Flor:Flors hermafrodites, grogues, de entre 6 a 8 mm de diàmetre (màxim 12 mm), de cinc pètals i envoltades a la base per cinc peces verdes que l’acompanyen fins al desenvolupament del fruit.
Planta: Herba de tiges erectes, fins a 40 cm d’alçada, ramificades només a la part superior. Fulles alternes, sense pecíol, aspres i de vegades aplicades a la tija.
Des del final d’abril fins a mitjan o el final de juny.
Pol·len: poc.
Nèctar: molt poc.
Flor pol•linitzada sobretot per abelles petites, però també per algunes vespes i altres insectes.
Linum ve del grec linon, que vol dir “fil”. Molt abans de l’antiga Grècia, el lli ja es conreava a Babilònia i Egipte fa 7.000 anys.
El lli ha tingut i té múltiples aplicacions. Les mòmies egípcies s’embalsamaven amb lli, i avui dia és un dels teixits més habituals.
S’ha fet servir com a planta medicinal des de la Grècia del segle VI a. C..
L’oli de llinassa prové de les seves llavors i s’utilitza com a additiu de pintures.
Les llavors també s’aprofiten per a la indústria alimentària, i la palla feta amb tiges de lli s’utilitza com a farratge per al bestiar.
