Flor:Flors hermafrodites, grogues, penjants, d’uns 2 cm de diàmetre, formades per sis pètals que neixen d’un tub verdós inflat a la base. Al mig de la flor hi ha un altre tub més curt i més estret, groc com els pètals, que recull els òrgans sexuals de la flor. La tija que porta les flors neix del bulb i no te fulles.
Planta: Herba perenne, de fins a 30 cm d’alçada, amb un bulb globós de fins a 3 cm de diàmetre, envoltat d’una capa marró fosc que arriba fins a la base de la tija i l’envolta. Fulles basals, llargues i estretes, de fins a 4,8 cm de llarg i entre 1 i 2 mm de secció semicircular.
Des de principi de març fins a mitjan abril.
Pol·len: bastant.
Nèctar: bastant.
Sobretot abelles grans, del gènere Anthophora, però també algunes papallones i dípters.
Narcissus ve del grec narké, que vol dir “letargia, adormiment”. També és el nom d’un personatge de la mitologia grega que es va enamorar del seu reflex a l’aigua, fent al•lusió a la posició de les flors, penjants i mirant cap avall.
Els bulbs i les fulles de totes les espècies del gènere Narcissus són tòxics, però les flors s’han fet servir com a remei antiespasmòdic per les seves propietats sedants.
