Leuzea conifera
Fam. ASTERACEAE (Asteràcies, Compostes)

Leuzea conifera

Cat. Pinya de Sant Joan, carxofeta, perdiueta;
cst. Cuchara de pastor;
f. centaurée-pomme de pin;
it. fiordaliso ovoide;
in. leuzia, cone knapweed.

Descripció

Flor: El que sembla una pinya o una carxofa és una inflorescència (un conjunt de flors) i fa de 3 a 5 cm de llarg i 4 o 5 cm d’ample. Les flors són hermafrodites, des de blanquinoses fins a un rosa púrpura, amb forma de tub. Estan tancades dins de la pinya, així que fins que aquesta s’obre només podem veure la part final de les flors. Quan s’obre, s’alliberen les llavors, amb uns plomalls llargs i blancs per dispersar-se.

Planta: Fulles en roseta basal, verdoses a l’anvers i peludes i blanquinoses al revers. Més abundants a la base de la tija, on no són gaire dividides i poden fer fins a 15 cm de llarg. Les superiors són força dividides i més curtes. Tija pilosa de 5 a 15 cm de llarg (màxim 40 cm).

Floració

Des del final de maig fins al final de juny.


Pol·len: poc.

Nèctar: poc.

Pol·linitzadors que la visiten

Els principals pol•linitzadors són les abelles i les formigues.


Curiositats

L’epítet conífera vol dir “en forma de con (o pinya)”. En català, se li diu “pinya de St Joan” perquè sol estar florida per l’època de la revetlla.

En castellà, se li diu “cuchara de pastor” perquè els pastors la feien servir per posar-la dins de la sopa i després xuclar-la.

També es fa servir contra les hemorroides i contra el mal de queixal.

Una altra planta del mateix génere (Leuza carthamoides), que només viu a Sibèria, és molt preuada perquè suposadament retarda l’envelliment. Durant molt temps, l’exèrcit rus l’ha considerada com un secret militar i ha format part de la farmaciola d’expedicions militars (i fins i tot, espacials). Actualment està protegida per evitar-ne l’extinció.