Flor: Flors agrupades en glomèruls d’entre 4 i 12 flors, al final de les tiges. Hermafrodites, blanques i una mica rosades, de color roig fosc a la part inferior, d’entre 1 i 2 cm de llarg, envoltades a la base per un tub bru-rosat d’uns 5 cm de llarg amb dents púrpures.
Planta: Mata perenne baixa, de 20 a 50 cm, de base llenyosa, ramificada, verda i molt pilosa. Fulles densament piloses, disposades en grups de cinc a la mateixa alçada de la tija, ovalades, de 8 a 25 mm de llarg i 3 a 8 d’ample, les centrals més grosses que les de les puntes.
La flor és pol•linitzada sobre tot per abelles de mida gran, però també per escarabats i formigues.
El nom hirsutum vol dir “ple de pels”, i fa referència a la pilositat, molt present a tota la planta.
En castellà també ha rebut el nom de “hierba de la sangre”, perquè es feia servir per tractar les hemorroides (segurament per associació amb el color del llegum), tot i que no se n’ha provat l’eficàcia.
Com totes les lleguminoses, pot fer micorizes amb fongs que els ajuden a fixar el nitrogen.
