Flors hermafrodites, de color violeta, rarament blanquinoses. Cada flor està formada per tres sèpals que pengen cap avall i presenten una barba de pèls groguencs i tres pètals dirigits cap amunt. Fan entre 5 i 7 cm de diàmetre i estan disposades, solitàries o en grups de dos, sobre tiges no ramificades tan altes com les fulles.
Planta: Planta baixa, fins a 35 cm d’alçada, que creix a partir d’un rizoma poc o molt horitzontal. Fulles rígides, amb nervis paral•lels i forma d’espasa, persistents durant l’hivern, que surten totes d’una roseta basal. Sovint forma rodals.
Flor pol•linitzada principalment per abelles grans (Anthidium sticticum, Bombus terrestris) encara que també rep visites de formigues i alguns escarabats.
Iris és el nom de la deessa grega missatgera dels déus de l’Olimp, que s’acostuma a representar amb ales i un vestit de colors que simbolitza l’arc de Sant Martí. El motiu d’aquest nom és la varietat de colors que mostren les seves flors.
L’estructura de la flor és complicada i als insectes pol•linitzadors els costa aprendre a entrar dins la flor. Quan l’insecte intenta sortir de la flor, un replec que cau sobre la part femenina evita l’autofecundació.
