Flor: Flors hermafrodites, blanques, d’entre 8 i 10 mm de llarg (màxim 20 mm), dividides en dos llavis que formen un tub a la base: el llavi inferior és groguenc i està corbat. Es disposen formant anells al voltant de les tiges.
Planta: Mata perenne, de fins a 50 cm d’alçada, pilosa, llenyosa i ramificada des de la base, amb tiges erectes. Fulles enfrontades (oposades), d’1 a 3,5 cm de llarg, sense pecíol, piloses i amb el marge serrat.
Molt variable. Des mitjan març fins al final de maig (de vegades, final de juny).
Pol·len: molt poc.
Nèctar: bastant.
Flor pol•linitzada principalment per abelles, però també la visiten formigues i vespes.
Sideritis ve del grec sideros, que vol dir “ferro” i hirsuta fa referència a l’abundant pilositat de les tiges .
Els grecs feien servir les plantes d’aquest gènere per curar les ferides fetes amb armes i instruments de ferro.
Avui també es fa servir per desinfectar i cicatritzar ferides i en tisanes per facilitar la digestió.
Són riques en essències amb aroma de llimona.
Aquest gènere ateny la seva màxima diversitat a la península Ibèrica.
