Flor:Flors molt petites i discretes (de menys d'1 mm), agrupades sobre un eix erecte de 25 a 40 cm de llargada i 0,5 cm de gruix a la part baixa de les plantes. Hi poden haver flors masculines, femenines o hermafrodites, en proporcions variables. Les flors masculines són de color groc viu, degut al pol·len, i les femenines de color groc al principi i després verd pàl·lid.
Planta: Palmera arbustiva de fins a 6 m de tronc, molt fàcil de reconèixer per les fulles en forma de ventall, de fins a 60 cm, dividides en segments lineals (entre 12 i 15 segments). Pecíol llarg com la fulla, endurit i amb agullons forts i punxosos al marge.
Des de mitjan abril a mitjan maig.
Pol·len: les flors masculines produeixen bastant pol·len.
Nèctar: les flors femenines produeixen bastant nèctar.
El margalló és pol·linitzat de forma gairebé exclusiva per un petit escarabat (Derelomus chamaeropsis). Ocasionalment el poden visitar altres escarabats i formigues.
és una espècie protegida, i l'única palmera autòctona de la península Ibèrica.
Totes les parts del seu nom científic fan referència al fet que sigui una palmera petita: Chamai vol dir "per terra" (que s'arrosega), rhops vol dir "matollar", i humillis vol dir "humil, petit".
Les fulles s'han fet servir d'escombres, estores i cordes per a la cistelleria.
Els dàtils (arrodonits, de 2-3 cm i de color vermellós) són molt aspres i antigament s'utilitzaven per aturar diarrees. Els brots tendres són comestibles. Actualment no és permès fer-ne cap d'aquests usos, però en alguns llocs es conrea per aprofitar-ne el brots.
és una planta peculiar perquè la seva pol·linització depèn pràcticament de forma exclusiva d'una única espècie d'escarabat, el cicle del qual està íntimament lligat a la planta. A més, l'escarabat acudeix al margalló atret, no per la olor de les flors, sinó de les fulles.
