Flor: Flors hermafrodites, disposades en un nombre de entre 3 i 10 al final de la tija, sense pecíol, acompanyades de dues fulles petites desiguals que quasi tanquen el capoll. Són de color entre rosa i púrpura, fan uns 4 cm de diàmetre i estan formades per sis peces fusionades en un tub per la part baixa.
Planta: Herba perenne, de 20 a 50 cm d’alçada. Les tiges, fulles i flors moren cada any, però el bulb soterrani sobreviu. Tija verda erecta, poc o molt cilíndrica. Fulles (entre tres i cinc) amb forma d’espasa llarga i estreta (fins a 40 cm de llarg i entre 0,5 i 1,5 cm d’ample), que surten del bulb i acaben en punta.
Flor pol•linitzada principalment per abelles. Segurament atrau pol•linitzadors nocturns.
Gladiolus vol dir “espasa petita” (espaseta), i fa al•lusió a la forma de la fulla, que és lanceolada i acaba en punta. Segurament per aquest motiu, els gladiadors rebien un ram de gladiols (Gladiolus byzantinum) quan guanyavenen el circ romà, com a símbol de victòria.
A la part baixa de la flor, hi ha unes taques blanques que fan una mena de pista d’aterratge per als insectes.
