Mida molt variable. Les obreres entre 12-17 mm. Les reines són més grans i poden arribar a més de 20 mm. Cos molt robust i pelut. Pilositat negre amb dues bandes grogues (una al tòrax i l’altra a l’abdomen) i una banda blanca al final de l’abdomen. Com en l’abella de la mel, les potes posteriors són amples i amb poca pilositat i hi transporten el pol•len mullat amb nèctar.
Tenen un període vol molt llarg. A finals d’hivern es poden veure les reines, més endavant les obreres. A finals d’estiu, es produeixen noves reines i mascles i es produeix l’aparellament. Les reines fecundades s’enterren per passar l’hivern i fundar les noves colònies a l’any següent.
Molt generalista. Visita pràcticament totes les plantes en flor del Garraf, sobretot Rosmariuns officinalis, Thymus vulgaris, Cistus albidus, però també Gladiolus illyricus, Iris lutescens i Siderites hirsuta.
és una espècie social que forma colònies amb una reina i uns pocs centenars d’obreres.
Fan el niu en cavitats sota terra, sovint en caus abandonats de rosegadors on construeixen cel•les arrodonides de cera. En algunes la femella pon els ous. En altres les obreres dipositen el pol•len i el nèctar (que es convertirà en mel) per separat.
