± 0,14 |
1,3 ± 0,05 |
132 |
Tarragona |
52,0 ± 3,63 |
28,7 ± 2,13 |
5,4 ± 0,43 |
14,7 ± 1,67 |
3,2 ± 0,27 |
2,2 ± 0,21 |
51 |
Taula
45. Volum i producció. Per a cada àmbit i cada variable es dóna el valor mitjà i l’error estàndard per a les estacions (n) on l’espècie ocupa almenys un 70% de l’àrea
basal i té un recobriment de capçades d’almenys un 40%. Si el nombre
d’estacions és menor de 5, no es donen els valors. VAE ≥
|
Volum (m³/ha) |
|
Producció (m³/ha/any) |
|
|
||||
|
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
VAE ≥ |
Amb escorça |
Fusta |
Escorça |
PVAE ≥ |
n |
Catalunya |
50,5 ± 1,03 |
41,3 ± 0,85 |
8,2 ± 0,17 |
18,1 ± 0,68 |
1,9 ± 0,04 |
1,6 ± 0,03 |
0,3 ± 0,01 |
10,7 ± 0,58 |
985 |
Àmbit Metropolità |
63,2 ± 2,78 |
51,7 ± 2,31 |
10,3 ± 0,44 |
27,7 ± 1,70 |
2,5 ± 0,10 |
2,0 ± 0,09 |
0,4 ± 0,02 |
19,6 ± 1,45 |
194 |
Comarques Centrals |
48,9 ± 2,41 |
39,3 ± 1,96 |
8,6 ± 0,40 |
19,5 ± 1,72 |
1,7 ± 0,10 |
1,4 ± 0,08 |
0,3 ± 0,02 |
10,6 ± 1,66 |
139 |
Comarques Gironines |
55,4 ± 1,50 |
46,2 ± 1,26 |
8,3 ± 0,23 |
13,8 ± 0,87 |
2,1 ± 0,05 |
1,7 ± 0,05 |
0,3 ± 0,01 |
7,5 ± 0,69 |
426 |
Alt Pirineu i Aran |
33,0 ± 3,66 |
25,9 ± 2,85 |
6,2 ± 0,72 |
20,7 ± 2,72 |
1,1 ± 0,07 |
0,9 ± 0,05 |
0,2 ± 0,01 |
7,0 ± 3,03 |
87 |
Àmbit de Ponent |
30,6 ± 2,28 |
24,3 ± 1,87 |
5,6 ± 0,38 |
18,5 ± 3,12 |
1,1 ± 0,06 |
0,9 ± 0,05 |
0,2 ± 0,01 |
8,5 ± 2,24 |
69 |
Camp de Tarragona |
39,0 ± 3,61 |
30,6 ± 2,82 |
7,3 ± 0,73 |
7,0 ± 2,15 |
1,9 ± 0,22 |
1,5 ± 0,19 |
0,3 ± 0,03 |
2,3 ± 1,01 |
54 |
Terres de l'Ebre |
42,0 ± 3,81 |
34,6 ± 3,20 |
6,7 ± 0,58 |
27,9 ± 8,15 |
1,5 ± 0,18 |
1,2 ± 0,15 |
0,2 ± 0,03 |
22,7 ± 9,35 |
16 |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
58,7 ± 2,06 |
47,7 ± 1,71 |
9,8 ± 0,33 |
25,1 ± 1,28 |
2,2 ± 0,08 |
1,8 ± 0,07 |
0,4 ± 0,01 |
17,6 ± 1,16 |
306 |
Girona |
55,2 ± 1,46 |
45,9 ± 1,22 |
8,4 ± 0,23 |
13,9 ± 0,85 |
2,1 ± 0,05 |
1,7 ± 0,04 |
0,3 ± 0,01 |
7,5 ± 0,68 |
441 |
Lleida |
31,8 ± 2,17 |
25,2 ± 1,70 |
5,8 ± 0,41 |
20,1 ± 1,98 |
1,1 ± 0,05 |
0,9 ± 0,04 |
0,2 ± 0,01 |
7,7 ± 1,87 |
168 |
Tarragona |
39,6 ± 2,98 |
31,3 ± 2,34 |
7,2 ± 0,61 |
11,2 ± 2,53 |
1,8 ± 0,19 |
1,5 ± 0,16 |
0,3 ± 0,03 |
5,2 ± 2,29 |
70 |
Taula
46. Existències i superfície. Les existències s’han determinat a partir de totes les estacions on és
present l’espècie. Per a cada àmbit es donen les existències acumulades en
nombre de peus, en volum amb escorça, en biomassa aèria total i en carboni aeri
total. De la mateixa manera es donen
les existències incorporades com a producció anual del volum amb escorça, com a
producció llenyosa aèria total i com a carboni incorporat a la fracció llenyosa
aèria. La superfície corresponent a cada àmbit (darrera columna) s’ha
determinat a partir del nombre d’estacions on l’espècie és dominant.
|
Existències acumulades en milers |
Existències incorporades en milers |
|
|||||
|
Nombre de peus |
m³ |
tones |
tones de carboni |
m³/any |
tones/any |
tones de carboni/any |
Superfície (ha) |
Catalunya |
373.116 |
9.136,3 |
11.447,0 |
5.469,9 |
321,9 |
376,2 |
179,3 |
184.654 |
Àmbit Metropolità |
70.036 |
2.319,5 |
2.856,9 |
1.363,6 |
96,9 |
109,5 |
52,1 |
29.905 |
Comarques Centrals |
51.639 |
1.257,8 |
1.532,6 |
733,2 |
29,1 |
39,9 |
19,3 |
24.273 |
Comarques Gironines |
156.584 |
3.843,3 |
4.826,5 |
2.307,2 |
140,9 |
163,1 |
77,7 |
68.228 |
Alt Pirineu i Aran |
36.403 |
593,9 |
789,1 |
377,6 |
15,7 |
17,8 |
8,5 |
20.666 |
Àmbit de Ponent |
25.006 |
453,7 |
553,4 |
264,0 |
17,2 |
19,5 |
9,3 |
25.233 |
Camp de Tarragona |
28.120 |
528,5 |
656,6 |
313,1 |
19,2 |
21,5 |
10,2 |
13.364 |
Terres de l'Ebre |
5.328 |
139,6 |
231,8 |
111,2 |
2,9 |
4,8 |
2,3 |
2.985 |
Demarcacions |
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona |
112.923 |
3.359,6 |
4.101,6 |
1.958,8 |
121,7 |
143,6 |
68,6 |
49.032 |
Girona |
160.510 |
3.962,2 |
4.963,8 |
2.373,0 |
145,2 |
168,9 |
80,5 |
70.569 |
Lleida |
66.235 |
1.146,4 |
1.493,2 |
713,8 |
32,9 |
37,3 |
17,8 |
48.704 |
Tarragona |
33.447 |
668,1 |
888,4 |
424,3 |
22,0 |
26,3 |
12,5 |
16.348 |
Taula 47. Regeneració. La primera part de la taula mostra la regeneració d’espècies, presents al vol, quan Quercus ilex és dominant; n reg. és el nombre d’estacions on hi ha regeneració de cada espècie i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració. La segona part de la taula mostra la regeneració d’alzina (quan és present al vol) sota un vol dominant d'altres espècies; n reg. és el nombre d'estacions on Quercus ilex regenera i n total el nombre total d’estacions on s’ha mesurat la regeneració d’alzina. Els valors es donen en nombre de peus per hectàrea. La darrera columna (Reg) és el percentatge d'estacions on regenera cada espècie.
Regeneració sota Quercus ilex de: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
||||||||
Acer campestre |
0 |
1.812 |
610 |
217 |
7 |
10 |
70,0 |
||||||||
Acer monspessulanum |
0 |
2.928 |
476 |
236 |
6 |
13 |
46,2 |
||||||||
Acer opalus |
0 |
1.590 |
370 |
299 |
2 |
5 |
40,0 |
||||||||
Arbutus
unedo |
0 |
4.525 |
160 |
121 |
2 |
51 |
3,9 |
||||||||
Castanea
sativa |
0 |
3.553 |
1.092 |
482 |
5 |
12 |
41,7 |
||||||||
Fraxinus
excelsior |
0 |
1.304 |
503 |
212 |
4 |
6 |
66,7 |
||||||||
Ilex
aquifolium |
0 |
10.017 |
2.563 |
1.167 |
7 |
10 |
70,0 |
||||||||
Phyllirea
media |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
11 |
0 |
||||||||
Prunus
avium |
0 |
4.555 |
1.470 |
894 |
3 |
6 |
50,0 |
||||||||
Quercus
ilex |
0 |
586.635 |
20.638 |
2.236 |
301 |
304 |
99,0 |
||||||||
Quercus
petraea |
0 |
3.831 |
1.602 |
496 |
6 |
7 |
85,7 |
||||||||
Roures |
0 |
37.601 |
3.644 |
588 |
104 |
152 |
68,4 |
||||||||
Quercus
suber |
0 |
45.174 |
4.157 |
2.757 |
6 |
19 |
31,6 |
||||||||
Sorbus
aria |
0 |
1.335 |
590 |
293 |
3 |
5 |
60,0 |
||||||||
Ulmus
minor |
0 |
1.751 |
749 |
298 |
4 |
6 |
66,7 |
||||||||
Juniperus
communis |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
8 |
0 |
||||||||
Juniperus
oxycedrus |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
8 |
0 |
||||||||
Juniperus
phoenicea |
0 |
5.141 |
1.206 |
841 |
2 |
7 |
28,6 |
||||||||
Pinus
halepensis |
0 |
467 |
26 |
18 |
3 |
33 |
9,1 |
||||||||
Pinus
nigra |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
14 |
0 |
||||||||
Pinus
pinea |
0 |
462 |
27 |
27 |
1 |
17 |
5,9 |
||||||||
Pinus
sylvestris |
0 |
10.266 |
469 |
305 |
9 |
34 |
26,5 |
||||||||
Regeneració de Quercus ilex sota: |
Mínim |
Màxim |
Mitjana |
E.E. |
n reg. |
n total |
Reg |
|
|||||||
Castanea sativa |
449 |
24.221 |
7.185 |
3.031 |
10 |
10 |
100 |
|
|||||||
Fagus sylvatica |
77 |
3.733 |
1.421 |
593 |
7 |
7 |
100 |
|
|||||||
Quercus petraea |
78 |
29.550 |
8.965 |
4.292 |
8 |
8 |
100 |
|
|||||||
Roures |
0 |
44.498 |
6.789 |
1.109 |
65 |
72 |
90,3 |
|
|||||||
Quercus suber |
0 |
78.430 |
5.107 |
1.202 |
54 |
75 |
72,0 |
|
|||||||
Pinus halepensis |
0 |
96.883 |
6.977 |
672 |
254 |
269 |
94,4 |
|
|||||||
Pinus nigra |
0 |
65.429 |
5.565 |
630 |
182 |
193 |
94,3 |
|
|||||||
Pinus pinaster |
0 |
31.554 |
5.301 |
1.414 |
22 |
23 |
95,7 |
|
|||||||
Pinus pinea |
0 |
55.213 |
8.232 |
1.293 |
56 |
58 |
96,6 |
|
|||||||
Pinus sylvestris |
0 |
62.986 |
6.468 |
803 |
152 |
157 |
96,8 |
|
|||||||
Taula 48. Tarifes de cubicació pel volum amb escorça (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
6 |
18 |
37 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
3 |
5 |
8 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
10 |
26 |
49 |
89 |
125 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
4 |
7 |
11 |
21 |
30 |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
16 |
35 |
66 |
111 |
166 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
9 |
13 |
21 |
31 |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
22 |
48 |
88 |
145 |
199 |
322 |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6 |
12 |
20 |
29 |
35 |
76 |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
29 |
60 |
109 |
165 |
259 |
385 |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
6 |
14 |
20 |
32 |
42 |
61 |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
84 |
132 |
208 |
272 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
13 |
20 |
33 |
58 |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
— |
149 |
253 |
323 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
23 |
53 |
28 |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
11 |
34 |
76 |
149 |
215 |
387 |
556 |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
6 |
14 |
28 |
49 |
62 |
124 |
227 |
— |
— |
— |
Taula 49. Tarifa de cubicació per l’increment anual del volum amb escorça (dm3/any). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada: classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
0,35 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
0,17 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
0,63 |
1,02 |
1,41 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
0,37 |
0,54 |
0,79 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
0,85 |
1,52 |
1,88 |
2,76 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
0,42 |
0,82 |
0,85 |
1,93 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
0,78 |
1,53 |
2,49 |
4,44 |
4,80 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
0,40 |
0,55 |
1,22 |
2,02 |
2,83 |
— |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
— |
1,82 |
3,31 |
4,29 |
5,25 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
0,46 |
3,07 |
2,30 |
2,30 |
— |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
— |
3,79 |
4,39 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
2,05 |
1,87 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
0,70 |
1,39 |
2,23 |
3,99 |
4,55 |
— |
— |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
0,40 |
0,72 |
1,48 |
2,12 |
2,26 |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 50. Tarifes de cubicació pel volum de fusta (dm3). La primera part de la taula és una tarifa de doble entrada: classe diamètrica i intervals d'altura, que permet una major precisió en la cubicació de les masses arbrades. La segona part de la taula, darrera fila, és una tarifa d’una sola entrada; classe diamètrica per a qualsevol altura. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen els valors.
|
|
Classe diamètrica (cm) |
|||||||||
Altura (m) |
5-10 |
10-15 |
15-20 |
20-25 |
25-30 |
30-35 |
35-40 |
40-45 |
45-50 |
³50 |
|
2-4 |
M |
5 |
14 |
30 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
2 |
4 |
7 |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
4-6 |
M |
8 |
20 |
40 |
74 |
104 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
3 |
6 |
9 |
21 |
26 |
— |
— |
— |
— |
— |
6-8 |
M |
13 |
29 |
54 |
90 |
138 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
8 |
11 |
18 |
29 |
— |
— |
— |
— |
— |
8-10 |
M |
18 |
39 |
72 |
120 |
167 |
278 |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
10 |
16 |
25 |
31 |
63 |
— |
— |
— |
— |
10-12 |
M |
24 |
50 |
91 |
138 |
218 |
324 |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
5 |
12 |
17 |
27 |
34 |
46 |
— |
— |
— |
— |
12-14 |
M |
— |
72 |
112 |
175 |
217 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
12 |
19 |
31 |
33 |
— |
— |
— |
— |
— |
14-16 |
M |
— |
— |
124 |
219 |
269 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
22 |
54 |
30 |
— |
— |
— |
— |
— |
Qualsevol |
M |
9 |
28 |
62 |
124 |
179 |
327 |
471 |
— |
— |
— |
altura |
D.T. |
5 |
12 |
24 |
43 |
51 |
103 |
176 |
— |
— |
— |
Taula 51.
Equacions al·lomètriques. Per a cada parell de
variables, independent (x) i dependent (y), es donen els paràmetres estimats a
i b de l’equació al·lomètrica (y=a·xb). La taula inclou
els valors mínim i màxim de la variable independent amb la qual s’ha dut a
terme l’ajust, el coeficient de determinació (r2), l’error estàndard del valor estimat (EES) i la mida de la mostra (n). dn és el diàmetre normal de
l’arbre, dn* és el diàmetre normal de l’arbre sense escorça i db és
el diàmetre a la base de la branca.
Variable |
|
|
|
|
|
|
|
|
Independent |
Dependent |
Mínim |
Màxim |
a |
b |
r2 |
EES |
n |
dn (cm) |
Altura (m) |
5,0 |
55,0 |
1,8063 |
0,5179 |
0,3888 |
0,2749 |
19.895 |
dn (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
41,0 |
0,5622 |
0,9627 |
0,4687 |
0,4080 |
6.298 |
dn* (cm) |
Gruix d'escorça (mm) |
5,0 |
41,0 |
0,8436 |
0,8345 |
0,3632 |
0,4467 |
6.298 |
dn (cm) |
Diàmetre de capçada (m) |
5,0 |
41,0 |
0,4917 |
0,7098 |
0,5414 |
0,2608 |
6.474 |
db (mm) |
Pes sec de la branca amb fulles (g) |
2,4 |
126,6 |
0,2488 |
2,3940 |
0,9213 |
0,3901 |
2.479 |
db (mm) |
Pes sec de les fulles (g) |
2,4 |
126,6 |
0,3474 |
1,8704 |
0,7427 |
0,6138 |
2.479 |
dn (cm) |
Biomassa de branques amb fulles (kg) |
5,0 |
41,0 |
0,1506 |
1,9202 |
0,6018 |
0,6631 |
2.006 |
dn (cm) |
Biomassa de fulles (kg) |
5,0 |
41,0 |
0,0860 |
1,4994 |
0,5458 |
0,5807 |
2.006 |
Taula 52. Indicadors dendromètrics. Per a cada variable es dóna, d'acord amb la classe diamètrica, la mitjana (M) dels valors mesurats al camp i, a sota, la desviació típica de la mostra (D.T.). Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
Classe |
|
Altura |
Diàmetre de capçada |
Gruix d'escorça |
Creixement (mm/any) |
Edat |
|
diamètrica
(cm) |
(m) |
(m) |
(mm) |
corrent |
mitjà |
(anys) |
|
5 - 10 |
M |
5,07 |
2,05 |
3,94 |
0,97 |
— |
— |
|
D.T. |
1,52 |
0,61 |
1,86 |
0,51 |
— |
— |
10 - 15 |
M |
6,55 |
2,84 |
6,26 |
1,02 |
— |
— |
|
D.T. |
1,83 |
0,73 |
2,33 |
0,51 |
— |
— |
15 - 20 |
M |
7,84 |
3,62 |
8,22 |
1,10 |
— |
— |
|
D.T. |
2,11 |
0,85 |
2,56 |
0,55 |
— |
— |
20 - 25 |
M |
9,02 |
4,53 |
10,08 |
1,16 |
— |
— |
|
D.T. |
2,45 |
1,00 |
3,03 |
0,57 |
— |
— |
25 - 30 |
M |
9,99 |
5,33 |
11,67 |
1,35 |
— |
— |
|
D.T. |
2,51 |
1,17 |
3,70 |
0,64 |
— |
— |
30 - 35 |
M |
11,42 |
6,50 |
12,95 |
1,51 |
— |
— |
|
D.T. |
2,87 |
1,32 |
4,15 |
1,08 |
— |
— |
35 - 40 |
M |
11,55 |
7,26 |
15,40 |
1,34 |
— |
— |
|
D.T. |
3,27 |
0,69 |
7,57 |
0,65 |
— |
— |
40 - 45 |
M |
14,15 |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
2,94 |
— |
— |
— |
— |
— |
45 - 50 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
³ 50 |
M |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
|
D.T. |
— |
— |
— |
— |
— |
— |
Taula 53. Concentració de nutrients, densitats de fusta i d’escorça i massa específica foliar. Per a cada variable i per a les quatre fraccions aèries es dóna el valor mitjà i la desviació típica. Si la mida de la mostra és inferior a 5, no es donen aquests valors.
|
|
Concentració de l'element (g/100 g) |
Densitat |
MEF |
||||||
Fracció |
|
Carboni |
Nitrogen |
Fòsfor |
Sofre |
Calci |
Magnesi |
Potassi |
(g/cm3) |
(mg/cm2) |
Fusta |
M |
47,5302 |
0,1839 |
0,0265 |
0,0311 |
0,4343 |
0,0434 |
0,2187 |
0,90 |
— |
|
D.T. |
1,3913 |
0,0547 |
0,0228 |
0,0357 |
0,2283 |
0,0354 |
0,0655 |
0,07 |
— |
Escorça |
M |
46,7595 |
0,6119 |
0,0242 |
0,0592 |
4,3450 |
0,1115 |
0,2105 |
0,72 |
— |
|
D.T. |
2,6694 |
0,1329 |
0,0057 |
0,0367 |
1,2308 |
0,0440 |
0,0852 |
0,15 |
— |
Fulles |
M |
50,2621 |
1,4607 |
0,0851 |
0,1195 |
0,8861 |
0,1442 |
0,5867 |
— |
17,03 |
|
D.T. |
1,1439 |
0,2695 |
0,0239 |
0,0214 |
0,2697 |
0,0516 |
0,1426 |
— |
4,40 |
Branques |
M |
48,1660 |
0,6071 |
0,0625 |
0,0584 |
1,3088 |
0,0923 |
0,3779 |
— |
— |
|
D.T. |
1,7977 |
0,1393 |
0,0341 |
0,0233 |
0,6280 |
0,0359 |
0,1007 |
— |
— |