Ala anterior: 13-17 mm. Ales de color blau-verd intens i brillant, amb cinc taques vermelles a l’alta anterior i una a la posterior. El tòrax és negre amb una banda blanca anterior i les antenes son llargues i engruixides al final.
Espècie activa principalment durant el maig. Passen l’hivern en estadi d’eruga. Segurament presenten una segona generació parcial a finals d’estiu.
Espècie generalista, al Garraf visita Centaurea linifolia, Dorycnium hirsutum i Aphyllantes monspeliensis.
Com totes les papallones, només recol•lecta nèctar per al seu propi consum.
Tenen una trompa llarga que normalment està enrotllada en espiral (espiritrompa) i que desenrotllen per xuclar el nèctar.
La femella pon els ous en plantes de Dorycnium, de les quals s’alimenten les erugues.
La coloració vistosa s’interpreta com un senyal d’advertència pels depredadors, ja que quan són atacades segreguen àcid cianhídric.
